Aquest any està resultant un tant estrany....per motius de salut (ep! que consti que estic perfectament!) he estat sotmesa a diferents prohibicions...ideals per a saltar-me-les...i ara sembla que encara n'he de patir una més...una setmana de verduretes i pollastret a la planxa...després ja vindrà la "operación bikini" però que d'un temps ençà opto per fer exercici i menjar saludable...(sense deixar de mossegar una tab de xocolata negre cada vespre!)
Avui m'esperaven mil coses..tan laborals com personals...entre elles el saber que disposava d'ordinador nou.....però que al final encara hauré d'esperar uns dies més...(es resisteix!) .....i la limitació de menjar verduretes, m'ha acabat de tocar la fibra!!!
Iep, si somriem a la vida...ella ens somriurà no?....doncs aquell "rebordonit" que diu la meva àvia, ha estat trasformat en aquestes suculentes verduretes, al estil thaï....que hauríen pogut acompanyar uns fideus d'arròs i haguéssin quedat de color vermell efecte de la remolatxa...però per no abusar...s'han quedat com a unes veduretes al wok! (els fideus un altre dia!)
Necessitem: posaré la ració per a 2 pax, i el que no m'he menjat avui, m'ho menjaré demà per dinar!
1/2 porro
1 pastanaga
1/2 carbassó gros (o un de petit)
1 tros d'api
1 remolatxa petita
la quantitat de col-i-flor o "rebordonit" que volgueu
Soja (jo no hi he posat sal, la salsa de soja que he fet servir és la taiwanesa...coneguda com a KIM VE WONG...m'encanta, és espesa i té un gustet salat...)
Primer de tot tindrem bullides la col-i-flor i la remolatxa.
Al wok amb un raig d'oli d'oliva hi posarem i el porro passarem...tallat finet, quan ja ha agafat color haurem tallat totes les verdures excepte la col-i-flor...es torna tot vermell efecte de la remolatxa...quan ha perdut la pastanaga ha perdut la consitència, hi afegim la soja...força...i quan ja quasi està la col-i-flor...
El color del plat fa dubtar del què és exactament però menjar-ho... és un plaer...ho he acompanyat amb un té verd de la Xina, de la província del Yunnan...(i que em porta bons records, tot i que a la Xina hi he estat una o ninguna vegada...)


Bon profit, i dir que menjar verdures no és pas avorrit...de vegades inclús sorprenent!