*La Vinyeta

D'un cap de setmana per terres gironines, vem poder gaudir de la vista als cellers de *La Vinyeta vaig conèixer la Marta Pedra en una degustació dels seus vins a L'Orangette i del que diem sempre...els vins els fan les persones i la Marta ens ho va saber transmetre, tant que vem fer el possible per a visitar les seves vinyes. Un pèl lluny, a Mollet de Perelada, però com que erem per Roses, ens vem deixar caure per allà (reservant primer , és clar!!)
Tot el que la Marta ens va explicar, aquest cop ho vem gaudir in situ amb l'altre meitat de *La Vinyeta, en Josep Serra, la veritat, una parella jove, plena d'il.lusió i emprenedors...defensant un projecte del món del vi...i deu ser per la tramontana, però molt ben defensat!

Quarts de cinc de la tarda, d'un dia rúfol (je je je)...però ideal per a passejar per a les vinyes, escoltar i apendre....tot just han acabat de veremar...diferents varietats de raïm : garnatxa, macabeu, merlot, samsó i carinyena...



Trepitjar les vinyes, veure les instal.lacions i entrar al celler on els vins reposen en barriques de roure, auqella olor de fusta, vaïnilla, torrats i fumats...pots preveure que un bon vi sortirà d'allà...


No ens van explicar massa de com elaboràven els vins, però si els vem tastar... Heus blanc (el meu preferit), Heus negre (classificat amb 91 punts de la guia Peñín), Heus rosat, Llavors, i el dolç el Sols excel.lent! Em sembla que ens va faltar el el Puntiapart i l'ES poma...



A part de tota la feinada del vi, també crien gallines, jo em vaig quedar amb les ganes de veure i conèixer la típica gallina empurdanesa, entre gallina i perdiu...que fan uns ous peculiars, i com que són poc ponedores...ens vem quedar sense, però no dels altres!



I l'oli, Oli Fosc, un oli fet d'oliveres d'Argudell, una varietat de l'Empordà i un oli excel.lent!



Després de tastar cinc vins, i un oli... encara ens van oferir una varietat d'embutits de la família Serra-Pla, i això va portar-nos a Cadaqués a l'endemà per comprar llangonissa a pams i butifarra...i una visita a Cadaqués...ideal!

Una capsa de vi blanc, un vi dolç, una botella d'oli i mitja dotzena d'ous...va ser la compra del dia...ara a gaudir-ne!

Moltes gràcies Marta i Josep per la vostra generositat, ens veu fer sentir molt bé!
Fins la propera!

Sortida boletaire... a on???

La previsió metereòlogica dels dies previs feien preveure una sortida boletaria escassa, però sort que anava lligada a una sortida gastro-blocaire i això és èxit assegurat!!!!
Bé, el 15 d'octubre, el temps ja no era el que teníem fins ara...la Dolça el va definir com un dia rúfol...sort de les comunicacions previes via e-mail, per anar vestides rúfolament adequades!!!! ...el que deia, el temps de dissabte va ser d'aquells ideals per trobar bolets...però les condicions anteriors...no!

Doncs què fem els gastro-blocaires quan ens juntem? ...mengem!!!

Esmorzar...pa d'Alcover, Festa Major, no vem poder comprar el pa típic, però...pa d'Alcover, truites, de sobrassada i un parell de truita de pataques, formatge, fuet, raïm, aigua, vi negre i suc de raïm...i de postres coc de llet condensada by Dolça, i un pa de nous, by me!!!

Truita de sobrassada...mmmmm....by Òscar!

Truita de patates, jo en diria de pataques, però venia de Can Fanga, by Tiriti!!!


Coc de llet condensada, Dolça...genial!

Un pa de nous...jo havia de fer honor al nom del meu blog!
(les nous eren casolanes!!!)

Després de recollir-ho tot, i llençar allà on tocava cada un dels desperdicis...agafem els cotxes... i cap al poble, el meu poble...malgrat visqui a Reus, estic empadronada a L'Aleixar, un poble del Baix Camp on he passat part de la meva infancia, adolescència, i ara, em queda la meva estimada àvia... i uns quants amics!!!

El poble és petit, i quasi tothom és familia, per dinar al Casal del poble, que curiosament el porta la Isabel, tieta segona meva...i que és una cuinera excepcional!!!

El menú que ens havia preparat, escudella, que com que el dia estava rúfol li va anar que ni pintat!
I la seva especialitat, lloada per molts i apreciada in situ per bastants!!! ...Conill a les herbes de la Mussara, un plat que li va ensenyar el Miquel, i ella va bordar com sempre!
...aquells que em coneixen saben el meu trauma infantil amb el conill, però deu ser que em faig gran i ara ...me'l menjo, i inclús m'agrada! Les vegades que l'he cuinat, i ni tan sol el tastava per veure el punt de sal!!!
Aquest conill...per nota...un 11 sobre 10!
Es desfeia a la boca!

Per acompanyar-lo, les pataques fregides, per la colla que erem ens tocaven dues plàteres com aquesta!!!!
(Tot el que va sobrar...amb carmenyoles i cap a casa... i no la meva!!!)

De postres, uns músics...i li vaig demanar a la meva àvia que em fes unes pastes de les seves...fetes amb la cuina econòmica...(de les de tota la vida)....Aish l'àvia...petonets!!!



De tot i com sempre donar les gràcies als que vareu venir: Lluís, Òscar, Bea, Laia, Glòria i Albert...i els que no ...aquí en teniu la crònica!!!

Sempre sereu benvinguts...una abraçada!!!

(Ara també coneixeu el vermut de poble, heavy no? (altrament conegut com a vermut de la Cooperativa)

Arròs de llomàntol...

Diumenge, després d'un dissabte de jornada "zero-boletarie" (podeu veure les cròniques aquí i aquí..., la meva ja vindrà!!!) i previsió de menjar a la nevera també zero...una passejada per Cambrils sabent que hi hauria una peixateria oberta, Cal Coll, al carrer de les peixateries,ens va salvar el dinar...doncs tenen un viver amb animalons de closca diversos...i com no, un llomàntol cap a casa!(9€ la peça!)

Dissabte va ser una jornada d'intercanvis, del dinar a Ca l'Ignasi, amb en Tiriti, vem estar parlant del RÚA un vi de Valdeorras, Galícia, i va dir que ens en portaria una...no només va venir si no que a més a més ens va obsequiar amb un RÚA i un CAVA (que està esperant un plat adient per ser obert!), fantàstic i qualitat preu ideal...malgrat que jo per Reus no l'he trobat pas!!!!!



A un arròs de llomàntol li va anar de perles!




Per no tenir res al rebost...hi havia de tot!!!

Primer posem oli al wok, i sofregim el llomàntol de viu en viu, per no fer-lo patir tant, se li clava un pal de dalt a baix, és una mica violent, però és la manera de no tenir cap dubte que és fresc!!! Un cop sofregit de tots els costats, retirem, i quan no està calent el partim a trossos.

Posem les cloïses amb sal, i després les obrim en una paella amb una mica de vi.

Amb el mateix oli hi farem un bon sofregit, de ceba, tomàquet, pebrot vermell, i paciència...molta paciència...al final els pèsols.
Mentre, descongelar el caldo de peix, unes sobres d'un caldo de crancs i galeres...quan el sofregit està llest, tirem l'arròs i el caldo de peix ja calent, fins que el cobreixi. Al cap de deu minuts hi posem el llomàntol, i al darrer moment les cloïses.



Un bon dinar de diumenge, ja se sap, si haguèssim trobat bolets, hauria estat de bolets!!!

Cantonigròs...Can Colom i Ca l'Ignasi ...

Quan la Nuni va proposar un dia a Cantonigròs...em va faltar temps per apuntar-nos, una aturada al mes d'agost...que per aquells que treballavem... ens anava de perles!!!
Doncs el darrer cap de setmana d'agost, cap a Vic...CAntonigos ens esperava!
Dissabte 27 d'agost, feia fresqueta...acostumats als 32º que teníem a Reus, vem passar als 16º de Cantonigròs...la jaqueta no feia nosa!!!

Tots els assistents:

Cuinetes (Miquel, Nuni i l'Èric)
La Cuina Vermella (Txell i Kike!!!)
Els Olleta de Verdures (Massitet i Kissumenja!)
Delícies del Rebost (Sara Maria)
Cina amb Compte (Roger)
5 Titius (l'Anna)
Tiriti ((Tiriti i l'Eli)
Pa de Nous (Albert i Marta)

Vem començar el dia amb una visita a Can Colom, una botiga d'embotits artesans d'elaboració pròpia de tota la vida, situada al C/Major i oberta quasi tots els dies de l'any...una família dedicada a fer embotitis de la terra i boníssims...
A part de tot el procés d'elaboració a l'obrador i ens van preparar un assortit d'embutits per que els tastèssim...entre els meus preferits la sumaia, i la pilota però sense deixar de banda els fuets, sobrassada, bulls, llonganisses...porró de vi i cantirs d'aigua...



Per triar i remenar...la veritat és que fa goig la botiga!!! Una sumaia i una pilota...cap a casa!



Al migdia el dinar ja ens esperava a Ca l'Ignasi...un restaurant ple de petits detalls, que, junt amb el menú que ens van preparar, van fer que ens sentíssim com a casa...moltes gràcies!



L'Ignasi i la Laia, una parella encantadora! I que de "pinxe" de cuina teníen en Martí...felicitats a tots!







A la Nuni li va tocar matinar, cap al mercat d'Olot a comprar els pans i els tomàquets, que vem menjar!!!
Pa blanc de ca la Nàsia d'Olot, pa del forn Batallé i pa de fàjol...a quin més bo!




Amanida de tomàquets de diverses varietats!!! (On està el paper on vaig pendre notes???)



Taco de morro de bacallà al forn de llenya amb confitat de pebrots, cebes de Figueres i crema de patates...



Arròs de Pals amb conill d'Artesa i verduretes del temps....



Encara n'hi havia més:

Com que el xai a mi no m'agrada...un filet...vaig trigar massa en treure'l!!!! (el que fa fer-li la foto!!!)



Cuixa de xai ecològic confitada i rostida al forn de llenya amb escalunyes dolces!



Aquests postres em van encantar: Biscuit d'en Xixo de Vic amb figues caramelitzades....



Carquinyolis amb festucs...



I un Vi doç...genial... Muscat de Rivesaltes del 2007...



No va faltar la tertúlia durant tot el dinar, que va acabar a la terrassa amb uns gin-tònics...



Un molt bon dinar amb un grup de blocaires genials!!! Gràcies guap@s!!!

I per fer baixar el dinar...una caminada i una banyota a La Foradada...valor per posarm-hi, però mooolt gratificant!!!


I a més : Visita a Rupit, Tavertet, i Olot...un cap de setmana rodó!
I de regal..el CUINES firmat per l'Ignasi...moltes gràcies!

Caldereta de llomàntol a Es Port, Fornells!!

Hauré de tornar a Menorca...el primer cop que vaig estar a Menorca, amb els meus pares va quedar pendent fer una caldereta de llagosta a Fornells, aquest segon cop que hi tornava, pensava que em treuria l'espineta i la faria, però després de tants dies de vacances i per no preguntar, vaig tornar cap a casa sense haver tastat la caldereta de llagosta (que ho hagués pogut ser, si hagués preguntat!!!) però no sense menjar caldereta, aquest cop de llomàntol! He de dir que brutal, per cert!!!

El fet és, que la visita a Fornells era obligada amb el propòsit de fer una caldereta, finals de setembre molts dels restaurants estaven tancats i l'oferta reduïda, però dels que hi havia per triar, el restaurant ES PORT va ser l'el.legit!
El motiu...era molt acollidor, i els preus també ens van ajudar a decidir. El plat de caldereta de llagosta estava rondant als 65€ (a tots els restaurants era el preu pactat) i el de la caldereta de llomàntol 35€. Clar, menjar dues persones, amb el vi i els cafés si feiem la de llagosta ens sortia per 130€ mínim i si la feiem de llomàntol per 70€, doncs la de llomàntol que també ens agrada!!! CRASSO ERROR!!!!
Resulta que vem fer 2 racions de caldereta de llomàntol, i efectivament ens van portar 2 llomàntols, 1 llomàntol per barba!!!! Haguèssim pogut fer 1 caldereta de llagosta per dos, i partir-nos una llagosta!!!
Bé, això ens passa per no preguntar, i ara sé que hi haurà una tercera visita a Menorca...per fer la caldereta de llagosta!!!

Malgrat tot, la caldereta, GENIAL...uns musclos de primer, un vinet blanc per acompanyar i cafés...105€ Bona manera d'acabar les vacances!



El van servir amb unes llesques de pa torrat molt finet... i que feien que de suquet no en quedés ni una gota al plat! Em van ajudar a acabar-me'l!!!



RESTAURANT ES PORT
C/Gumersindo Riera 5
971376403
FORNELLS

El port de Fornells, finals de setembre, a uns 19º...la jaqueta no molestava pas! I cada vaixell...de somni!!!



Menorca, em quedo les fotos de les meravelloses platges, amb poca gent, aigues transparents i...entre les preferides...Els Talaiets...una bona caminada per arribar-hi, però perfecte!!!

Mercats de peix!!!!

Recorregut pels mercats de peix a Ciutadella i a Maó no hi podíen faltar!!!
Què és el que t'esperes quan vas a un mercat de peix? A mi m'agrada, mirar, preguntar i comprar...aquest cop, de peix no en vaig comprar, em vaig sentir una mica guiri, amb la càmera, preguntant que era aquell peix o aquell altre, de simpatia he de dir que va ser zero, però és el que hi ha!

El fet que estiguis a un apartament on els estris de cuina siguin els bàsics, va fer que no comprés cap peix a plaça!!! I de fet, només arribar ja ens vem fer amb el nero, i ja en vem tenir prou per part de les vacances! Així doncs el peix es va quedar allà i només el vaig fotografiar.

Molt peix de roca, molts CAP ROIG, i tot bastant car, però és clar, tot depén amb que ho comparis!!!!

Tant el de Ciutadella com el de Maó són molt bonics, el de Ciutadella de l'any 1895, tot enrajolat de color verd i blanc...curiòs per a unes peixateries! I el de Maó al costat del Claustre del Carme, on hi ha el Mercat....sa plaça que en diuen ells!
Els dos sorprenentment nets...únicament olor de peix!

Ciutadella:



Maó:



I l'espècie dessitjada...la llagosta!!! Eren vives, i quasi saltaven de la bàscula!!!
Grans i maques!!! El preu....??? una incògnita!!!!



Fiu, quina pinta!

Risotto de Nero!

Visca la cuina d'aprofitament!
Seguint amb les vacances a Menorca i d'un nero de 1,700Kg que en vem menjar 3 dies, 2 de panadera i amb les restes...risotto!

La recepta, la bàsica del risotto, i que sempre surt bé!!!!

Sofregim una ceba, amb l'oli que ha sobrat de la panadera, agegim l'arròs i el passem dos minuts amb la ceba, llavors afegim un got de vi blanc, quan l'arròs s'ha begut tot el vi, afegim el nero trossejat i començem a afegir el brou de nero (el que va sobrar!!!), repetidament i a mesura que l'arròs absorveixi tot el brou anem afegint més brou, durant 17 minuts (temps que deia el proveïdor de l'arròs) i en el darrer moment hi afegim el formatge, en aquest cas, vaig substituir el parmesà per un formatge típic de Menorca: "Formatge Mercadal curado cava" de la botiga "El Paladar" de Ciutadella...una delicatessen de formatge, que amb el risotto li esqueia perfectament!





Un bon sopar per després d'un dia de platja!

...."A por la seta misteriosa"

Dissabte 15 d'Octubre de 2011 :"A por la seta misteriosa..."

Darrers dies per apuntar-vos a la búsqueda del bolet!!! No sé si en caçarem gaires...les condicions meteorològiques ens fan una mica la guitza per trobar-ne a les nostres contrades, però algun dia a plogut, ara comença a fer fred...i llàstima, el vent també ha bufat...

Haurem d'esperar-nos a veure el resultat!

Els que vindrem som:

L'Òscar, la Cristina i la Laia de decuina
En Lluís i la Elisabet de Tiritinyam
La Glòria de No tot són postres a la cuina
La Rosa Mª sense blog però aviat (je je je)
La Marta i l'Albert del Padenous

Si us voleu apuntar, ho podeu fer al bloc del Lluis, de bolets no sé si en trobarem, però riure...segur que riurem!

Veniu abrigats, que per les muntanyes comença a fer fresca!!!



I per dinar ens espera...



"Conill a la brasa amb herbes de la Mussara"...

Fins dissabte!

Panadera de Nero!!!

Tornada a la realitat, dura, molt dura!!! Però molt gratificant!
Comença l'octubre, vacances d'estiu fetes i comencen les rutines: feina, classes, un taller de fotografia, gimnàs, encara no faig cap col.lecionable...però tot arribarà je je je, re-activar el bloc (que en tinc uns quants de posts pendents), i compromisos pendents que no he tingut temps de fer durant l'estiu, i...a punt per seguir aprenent de tot plegat!!!! Genial...

Començo pel final de les vacances, les de relax...una setmaneta a Menorca...fa uns anys hi vaig anar de vacances amb els meus pares, llavors ja em va enamorar, de fet a mi no em costa gaire d'enamorar-me dels llocs que visito, però Menorca té un encant molt especial... una setmaneta de sol i també de pluja, de relax sense parar i tornada amb un color envejable, platja i banys, visites i tradicions!

Comprar peix a Menorca: dels mercats de peix de Maó i Citadella, ja us en parlaré un altre dia, però de peix en vem comprar directament al pescador, tot un luxe (malgrat haver de netejar-lo!!!) Varem tenir la sort d'allotjar-nos en uns apart-hotel, BLANCALA a Cala Font, molt modestos però encatadors alhora! Preguntant a la parella que portava el Bar de l'Hotel on podíem comprar peix, ens va posar en contacte amb el pescador, era diumenge, i per sort havía pescat un NERO (és un MERO BORD) de 1,700Kg que va ser per nosaltres! Malgrat els pocs estris que disposavem a les nostres mans, ens van deixar els estris per a poder netejar i tallar el peix:



Un cop net, ja només faltava el plat!!! Del que els menorquins en diuen "panadera" nosaltres en diem "caldereta" i la diferència està en que a la caldereta nosaltres posem patates, i ells no en posen...i això que la seva caldereta està brutal (també penjaré fotos!!!)

Primer farem el brou, en una cassola hi posem unes cebes, deixem que agafin color, afegim una "tomatiga" trossejada, un pols de sal i un pols de sucre...a foc ben lent.
Quan ja està ben sofregit i posem el cap del peix i les espines, ho deixem sofregir uns cinc minuts. Afegim un bon raig de vi blanc, i ho cobrim d' "aigo" (aigua!!!) i ho deixem al foc 20 minuts des de que l'aigua bull. Un cop passat el temps ho reservem!

Després pelem les patates, i escapcem, les sofregim i retirem. En el mateix oli sofregim el peix, tallat a rodantxes, i retirem. Pelem una ceba grossa, i la deixem que agafi color, afegim una mica de vi blanc i esperem que es redueixi, afegim les patates, i el brou fins que les cobreixi, deixem que es vagin fent fins que les patates estan toves, llavors ja hi podem posar el peix, una mica més de brou, una picada de "metles" (atmetlles torrades) i ho tapem, deu minuts i llest.



Mai havia menjat Nero, però el brou va sortir boníssim i la panadera...encara més bona!



Regat amb un vi blanc RAIMAT BLANCO FRESCO 2009, chardonnay, xarel.lo, i sauvignon blanc. Un vi blanc sec que per menys de 5€ ens va fer triomfar amb el maridatge.

Bon profit