dimecres, 23 de desembre de 2009

Pastís de "ruibarbo"

No sabia si posar rhubarb o ruibarbo...doncs en catàlà no sé com es diu...m'ha fallat el traductor castellà-català...què hi farem!!

Bé de les estades en terres londinenques vaig descobrir molts vegetals que ni sabia que existissin...entre ells el "ruibarbo"...he estat mirant als meus llibre de cuina vegetariana, però no hi fan referència..mmmm...cap problema!

Ara venen festes, la majoria de families estan inmerses en els menús de Festa...i com que jo tinc la sort d'anar de convidada...m'ha fet gràcia preparar alguna cosa...
Primer vaig pensar en els "mince pies" però l'any passat ja els vem tastar (els vaig comprar fets!)....enguany...pensant i rebuscant receptes entre llengües britàniques...no he trovat aquella referència que jo en tenia...per tant...he improvisat una recepta...


Quarts de vuit del matí, he passat pel mercat de Reus...hi ha la parada de CAL PERE (algún dia hi aniré amb la càmera i faré quatre fotos de la parada)...el que no trovis allà... s'ha ofert per aconseguir-me uns "ruibarbos"...truca'm cap a les dotze que si els trovo els tindràs aquí! Jo ja l'havia avisat que fins a la tarda no hi passaria...I home de paraula!


Som-hi doncs:

600gr de "rubarbo"
150gr de sucre moré
aigua
Pebre negre


Pel pastís:
200 gr de sucre
350gr de farina
1 sobre de llevat Royal
20gr de matequilla
1 ou gran
Sèsam per a decorar


Pre-escalfar el forn a 180º.

Netejar els "ruibarbo" i treure la part més blanca, al final m'han quedat uns 350 gr, tallar a trossos, afegir els 150 gr de sucre moré i cobrir d'aigua (més aviat poca). Posar al foc, i anar remenant, quan l'aigua comença a bullir el "ruibarbo" es va estovant, afegir pebre negre acaba de moldre. Quan s'hagi begut tota l'aigua tancar el foc (queda com una mermelada líquida).


En un bol gran posar l'ou, la mantega a temperatura ambient, i el sucre, jo ho he treballat amb les mans...quan esta tot barrejat, afegir la farina i el llevat en petites parts (si es tamitza millor) i quan comencem a notar que la massa és massa espessa afegir el ruibarbo, sense parar de remanar fins haver afegit tota la farina.
Preparar un motlle de cake folrat amb paper de forn. Tirar la massa dins el motlle, amb un gavinet tallar la massa i decorar amb sèsam...
Posar al forn durant 50 minuts, punxar i si surt net el bastó...llest!


Aquí la versió petita, la gran va cap a casa...

Digueu-me tradicional, però jo sóc de les que envio la postal de Nadal...i a vosaltres que hi sou però no hi sou...ara us l'envio...

Us desitjo un Bon Nadal de tot cor!
Un petó

dissabte, 19 de desembre de 2009

Zárágózá!

Quina és la ciutat espanyola que té més accents???? Sens dubte Saragossa!

Fa anys vaig treballar amb una tropa de "manyicos" i vaig viure una mica el seu món, ...divertidíssims i amics en van quedar d'aquella època, però mai havia visitat aquesta ciutat! La basílica del Pilar em va encantar...i molt...(tot i que la Pílarica és petitona!!!):

No vaig fer pont....(no haguès colat demanar un dia de vacances no? que consti que el tinc!!!) i la ciutat està relativament aprop... bé doncs visita i sopar a Saragossa!



Sopar a la Plaça San Pedro Nolasco, a l'ANTONIO RESTAURANT, i creieu-me que l'Antonio mateix va pendre nota...observada per aquells quadres moderns i aquells quadres religiosos...buscant la modernitat sense oblidar la tradició...

Però fent cas a l'Antonio "el plato que más se vende es el foi que lo hacemos nosotros"





Un foi, boníssim acompanyat de gelatina de violetes, mermelada de pastanagues, mantega i gelat....i unes torradetes!!!
Aquesta gelatina de violetes...era exquissida...


El primer entrant d'un sopar a Saragossa en un lloc tradicional i modern a l'hora!

(un post pendent menys!!)

dijous, 17 de desembre de 2009

Coulants de xocolata

...I vet aquí un gos, vet aquí un gat que aquest àpat s'ha acabat...però no sense abans menjar un coulant:
He fet la recepta que ens va ensenyar el Jordi a les classes de cuina:
Necessitem per a 10 coulants:
250 gr de xocolata (jo vaig fer servir la Nestlé Postres que té un 55% de cacau)
250gr de mantega
5ous
5 rovells
125gr de sucre
100gr de farina
20 pastilles de xocolata negre (jo vaig agafar de 85% de la casa Lindt)

En un bol posart els ous, els rovells i la sucre i amb una batedora elèctrica batre-ho tot fins que quedi cremós i hagi augmentat el seu volum, mentre posem al bany maria els 250 gr de xocolata i la mantega i deixem que es fongui, un cop fos, afegir junt amb els ous sense deixar de remenar i poc a poc, doncs tenen diferents temperatures. Quan ho tinguem tot barrejat anem tamitzant la farina sense deixar de batre.
Omplir els motlles, quan estan plens enfonsar en cada un dues pastilles de xocolata (les del 85%)...
Posar al forn a 170º uns 12 minuts.
Un cop fets es poden congelar...jo els vaig fer dos dies abans la meitat els vaig posar a la nevera i al moment de menjar els vaig posar 4 minuts al forn (no tinc microones, si no 40-50 segons ja n'hi ha prou)
Els vaig servir amb sucre glaç pel damunt...
Aquí els teniu acabat de fer:






Abstenir-se aquelles persones que la xocolata no els hi diu res...personalment vaig disfrutar, (chocaholic declarada)...inclús diria que el café de després va resultar més bo!

dilluns, 14 de desembre de 2009

Bacallà amb fastucs i bacon sobre crema de safrà

Confeccionar un menú...quin mal de cap més agraït...i el que disfruto...podria haver optat per alguna cosa que dominès i tenir l'èxit assegurat...o bé provar una recepta nova...amb un ingredient que a mí m'encanta...el bacallà... (garantia d'èxit!)

Per 5 persones:

10 talls de bacallà
5 talls de bacon fumat
200 o 250 gr de fastucs
Oli

Per a la Crema:
Safrà
1 ceba grossa tallada en brunoise
400 ml de fumet de peix
Uns 20gr Maizena
200ml de mata líquida
Oli

Començarem amb la crema, que també la tenia preparada del dia abans, tallar la ceba ben fineta (amb la mandolina és ideal), posara dorar en una paella amb una mica d'oli, quan està dorada i afegim el safrà, remanem, li afegim el fumet de peix, i ho deixem coure...mentre es coia, jo em vaig dedicar a obrir els fastucs, per que no en vaig trovar de pelats, al cap d'uns quinze minuts afegim la maizena diluida amb una mica de fumet, remanem i al final la nata líquida..... 5 minuts més i llest.

Amb els festucs ja pelats els triturem, jo ho vaig fer a màquina, però es poden triturar al morter. Amb la farina que queda "enfestuquem" els talls de bacallà i fregim amb una mica d'oli, res dos minuts. Tindrem el forn encès, harurem posat en la safata el bacon...quan quedi cuit els treiem i posem el bacclà en una safata i deixem que es facin, a 200º uns cinc minuts.
Muntar el plat: en un plat gran posar la crema al fons, un o dos talls de bacallà i el bacon. I a menjar:

El bacallà va quedar melòs, l'arrebossat amb els fastucs li donava un toc diferent i la crema de safrà, ufff...per a sucar-hi pà...
Van poder triar emtre pà de cereals o pà normal....(comprats, eh!)
Aquesta recepta és també del curs de cuina que vaig fer al novembre, i com no...versionada!

diumenge, 13 de desembre de 2009

Canelons de bolets

Aquesta recepta ja l'he fet, està aquí...i com no versionada de nou!

Pasta fil.lo
Formatge emental
300gr de xampinyons
100 gr de ceps (dels que vaig "caçar" jo)
2 porros petits
100gr farina
Mig litre de llet
Sal,pebre i oli

En una paella dorar els porros que haurem tallat finets, mentre es va dorant triturem els xampis i els ceps, quan estan dorats els porros els afegim amb una mica més d'oli (hi podeu posar mantega) quan estiguin doradets, afegir la farina tot remenant dos minuts, sal pebrem i anem posant la llet calenta...ho coem a foc lent...i el farcit ja està llest.
Ja podem fer els canelons, amb un full de pasta fil.lo la partim per la meitat i la tallem de manera que en surten dos canelos de cada una, omplim amb el farcit, i els anem posant en una safata d'anar al forn, que abans haurem pintat amb oli (un parell de safates).

Pre-escalfar el forn a 180º i posar les safates de canelons que abans haurem posat formatge ratllat pel damunt...quan està torradet llest (la pasta fil.lo triga uns 12 minuts a coure's)

Per acompanyar i havent trovat aquests camagrocs, mentre es gratinen els canelons al forn, els passem per una paella amb una mica d'oli i sal:

I muntem el plat:






...la ventatja, poder tenir-los preparats del dia abans...
El resutat molt bo!
Aquesta recepta està treta del curs: Cuina per Festes que vaig fer el mes de Novembre, malgrat és una verssió!!!

Shandy fred

Aquesta recepta me la va ensanyar el meu germà gran...extreta del llibre Cocinar con cerveza con Mahou y Thermomix...
Ens la va presentar sense dir-nos que bebíem...i no ho vem encertar...les altres vegades que l'he fet tampoc han sabut el que bebíen... és divertit proposar l'endevinalla, i ofereixes un aperitiu abans de sentar-nos a taula...

Al llibre la recepta és diu "Sorbete Clarita", jo com sempre he versionat la recepta, i li he canviat el nom:

3 llaunes de 33cl de SHANDY (al cap i a la fi: cervesa i llimonada, però aquesta és força encertada)
2 o 3 bosses de glaçons
100 gr de sucre glaç
1 clara d'ou
Canyes tantes com convidats

Omplim bosses de glaçons amb les dues cerveses i les posem al congelador...al moment que arriven els convidats, mentre es treuen les jaquetes...posem al got de la thermomix, els glaçons, el sucre i la clara d'ou....i ho programem un minut a velocitat 8:


El resultat és sorprenent, fresc i bo...(i ràpid)!!




divendres, 11 de desembre de 2009

Primer dinar de Nadal

Cada any quan arriven aquestes dates fem una trovada amb els amics de Barcelona, el Nadal és l'excusa ,però a més avui han conegut la meva nova residència...i que no serà la darrera!!

Vaig definir el menú com atrevit, i crec que ha estat encertat...

Hem acompanyat el dinar amb aigua i vi blanc MALONDRO de Cornudella del Montsant , tot un DO Montsant...una botella de vi que em va regalar un bon amic!

Així doncs que:


dimecres, 9 de desembre de 2009

"Magro secreto"

Descobrint productes nous, "magro secreto"...bé és una part del porc...no crec que m'introdueixi mai en el món dels carnívors...però he de dir que si no ho provo no ho sabré...i aquest porc m'ha obert una nova finestra!

500gr de "magro secreto"
3 o 4 pastanagues
2 o3 alls
3 cebes
1 carbassó
Oli d'Oliva
Sal pebre
1 cervesa, jo hi he posat una AK DAMM

Primer sal pebrem el porc i el reservem, pelem les pastanagues, el carbassó i les cebes . Tallar-ho tot ben finet, jo he fet servir la mandolina, perfecte. Posar els alls esclafats, junt amb l'oli dins l'olla esprès, quan agafin color i afegim la ceba, a foc lent, i anar remenant, fins que estigui transparent (queda un bon llit de ceba), afegir la pastanaga i el carbassó tallats, i deixar uns minuts més, posar mitja cervesa i tapar. Deixar uns 25 minuts.Passat el temps, obrir, afegir el porc i la resta de la cervesa, afegir una mica de sal i pebre, tornar a tapar durants uns 15 minuts més. Passat el temps obrim i deixem cinc minuts més, el carbassó deix anar una mica d'aigua.

I a menjar:

La veritat que mai havia provat aquesta part del porc, i menys cuinada així, però el resultat per sucar-hi pà!
Gràcies a la Graciela, que m'instrueix en aquest món carnívor, té una parada al mercat de Reus i la veritat és que la varietat de formatges, embotits i tocino que hi pots trovar...és tot un món!

diumenge, 6 de desembre de 2009

Cake de xocolata i fruits secs

By Carme Ruscalleda del llibre "Cuinar per ser feliç", i com sempre versionada...
4 ous
125gr de sucre
200gr de farina
1 sobre llevat Royal
100 gr de mamtega
125 xocolata cobertura sense llet
150 grs d'avellanes i atmetlles torrades (la recepta original amb nous)

Pre-escalfar el forn.

Fonem al bany maria la mantega i la xocolata i reservem, en un bol posem els ous i el sucre i batem amb la batedora de barnilles elèctrica, muntar fins que quedi escumòs, mica en mica afegir la farina tamitzada i el llevat, afegir la xocolata i la mantega i al darrer moment les atmetlles i avellanes quehaurem pelat i triturat abans.
Posar dins el motlle de cake de 30cm, i posar-ho al forn a 160º uns 45 minuts (abans de treure'l verificar que el punxó surt net!)
Et voilà:
Mentre el feia m'ha recordat la nocilla...quines coses!!! Bé, espero que aquell per qui era el pastís li hagi agradat...un petonàs germanet!

Cap de setmana llarg per molts, per d'altres no tant llarg...però bé la setmana vinent serà més curta...
Aquest matí he anat a esmorzar a ALMOSTER, feien la presentació del seu oli nou...(com a molts d'altres pobles de per aquí...)

Bé després d'esmorzar, uns litres han vingut amb mi...ara puc comparar amb el que fan a ALEIXAR , l'Antara,i el que fan a ALMOSTER, el Mosteroli...i la pregunta és per què tothom fa el millor oli d'oliva???
Les properes víctimes que passin per casa és possible que facin una cata d'olis...je je je

dimarts, 1 de desembre de 2009

Flam de Mató

No us passa que quan ets a un restaurant i gaudeixes d'un bon àpat, normalment agafes una targeta? Doncs a mí si em passa!... com en aquest cas... una borda a Sispony, prop de la Massana(Andorra)...que ara estic segura que ja deu estar blanc...
El Molí dels Fanals fan cuina tradicional de muntanya i només pel lloc val la pena d'anar-hi....i el "carro" de postres sensacional!
Doncs bé, al guardar la targeta vaig veure que hi havia aquesta recepta...i després d'haver vist (que no tastat) el carro de postres...l´he fet...

Flam de mató

500gr de mató (jo he fet servi mató de Sta.Maria d'Oló) si el volia fer avui no em donava temps de pujar i baixar a Andorra!
500 ml de Crema de llet
250 gr de llet condensada
10 ous


Es barregen tots els ingredients en un bol fins que quedi una massa homogènia...queda bastant líquida, posar en un motlle allargatal bany maria i tapat amb paper d'estany. Coure al forn a 180º una hora i mitja...com jo he fet la meitat de les mides l'he tingut una mica menys de temps...Quan està fred el desmotllem i el col.loquem en una safata, a la recepta diu amb pinyols i mel...jo he torrat unes atmetlles llaminades i sucre pols pel damunt...




En aquesta foto amb un "punt de llibre" que vaig comprar a Praga al Carreró de l'or...
Bon profit

dilluns, 30 de novembre de 2009

Vinaròs

Quina manera de començar vacances...fiu...comences reservant un dia del mes de Novembre...per anar a Vinaròs...previ mirar-ho al mapa, i després seguint les indicacions d'en Massitet...agafar el cotxe, amb temps (per previssió de perdre'm)...i cap a Vinaròs que hi falta gent!
Em venia de gust anar-hi, la dels blogaires és una rel.lació virtual que no té fronteres i el fet de poder compartir un dia amb ells...doncs perfecte!
Farinà de repassos...a partir d'aquell dissabte assoleiat de novembre és molt més que una recepta...el forn Massita ens va donar la recepta, ens va explicar la manera i ens va deixar provar de fer-la (Starbasse i Xiquet de Vinaròs)...i al final un farcell i cap a casa per tastar-la amb els nostres!
Tot aquells nervis que em consta que teníen, els van dissimular molt bé i em van fer sentir com si allà fos casa meva...crec que allà va gaudir tothom...fins i tot els més petits!
L'obrador, les farinàs, els pastissets, les coques, les bicicletes ...els blogaires i les seves cròniques : en Massitet i Kissumenja, l'Òscar i la Cris, el Manel, la Mar, la Sara Maria, el Miquel i la Nuni i els 2 petits, i els no blogaires de moment: la Maria, i el Juanjo i l'Estela...sense paraules!

Continuavem la vetllada amb un dinar al Restaurant BERGANTÍN...els que ens esperava...tot aprofitant les XV Jornades Gastrònomiques dedicades als arrossos...

Unes tellines, unes escopinyes, unes gambes panxudes, uns llagostins de Vinaròs i uns calamarssets...van ser l'aperitiu...la veritat que tot boníssim...la qualitat del producte, la sencillesa en l'el.laboració, la presentació, la mida justa....i com no, la companyia...em tornaven a deixar sense paraules...

And the winner is:
L'arròs!
Per mi: el d'ortigues de mar...desconeixia totalment aquesta anèmona (ella tampoc s'havia presentat mai!)...he de dir que el de carxofes amb popets també em va agradar i el negre (que potser, com és el que més coneixo i he tastat) va ser el que menys em va sorpendre!

I els postres que ens van oferir:
I la primera degustació del forn Massita: pastissets de cabell d'àngel, de massapà, i les de St Antoni...a quin més bo!

I nio podia ser menys: café, puro i copa...per aquell que en va voler!

I abans de marxar, varem passar a despedir-nos...i no vem marxar amb les mans buides...gràcies de tot cor...i un fins després!

(a comprar ous i cap a casa!)

Vinaròs 21-11-09!

Continuarà...

diumenge, 22 de novembre de 2009

Flam fred de Ferrero Rocher

Versió individualitzada:
La recepta la trovareu aquí...el vaig fer per a regalar...a canvi...una xerrada sobre el meu destí de vacances...una ciutat que amb les guies que tinc, el fred que em diu el Weathercast que passaré i les ganes que en tinc fa que el dimarts costi d'arrivar...ja tinc la maleta feta, les rutes estipulades i només un parell de coses per lligar...Alguna suggerència?

dimecres, 18 de novembre de 2009

Carre de porc caramelitzada a la mel de cola

Un altre dels plats que varem tastar...i de veritat no té desperdici!

1 costillar de porc d'un Kg
Oli d'oliva
cap d'alls (sencer)
1 sobre de sopa de ceba
1 sobre d' 11 verdures maggi (o bé de 12 de Knor)
1 fulla de llorer
romaní
Orenga
whisky
2 llaunes de coca-cola
4 cullerades soperes de mel
1 cullerada de soja
1 cullerada de mostassa
2 cullerades de ketchup
1/2 taronja

Si no saps que fer amb tot allò que tens a la despensa de la cuina pots posar-ho en una safata d'anar al forn i possiblement si tot el que hi poses es bo...el resultat també ho serà...i per a mostra un botó:

En una safata d'anar al forn i posem el costillar a 200º, passats uns minuts el salpebrem. Al cap de deu minuts li afegim el cap d'alls, el sobre de sopa de ceba, i el sobre d'11 verdures...tal qual...obert el sobre i posat pel damunt...també hi posem la fulla de llorer, el romaní i l'orenga. El deixem 10 minuts més i li afegim un rajolí de whisky. En un bol hi barregem la cocacola, la mostassa, el ketchup i el suc de la taronja, ho afegim a les costelles i tapem la safata, mitja hora més de forn, ho destapem i mullem les costelles amb la salsa, courem durant 30-40 minuts més anant remullant amb la salsa periòdicament, i en una de les remullades li donem la volta...

I llest...creieu-me si us dic que en Jordi ens va sorpendre amb aquest plat...

Per decorar: Acordió de patata al romaní....fàcil i diferent!

dilluns, 16 de novembre de 2009

Roast Rabbit amb carpaccio de poma i salsa de mostassa antiga!

Després d'haver vist Julie and Julia, he aprofitat per introduir aquesta recepta d'un dels dos cursos de cuina que he fet darrerament. Desossar un conill, una feina entretinguda que no creia que fes mai, però ara m'ho pendré com un repte... je je je...

Respecte el profe: En Jordi, és cuiner d'un restaurant de Cambrils "Lo café de la Mayte", obert de setmana Santa fins la Castanyada (més o menys)... un xicot molt divertit que ens va explicar unes quantes receptes, unes quantes històries, ens va fer riure, i ens va omplir de flaires...i bé ara...esperant amb candeletes els dossiers amb les receptes!

Roast rabbit...

Aquí veiem com va quedar l'estimat conill, ningú ho diria no?:
Necessitem un conill desossat
Pel farcit:
400gr de carn picada de porc o si ho preferiu de vedella (o meitat i meitat)
3 ous
sali, pebre i ratlladura d'una llimona
50gr de formatge ratllat
50gr de pa ratllat
50gr de panses
50gr de nous
Olives negres sense ós
200 gr de pernil salat
2 Porros

Barregem la carn picada amb els ous, formatge, sal i pebre, pa ratllat, els fruits secs i les panses.
Dessosem el conill. Posem unes tires de pernil sobre paper film, a sobre hi col.loquem el conill desossat al centre i la farça al damunt. Ho enrotllem ai ho lliguem amb un cordill, nosaltres no en teníem i no el varem lligar, va quedar perfecte:

Ho posem al forn, amb un parell de porros talladets, durant 1 hora a uns 200º (ja hi som depén del forn!) quan hagi passat mitja hora afegir un got de vi blanc i esperem 30 minuts més per treure'l del forn.

Salsa de mostassa: posem un porro a coure lentament, afegim 150ml de vi blanc, el deixem reduir, i després afegim 150ml de nata, ho coem , ho triturem i al final afegir una cullerada de mostassa antiga.

Carpaccio de poma: filetejar una poma amb la mandolina.

Presentar el plat amb uns talls del rotlle, una poma filetejada i mostassa pel damunt:



I bon profit!

Ens va faltar la foto de final de curs!!!

dissabte, 14 de novembre de 2009

Tagliatelle amb Goji

He descobert les "bayas de Goji"...no hauria de fer proves culinàries en aquest moment, però la curiositat em pot...no me n'he pogut estar...i les he comprat...a l'envàs deien llavor....(i googlejant diu fruita desecada!) ja el tenen l'aspecte de pansa!



Són fruites que provenen de la Xina, de la regió de Ningxia...(al meu atlas de butxaca no surt...sort del google maps..) creixen en matolls i tenen moltes propietats...bé com deia prohibides per a mí... (estic alimentant els meus bacteris...desastre!)



De totes maneres després d'haver-les comprat, he trovat una altra botiga que les veníen a granel...ara me'n adono que vaig pel món amb els ulls tancats...

Doncs bé:

He triat uns tagliatelle d'espelta integrals amb alfàbrega, he fet un sofregit de porros i "bayas de Goji", quan el sofregit ha agafat color, he afegit els tagliatteles (cuits en 4 minuts amb molta aigua amb sal) i a menjar...



I avui he comprat un ram de flors...per fi elles també han trovat el seu racó entre les caixes que em queden per col.locar....



Precioses no?




Filet al foie...amb sorpresa!

Introduïda al 100% en la meva nova dieta, estic descobrint noves possibilitats culinaries, i quan tot allò que fa un mes formava part del meu dia a dia ara ha estat suprimit (algunes coses amb llàgrimes als ulls, i amb una sensació de desig brutal....)mmmmmm!
Però bé, de carn en menjava poca, ara n'he de menjar, doncs filet!

I amb que acompanyem el filet... amb unes patates fregides, que un dia és un dia i una mica de fregit no fa mal...doncs no aliment prohibit! Ho substitueixo per foie (no estava a la llista, i tinc els meus dubtes de si està o no prohibit, en realitat ho hauria d'estar!)

Per la sorpresa:

Unes fulles de pasta fil.lo (que em van sobrar dels canelons de ceps)
Uns quadradets de foie (depenent de quants en vulguis fer)
Posar al mig de la pasta fil.lo un quadradet de foie, i doblegar...els posarem al forn 15 minuts a uns 150º
Quan estan llestos posar una mica de mel pel damunt...
(aquí he de dir que la mel li diu amb el foie, ho sé però no pas d'ara!)


I la carn:
Vaig comprar-me tot un filet, feia segles que no netejava un filet, va quedar una peça de carn que fins i tot em va semblar preciosa...un parell de talls, i la resta al congelador!
Amb el filet vaig fer uns encenalls, i quan la carn va estar llesta (volta i volta) els vaig posar al damunt, la mateixa escalfor de la carn ja el va fondre, un toc de sal Maldon...i a menjar!

Bon profit!!
Aiiiiiiiiiii que en sortiré carnívora!!!!!!!!!!

dijous, 5 de novembre de 2009

Gazpatxo de remolatxa.....

Estimada beetroot:
No estàs a la meva llista d'aliments prohibits, però després de consumir-te crec que si...les pots comprar fresques i bullir-les, cocció lenta, i les pots compra ja bullides, però que per bullir-les posen un pols de sucre...però aquest color de veritat és saboròs...
Aquesta recepta la tenia pendent des de l'estiu, i per una cosa o una altre...mai havia trovat el moment de fer-la...personalment la remolatxa m'encanta...
La recepta, me la va explicar la Gemma i el Germinal del Mas Ardèvol....si us plau veieu el link....una parella que porten una casa rural amb un a generositat enorme ...al Priorat...tocant a Porrera....
Sens dubte...un lloc encantador... i....a l'estiu fan també les "Xerrades a la fresca".... es tracta d'un soparó i una tertulia en acabar...aquell dia d'estiu varen parlar sobre el Priorat... els assistents variats...i l'experiència...encantadora...

I el gazpatxo de remolatxa:

3 remolatxes bullides
1 cogombre
1/2 pebrot vermell
1/2 pebrot verd
Sal, oli i un raig de vinagre

Tot al turmix i llest!
Depen de l'espessor que us agradi poseu més o menys aigua... i per servir qualsevol cosa al damunt: una remolatxa tallada, una mica de sal Maldon, o pebre blanc:


Boníssim.....



diumenge, 1 de novembre de 2009

Experiment de pà!

De fa un temps ençà un seguit de successos s'han anat creuant per la meva vida...coses que passen i que no comprens per que passen...però ja han passat...i el seguit de despropòsits que els va ocasionar mai es sabran...de cop i volta sembla que tot ha de canviar...doncs deixem que flueixin i que passin...

Passin i vegin, doncs he estrenat cuina, encara no he fet l'estrena oficial....però el forn primer s'havia de provar...
I no només cuina, també he estrenat dieta, que molt diferent a règim....però si més no...complicat...un nou repte! Som-hi doncs, la salut és el primer.
Aquestes costums diàries que de cop i volta s'han de canviar...doncs modifiquem-les provant de fer un pà menjívol per a mí (no puc menjar ni llevats, ni sucre...per tant no puc menjar pà). Em van dir que el pà jueu el podia menjar però googlejant receptes porta llevat i no puc!
Atreviment de pà:

300 gr de farina
200 ml d'aigua
25 gr de massa mare :50gr de farina, un pols de sal, aigua


Per fer la massa mare del pà: els 50 gr de farina es barregen amb una mica d'aigua i un pols de sal....s'ha de treballar força amb les mans, fins que quedi una massa elàstica, fer una bola i deixar-la reposar...un dia, dos, tres...fins a un mes!

Bé jo m'he esperat un dia, i som-hi..... escalfem una mica l'aigua. En un bol gran posar la metiat de la farina i la meitat de la massa mare, he anat afegint l'aigua i anant trebalant amb les mans...després he afegit la resta de farina i no he deixat de treballar la massa. Quan tota la farina estava incorporada a la massa, l'he desanganxat de les meves mans, i he posat un raig d'oli a les mans, havia de donar forma a aquella massa...Tenia el forn pre-escalfat a 50º en una safata d'anar al forn he posat el pà sense llevat junt amb un got de terrissa amb aigua, i han passat 30 minuts, passats els trenta, posem el forn a 225º i 30minuts més.





Evidentment no ha pujat...però ha quedat boníssim...el pà està llest i el forn funciona, ara ja puc fer l'estrena oficial!

dimarts, 27 d’octubre de 2009

Risotto de ceps...

Amb els ceps caçats només m'ha calgut caçar les meves víctimes....han dit que si ràpidament...no sé si sabíen on es posaven?!? (o bé hauria de d'haver dit on em posava jo, doncs no cuinava a la meva cuina??)
Pel risotto:
1 porro
300gr de ceps
350 gr d'arròs del tipus arborio
1 got de vi blanc
200 gr de formatge parmesà
1 litre d'aigua calenta
Sal i pebre al gust
Netejar el porro i el tallem, tindrem una paella al forn amb oli d'oliva, quan l'oli estigui calent afegim el porro i el dorem, després tirem l'arròs i el sofregim un parell de minuts. En aquest punt hi posem la copa de vi blan i deixem que s'evapori i sense deicar de remenar. Quan s'ha evaporat, sal-pebren i comencem a tirar aigua calenta sense parar de remenar, fins que hagin passat 15 minuts, llavors hi afegim 100 gr de formatge parmesà, i uns quant ceps que haurem fregit i resevat pel darrer moment, deixarem passar 2-3 minuts i ja està, tapem la paella uns minuts i a taula. Posem una mica de parmesà per damunt:
...bé aquest ceps, malgrat que estaven una mica secs eren frescos...i bons, molt bons!
I encara tinc un àpat pendent al restaurant del mestre que em va ensenyar a fer un risotto a mi i ...a uns quants blocaires més, és el mestre Nicola Martino del PIAZZE D'ITALIA... ell és l'expert, sens dubte....

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Canelons de Ceps

Us sona allò de...l'ordre dels factors no altera el producte.....bé diré que el resultat és el mateix...però es queden uns quants posts pel camí...

Sabia que al congelador de la meva àvia hi han ceps....i vaig anar a fer-li el dinar... amb els seus 91 anys va estar a la cuina amb mi mirant què feia...
400 grs de ceps
1/2 litre de llet
75 gr de mantega
100gr de farina
1 porro
Sal i pebre

Pel caneló:
Pasta fil.lo
Formatge ratllat
I per decorar el plat divers d'enciam
En una paella i posem una mica d'oli, i afegim el porro tallat petit, mentres tallem els ceps... aquest, al ser congelats ja estaven trossejats, els vaig tallar en daus, com per una truita de patates. Un cop talltas a la paella, un pols de sal i anar remenant de tant en tant.
Quan estigui rossos , afegir la mantega, esperem que es fongui i tamitzem la farina, un parell de voltes i anirem posant la llet, que ja tindrem calenta, de mica en mica. S'anira fent la beixamel que farcirà el caneló!
En una paella a banda esmicolarem uns quants ceps i els fregirem, en el darrer moment a la bexamel, un toc de pebre i ja podem fer el caneló.
Agafar un full de pasta fil.lo, doblegar per la meitat i de cada full jo n'he fet dos canelons, me n'han sortit 8, posem al forn uns 15 minuts, no hi he posat gratinador (no tenia ganes de barallar-me amb un forn de gas!!!) però el resultat ha estat aquest:
Bon profit!
I dels factors i productes:
Aquesta recepta ha estat versionada d'un farcit de galets....del curs de cuina que estic fent (post pendent!)
I mentre dinàvem el meu tiet es va afegir a menjar un caneló...i xerrant, xerrant....vem acabar a la muntanya!!
I amb els ceps que he caçat...n'he fet risotto!

Ceps

Jo he anat a caçar bolets, una vegada o ninguna...el problema que tinc és que ells em veuen a mí però jo no els vec...s'amaguen?

Vaig assegurar-me d'un radar expert, el meu tiet, i vem anar a passejar pel terme...dissabte tarda...anem a caçar bolets? ...a fet molt de vent no sé si en trovarem...però anem a fer un "rastreig" de la zona...

I sorpresa la meva de veure'ls i fotografiar-los...aquí els dolents.... però preciosos:



I, va costar però es van deixar agafar:

La veritat és que l'olor del cep és característica...i el sota bosc d'alzines...deix entre veure uns boletus com aquest:

Aquest ceps s'hauríen d'haver agafat una setmana abans..però ens esperàven....
Xul.los no?

Sort de l'expert!!! Gràcies tiet!




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...