Torronets de la Duquessa...

Aquests dies hem tingut la sort d'anar de convidats tant el dia de Nadal com el dia de Sant Esteve, això vol dir que les nostres mares estan bé, i encara en tenen ganes...no sé quan ens tocarà prendre el relleu...de fet no seria cap problema, però ja en parlarem!!!!

S'acaba l'any i toca fer balanç ...i,... comença l'any nou i toca plantejar nous propòsits... jo ho tinc molt fàcil: acabo l'any molt feliç, amb una panxa enorme, i esperant veure-li la carona al Pol, i començaré l'any atabalada amb el Pol entre els nostres braços i encantada de la vida... escoltant-lo plorar, riure i fent el mestratge accelerat de mare novata...vaja que se'm gira feina aquest 2013!!!

Per tant...Una coseta dolça per acabar l'any??

Al Taller de la Mariona, va fer uns torronets de la duquessa... feien molt bona pinta i com els torrons de gema cremada són els meus preferits...em va faltar temps per a comprar els ingredients.

 Necessitem

600 grs de sucre
200 cc d'aigua (fins a cobrir el sucre!)
14 rovells d'ou
400 grs de coco ratllat
150 grs d'ametlla en pols
Sucre per cremar

Primer farem l'almívar a punt de fil, això vol dir que ha d'arribar a 103º, la Mariona ja tenia la mesura presa, i ens va explicar com aconseguir-lo, anar remenant a foc lent, es va bevent l'aigua i quan ja quasi està fem la proba: si et poses unes gotes al dits i els separes  fa una mica de fil...si és així ja està llest, sinó una micona més!!!!
Un cop fet el deixem refredar una mica i afegim els rovells d'ous, els anem batent, i es couen fins que fan un gema espessa...això ja està boníssim!
Afegim el coco i l'ametlla i ho posem al motlle que triem...Es deixen assecar d'un dia per l'altre. Posem sucre per damunt i cremem el sucre!!!



Jo vaig fer el format petit, així amb un parell de queixelades el tenies llest!!!

En van sortir molts...i no en va quedar cap!!!



Els meus millors dessitjos pel 2013!!!!

Taller amb la Mariona Quadrada!!!

El dijous 20 de desembre per la tarda al Mercat de Reus, la Mariona Quadrada ens va oferir un menú per a Festes, per si algú havia de preparar l'àpat i encara no sabia que fer!!! 

La Mariona va cridar l'atenció de força gent, i el taller va ser un èxit de públic...la sort d'escoltar aquesta dona és que sempre n'aprens alguna cosa...i en mi... desperta idees (culinàries!!!)...i això m'agrada!!!!
Al final del taller podies degustar el que s'havia cuinat...i jo ja vaig marxar, doncs no m'agrada l'actitud d'algunes persones...semblen veritables voltors que fa temps que no mengen res i estan allà esperant que pesquen i després encara critiquen, prefereixo no veure-ho!


Aquí totes les receptes:



De primer...uns entrants en format magdalenes farcides de poma i botifarra...


El plat de peix...un caldo de bollabesa amb foradat, flamet i gambes embolicades...aquí només faltava tirar el caldo pel voltant del plat...



El plat de carn...vedella farcida de bolets amb vi ranci i cebetes...



I de postres, uns torrons casolans: Torronets de la duquessa... el proper post, doncs em vaig quedar amb les ganes de tastar-los!!!!


Gràcies Mariona i al Mercat de Reus per oferir-nos aquests tallers!!!!

Arròs de sepionets i carxofes!!!

Dies de menjar...dona gust anar al mercat, és ple de gent, ple de productes i tot fa molt de goig, i malgrat la profecia que el divendres passat s'acabava el món, no ho semblava pas a plaça!!! A Reus fins i tot diumenge al matí estava obert el mercat! (jo ja vaig comprar el que necessitava divendres!)

Aquest arròs és un arròs a quatre mans, les dues de l'Albert que li encanta fer els preparatius del sofregit, amb un vermut o una copeta de vi, anar remenant i anar preparant, i les meves que en darrer moment controlo l'arròs que es faci al punt, no s'enganxi  i no es remeni!!!...són moments de cuina, fins i tot el gat aprofita per estar allà amb nosaltres!!!


Necessitem:

3 o 4 carxofes depèn del tamany, però que siguin bones!!! 
1/2 ceba de Figueres
1/4 de pebrot vermell
100 grs de pèsols
250 sepionets
1 tomàquet ratllat
1/2 got de vi blanc
Arròs (1 tassa per persona)
Aigua


Per a dues persones, nosaltres fem l'arròs al wok...ja ens hem acostumat i queda perfecte.

No sempre es troben sepionets al mercat, o almenys aquí!, a Tarragona els pots trobar a 12€ el kg a Reus una mica més cars a 15€, quan en trobes!!!! Primer els netejarem, com són de mida petita, només traurem l'os de la sèpia vigilant que no es trenqui, i deixem la resta, es desfarà tot. Reservem.

Primer pelarem les carxofes i les tallarem a octaus, posem oli al wok i les sofregim bé. Les reservarem fins al final.
Després tallem ben petita la ceba i la sofregim a foc lent, anem remenant de tant en tant, després hi afegim el pebrot que haurem tallat a daus petits. Quan ja quasi es cuit afegim el tomàquet ratllat, un pols de sal i un pols de sucre, seguim remenant i a foc lent, en el darrer moment els pèsols (congelats!), i quan el sofregit ja està fet, afegirem mig got de vi blanc, deixem que se'l begui. En aquest moment tirarem els sepionets,els deixarem que comencin a treure la tinta i que es comencin a fer petits. Moment de posar l'arròs. Donem un parell de voltes, i afegim l'aigua que ja tenim calenta. Que cobreixi l'arròs. Com que és per a dues persones el fem amb aigua, si fos per més afegim un brou de peix suau, fet amb un cap de rap i un sofregit de tomàquet, però per a nosaltres dos...ja està bé així!
Quan porta deu minuts hi afegim les carxofes i passat uns cinc minuts més ja podem apagar el foc, el deixem reposar i el resultat n'és aquest: 




L'arròs boníssim!!!!

I per a tots vosaltres:

Com es nota que qui no té feina...el gat pentina!!!  ;)




BAKA UMA Taller de Nigiri i Recepta del 15!!!

El passat 25 d'octubre, dijous,  plovia a Reus, si ja fa temps des de les hores, però...coses que passen...era un dia de pluja, començava a fer fred, potser per l'aigua, però sortint de treballar tenia una  cita: Inaguració d'un bar de tapes japoneses a Reus, una taverna japonesa al C/Presó num 23... per a mi, una addicte a la cuina japonesa tot un regal...jo a l'Albert i la Takayo (parella que està al davant del negoci) no els coneixia, però si a la Rosa i al Xavier, ells ens van convidar....i que van fer!!! Aquell dia va servir per desitjar-lis els millors encerts!!!

Després diversos sopars...que, tinc pendent el post, per diferents motius!!!

Avui començo per la presentació que ens va fer la Takayo al taller que organitza els dijous per la tarda el Mercat Central de Reus en una de les parades del Mercat. 

La Takayo i la Blanca:



Taller de Nigiris amb ingredients sorpresa:


Ella com a bona japonesa, portava l'arròs fet en aquelles màquines de fer arròs per a sushi...recordo fa uns anys que en volia una...ara fa temps que no en faig a casa...amb el que m'agrada!!!

Tenen una manera completament diferent de fer l'arròs que nosaltres, amb un resultat evidentment diferent. De llibres de cuina japonesa en tinc tres o quatre, i no sé quants articles sobre la seva cuina, restaurants , costums i llocs... tot un somni anar al Japó!!!

Primer hem de rentar l'arròs molt bé, passar-lo per aigua, una vegada i un altre fins que l'aigua surt neta, poden arribar a ser fins a vuit cops. Un cop l'arròs és net, es posa en una cassola i posem aigua, en total un 20% més que la quantitat d'arròs que fem. I tapem bé la cassola, amb paper d'alumini, o amb una tapa de vidre, el deixem 10 minuts que absorbeixi l'aigua i quan comença a bullir baixem el foc, uns 20 minuts ( aquí compte amb el temps!!!) I després deixem reposar la cassola.
I l'arròs ja és llest!

El posem en un bol ample i s'afegeix un preparat de vinagre i sucre, es remena...i ja podem començar a fer les pilotes de rugbi que seran la base del nigiri.

El de magret amb ceba caramelitzada i salsa de saikyo miso.
(aquesta salsa que portava, era genial!!)



 Nigiri amb hamburguesa de cavall i melmelada de tomàquet:



Nigiri amb albergínia fregida embolicat amb alga nori:


L'albergínia també la portava feta de casa, la fregeix i la macera amb una salsa feta amb una mica de dashi, salsa de soja, mirin i sucre...una delícia!


El proper post...sopar al restaurant:

BAKA UMA
C/Presó nº 23 Baixos
REUS
636070835



Si us han faltat idees per la recepta del 15, aquest post és una bona alternativa i diferent (tot i que està tot cuit!!!)

Una miqueta tard...però molt bo!!!


Pastís de Formatge.... 2ª recepta!!!

Aquesta segona recepta de pastís de formatge, està penjada per que encara és més fàcil i senzilla de fer que la primera...comentant-ho amb la meva cunyada Marta, em va dir que ella tenia una recepta que la feia una amiga seva i que sortia molt bona! Com que em va dir que era tan senzilla...vaig pensar de fer-la a veure quina m'agradava més!



La veritat que més fàcil és:

Necessitem:

600 grs de Mascarpone
150 grs de sucre
100 grs de llet condensada
6 ous

Per a la base:

250grs de galetes
70 grs de mantega
2 cullerades de xerès


Primer triturem les galetes fins a fer farina de galetes, ho posarem en un bol i ho barregem amb la mantega desfeta, i per acabar-ho de lligar el xerès. A partir d'ara el punt del xerès a la meva base de galetes serà introduït....quina cosa més bona!!!!

Posem la base de galeta en un motlle o en diversos motlles, jo en vaig fer d'individuals, i un de més gran!

En un altre bol hi posem el mascarpone, els ous, la sucre i la llet condensada i amb les varetes elèctriques ho barregem tot.  Un cop llest, omplim els motlles. Atenció aquí amb el sucre i la llet condensada, jo vaig reduir les quantitats perquè vaig pensar que fora massa dolç, i encara les hagués pogut reduir una mica més. Però com sempre: per a gustos, colors!!!

Tindrem el forn a 180º pre-calentat i posarem els motlles dins, ho deixarem entre 30 minuts i 45 depèn de la mida del motlle.



Aquest cop amb una altra de les meves preferides, melmelada de maduixa...

A mi la base, molt més bona la d'aquesta recepta, i el farcit de l'altra!!! Jo de les dues ja tinc el meu pastís de  formatge ideal!!!

Bacallà a la llauna...

Bacallà, ara feia dies que no en cuinava, i era el meu plat estrella, quan no sabia que fer! I mai he penjat aquest!

 Aquest cop més bo, doncs ha estat comprat a una bacallaneria, ha estat dessalat a casa...vaja que l'he mimat per que el plat sortís genial!

Comprar una peça de morro de bacallà, evidentment salat, en arribar a casa preveure quan s'ha de cuinar per posar-lo en aigua quan toqui!

El dubte: com es dessala el bacallà?? Imagino que tothom té la seva versió, però la Carme Ruscalleda al seu llibre "Cuinar per ser feliç" ens ho explica de perles!!! Deixarem el bacallà, amb la pell cap amunt, amb aigua uns 5 dies, això no es fa per a dessalar, si no per que el bacallà agafi volum
Després canviar l'aigua i deixar-lo 12 hores més, si es vol una mica menys salat, deixar-ho unes hores més.

En aquest punt ja es pot cuinar.

Enfarinem el bacallà en una paella amb oli ben calent, pels quatre lloms. El retirem i el posem en una safata d'anar al forn.
En aquest mateix oli fregim uns grans d'all laminats, fins que es dorin, enretirem del foc i afegim tres cullerades de "pimentó dolç" (ho fem fora del foc per que no es cremi, si hagués tingut vi blanc ho haguéssim fet al foc!).
Després hi posem el tomàquet fregit, fet per mi!!! Ho deixem cinc minuts al foc que s'incorporin tots els sabors!!!
Posem unes cullerades de tomàquet sobre cada un dels lloms de bacallà...i al forn 5 minuts...

 El resultat aquest:



Un bacallà al seu punt, que no calia ni gavinet...mmmm boníssim!

 Bacallà a la llauna... un plat tradicional!!

Pastís de Formatge...

A qui no li agrada el pastís de formatge???

Si poses cheesecake al google, la primera entrada és dels US...diuen que és el postre emblemàtic de NY, i possiblement d'altres llocs...
Però què busques quan menges un pastís de formatge? ...que la textura sigui flonja...un suau gust de formatge...un punt dolç amb un toc d'amarg...amb base de galeta, o de bescuit, o de coc...o sense base...

Doncs de les mils receptes de cheesecake...a versionar-ne una...

Vaig començar a mirar receptes de pastís de formatge per que Els Fruits Saborosos van regalar-me una mostra de les melmelades que fan...l'escollida va ser la melmelada de taronja amarga...i una torradeta de pa amb la melmelada...i pensar...ohhh amb pastís de formatge! Moltes gràcies noies!!!



Doncs aquí en va una (l'altre més endavant!!)

Per a fer la base de galeta : Necessitem
 50grs de sucre
 100grs de farina
 60 grs de mantega pomada
 1 cullerada sopera de nata
 1 cullerada de cafè de vainilla
 Una mica de sal

 Treballar tots els ingredients fins a obtindre una massa tipus crumble. Omplim els motlles, en formats individuals prèviament untats de mantega. Els posem al forn a 180º uns 15 minuts (si veiem que encara no estan, els deixem 5 minuts més)
 Els reservem.

 Mentre farem el farcit:
Aquí la feina l'he tingut al supermercat triant quins formatges triava!!!
 200grs Formatge fresc (tipus Philadelphia, però jo he triat una marca blanca!)
 200grs de Formatge fresc batut 0% (és com un iogurt de formatge desnatat)
100 grs de sucre
 20 grs de farina
 15 ml de nata per a muntar
 2 ous frescos (dels que porten el 0 al principi!)
 1 cullerada de cafè de vainilla

 He començat posant els ous, sucre i la nata en un bol, i amb les varetes elèctriques...remanar sense parar, afegim un dels formatges, la farina, l'altre formatge, la vainilla. I llest.
Queda una crema esponjosa, que ve de gust sucar-hi el dit!!! (Ai que això no és diu, per que es fa!)

Quan els motllos s'han refredat hi posem la crema a dins, ho posem al forn uns 35minuts a 180º.
Abans de treure'ls del forn els punxem i ens assegurem que el punxó surti net.
Deixem refredar, desmotllem i mengem acompanyats de...melmelada de taronja amarga...

Bon profit!!!

Arròs amb llenties...Blocs contra la fam!!

Els dies 30 de Novembre i  1 de Desembre es fa el Gran Recapte d'Aliments...es tracta de dur pasta, llegums secs, conserves de peix, oli i/o llet a un dels punts de recollida de tot Catalunya...l'objectiu...recollir aliments de llarga caducitat per a poder ser repartit entre persones necessitades.
Els bloggers volem col.laborar, amb una recepta i si ho llegeixes t'animis i facis la teva aportació! Fàcil no?






La meva recepta és l'arròs amb llenties... una recepta molt fàcil...

Fem un arròs bullit...aigua a bullir,sal, un gra d'all i l'arròs (1 tassa per persona)...i esperar que l'arròs estigui cuit. Després tenim dues opcions: menjar.nos'el amb el seu caldo i les llenties cuites pel damunt o bé, rentant l'arròs, les llenties pel damunt i un raig d'oli...



Ja pots portar els teus aliments als punts de recollida!!!

Conill amb fredolics...

Fredolics, on més els puc posar??? 
Necessitem

1 conill
2 cebes
3 grans d'all
Farigola
Romaní
Llaurer
Fredolics
Sal i pebre
Vi blanc

Per a la picada:
Avellanes i Atmetlles torrades, un dent d'all, fetge del conill fregit i una mica de vi blanc

Tenim la sort que ja tenim l'oli del primer raig (sense filtrar), doncs posem oli en una cassola junt amb els grans d'all amb pell, i les cebes tallades fines, el romaní, la farigola i el llaurer. Ho deixem a foc lent, que vagin agafant color.
Al mateix temps, netegem el conill i el fem a trossos. El salpebrem i el passem per les brases (de la barbacoa!!!), si no el sofregim abans de posar els alls i les cebes.

Quan la ceba ha començat a agafar color, afegim el conill, els fredolics, nets i sencers, sal i pebre i el got de vi blanc. A foc lent i tapat, deixarem que els fredolics deixin anar tota l'aigua, uns vint minuts... 
Mentre farem la picada, al got del turmix hi posem les avellanes, les atmetlles, el fetge del conill fregit,una mica d'oli, sal, i una mica de vi blanc. Ho triturem, i un cop triturat ho afegim a la cassola.
Ho deixem cinc minuts més i ja podem tancar el foc.

Bon profit!





Risotto de Fredolics per a 7.000 milions de persones!

Fa uns dies vaig rebre un mail d'Intermón Oxfam amb una proposta molt interessant...participar en la seva campanya "Taula per a 7.000 milions"...per a que ningú se'n vagi a dormir sense un plat a taula... gairebé 900 milions de persones se'n van a dormir amb gana cada nit!!! Unes dades que n'hauríem de ser tots conscients...i no sé si en som!!!


Per això m'he decidit a fer un risotto de fredolics per a 7.000 milions... Aquí tenim els 7.000 fredolics:



Fer una recepta de risotto...recordo quan fa un temps pensava: - uala, risotto que difícil...
Només en demanava quan anava als restaurants , i, l'havia de veure primer...per que no tothom sap cuinar-lo!!!
Això ho dic ara, que el risotto el faig amb els ulls tancats i he de dir que és el recurs fàcil quan no tinc res per a dinar...amb qualsevol cosa fas un risotto!!!
Necessitem

 Arròs carnaroli del Molí de Rafelet
1 got de vi blanc
Caldo de pollastre
1 porro petit
 fredolics
 parmesà i pebre negre

Posem al wok un raig d'oli, netegem un porro petit (o mig de gran ) el tallem petit i el sofregim.
Triem els fredolics, els més petits, i els posem sencers junt amb el porro, hi posem un pols de sal, deixaran anar aigua...esperem que s'ho begui tot!
Escalfem el caldo de pollastre en un altre cassó.
Afegim l'arròs, donem dos o tres tombs, i afegim el got de vi, i esperem tot remenant que se'l begui. Anirem afegint cullerades de caldo de pollastre, remenant i així fins a uns 16 minuts.
Quan està llest afegim el parmesà ratllat, una mica de pebre negre acabada de moldre i a menjar!!!



Gràcies Olga per la proposta!!!

Sopa de Fredolics...

 Fredolics, petits, de tonalitat fosca, i la pota tirant a blanquinosa, normalment petits, però també en trobes de grans...en sopa...genial!!!
De receptes de sopa de fredolics, n'hi ha mils, amb caldo de pollastre o sense, amb crema de llet o sense, amb tòfona o sense...però la veritat és que si la fas de manera senzilla te'n lleparàs els dits!

Com que la plegada de fredolics va ser d'escàndol...comencem les receptes amb la sopa de fredolics...



Atenció a on poseu els peus!!!!





500 grs de fredolics
Oli d'oliva verge i sal
Un pols de farina
Si es vol i és disposa dues cullerades de suc de tòfona
1 porro
Aigua

Tallem un porro en juliana i el posem a la cassola amb un bon raig d'oli d'oliva. Deixem que es sofregeixi, quan comença a agafar color hi afegim els fredolics. Baixem el foc, posem un pols de sal, i començaran a deixar anar aigua... passats cinc minuts hi posem una cullerada de farina, i els deixem 5 minuts més, després afegirem l'aigua calenta i les cullerades de suc de tòfona. Ho coem uns 15 minuts. Rectifiquem de sal, traiem dos o tres fredolics per a decorar i ho triturem tot al gust.

Una molt bona recompensa després d'una molt bona plegada, no?



Kugelhopf segons les instruccions del Daniel Jorda...

Ja fa uns dies que disposo de més temps lliure, per una part m'agrada però per l'altra no... això ho fa la baixa laboral en el cas de l'embaràs...quan estàs bé...perfecte...però quan estàs malament... és un no parar de patir...
Calma, molta calma...relax i bons aliments!!!Una mica d'ordinador...però tampoc massa i a cuidar-me!

La qüestió és que dijous passat, seguint les xarxes socials, descobreixo que en Daniel Jorda ( poso un link del Daniel, genial!!!) farà un curs on-line de Michael Kugelhopf...Sense saber què era ja m'hi apuntava...sort que la Sara Maria em va tirar un cable, si hagués seguit llegint la pàgina del Daniel hagués sabut que era un Panettone!!!

Divendres però em va ser impossible fer-ho...i fins diumenge no vaig poder començar...amb unes ganes...ja començava  a veure les primeres fotos al facebook i la cosa prometia...

Diumenge a fer la massa mare:

300gr de farina de força
180gr d'aigua
10gr de sal
4gr de llevat fresc

El procediment és amassar tots els ingredients i deixar reposar 12/16 hores...d'un dia per l'altre. En Daniel va dir que amb la massa mare resultant en sortien dos michaels i una pizza....jo vaig optar per fer-ne 4.

Dilluns al matí després de sortir a fer la passejada rutinària i amb l'objectiu de trobar motlle pertinent sense èxit (tres botigues de Reus!!!) marxava cap a casa pensant en com fer-ho... després se'm van ocórrer d'altres alternatives: anar al polígon però si no ets majorista no et deixen entrar... hauré de preguntar si com a blogger em deixen entrar...(???) i sempre queda Internet, però no em serveix quan el que necessites és per d'aquí mitja hora!!!

Idear un motlle per a fer-los va ser divertit, no en disposo de cap de tanta alçada, i tampoc tenia cap llauna alta a mà...doncs en vaig fabricar un...amb la perillositat que podia incendiar el forn, cosa que després de 4 panettones no va passar! Visca!!

A punt per a fer la segona part...

150gr de massa mare (abans d'anar a passejar, la vaig treure de la nevera!)
520gr de farina de força
75gr de sucre
100gr d'ous ( 2 ous grans i ecològics!!)
12gr de sal
25 gr de llevat
200 gr de mantega pomada (treta abans de la nevera!)
200grs de panses
200 ml de llet

De panses sempre  en tinc amb rom...com que el pa de nous és una recepta que de tant en tant faig...;)

S'han de barrejar tots els ingredients excepte una part de mantega (jo vaig fer la meitat), les panses i una part de llet. Quan ho estem amassant si veiem que accepta més líquid afegim més llet.  Us he de dir que en els dos primers me'n va sobrar una mica, i que en els dos segons no en va sobrar gens (no em pregunteu pq). Ho deixem reposar 10 minuts, i llavors pleguem la massa de forma ràpida...aquí la Nuni havia penjat un vídeo de com fer-ho, jo no el vaig poder obrir (???) però ho havia vist fer abans...evidentment em falta estil, però no ho vaig fer pas malament..pleguem doncs la massa posant la mantega dins. Ho tornem a deixar reposar 10 minuts i pleguem amb les panses dins per a escampar-les. 

Deixem reposar 1 hora.

Passada l'hora fem 2 peces. I les deixem reposar 2 hores més a una temperatura d'uns 24º...( jo no vaig controlar aquesta temperatura...però veient el resultat, res a dir!!!)

Pre-escalfem el forn i coem a 200º de 25 a 30 minuts.(Aquí vaig tornar a tenir el dilema amb el nou forn si ventilador o no!! En vaig fer un amb ventilador i l'altre sense!!!) Punxem amb el bastó i si surt net, ja està llest.

Hi posem sucre llustre pel damunt...

Deixar refredar i a menjar!!!




I els altes 3... (he de dir que al separar les masses sempre me'n quedava una de més petita!!!)


 I embolicats per a regalar... (els meus pares aquets no els tastaran!!!!)

Us animo a fer-los ...i moltes gràcies Daniel, el putoxef sens dubte!!!... ja espero el teu proper repte!!!

I com a deures: comprar els seu llibre: PANES CREATIVOS....


Calamars farcits de trompetes de la mort!



Quina alegria la recepta del 15 de Novembre...els bolets!!!

No cal que la recepta del 15 sigui dels bolets per trobar una entrada al blog, concretament 39...fiu, i la veritat és que m'agrada molt trobar-ne, i cada cop més...tot i que des de que estic embrassada no em diuen res...diuen que a l'estar en estat ja passa, però a mi em fa ràbia doncs jo disfrutava amb els bolets i amb les gambes..i ara  amb els bolets encara me'ls menjo, però les gambes...quasi que no en vull...manies....

Cada any saber si la temporada serà bona és una odissea...aquest estiu estàvem estirats a la platja prenent el solet i desitjàvem que plogués si no, bolets zero. Va acabar l'estiu i no havia plogut gens...sort que a l'octubre i el que portem de novembre ha sigut favorable...dels bolets que tinc a mà...de tots n'he plegat, no gaires però per a una menjada, si. Excepte de fredolics....que vem fer una bona collida, i les que ens vem deixar!!! Tinc unes receptes pendents amb fredolics, però ja cauran!!!

La recepta del 15 és amb trompetes de la mort, i són trompetes comprades al mercat a 13€/Kg

Calamars farcits de trompetes de la mort amb trompetes de la mort!!!

Aquesta recepta no és cap invent, després de fer-la he vist que està documentada a nombrosos llibres de cuina, el darrer que tinc de la Mariona Quadrada "Bolets. La saó de boscos i prats" en té precisament una, tot i que diferent a aquesta, però es que els calamars es poden farcir de qualsevol cosa!!!

Per a 2 persones ( i un bolet que està dins la panxa i que menja el que jo menjo!!!)

3 calamars (en cru feien un pam)
cebes de Figueres
500 grs de Tompretes de la mort
Sal, cognac


Netegem els calamars, i de 2 dels 3 els hi donem la volta i els reservarem per a farcir. Amb les potes, les aletes i l'altre calamar, ho tallem petit, i ho sofregim.

Netegem i tallem força ceba, jo vaig fer servir 3 cebes, agafem una cassola baixa, hi posem oli del primer raig i l'escalfem, quan està calent hi posem la ceba, i amb paciència i foc lent anem deixant que es vagi enfosquint. 
Per altra banda, netegem totes les trompetes, la meitat per al farcit i l'altre meitat amb la ceba. Un cop netes, afegim la meitat amb els calamars que ja estant coent-se i un pols de sal, l'aigua que van deixant anar, la traiem i la posem amb la ceba, així també enfosqueix. 
Quan les trompetes estan al punt ho retirem i farcim els calamars. Els tanquem amb un escuradents.

Posem a la cassola amb les cebes els calamars i un raig de cognac. Quan s'hagi begut el cognac hi afegim les trompetes i una mica de sal i deixem que es cogui tot plegat a foc lent. Tant els calamars, com les trompetes aniran deixant aigua, anem remenant...al final ho rectifiquem de sal si cal i llest!




I per dins...



El vaig fer d'un dia per l'altre, i vaig pensar...demà faré una picadeta de pinyons...però me'n vaig oblidar!!!!

La massa mare del coc!!!

Jo vaig tindre la sort de rebre la massa mare per fer el coc... però si no la reps??

Aquí tens el que has de fer el DIA 0:

Posem en un bol 1 got de farina, 1 got de llet, mig got se sucre i mig sobre de llevat químic. Ho barregem tot molt bé, ho tapem un drap de cotó i ho deixem en un lloc fresc (no a la nevera!!)

Ara si vols, ja no tens excusa!

Coc de galeta!!!!

Fa exactament 10 dies vaig rebre a casa un pot de vidre, la Dolça em va avisar que me'l donaria...era la massa mare per fer un coc...
Tenia dues opcions: la primera fer un coc i la segona fer la massa mare del coc i després regalar-la... Em va fer gràcia fer aquesta segona opció...tot i els 10 dies que m'havia d'esperar...

Ha estat entretingut i al final n'ha sortit aquest coc i un parell de pots com els de la foto... 

He fet un copy-paste de la recepta de la Dolça...

Fem la massa mare de la següent manera :

 Dia 1- Aboquem el got de massa mare que ens han donat en un bol de vidre ampli. Hi afegim un got de sucre i un got de farina i NO ho remenem. Ho tapem amb un drap de cotó i ho posem en un lloc fosc i fresc (a la nevera NO)

Dia 2- Ho remenem bé, ho tapem i ho deixem.

Dia 3- No fem res

Dia 4- No fem res.

Dia 5- Hi afegim un got de sucre, un got de llet i un got de farina,SENSE remenar. Ho tapem i ho deixem. 

Dia 6- Ho remenem bé, ho tapem i ho deixem.

Dia 7- No fem res

Dia 8- No fem res

Dia 9- No fem res

Dia 10- Separem tres gots de la massa i els donarem a tres persones que vulguem que facin el coc.

Ara ja podem començar a fer el nostre coc, i com que fa deu dies que estem "fent-lo" ja tindrem moltes ganes de tastar-lo...i com que ja feia dies que sabia que vindria...encara en tenia més ganes de fer-lo!!!

A la massa que ens queda hi afegim

2 gots de farina
1got d'oli
1got de sucre
1got de llet
1 sobre llevat químic.
1 pessic de sal
Unes gotes d'essència de galeta del Sosa 
I al damunt li ratllem dues galetes (aquí la meva versió)

Ho barregem bé amb una espàtula i ho aboquem en un motlle que haurem preparat amb oli i farina. Ho posem al forn, preescalfat a 180º, més o menys 60 minuts o fins que vegeu que us ha pujat força, està dauradet i quan el punxeu l'escuradents surt sec.
El deixem una estona fora del forn, dins del motlle. Quan el desemmotllem el deixem refredar damunt una reixeta.


I els pots han anat amb la recepta impresa, a veure com acaben???


Motles gràcies Dolça  i bon profit!!!

Pebrots Italians farcits...

Recordo fa un temps que no em feia mandra perdre'm una tarda per BCN i aprofitar una classe de les que organitza la Gemma, ja fos al Caprabo o al Bon Preu Esclat, passava una tarda entretinguda, que sempre suposava una quedada amb alguna amiga, o sopar amb els pares i com no, dormir al meu llit estimat...

El curiós ha estat recordar aquesta recepta, trobar-la, fer-la, bé versionar-la...sort de la mostra impresa de la recepta, i la mania de guardar-ho tot!!!

Enguany el subministre de verdures acabades de collir ha estat molt bo...com sempre, acabes arreplegant el de sempre, i ho acabes cuinant com sempre...la reina de les samfaines, pebrots i albergínies escalivades, salsa de tomàquet...

I de sobte penses en aquella recepta que vas cuinar en aquella classe a BCN...on és la recepta??? (després de dos canvis de pis!!!!)


La classe va ser al Caprabo a l'Abril del 2009 amb la Mireia Carbó, i la recepta pebrots italians farcits...
Vaig acabar versionant-la...però molt bona!!!

8 pebrots verds italians
250 grs de carn porc picada 
250 grs de carn de vedella picada
1 grapat de pinyons torrats
2 cullerades de pa ratllat
1 ou

 Per a la picada:
Ceba
Porro
2 grans d'all
1 got de vi blanc
Xampinyons
Brou de pollastre congelat
Oli d'oliva, sal i pebre

Al peu de la lletra...netejar els pebrots i tallar la part de la cua, serà per on els farcirem.
Amb les mans preparem el farcit: barregem l'ou amb les carns, els pinyons, el pa ratllat, sal i pebre.
Farcim els pebrots, i amb el farcit restant fem mandonguilles.

Pelem i piquem ceba, porros i alls.
En una cassola baixa ho sofregim tot plegat, amb un raig d'oli d'oliva.
Quan agafin color i afegim els xampinyons tallats a làmines, els pebrots i les mandonguilles, afegim el vi blanc, i quan s'hagi reduït afegim una mica de brou de pollastre (del fet a casa!!!).

La Mireia triturava la salsa, jo no ho vaig fer.

 En mitja hora ja està llest.


Una recepta de fa temps...que va sortir per casualitat!!!

Del boletus aereus a l'amanita caesarea...

Els bolets...puc afirmar que m'encanten...i si els he trobat jo... fins i tot m'emociono!!!!

...Enguany em preveien (a mi!!!!) un any xungo!!! Es veu que no puc anar a la muntanya embarassada!!! Jo sé que ho fan per fer-me enfadar, però mentre pugui...la muntanya em veurà passejar, i si tinc la sort que algun bolet em vegi...cap al cistell...

Aquestes fotos són fetes aquests dies i de diferents llocs: abans i després de les primeres pluges...que no les segones, i totes fetes...a la muntanya!!!! je je je
Ous de reig...a punt d'explotar...
Aquest ja ha explotat!!!
I els amics ceps...aquí jugant a fet i amagar...
Aquí encara havia de ploure!!!
I de com ens els hem menjat: els ou de reig en carpaccio...

I els ceps, en crema...
I si voleu descobrir de quines altres maneres es poden cuinar...el passat 19 de Setembre, la Mariona Quadrada i en Josep Borrell ens van fer la presentació del seu 5è llibre..."Bolets. La saó de boscos i prats" a la Biblioteca Xavier Amoròs de Reus. Aquell dia queien 4 gotes , i els bolets encara no havíen fet acte de presència...però finalment ja han començat a sortir... Per a fer salivera ens van presentar un recull d'un centenar de receptes...ben explicades i fotografiades deliciosament...ara a posar-les en pràctica!!!

Romesco de l'àvia...

La iaia Sunsión ens explica com fa el romesco...amb la recepta en mà per no deixar-se cap ingredient...


Un petonet abu!!!!

Bacallà amb all-i-oli gratinat...

Si em féssiu dir un producte que sempre hi ha a la meva cuina...jo diria el bacallà...ingredient que congelat et pot salvar d'un àpat, o d'uns convidats imprevistos!!!

Aquest bacallà no va ser la víctima d'uns convidats imprevistos...sino, pel canvi de pis...ja no va tornar a entrar al congelador...

Necessitem un parell de cebes de Figueres, tallades a làmines. Les posem en una paella, amb un xic d'oli i molt poc foc. Anem caramel·litzant-les... anem afegint xeres, que se'l begui un parell de cops. Un cop feta la ceba, la posem sobre una safata d'anar al forn.

Passem el bacallà per una paella, només per la part de la pell...el bacallà ja el compro dessalat i congelat. El descongelem i llest per a cuinar.

Fem un all-i-oli lleuger, al minipimer (com una maionesa amb all): all (sense la part central), ou, sal, oli i si voleu una mica de llet.

Ja podem muntar el plat:
Sobre la safata d'anar al forn: posem la ceba, el bacallà amb la pell a sota, dues cullerades d'all-i-oli pel damunt.
 Ho posem al forn a gratinar, quan l'all-i-oli comença a agafar color ho traiem.

Llest per menjar!

Una altra opció, és amb un llit de ceba i patata....

Quintaforca...

Un dels restaurants pendents que teníem a la llista ja ha estat visitat, però no l'hem pas taxat doncs hi tornarem!!!!

Fer les coses fàcils...no cal massa per gaudir menjant, gaudir amb la companyia, gaudir de la conversa...a la Quintaforca ens ho van posar tot al plat...i vem sortir d'allà tips i contents...en Xavier Fabra i el seu equip ho va aconseguir...una tertúlia amena i un canvi de parers interessant...si fas allò que t'agrada per que la gent en gaudeixi i a sobre tu també en gaudeixes tens l'èxit assegurat...
El lloc és encisador...i si, està a la quinta forca...però ara tot és aprop amb els navegadors...no?


Vem tastar 12 plats...i tots tenien alguna cosa per a recordar...tanco els ulls i sóc capaç d'assaborir allò que vaig menjar...ho reconec, vem pecar sense deixar-nos res al plat!!!!

En Xavier varia constantment el menú, però a nosaltres ens va delitar amb aquests dotze plats...l'Slow food es nota...i de la manera com en parla ho viu!!!

Comencem doncs!!!

Croqueta de rostit amb parmantier de patata bufet acompanyada d'una flor de carabassó arrebossada


Xarrup de meló, amb un punt d'ametlla...


Amanida tèbia la mar salada...algues, bledes, pop, tonyina...sabors diferents que amb la vinagreta de soja lligaven a la perfecció...


Mató de Capafonts amb pastanaga!!!


Caviar d'albergínia i musclos del Delta...


Plat de figues de Vilavella amb el seu mig-cuit de sardines...una passada!!!



Cigrons de l'Anoia amb carbassa i botifarra cruixent...




Una sopa de ceba...


Mini-Caneló de fetge de pollastre...


Hamburguesa de filet amb niu de patata, pastanaga i fesols de l'Anoia...


Un assortit de formatges amb licor de nous...


I quan ja no podíem més un postre de coulant de xocolata negre amb sal de vi i oli, un gelat de iogurt i una tarta tatin de préssec...a quin més bo!!!



Per beure vem fer aigueta i un vi bio dinàmic de la DO Conca del Barberà, del 2007 LA LLOPETERA.

Em vaig deixar el regal de l'Albert a casa...però tot arriba!!!

La veritat és que tot encisador...