Calamarsets amb faves i pèsols....

Mai m'hagués pensat menjar percebes a casa, i menys cuinats per mi...tan fàcil com veure'ls a la botiga... a un preu raonable, i preguntar al peixater com s'havíen de cuinar...

Posar a bullir l'aigua amb una fulla de llorer i uns grans de pebre, quan bulli l'aigua, posar-hi els percebes un minut i mig i treure'ls de l'aigua...el resultat...sentir el sabor del mar en boca...un altre cop...i el més curiós, amb uns bitxos que són realment sorprenents...



I de segon...calamarsets amb faves i pèsols...

De les darreres visites a casa a l'àvia n'he sortit molt beneficiada, possiblement seran les darreres faves i els darrers pèsols frescos que podré gaudir, fins l'any que bé, és clar...(sempre ens quedaran els congelats, però no és el mateix!)
Amb això i mig kg de calamarsets... he fet aquests calamarsets amb faves i pèsols!!!

Faves i pèsols
1/2 Kg calamarsets
2 cebes de Figueres
2 alls tendres
2 grans d'all
Un raig de vi blanc dolç

En un cassola amb oli calent hi posem els grans d'all, després hi afegim la ceba tallada ben fina, i els alls tendres tallats ben petits, quan comencen a agafar color
hi afegim les faves, com que eren fresques amb deu minuts ja estaven perfectes, afegim els pèsols, i el raig de vi blanc, tapem la cassola i passats cinc mints, hi afegim els calamarsets nets. Ho tapem hi posem un polsim de sal i que cogui tot plegat uns cinc minuts més.
Tancar el foc i deixar-ho reposar una micona abans de menjar...



Molt bo!!!

Cuscus alternatiu....

Per motius laborals, darrerament no estic massa temps a la cuina...i pels mateixos motius quasi ni omplo la nevera...malgrat tot menjo cada dia, almenys un cop com déu mana...(això si, l'esmorzar que no falti...mai!!!)

De quatre coses que tenia per casa...en vaig fer un cuscus...a la nevera tenia un tros de pebrot verd, un tros de pebrot vermell, 4 carxofes (collides de casa...petites però molt bones), uns alls tendres (cebes i una!)...pasta o cuscus? ...cuscuc integral...veure'l a l'armari em va fer pensar que seria la millor manera d'aprofitar les restes de verdures...
Primer vaig netejar els pebrots i després netejar de fulles les carxofes, tot tallat ben petit, d'alls tendres un parell, també tallats petits, un raig d'oli i al foc.
Mentres, el cuscus...vaig posar a bullir una cassola amb aigua amb sal i un parel de fulles de llorer, quan l'aigua començava a arrencar el bull, vai posar un colador i dins tres tasses petites de café plenes de cuscus. Anar remenant el cuscus i amb cinc minuts era fet. El vaig deixar reposar tres minuts més, tapat dins la mateixa cassola fora del foc.

Les verdures començaven a agafar color, un raig de vinagre d'arròs, una mica de soja i espècies...concretament garam masala i pebre negre...llavors només calia afegir el cuscus, i remenar-ho tot bé, una mica més de soja....i llest!

El resultat aquest:


Una bona manera d'aprofitar les verdures, i amb un toc oriental a la vegada!

...Maduixes amb aire...

Simplement maduixes...
Quan vaig veure que als Fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta proposaven la recepta del 15 amb maduixes hem vaig animar a participar...és el primer cop, la veritat per despistada...quan ho veia, sempre se'm passava el dia, llavors...ja no ho publicava...

Les maduixes m'encanten, i crec que la millor manera de menjar-les és a mossegades...amb un pols de sucre pel damunt...aquest cop però les he fet diferent...

Necessitem

Per a la base
80gr de mantega
200gr de galetes
30 ml de vi dolç

Deixem fondre la mantega, triturem les galetes i ho barregem tot plegat, al final hi afegim una mica de vi blanc dolç i ho acabem de lligar. Agafem un motlle, i ho posem a la base, ho deixem reposant a la nevera.

Pel damunt

200 gr de maduixes
3 ous sencers
3 clares d'ou
250 grs de mascarpone
60 grs de sucre glaç
4 fulls de gelatina

Posem la gelatina amb aigua.
Netegem les maduixes i les triturem fins que no quedi cap tros massa gran.
En un bol hi posem els tres rovells d'ou, el sucre i el mascarpone, ho batem amb les baretes elèctriques fins que quedi ben barrejat.
En un altra bol, hi posem les 6 clares d'ou i les muntem a punt de neu.
Amb una mica d'aigua calentem les fulles de gelatina i quan estan desfetes les afegim amb les maduixes, després les anem afegint al bol del mascarpone, i finalment
amb compte hi anem posant les clares a punt de neu.

Treiem la base de galeta de la nevera, i posem la mescla pel damunt, i llavos 4 hores dins la nevera. Abans de servir hoposem cinc minuts al congelador i després tallem les porcions. Mitja maduixa al damunt... i a menjar...



Amb la barreja que va sobrar vaig omplir un parell de gots...


Queda molt suau, com si les maduixes flotessin...mmmmmm

Ostres, ostres, ostres....

Diumenge 8 de Maig, cap a l'Ampolla hi falta gent!!! Celebraven la XXI Diada de l'Ostra dins les Jornades Gastròmiques de les Terres de l'Ebre...


Després un dissabte plujós, el diumenge ens va fer un dia de perles!!!! Sol ... i de tant en tant una mica de brisa que venia del mar...o anava cap el mar...no ho sé, però sort de la mica d'airet...i dels barrets que ens van regalar al comprar els tiquets per a la degustació... 2.500Kgrs d'ostres del Delta, música en viu, demostració de com les obren, i ...una afortunada es va endur el seu pes en Ostres...

En vaig apendre que d'ostres n'hi ha de dos tipus....l'ostra plana que té forma rodona i el seu gust és més suau, i l'ostra fonda o ostra del Delta, coneguda popularment com "L'ostró", que té forma allargada i un gust una mica més fort...

Per 5€ tenies dret a 5 ostrons, una copa de cava i el barret!!!


No en va quedar ni una!!!


I per acabar el dia un dinar degustació per 28€...
De tots els restaurants adherits nosaltres vem triar el BOTAVARA al Port Pesquer s/n, allà vem degustar el seu menú, primer uns canapés de bacallà fumat, espardenya (escalivada i anxova), i de tonyina fumada.

Després unes sipietes saltejades al cava...

Seguit d'un assortiment de marisc...més ostres, caragols de mar, canyuts (o navalles), gambes, musclos i cloïses
I un arròs melòs de rap amb verduretes de temporada...les bajoques estaven molt tendres...i les favetes també!
De postre una mousse de tiramisú...

Cafés, vi blanc i per compensar-nos per l'espera un benjamí fresquet...

I quina millor manera de pair el dinar que fent una migdiada a les roques de l'Ampolla... Un dia rodó!

Si voleu anar a les Jornades Gastronòmiques del Delta de l'Ebre teniu temps fins al 22 de Maig!

Món St Benet....i La Fonda!!!

Perdre'm per aquests móns de Déu...i mai millor dit!!! Cap al Monestir de St.Benet a Sant Fruitós de Bages....una visita programada amb un mes d'antel.lació, buscar una data a l'agenda i reservar les visites i la taula al restaurant, per sort la Montse i la Glòria se'n van encarregar de tot...i he de dir que fins i tot no es van oblidar de contractar el sol!!!! Va sortir tot rodó i des d'aquí us animo a anar-hi...un consell, assegureu-vos de tenir-ho tot reservat!!!

Al matí visita al Monestir, una passejada per "Mil anys d'història d'un monestir"...una representació audio-visual molt ben parida que ens va portar a les diferents etapes que va passar aquest indret...no ens va deixar indiferents!


El claustre...per què tots els claustres són tant especials? A qui no li agradaria poder tenir-ne un a casa seva...seguiré somiant...


Després d'aquesta ruta per les entranyes del monestir (cripta inclosa) vem contractar la visita a la Fundació Alícia...a mi ja m'hi haguèssin pogut deixar, una horeta descobrint "Els sentits dels sentits" se'm va fer curta, es com si el mateix Adrià t'expliqués les coses més sencilles com poden ser els sentits...En tenim 5 o 6 sentits? no us ho diré...
I després a donar un cop d'ull a una petita exposició que tenen allà muntada...



A la cuina ben poca cosa i varem fer...però en fan moltes...cursos, trobades, activitats diverses...m'estranya que cap grup de bloggers no n'hagi organitzat una!!! (aviso a navegantes!!!)



Després a dinar...a La Fonda, de la meitat dels plats em vaig deixar la foto...ja se sap...només jo feia fotografies als plats!! Per 25€ varem degustar un menú de dos plats i un postre a triar entre diversos plats!


Carpaccio de vedella adobat amb herbes provençals




Amanida de primavera, varietat d'enciams amb flors




Timbal de cuscús amb verdures macerades amb un oli de menta...



Bacallà confitat, patata, ceba i sobrassada cruixent...



Les postres delicioses, totes!!!

Per la tarda a quarts de sis teníem la visita de les estances del sobreclaustre, "Un dia en la vida de Ramon Casas"... una visita modernista dels anys 20, Ramon Cases pintor i vividor de l'època i les seves aventures per la seva residència d'estiu...no es podíen fer fotos a l'interior...Genial!

I encara vem tenir temps per deixar-nos caure pels horts, pel Mercat de Primavera i per la botiga de "souvenirs" plena de delicatessens culinàries!!!



Que bé ho ha fet Catalunya Caixa i posar-ho al nostre abast!!!

Petonets a tos els participants i una abraçada molt forta...em quedo... amb els riures que vem compartir!!!

...Simplement....Sardines...

Qui em coneix bé...sap que les sardines m'encanten...i mai en faig a casa per l'olor que deixen...les he tastat al forn, a la sal, amb papillot, i en molts restaurants que he anat quan les vec en demano, això si, sense l'all i el julivert...m'agraden les sardines tal qual!

...Fa cosa d'un mes que sóc feliç...culinàriament parlant...després de passar tota una tarda de gran magatzem en gran magatzem...ja tenim barbacoa...ara les sardines les puc fer a casa, sense problemes d'olors (els veins no diran el mateix, és clar...)

Amb temps preparar el carbó i començar a preparar l'escalivada, un parell de pebrots i un parell d'albergínies... que bo!!! Llavors ja podem posar les sardines a les brases....



No voldria deixar-me en aquest post la menció al llibre que em va regalar el meu estimat pare per St Jordi, bé el cas és que me'l va regalar un mes abans de Sant Jordi, i per la data ja l'havia llegit..."RAPSÒDIA GURMET" escrit per la Muriel Barbery...i tot esmentat aquest llibre, fa una descripció del plat que avui ens ocupa...genial...permeteu-me que en transcrigui un tros:

"...Amb els ulls com a taronges, mirava fixament l'objecte del meu desig; la pell grisa i bufada, solcada per llargues ratlles negres, ja ni s'hi adheria als flancs que recobria. El meu ganivet feia una incisió al llom de l'animal i dividia amb cura la carn blanquinosa, cuita al seu punt, que es desprenia en làmines ben fermes, sense un bri de resistència.
...Dir d'aquesta carn que és fina, que el seu gust és subtil i expansiu alhora, que estimula les genives,a mig camí entre la força i la suavitat, dir que l'amargor lleugera de la pell rostida amb l'extrema untuositat dels teixits compactes, solidaris i poderosos que omplen la boca d'un sabor llunyà converteix la sardina a la brasa en una apoteosi culinària..."

...descripció fantàstica....el llibre n'és ple!



...I com no, agoserats un kg de sardines per a dos persones...tot i que es mengen soles...no les vem acabar...alguna cosa en faré...

I per sopar truita de sardines a la brasa...

Necessitem la carn de 4 sardines fetes a la brasa
3 ous
Concentrat de tomàquet
sal

En un bol batem els ous, afegim la sal i una mica de concentrat de tomàquet, i la carn de les sardines i ho batem tot bé. Ho he posat en un motlle de silicona i al forn a 170º uns 20 minuts. Desmotllar i servir...

Quina cosa més bona, ara bé...vigilar amb les espines que se'n pot haver quedat alguna...




I quan l'obres...



Bon profit!