dimarts, 24 d’abril de 2018

Calamarsets amb ceba, receptes dels Mercats de Reus!

Receptes dels Mercats de Reus


Sóc de Barcelona, però fa molts anys que estic instal·lada al Baix Camp, i en fa 9 que visc a Reus, i per què us ho explico això? per que avui començo una col·laboració amb els Mercats de Reus: el Central i el de Carrilet i em fa una especial il·lusió. Moltes gràcies Inma per coordinar-ho tot!

De petita, a Barcelona, jo anava al mercat de les Corts i al del Centre comercial Numància, ara ja tancat, a comprar, primer acompanyant a la meva mare i després jo sola. Era una cosa que m'agradava, la meva mare xerrava amb un, després amb l'altre, comprava i a casa ella cuinava. 

Aquesta imatge és la que ara jo repeteixo, però amb la diferència que jo no puc anar al mercat, només divendres tarda i dissabte al matí. Per sort, l'Albert hi pot anar!

Vaig fer una enquesta a Instagram i una de les preguntes era: On compres el menjar? la resposta la podies triar entre MERCAT o SUPERMERCAT i el resultat va ser vora el 60% al SUPERMERCAT

Em va decepcionar una mica, doncs anar al mercat és una activitat que no hauríem de perdre. D'aquí em va sortir la idea de mostrar plats que cuinen els nostres paradistes dels MERCATS DE REUS. I amb la seva col.laboració us portaré 25 receptes que ells m'han explicat i jo les faré. (Totes menys una...ja us explicaré quan toqui) He començat aquesta setmana i del poc que he pogut fer, us puc dir que pinta molt bé!

He començat pel Mercat Central amb la parada de l'UNIPEIX (Unió de Peixaters de Cambrils) amb la Pili. La Pili porta tota la vida fent de peixatera, 18 anys en aquesta empresa i quasi 12 anys a la parada del Mercat Central. Els seus pares tenien 3 botigues de peix a Reus i el seu avi era pescador. Abans no van constituir-se com a UNIPEIX ja tenien rodatge al seu sector. Jo mai vaig veure el mercat de les peixateries velles en actiu, i crec que m'hagués encantat.



La Pili ven peix principalment d'aquí, de Cambrils i Tarragona i el que més surt és el peix de platja. Quan escolliem la recepta en van sortir moltes, i ja li vaig dir que tornaria a per alguna de les receptes que van sortir!!




CALAMARSETS AMB CEBA


2 cebes grans
8 o 10 calamarsets (has de comptar uns 4 per persona)


Oli
Cognac

Tallem la ceba laminada i la posem en una cassola a foc baix amb un raig d'oli. 
Rentem els calamasets, a mi no em va caler, doncs la Pili ja mels va donar nets.
Deixem que la ceba es vagi fent, anant remenant, i quan a agafat color afegim els calamarsets i el raig de cognac. Podem flamejar, al gust. I deixem que els calamarsets es facin i es begui tot el cognac. 
Des de que la ceba l'he posat a la cassola, he estat 1 hora i quart ben bona. I ens ho em menjat en un plis!
A diferència de la Pili, jo no li he posat sal, no li cal. I convido a la Pili que faci els meus, que són iguals però amb un bon raig de vermut de Reus.


Una recepta senzilla i fàcil, us atreviu a fer-la? la feu semblant? 


dimarts, 10 d’abril de 2018

Guacamole: Com el presentem?

Guacamole!

Hi ha receptes que són molt fàcils de fer, de tan fàcils a vegades fins i tot no hi pensem en publicar-les. El guacamole n'és una. El problema que podem tenir és no  trobar "chile" verd. He buscat la traducció de "chile" i l'ha traduït tal qual. I la veritat és que no en vaig trobar.

La recepta porta:

1 alvocat madur 
Suc de llimona 
1 tomàquet
1 ceba
"Chile" verd, jo hi he posat Pebrot Jalapenyo
Anet per decorar
Pebre negre acabat de moldre

En un plat fondo posem el suc d'una llimona (o llima). Agafem l'alvocat, el partim per la meitat, traiem la llavor, i amb una cullera traiem la polpa de l'alvocat. La posem al plat, i amb una forquilla l'aixafem. Per altra banda tallem el tomàquet i la ceba en trossos petits. Ho barregem. Tallem petit el jalapenyo, depèn de si ens agrada o no el picant l'introduïm dins. Sinó en agrada massa el picant o no ens atrevim, el posem per sobre que es pugi treure.


En funció del format:

 Omplim el con, posem anet i pebre acabat de moldre per sobre, i amb dues queixalades llest!
guacamole



Si ens en sobra, el podem guardar dins la nevera d'un dia per l'altre, tapat, si pot ser al buit millor! I menjar-lo sobre una torrada de pa de sègol. Jo faig servir el pa de motlle del forn Sistaré de Reus:
guacamole

Començarem el dia amb energia!

Que us sembla? Cons o torrades?

Plat que vaig fer per al curs de PICA PICA del Centre Cívic del Carme!

dijous, 5 d’abril de 2018

Arròs negre de calamarsets d'en Pedro Subijana! Cooking the chef!!

Hi ha dies que els esperes amb candeletes, un d'ells és el dia cinc de cada mes! El motiu és el repte del Cooking The Chef, cada mes veure quin chef proposen l'Aisha i la Món... combinen els nacionals amb els internacionals i la veritat és que m'agrada descobrir com cuinen i modestament replicar una recepta.

Aquest mes tocava un de nacional, el Pedro Subijana! Ep paraules majors amb el mestre, quina recepta triaria...?? Al grup de Facebook, la Carmen, va penjar un "Recetario de Pedro Subijana" quan el vaig obrir, vaig començar a triar receptes, en un plis plas ja n'havia triat 5, i cada cop que mirava altres receptes s'anaven afegint a la llista...feina tindria per decidir-me. Moltes gràcies Carmen!!!

Ingredients a la llista i cap al mercat! La meva primera idea era fer la crema fina de nècores amb musclos i cloïsses, però com que no sabia si trobaria nècores, vaig apuntar els ingredients per el PLAN B, arròs negre de calamarsets. Va guanyar el PLAN B!

Som-hi doncs:

ARRÒS NEGRE DE CALAMARSETS

Ingredients per a 4 persones:

400 gr d'arròs, jo he fet servir Marisma del Molí del Rafelet
1/2 kg de calamarsets
Tinta dels calamarsets
1/2 got de vi negre
2 cebes
1 pebrot verd
Mig got de vi blanc
1 tomàquet
1l de caldo de calamarset (per fer-lo necessitem més calamarsets)
sal i pebre
oli d'oliva

Us explico, jo vaig fer l'arròs per a 2 persones, però vaig comprar 1/2 de calamarsets, meitat pel caldo i meitat per l'arròs.
Netegem els calamarsets, vaig demanar voluntaris per a fer-ho però em va tocar a mi. Els hi vaig treure les tintes (pensava que ja en tindria prou per que quedés negre, però com que eren tant petitones, va quedar marró enlloc de negre, si hi hagués pensat abans hagués comprar una bosseta de tinta de calamar, però no ho vaig fer i al congelador no en tenia.)
Com que eren calamarsets petits no els vaig tallar, com a molt vaig separar el cap del cos, per poder netejar-los bé.

Comencem amb el fumet. Una ceba petita, picada dins la cassola, amb oli d'oliva, quan comença a agafar color li posem la meitat dels calamarsets, sal, pebre i el mig got de vi blanc, que es facin una mica. Omplim la cassola d'aigua i a foc suau durant 45 minuts.
Passat el temps colem.

Posem les tintes dels calamarsets amb el mig got de vi negre, una mica de caldo i remenem bé.

Agafem la paella de fer l'arròs, posem un bon raig d'oli d'oliva i sogregim l'altre meitat dels calamarsets, afegim la ceba, i el pebrot tallats petit, i quan comença a agafar color afegim el tomàquet (jo primer l'escaldat per treure-li la pell) aixafat amb una forquilla. Anem remenant, i ho deixem que agafi bon color, sense preses.
Tirem l'arròs (jo dues tasses i mitja) i donem un parell de voltes, moment de tirar la tinta amb el vi negre i seguidament el caldo de calamarset ben calent. Una mica de sal i pebre acabada de moldre i es deix a foc mig durant 15 minuts, moment de tastar-lo de sal, i rectificar si cal. Tres minuts més i llest. Apaguem el foc i el deixem reposar 10 minuts. (ideals per fer la foto)



arros negre

Nota: La tinta dels calamarsets no va ser suficient per que quedés negre, però he de dir que em va sorprendre el gust del fumet de calamarset.


Si voleu veure totes les receptes del repte, aquí les teniu!!!








dijous, 29 de març de 2018

Amanida d'hizikis amb col lombarda!

Us preocupeu pel què mengem? Com ho fem? Per dieta o per intoleràncies? Teniu l'hàbit de seguir un menú setmanal? Feu alguna previsió del què compreu? o aneu a l'aventura, a veure què surt en funció del què hi ha a la nevera /dispensa?

Respondre a aquestes preguntes són els vostres deures. Si voleu us explico les meves respostes!


  • Us preocupeu pel què mengem?Si em preocupa el que menjo, sempre m'ha preocupat, des de que tinc ús de raó he estat envoltada entre el món de les dietes, bé dietes...no ho eren, la qüestió era menjar poc, molt poc. Mai res preocupant, però el meu objectiu era estar més prima i ho associava a menjar poc. Amb el temps vaig entendre que no era qüestió de menjar poc, sinó bé. Si volia, poca quantitat, però equilibrat. Mai pesaré el que pesava quan en tenia 14, però mai m'he sentit tan a gust com estic ara.

  • Com ho fem? Aquesta encara és una resposta que he de millorar, doncs l'ideal seria assentat a taula amb la gent que estimes, sense aparells electrònics a la vista, i gaudint del què mengem. Però la veritat no és aquesta, entre setmana dino a la feina, per aprofitar i anar al gimnàs. Algun dia per feina no hi puc anar, però tot  així menjo ràpid i mirant el mòbil. al vespre, és el que més s'assembla a l'ideal, però no del tot, doncs primer menja el petit i després nosaltres. Ens hauríem d'acostumar a sopar a l'hora que sopa el petit i així tindríem temps de sobra per pair-lo. El cap de setmana ja s'assembla més al que voldria, tots junts i gaudint plegats.

  • Per dieta o per intoleràncies? Tinc la sort de dir que no faig dieta, i que no tinc intoleràncies. Però cada dia sóc més tiquismiquis amb el què compro. Per exemple, la llet no la tasto, si formatges i iogurts. El pa de motlle sempre de pastisseria. No compro mai menjar preparat i congelat (si compro unes croquetes de pollastre fetes a Cal Sendra i em solventen un menú del petit) Peix, carn i verdures sempre del mercat/botigues del barri, mai en supermercats! I cada cop tot més ecològics!

  • Teniu l'hàbit de seguir un menú setmanal?  Si, entre setmana. No al cap de setmana. I m'explico diumenge programem el que menjarem durant la setmana, en definitiva són cinc àpats de sopar, i cinc esmorzars. L'hora de dinar és lliure, el Pol dina a l'escola, jo a la feina, i l'Albert s'ho programa ell. Els caps de setmana s'han de fer alguns plats per nodrir aquest bloc i és una mica més "obligat fer segons què" però és per que a mi m'agrada. 

  • Feu alguna llista del què compreu? O, aneu a l'aventura? Sóc la reina de les llistes, en funció dels plats que vull cuinar li deixo llistes a l'Albert (ell s'encarrega de les compres) Més o menys sap el què ha de comprar, a part de les meves llistes, i si entre setmana me'n penso alguna, l'afegeixo al cap de setmana ( i divendres a la tarda  jo puc anar al mercat) La dispensa de casa, fa goig, sempre hi ha de tot i si falta alguna cosa, cap a la llista.

Totes aquestes preguntes i moltes més, me les plantejo quan preparo una recepta o un curs de cuina. L'objectiu és trobar el producte del que desenvoluparé la recepta triada. Darrerament em van proposar un curs de cuina amb algues que al final no es va fer. Les receptes jo les vaig preparar amb tota l'estima del món mundial, doncs em pensava que era un tema que agradava però una mica tabú a totes les cases, doncs no tenen el color i l'aspecte més desitjat. Però, jo en sóc molt fan!

No només per les qualitats que ens aporten al nostre organisme, sinó per com em senten al menjar-les. Àpats lleugers, sense digestions pesades, i a sobre ens aprofitem dels seus beneficis.

Avui us porto una de les receptes que vaig preparar per aquest curs: AMANIDA D´HIJIKI AMB COL LOMBARDA

Comencem amb les propietats de la col lombarda, és una col d'un color violeta preciós, i la veritat que no gaire utilitzada, al menys a casa. Però per les seves qualitats n'hauríem de menjar cada setmana. Va molt bé per la vista, per l'anèmia, aporta ferro, àcid fòlic i calci.Entre d'altres.

L'alga hiziki, una alga que no és tant coneguda com el Kombu, nori o l'espirulina, però al Japó si que n'és. Ens aporta proteïnes, ferro, calci, fòsfor, vitamina B, betacaroté... vaja una bomba de rellotgeria! I si us atreviu ideal per a fer saltejats!!

Ingredients

5 gr d'hiziki
1/4 de col lombarda 
Panses
Pastanaga (tallada amb pelador)
1 porro
Sal marina
Oli de sèsam 
2 cullerades de suc de llimona
sal marina
Tamari

Llavors de carabassa

Posem l'alga hiziki amb aigua durant 15 minuts.

Tallem el porro i la col en juliana.

Agafem el wok, posem un raig d'oli de sèsam i saltegem el porro, quan comença a agafar color i posem les algues, donem un parell o tres de tombs i afegim la col lombarda i les panses. Anem remanant durant uns 8 minuts.
Traiem del foc, afegim el suc de la llimona i les llavors de carabassa i pastanaga.
Una mica de tamari i a menjar!

amanida hizikis i col lombarda


Us sorprendrà el sabor i en voldreu més... us ho prometo!!!


Us atreviu???




diumenge, 25 de març de 2018

Mona 2018 Cuinem a 6 mans!!

Ja hi tornem a ser! Cuinem a 6 mans amb la Glòria i l'Olga! Aquest cop ens ho hem posat fàcil: Fem MONES!!!

Per aquestes dates és tradició regalar una mona als fillols... la opció més fàcil és comprar-la feta però una altra opció és fer-la a casa, no és tan difícil!. Podem comprar la figura triada de xocolata o inclús fer-la tu mateix.

He buscat al bloc les mones que he fet i per sorpresa la meva: només hi ha aquestes: les mini-mones i la de figura de xocolata! He de dir que n'he fet moltes més, que no han esta publicades inclús vaig anar a un taller de mones i un de xocolata! No tinc perdó!

Prometo, l'any vinent fer la mona de gema cremada, i inclús m'atreviré a fer-ne una per intolerants a la lactosa i al gluten! De fet, després de donar un cop d'ull, potser tanco el bloc per reformes!

Comencem, avui us porto una Mona de mantega (és com una Sara, el meu pastís per excel·lència!)

Ingredients:

Tortada

4 ous
120 gr de sucre
120 gr de farina

Pre-escalfem el forn a 200º

Al robot de cuina afegim els 4 ous i el sucre. Comencem a velocitat baixa i l'anem pujant, ha de triplicar el seu volum. Després tamisarem la farina i l'afegirem amb una llengua i moviments circulars de dalt a baix, hem d'evitar que la barreja dels ous i el sucre baixi.
Ho posem dins dels motlles (amb oli i enfarinats), jo he fet servir 2 motlles de 12 cm i la resta l'he posat dins d'uns motlles petits (n'han sortit 4 més)

Si ho voleu podeu fer servir un motlle rodó de 22 o 24 cm.
Baixem la temperatura a 180º  i els posem dins del forn uns 20 minuts, passats els 20 minuts si clavem un bastonet i no surt net, ho deixem 5 minuts més.
Els deixem refredar sobre una reixeta.

Farcit

Melmelada de taronja amarga (feta per mi)

Crema de Mantega

175 gr de mantega pomada
60 gr de llet
60 gr de sucre glaç

L'he fet a mà, es pot fer amb robot també, però treballar la mantega amb el sucre i la llet, m'agrada, ha de quedar ben integrat. Queda una pasta, que quan es refreda queda perfecte ( jo me la menjaria a cullerades!)


Quan les tortades s'han refredat, les partim per la meitat. Dins hi posem melmelada, la recepta original és d'albercoc, però va  a gustos. Tapem. Cobrim totes les bases amb la crema de mantega, te una textura un ideal per treballar-la i quan es refreda, queda perfecte.


Per acabar tindrem ametlles laminades i a quadradets, que haurem torrat amb l'escalfor residual de fer les tortades. I les posarem pels laterals.
Per enganxar els pollets, he desfet xocolata blanca per posar-los a la base dels pollets.

Així m'han quedat:

mona de pasqua



Bona Pasqua a tots! La xocolata pel dilluns de Pasqua!



dimarts, 20 de març de 2018

Coc de farina d'espelta i garrofa

La primavera ja és aquí! Ha vingut amb fred, però sincerament, en tenim moltes ganes... els dies ja són més llargs, tenim més llum per cuinar i fer fotos i fer moltes altres coses. Passen els dies que no ens n'adonem i d'aquí a dos dies l'estiu entrarà per la porta gran. I les vacances! Enyorades vacances.

Tinc la sort, en aquests moments de no tenir cap intolerància alimentària (n'he patit diverses, però per sort van desaparèixer), però quan parles amb algú que en té, descobreixes un món. Sempre m'han atret tots aquests temes, ja us vaig explicar la meva fase de voler ser vegana.


En aquest procés vaig aprendre moltes coses, i vaig conèixer molts productes que desconeixia totalment. M'agradaria saber-ne més, i posar-ho més a la pràctica, doncs sé amb tota certesa, que ens va bé. I provant, acabes fent receptes que et sorprenen pel seu gust, i a sobre saludables.

 Avui us porto un coc en format plumcake amb farines d'espelta i de garrofa!!


Ingredients:

185 gr de farina d'espelta
185 gr de farina de garrofa
185 gr de panela
250 ml de llet d'avena
65 gr d'oli de gira-sol
1 sobre de llevat
1 polsim de sal
Llavors de rosella per a decorar


Primer de tot pre-escalfem el forn a 200º
Posem paper de forn dins el motlle, a mi em va millor per desemmotllar aquests tipus de motlle. Motlle rectangular de 22cm de llarg.

El procés és molt senzill, afegirem tots els ingredients líquids i els pols de sal, al bol de la Kitchen Aid, si no en tens no passa res, ho posem dins d'un bol força ample i alt, ho batem amb els globus (o amb les varetes elèctriques, procurant de no esquitxar!).

Canviem l'estri del globus, per el d'amassar, i anem afegint les farines tamisades i el sobre de llevat. 

Un cop està tot ben integrat, ho posem dins el motlle i escampem per sobre llavors de rosella. Obrim el forn i ho posem dins.


Baixem a 180º i el courem durant uns 45 minuts. Jo no hi poso ventilador, i el poso a un lleixa del mig del forn. Passats els 45 minuts, obrirem el forn i farem la prova del bastó, si surt net, està cuit, sinó el deixem 10 minuts més.

Quan el traiem del forn el deixem sobre una reixeta sense desemmotllar-lo, i quan és fred ja el pots desemmotllar.

Jo l'he servit amb maduixots i el resultat ha estat excel.lent.

coc de farina d'espelta i garrofa

Si us animeu a fer-lo, ja m'explicareu!!


dilluns, 5 de març de 2018

Baked apples with beer ice cream! Cooking the chef! Claus Meyer

Ja hi tornem a ser! I com cada mes, gaudint amb el xef proposat per les noies del Cooking the Chef, i aquest mes molt especialment! Cuinar amb Claus Meyer!!

El primer que vaig fer va ser comprar-me el llibre "The Nordic Kitchen" l'havia vist quan fa poc muntàvem una taula nòrdica, (podeu veure aquí una de les receptes) i vaig estar fent una recerca de la cuina nòrdica, m'encanta l'estil, com viuen aquests nòrdics, tot el referent al moviment higgy que ara ja és el lagom... la cuina i el que no m'agrada tant és el temps, però podria acostumar-me!


M'ha costat una mica l'elecció de la recepta, doncs totes m'agradaven i al final m'he decantat per aquesta per la combinació, veient la foto que ell tenia penjada al llibre se'm feia la boca aigua!
Pomes al forn amb gelat de cervesa. L'inconvenient la cervesa que s'havia de fer servir...havia de ser una del tipus porter, no n'he trobat (havia de desplaçar-me per trobar-la i no entrava dins els meus plans) Per  tant i com sempre l'he versionat amb una Leffe Blonde, no és el tipus més adient, però la recepta ha quedat genial!!!

Som-hi doncs,necessitem:

2 estrelles d'anís
100 ml de cervesa porter ( jo, Leffe Blonde)
2 cullerades de sucre negre
1 llimona orgànica (el suc i la ratlladura)
2 cullerades d'oli
1 beina de vainilla, llavors i la pela
6 pomes del tipus Cox, jo he fet servir reinetes

Netegem les pomes i els hi traiem el cor. Les posem en una safata que pugui anar al forn.
En un morter triturem l'anís ( o si ho preferim el tallem amb un ganivet), hi anem tirant el sucre, el suc de la llimona i la seva ratlladura, l'oli i la cervesa. Traiem les llavors de la beina de vainilla i afegim la pela també.

Tirem el suc per sobre les pomes i les posem al forna a 150º durant 50 minuts una hora, i mentre es couen les anem regant amb el suc.

Per a fer el Gelat:

Necessitem:

500 ml de nata per muntar
150 gr de sucre
100 ml de porter (jo Leffe Blonde)
1 cullerada de cafè de vainilla cocentrada
5 rovells d'ous.

El dia abans de fer-lo posem el recipient de la geladora al congelador.
Agafem un cassó i tirem la nata i el sucre fins que es dissolgui, tirem la vainilla, la cervesa i seguim remenant. Anem afegint els rovells d'un a un sense parar de remenar, ho traurem del foc quan arribi a 85º.
Deixem refredar.
Quan és fred ja es pot posar dins la geladora, a velocitat baixa uns 15 o 20 minuts.

Podem muntar el plat amb la poma calenta, el gelat al costat i una mica de suc de la cocció de la poma per sobre.



Creieu-me que està rebó.

Si voleu veure les altres receptes que han fet del Claus Meyer, aquí les teniu!

dimecres, 28 de febrer de 2018

Pèsols a la francesa de la Montserrat Seguí!

M'agraden els reptes! La Cristina ens va proposar que féssim un petit homenatge a la Montserrat Seguí de Queralt fent una recepta del seu llibre "Cuinar és senzill", i cap a la Biblioteca hi falta gent!!! Però no hi era! Sort que la Glòria el tenia i me'l va deixar. Un llibre que és de la seva mare i que és un veritable fons d'armari (de les cuineres) quina senzillesa com el seu nom bé diu, explica totes les receptes tan entenedores, i són les receptes de sempre.

Quan fullejava el llibre, cada pàgina que passava, era a veure com ho fa, i la veritat és que la meva àvia i la meva mare m'ho han explicat ben bé igual, amb petites coses, però com tot, va a gustos.

Aprofitant que tenia el llibre, m'he posat a la cuina, n'he fet dues, i l'altre s'està fent. Possiblement que quan la publiqui ja estarà acabada. I l'altre quan la publiqui ja us ho diré.

Pèsols a la francesa

He aprofitat aquesta recepta per què m'encanten els pèsols i ara n'és època. Sóc feliç amb uns pèsols al vapor amb un oli de primera premsada, o una truita de pèsols, o la carn amb pèsols que fa la meva mare...

Us explico la recepta, la del llibre era per 4:

1 kg de pèsols
25 gr de mantega
100 gr de cansalada viada
1 ceba

Agafem una cassola i la untem de mantega, hi posem un raig d'oli, la ceba trinxada i la cansalada viada tallada petita, abans que agafi color hi posem els pèsols esgranats, una mica de sal i una cullerada de sucre. Els cobrim amb aigua calenta fins a la meitat. Tapem la cassola, baixem el foc i fins que estiguin cuits. Quan els servim els hi posem un dau de mantega.

Així de senzills, i fàcils de fer!

Han desaparegut.


divendres, 23 de febrer de 2018

Màquines a la cuina!

Fa anys que tinc aquest bloc i n'he vist passar de molts colors, però si una cosa no ha canviat és la meva passió per la cuina. Mai abans havia pensat en fer un post com aquest, i mira aquí el teniu. La pregunta és: quines màquines feu servir a la cuina?

Començo per la THERMOMIX 31 fa 14 anys que la tinc, i si ara s'espatllés tindria un problema, tornar-la a comprar o no? Quan va entrar a casa per primer cop em va ser de gran ajuda, doncs jo estava rehabilitant-me d'una hemiplegia i la meva mobilitat era força reduïda. Aquesta màquina va ser un gran descobriment per a mi, tot i que necessitava ajuda per rentar-la. Amb el temps va ser el millor col·laborador a la cuina que havia tingut mai. Avui en dia ja no la faig servir tant, però cada setmana un dia o altre l'acabo engegant. Sóc una addicte a les cremes i la textura de com les deixa m'encanta.
Ara, la nova... fa autèntiques  virgueries... si s'espatlla tindré un problema! Però si me l'he de canviar serà per fer-la servir més!

Foto trucada (doncs grogueja!!!)

Des d'aquesta fins a la propera que us vull parlar, n'han passat moltes 3 cafeteres, 1 panificadora, 3 turmixs, 2 olles exprés, unes varetes elèctriques, un robot de pastisseria, varies balances de cuina ... entre altres aparells varis de cuina (els motlles ja ni els compto, però mai en tinc prou) ...

Fins arribar al final del 2016 que la KITCHEN AID va entrar per les portes de casa! Amor desitjat i finalment aconseguit... un robot per a fer pastissos que m'hauria d'haver comprat abans! I que si no el tenia, era per culpa meva, doncs vaig rebutjar-la un cop, encara m'ho sento ara! jejeje D'això n'he aprés que no es pot dir mai que no a un regal! I de complements de l'aparell, la geladera. Tot i que amb la TH puc fer gelats, des de que hi ha la geladera de la Kitchen Aid, no hi ha color!!!
El color el va triar el Pol, i potser per això encara m'agrada més! 

Color Blue ice, in love total!

Després de la KA, va venir la ROCOOK  quin invent més ben parit, addicte total a la baixa temperatura des de que aquesta placa d'inducció amb control de temperatura és a casa.
I per poder fer els plats a baixa temperatura em vaig comprar l'envasadora al buit, senzilleta, però fa la feina. Em sap greu tenir-la al calaix, i treure-la cada cop que la faig servir, però és una manera de fer exercici de braços, poc pes i repetició!

A què sembla un tocadiscos? 

Producte de Sant Lidl!!

I vosaltres quines màquines teniu per casa? les teniu a mà? o amagades en un armari?

Si el meu hobby no fos la cuina, us asseguro que portaria un rellotge Cartier!!!

diumenge, 18 de febrer de 2018

Gelée de Fruites vermelles amb iogurt!

La culpa que avui faci aquesta recepta és de la Glòria, avui ha penjat un stories recordant-me una foto que havia penjat al meu instagram @padenous, i que allà es va quedar, fotografiada i a la llista dels pendents! Aprofitant que l'avi juga amb el petit, m'hi poso!!! I el que més m'agrada ... taxaré una de les receptes que tinc a la llista de receptes pendents de publicar!

La recepta és del llibre "Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura" Ed. Columna i de veritat n'estic enamorada de la cuina a baixa temperatura, de com cuinem a temperatura suau podem treure el millor i altres textures en productes que ja són bons de per si! La veritat és d'aquest llibre podria començar per la primera recepta i fer-les totes... una a una... i el millor gaudir-les a taula!

Aquesta va ser la darrera recepta que vaig fer el 2017, convidats a casa el dia 1 i fer uns postres suaus que ajudessin a pair, que no embafessin, doncs encara estàvem a la meitat de les maratons culinàries que ens presentem cada any pels Nadal, i que la pogués tenir preparada amb antelació, que només faltés el muntatge!


Geleé de fruites vermelles amb iogurt!

Som-hi doncs!

Necessitem, per a 6 persones:

300 gr de maduixes molt madures
500 gr de iogurt grec del Pastoret
80 gr de sucre
40 gr de gerds
60 gr de nabius
2 fulls de gelatina (4 gr)

Netegem les maduixes, les partim per la meitat i les envasem al buit juntament amb el sucre.
Preparem la Rocook, una cassola amb aigua, i les coem durant 2 hores a 65º.
Hidratem la gelatina amb aigua freda.

Un cop cuites, tallem una punta de la bossa i separem el líquid, on li posarem les fulles de gelatina i la desfem, com que el líquid serà calent, es desfà.
Reservem tot a la nevera quan està fres.

Muntem el plat, posem els 6 gots, maduixes al fons, gelat grec per sobre, tornem a posar maduixes i una altre vegada iogurt, unes maduixes,nabius i gerds pel damunt. I la gelatina ensucrada per sobre...
Vaig posar-ne poca, i la resta a sobre la taula per si se'n volien posar més...i jo en sé d'un que s'ho menjava a cullerades.

Després d'un àpat aquests postres apart d'entrar per la vista, senten perfectes per la seva lleugeresa.

Bon profit




dilluns, 12 de febrer de 2018

Mossegada de Brandada de bacallà

Mossegada de brandada de bacallà

Necessitem

160 gr de brandada de bacallà de la casa Ben fumat
Pebrots del piquillo per a decorar.
12 Mini-Bouchées

És tan senzill com posar la brandada de bacallà dins una mànega pastissera.
Omplir les terrines amb la brandada i posar el pebrot del piquillo tallat petit per sobre.

Aperitiu que vaig fer al show-cooking del Colmado Giner- Les Taules el mes de desembre!

I si voleu fer la brandada vosaltres mateixos, aquí en teniu un parell d'opcions

Una aquí i l'altre aquí!!!




Bon profit!!


dilluns, 5 de febrer de 2018

Cooking the Chef! Pol de Christian Escribà!!!

Chistian Escribà, quin plaer! Tornem a ser dia 5, i toca publicar una recepta del Cooking the chef!
Noies aquest mes he xalat molt fent la recepta, tot i que el resultat no va ser el que jo volia! Però com sempre, versionem receptes i no sempre queden com voldries...alguns cops millor, però en qüestió de pastisseria més val seguir la recepta, ja ho diuen, i si ho diuen és per alguna cosa.

Aquest mes de Gener he estat a BCN, i en una de les visites vaig anar a petar a les Rambles nº 83 on hi ha una joia de la pastisseria, la botiga de Christian Escribà. Vaig sortir d'allà amb una capsa amb un tiramisú, i el programa dels cursos que fa a BCN. Em va agradar ser-hi i ambientar-me per al Cooking d'aquest mes

Anem pel repte: En veure el nom vaig pensar en fer macarons, recepta que tinc pendent de fa molt temps, i la veritat és que mai m'hi he atrevit, i podria dir que és la recepta que més he llegit de com fer-los, i mai he executat! Em segueix quedant pendent (la deixo per la repesca...a veure si m'atreveixo a fer-los!)

I no els vaig fer per que vaig veure una recepta que es diu POL, com el meu fill... i crec que m'hi vaig llençar de cap, versionant-la és clar! Com diria l'Escribà li he donat la volta!
En lloc de gerds he fet servir nabius

Per a fer un motlle quadrat de 22 cm

300 gr de xocolata blanca
75 ml d'aigua calenta
240 gr de nata muntada
6 fulls de gelatina
240 gr de clares
80 gr de sucre

2 planxes de xocolata

Gerds, molts gerds....doncs o nabius, molts nabius!!

Escalfem l'aigua calenta i barregem la xocolata blanca, no parem de remenar amb el batidor (sempre havia sentit que la xocolata mai podia tocar-li la xocolata... imagino que la negra!) Un cop ha arribat  a temperatura ambient afegim la nata semi-muntada. Per altra banda hidratem la gelatina , i aquí crec que vaig errar: jo hi vaig posar agar agar, per les proporcions en vaig posar 8 cullerades i pot ser n'hauria d'haver posat 10, el vaig afegir amb l'aigua calenta, que en la recepta original, la gelatina hidratada la posen amb les clares...
Vaig muntar les clares a punt de neu junt amb el sucre, i ho vaig barrejar amb la mescal de la xocolata.

Vaig fer servir una laca genovesa de xocolata, que respecte la recepta que us enllaço vaig fer servir un recipient més petit per que quedessin amb més alçada.

Muntem el pastís. Recobrim el motlle amb paper de forn, posem una placa al fons (haurem tallat a la mida) hi posem els nabius sobre la placa i quan està tot ple hi posem mescla de xocolata fins a cobrir.
Posem l'altra placa genovesa a sobre i cobrim de la mescla de xocolata. Ho deixem refredar a la nevera un parell d'hores, la xocolata ja comença a agafar consistència i posem els nabius per sobre.
El vaig tindre reposant tota la nit dins la nevera, i al dia següent vaig veure que no havia pres el suficient i no podia desemmotllar. Doncs cap al congelador... aquí la meva petita trampa per que quedés consistent.
Quan vam començar a dinar el vaig treure del congelador, que no estigués tan fred, i la veritat és que ens va agradar, tot i que a casa no som massa de xocolata blanca!


Us animo a veure les receptes de les participants al repte aquí!

I moltíssimes felicitats Aisha i Món per aquest aniversari del Cooking the Chef! I per molts més!!! Un petonàs i fins el proper Cooking the Chef!



dijous, 1 de febrer de 2018

Coc de llet calenta #cuinema6mans

Ja hi tornem a ser, un altre #cuinema6mans!
La Glòria, l'Olga i una sevidora avui fem la recepta de coc de llet calenta, una recepta que la Glòria tenia a la llista dels pendents i per a celebrar els 100 cocs publicats avui recreem! Moltes felicitats Glòria, 100 cocs no són pocs, t'animo a fer-ne molts més!

La recepta és de la Susana de @webosfritos que va fer amb la recepta de la Isabel de @aliterDulcia...la qüestió és que hem tornat a fer coc a casa! El problema que tinc amb els cocs és que no en puc fer que me'ls menjo...i fins que no s'acaba no paro!!! Són un perill!!

Per a fer la recepta necessitem:

4 ous mitjans
300 gr de sucre (jo he rebaixat una mica 250)
250 ml de llet sencera
220 gr de mantega
la recepta porta llavors de vainilla, jo he fet servir peles de llimona i una mica de vainilla.
10 gr de llevat
290 gr de farina de rebosteria

Forn a 200º

Preparem un motlle de 20 o 22 cm amb oli i farina.
Batrem els ous sencers a la màquina, a velocitat forta durant 5 minuts ben bons.
Mentre posem la llet i la mantega en un cassó i el posem al foc, anem remenant. Posem també la vainilla (jo  concentrada)i les peles de llimona, quan comença a bullir les traiem del foc. És moment de colar-ho per treure les peles de llimona ( si ho preferiu les podeu deixar). Jo com que en vaig posar moltes, en vaig colar i després vaig afegir la ratlladura d'una llimona. Volia que el gust de la llimona es notés.
Un cop separades les peles, ho afegim amb els ous sense parar de remenar amb les varetes elèctriques.
Tamisem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior.
Posem dins del motlle i piquem sobre el marbre per que desapareixin les bombolles.

El forn jo el poso inicialment a 200º per que després al obrir-lo perdré temperatura, un cop tancat amb el coc a dins baixem a 180º dalt i baix, i el deixem 40 minuts, passats els 40 minuts, el punxem si està fet perfecte, sinó baixem a 150º 5 minuts més.

El posem sobre una reixeta. I quan està fred sucre glaç per sobre.
(Les llimones són regalades!! del llimoner de la meva amiga Glòria)

I la molt gamberra de la Glòria no ens havia dit la sorpresa, hem compartit repte amb:

Montse
Laura
Teresa
Cristina
Anna
Carme a l'insta @cuinetescarme
Em sembla que no em deixo a ningú!
Noies un plaer compartir aquest repte amb vosaltres, a veure si ens veiem aviat!
Petonets



dilluns, 29 de gener de 2018

Sneckens per el nordic bruch amb www.marinacabero.com

Quan una recepta porta una història al darrera sembla que sigui més bona! I sembla que aquesta recepta sempre em porta molt bones històries...
El primer cop que vaig fer Sneckens va ser per que preparàvem l'escapada que solem fer cada any per aquestes dates sense peque, però enguany sembla que la farem a l'octubre (motius de calendari!), ens adaptem a tot!! Copenhague haurà d'esperar!!!

Em va quedar l'aventura nòrdica pendent, i no sé per què, un dia parlant amb la compi de feina em va proposar de fer una taula nòrdica! Deixeu-me dir que la Marina, a part de compi, és amiga i una gran instagramer, que té el seu propi bloc amb estil nòrdic 100%, ella decoració i jo el menjar! Guai!

Em feia especial il·lusió doncs ella te molt gust amb les coses que fa! I unes fotos que se'm cau la baba quan les veig!!! I per altra banda vam xalar molt amb els preparatius i el dia que ho vam preparar em va passar el temps volant! Sessió de rissoteràpia assegurada!!!! ;)


Com podia triar la millor taula? El meu referent va ser el moviment hygge... moltes coses dolçes i evidentment el salmó, producte nòrdic per excel·lència! Taula nòrdic-catalana a punt!

Ja teníem la taula de casa la Marina, més o menys la idea del menjar, ens faltaven els props!

Cap al MuyMuchoReus a buscar-los, vam parlar ells i ens els van proporcionar!
Ja ho teniem tot per muntar la nostra #taulanordica

Comencem amb la recepta dels Sneckens, la versió llarga de la recepta la podeu veure aquí, on vaig fer jo mateixa la pasta de full, no és complicada de fer, però necessites temps per fer-la! Va ser un moment hygge total!

Aquest cop vaig comprar la pasta de full ja feta

Necessitem:

Pasta de full (que sigui rectangular)
Taronja confitada
Melmelada de taronja
Ou batut
Festucs

Estirem la pasta de full, hi escampem la melmelada per tota la superfície, excepte per les vores. Tallem la taronja confitada en trossos petits i els escampem pel mig, repartits sobre la melmelada.
Pintem les vores amb ou. I enrotllem la pasta de full. L'emboliquem amb paper film, i el deixem uns vint minuts a la nevera. Ho traiem i el tallem a trossos més o menys de un dit i mig de gruix.
Els posem sobre la safata d'anar al forn, els pintem amb l'ou batut i posem els festucs trossejats per sobre. (Els vaig comprar sencers, pelar i trossejar a tall de ganivet!)

Tenim el forn pre-escalfat a 180º, posem la safata dins uns 15 minuts.

LLestos per a menjar!


Per servir, uns quants festucs més i unes peles de taronja i llimona!



La Marina te una casa preciosa, el que em va encantar és la cuineta de fusta, on les seves nenes hi juguen.... Genial!
Si voleu veure com vam aprofitar tots els props del MUYMUCHOREUS podeu veure-ho aquí, ideals manera de col.locar-los Marina!!! i dintre d'uns dies la resta de receptes al meu bloc.

Si voleu veure el goig que va fer el resultat final:


Un agraïment especial per a MuyMucho Reus i un altre agraïment a la Marina per ser com és!

dijous, 25 de gener de 2018

Calçotada davant el mar a Portofino Salou!

Calçotades en marxa!

Us agraden? A mi si! Viure al Baix Camp és un luxe! Tens la muntanya o la platja a 10 minuts! Què vols fer avui, muntanya? Doncs cap amunt! Fa bo, fem platja? doncs cap avall!
Comença l'època de les calçotades i a casa sempre les fem a la muntanya, és el dia que aprofites per posar-te aquells texans vellots i el jersei de calçotada i vas a embrutar-te les mans amb una colla d'amics (ara quasi tots amb fills) i comences ben d'hora i acabes ben tard!

Avui però, farem muntanya a la platja! Anem de calçotada a un restaurant de Salou, el  Portofino (ara Portofino Grand Cafe)!

#calçotadadavantelmar

Glòria, cap a Salou!!!

Sempre havia sigut reacia a celebrar calçotades al restaurant, però d'uns anys ençà reconec que és el més còmode i si ho fan davant del mar, un luxe! He de dir que amb el dia que feia ahir, avui no ens ha acompanyat...però hem retornat a un restaurant que feia temps que no hi anava, un restaurant que jo m'hi he fet gran, el Portofino Salou, amb 19 anys a punt de fer-ne vint, treballava a Salou, anar al Portofino a sopar i després a treballar era el dia a dia dels caps de setmana, després més gran van caure bastants àpats de dijous i unes quantes celebracions de cap d'any... retornar-hi m'ha portat records...



El Portofino està ubicat al Passeig Jaume I de Salou, i de fora segueix sent el mateix però de dins ha canviat tot, excepte el forn de les pizzes! Fa un parell d'anys que la família Battini el torna a gestionar, amb l'Enzo al capdavant, i no només han renovat el local, sinó també han incorporat a la carta la proposta d'una Calçotada davant del mar, manera genial d'aprofitar la ubicació, el producte de proximitat i les tradicions!

Hem començat amb un vermut de Reus amb patates, olives i fuet!



Teula de calçots amb la salsa de romesco: calçots DO de Valls i la salsa amb la recepta de la mare de l'Enzo!



Parrillada de carn



Crema catalana



Músic



Vi, aigua i cafè!

Hi tornarem i renegociarem el menú, doncs nosaltres si anem de calçotada, anem de calçotada i canviarem la carn, per més calçots!!

Gràcies a Comunicació Externa per convidar-nos complicat en dijous, però al final tot lligat!

Hem compartit taula amb Diari de Tarragona , Reusdigital, Setmanari el Vallenc, Nova Conca Diari, Canal Reus TV, Infocamp.cat, Tarragona 21, Diari Més, RNE, Rose d'Amigastronomicas, Felix Llobell, i la Glòria de Nototsonpostres #tarragonaempresarial

dimarts, 23 de gener de 2018

Cullerada de Salmó fumat!

Cullerada de salmó fumat

Necessitem

100 gr de salmó fumat
100 gr de formatge mascarpone
12 spoonettes


Triturem el salmó fumat junt amb el mascarpone, si volem hi podem afegir una mica de pebre acabada de moldre.

Ho posem dins d'una mànega pastissera i omplim les spoonettes

Per decorar hi podem posar caviaroli o fals caviar.

Recepta que vaig fer per al show cooking  al Colmado Giner-Les Taules el passat mes de desembre!

Sortiran per l'aniversari del Pol?



divendres, 19 de gener de 2018

Coc de clares a la vainilla #cuinema6mans

Ja hi tornem a ser CUINEM A 6 MANS?

L'Olga, la Glòria i jo quan coincidim amb una recepta que volem provar, ens posem d'acord i la publiquem el mateix dia.

Avui toca fer-li un homenatge a la Glòria! La reina dels cocs! Van començar elles dues, després la Glòria i jo li vam fer a l'Olga, i ara li toca a ella! No sé si se l'espera???

La Glòria és una molt bona amiga, a part de companya blocaire, però ha estat pel bloc que ens hem fet grans amigues, la Glòria una RTV (Reus de Tota la Vida) em va adoptar com a filla adoptiva de Reus, i en moltes trobades anem com a parella de fet! jejeje
Encara recordo el dia que ens vam conèixer, vam quedar per a fer un beure en una cafeteria de Reus:
I com ens coneixerem?
-Portem un llibre de cuina a les mans!!!
Resulta que coneixia al seu germà, i ella coneixia al meu home!
Aquella tarda va ser l'inici d'una gran amistat, de moltes aventures i aprenentatges plegades i que ens han portat fins aquí i crec que anirem més lluny. Poc després si va afegir l'Olga i ara ja som el trio de les terres del Sud!
Noies tenim un dinar pendent!!!


Amb l'Olga hem decidit fer un coc dels seus, i el triat ha estat el coc de clares a la vainilla!

Necessitem
6 clares d'ou
Un polsim de sal
150 gr de farina
50 gr d'oli d'oliva
50 gr de llet
Mig sobre de llevat químic
1 cullerada de pasta de vainilla

Pre-escalfem el forn a 200º

Muntem les clares a punt de neu ben fort, per a fer-ho afegim el pols de sal.
Després barregem la farina tamisada amb el llevat, la farina, l'oli i la sal, i quan ho tinguem tot lligat ho afegim amb les clares, de mica en mica amb l'ajuda d'una llengua.

Untem el motlle amb una mica d'oli, aboquem la massa dins i enfornem 25-30 minuts.
Passat el temps el deixem refredar dins el motlle, i finalment sobre la reixeta.

El resultat és aquest:




Aquí teniu la recepta de l'Olga
I la recepta de la Glòria

El repetiré ben aviat!!! Ha desaparegut!!!

divendres, 12 de gener de 2018

Samoses de paté de carxofa

L'any passat, ui ara sembla que parli de fa mil anys, vaig fer una presentació al Colmado Gine dels aperitius de Nadal i un d'ells van ser aquestes samoses!
A casa van tornar a sortir aquestes festes i la veritat es que van agradar molt!



Samoses de Paté de Carxofa

1 pot de paté de Carxofa
Massa filo
Oli

Tallarem la massa filo en rectangles, posarem en una punta de la massa filo el paté de carxofa. Untarem d'oli les puntes de la massa filo i dobleguem.

(Si es vol es pot barrejar el paté amb formatge per untar.)

Tenim el forn escalfat a 180º i els hi posem sobre un paper de forn uns 15 minuts.


Es pot servir calent o fred.


divendres, 5 de gener de 2018

Crême Brûlée pel repte del Cooking the Chef-Donna Hay!

Hola, ha passat molt de temps des del darrer Cooking the Chef que publico! La veritat és que em vaig quedar amb les ganes de publicar, però per diversos motius arribava final de mes i la recepta, la foto i el post... "brillaban por su ausencia"

Abans de res ... Molt bon any a tots 2018!!!I, gràcies Món i Aisha per fer aquest repte possible, els meus millors desitjos!

Quan vaig rebre el correu de la primer Cooking the chef de l'any...quina sorpresa la Donna Hay! Em vaig emocionar i tot, va ser el meu primer llibre de cuina del que ara és la meva biblioteca de llibres de cuina, llavors aquell llibre era tota una innovació, unes fotografies que només de veure-les t'entrava la gana... malauradament mai vaig copiar aquelles fotografies, sinó ara seria una experta fotògrafa gastronòmica! I us ho explico, per que llavors jo tenia vint anys, pardalets al cap i ni passió per la cuina ni molt menys un bloc... per no tenir, ni teníem internet a casa!!! Com han canviat les coses des de llavors... després aquell llibre es va anar omplint de pols a les estanteries, i el dia que el vaig consultar per a fer una recepta em va decepcionar una mica.

Avui us porto una recepta de la Donna Hay del seu llibre "La nueva cocina" la Crême Brûlée, aquesta va ser una de les receptes que vaig fer llavors i vaig fracassar, ara us la porto, la recepta ha estat un èxit i m'ha portat un munt de records de les meves experiències a la cuina!

Necessitem per a 4 persones 

500 gr de nata 
1 branca de vainilla 
45gr de sucre glaç
5 rovells d'ou
Uns 80gr de sucre per posar per sobre

Primer de tot hem de posar la nata amb la vainilla a foc lent, fins que bulli, després deixem que bulli durant 3 minuts.
Apaguem el foc i el deixem allà 20 minuts, que la branca de vainilla s'infusioni bé.
Traiem la vainilla del cassó.
Afegim els rovells d'ou i el sucre glaç i ho barregem, quan està tot ben integrat ho posem al foc de nou baix, i no parem de remenar. Ha d'espessir.

Un cop agafa la textura que volem, ha de quedar un pèl líquida. Posem la crême dins dels "ramequines" (no sé quin nom es fa servir en català) 'omplirem 4!

Els posem en llauna que pugui anar al forn, plena d'aigua fins a la meitat dels "ramequines"
Posem la llauna al forn pre-escalfat a a 180º durant uns 20 minuts.

Traiem del forn i quan estiguin freds, posem el sucre per sobre i el cremem, jo ho vaig fer amb el bufador, sinó tens la opció de posar-ho dins al forn amb la llauna d'anar al forn plena de glaçons, opció grill i fins que el sucre agafi un color torradet...caramel pur!


Aquí podeu veure el recopilatori de les receptes de la Donna Hay 

Esperant veure-les totes!!!

A pel Cooking the chef!!!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...