Sneckens per el nordic bruch amb www.marinacabero.com

Quan una recepta porta una història al darrera sembla que sigui més bona! I sembla que aquesta recepta sempre em porta molt bones històries...
El primer cop que vaig fer Sneckens va ser per que preparàvem l'escapada que solem fer cada any per aquestes dates sense peque, però enguany sembla que la farem a l'octubre (motius de calendari!), ens adaptem a tot!! Copenhague haurà d'esperar!!!

Em va quedar l'aventura nòrdica pendent, i no sé per què, un dia parlant amb la compi de feina em va proposar de fer una taula nòrdica! Deixeu-me dir que la Marina, a part de compi, és amiga i una gran instagramer, que té el seu propi bloc amb estil nòrdic 100%, ella decoració i jo el menjar! Guai!

Em feia especial il·lusió doncs ella te molt gust amb les coses que fa! I unes fotos que se'm cau la baba quan les veig!!! I per altra banda vam xalar molt amb els preparatius i el dia que ho vam preparar em va passar el temps volant! Sessió de rissoteràpia assegurada!!!! ;)


Com podia triar la millor taula? El meu referent va ser el moviment hygge... moltes coses dolçes i evidentment el salmó, producte nòrdic per excel·lència! Taula nòrdic-catalana a punt!

Ja teníem la taula de casa la Marina, més o menys la idea del menjar, ens faltaven els props!

Cap al MuyMuchoReus a buscar-los, vam parlar ells i ens els van proporcionar!
Ja ho teniem tot per muntar la nostra #taulanordica

Comencem amb la recepta dels Sneckens, la versió llarga de la recepta la podeu veure aquí, on vaig fer jo mateixa la pasta de full, no és complicada de fer, però necessites temps per fer-la! Va ser un moment hygge total!

Aquest cop vaig comprar la pasta de full ja feta

Necessitem:

Pasta de full (que sigui rectangular)
Taronja confitada
Melmelada de taronja
Ou batut
Festucs

Estirem la pasta de full, hi escampem la melmelada per tota la superfície, excepte per les vores. Tallem la taronja confitada en trossos petits i els escampem pel mig, repartits sobre la melmelada.
Pintem les vores amb ou. I enrotllem la pasta de full. L'emboliquem amb paper film, i el deixem uns vint minuts a la nevera. Ho traiem i el tallem a trossos més o menys de un dit i mig de gruix.
Els posem sobre la safata d'anar al forn, els pintem amb l'ou batut i posem els festucs trossejats per sobre. (Els vaig comprar sencers, pelar i trossejar a tall de ganivet!)

Tenim el forn pre-escalfat a 180º, posem la safata dins uns 15 minuts.

LLestos per a menjar!


Per servir, uns quants festucs més i unes peles de taronja i llimona!



La Marina te una casa preciosa, el que em va encantar és la cuineta de fusta, on les seves nenes hi juguen.... Genial!
Si voleu veure com vam aprofitar tots els props del MUYMUCHOREUS podeu veure-ho aquí, ideals manera de col.locar-los Marina!!! i dintre d'uns dies la resta de receptes al meu bloc.

Si voleu veure el goig que va fer el resultat final:


Un agraïment especial per a MuyMucho Reus i un altre agraïment a la Marina per ser com és!

Calçotada davant el mar a Portofino Salou!

Calçotades en marxa!

Us agraden? A mi si! Viure al Baix Camp és un luxe! Tens la muntanya o la platja a 10 minuts! Què vols fer avui, muntanya? Doncs cap amunt! Fa bo, fem platja? doncs cap avall!
Comença l'època de les calçotades i a casa sempre les fem a la muntanya, és el dia que aprofites per posar-te aquells texans vellots i el jersei de calçotada i vas a embrutar-te les mans amb una colla d'amics (ara quasi tots amb fills) i comences ben d'hora i acabes ben tard!

Avui però, farem muntanya a la platja! Anem de calçotada a un restaurant de Salou, el  Portofino (ara Portofino Grand Cafe)!

#calçotadadavantelmar

Glòria, cap a Salou!!!

Sempre havia sigut reacia a celebrar calçotades al restaurant, però d'uns anys ençà reconec que és el més còmode i si ho fan davant del mar, un luxe! He de dir que amb el dia que feia ahir, avui no ens ha acompanyat...però hem retornat a un restaurant que feia temps que no hi anava, un restaurant que jo m'hi he fet gran, el Portofino Salou, amb 19 anys a punt de fer-ne vint, treballava a Salou, anar al Portofino a sopar i després a treballar era el dia a dia dels caps de setmana, després més gran van caure bastants àpats de dijous i unes quantes celebracions de cap d'any... retornar-hi m'ha portat records...



El Portofino està ubicat al Passeig Jaume I de Salou, i de fora segueix sent el mateix però de dins ha canviat tot, excepte el forn de les pizzes! Fa un parell d'anys que la família Battini el torna a gestionar, amb l'Enzo al capdavant, i no només han renovat el local, sinó també han incorporat a la carta la proposta d'una Calçotada davant del mar, manera genial d'aprofitar la ubicació, el producte de proximitat i les tradicions!

Hem començat amb un vermut de Reus amb patates, olives i fuet!



Teula de calçots amb la salsa de romesco: calçots DO de Valls i la salsa amb la recepta de la mare de l'Enzo!



Parrillada de carn



Crema catalana



Músic



Vi, aigua i cafè!

Hi tornarem i renegociarem el menú, doncs nosaltres si anem de calçotada, anem de calçotada i canviarem la carn, per més calçots!!

Gràcies a Comunicació Externa per convidar-nos complicat en dijous, però al final tot lligat!

Hem compartit taula amb Diari de Tarragona , Reusdigital, Setmanari el Vallenc, Nova Conca Diari, Canal Reus TV, Infocamp.cat, Tarragona 21, Diari Més, RNE, Rose d'Amigastronomicas, Felix Llobell, i la Glòria de Nototsonpostres #tarragonaempresarial

Cullerada de Salmó fumat!

Cullerada de salmó fumat

Necessitem

100 gr de salmó fumat
100 gr de formatge mascarpone
12 spoonettes


Triturem el salmó fumat junt amb el mascarpone, si volem hi podem afegir una mica de pebre acabada de moldre.

Ho posem dins d'una mànega pastissera i omplim les spoonettes

Per decorar hi podem posar caviaroli o fals caviar.

Recepta que vaig fer per al show cooking  al Colmado Giner-Les Taules el passat mes de desembre!

Sortiran per l'aniversari del Pol?



Coc de clares a la vainilla #cuinema6mans

Ja hi tornem a ser CUINEM A 6 MANS?

L'Olga, la Glòria i jo quan coincidim amb una recepta que volem provar, ens posem d'acord i la publiquem el mateix dia.

Avui toca fer-li un homenatge a la Glòria! La reina dels cocs! Van començar elles dues, després la Glòria i jo li vam fer a l'Olga, i ara li toca a ella! No sé si se l'espera???

La Glòria és una molt bona amiga, a part de companya blocaire, però ha estat pel bloc que ens hem fet grans amigues, la Glòria una RTV (Reus de Tota la Vida) em va adoptar com a filla adoptiva de Reus, i en moltes trobades anem com a parella de fet! jejeje
Encara recordo el dia que ens vam conèixer, vam quedar per a fer un beure en una cafeteria de Reus:
I com ens coneixerem?
-Portem un llibre de cuina a les mans!!!
Resulta que coneixia al seu germà, i ella coneixia al meu home!
Aquella tarda va ser l'inici d'una gran amistat, de moltes aventures i aprenentatges plegades i que ens han portat fins aquí i crec que anirem més lluny. Poc després si va afegir l'Olga i ara ja som el trio de les terres del Sud!
Noies tenim un dinar pendent!!!


Amb l'Olga hem decidit fer un coc dels seus, i el triat ha estat el coc de clares a la vainilla!

Necessitem
6 clares d'ou
Un polsim de sal
150 gr de farina
50 gr d'oli d'oliva
50 gr de llet
Mig sobre de llevat químic
1 cullerada de pasta de vainilla

Pre-escalfem el forn a 200º

Muntem les clares a punt de neu ben fort, per a fer-ho afegim el pols de sal.
Després barregem la farina tamisada amb el llevat, la farina, l'oli i la sal, i quan ho tinguem tot lligat ho afegim amb les clares, de mica en mica amb l'ajuda d'una llengua.

Untem el motlle amb una mica d'oli, aboquem la massa dins i enfornem 25-30 minuts.
Passat el temps el deixem refredar dins el motlle, i finalment sobre la reixeta.

El resultat és aquest:




Aquí teniu la recepta de l'Olga
I la recepta de la Glòria

El repetiré ben aviat!!! Ha desaparegut!!!

Samoses de paté de carxofa

L'any passat, ui ara sembla que parli de fa mil anys, vaig fer una presentació al Colmado Gine dels aperitius de Nadal i un d'ells van ser aquestes samoses!
A casa van tornar a sortir aquestes festes i la veritat es que van agradar molt!



Samoses de Paté de Carxofa

1 pot de paté de Carxofa
Massa filo
Oli

Tallarem la massa filo en rectangles, posarem en una punta de la massa filo el paté de carxofa. Untarem d'oli les puntes de la massa filo i dobleguem.

(Si es vol es pot barrejar el paté amb formatge per untar.)

Tenim el forn escalfat a 180º i els hi posem sobre un paper de forn uns 15 minuts.


Es pot servir calent o fred.


Crême Brûlée pel repte del Cooking the Chef-Donna Hay!

Hola, ha passat molt de temps des del darrer Cooking the Chef que publico! La veritat és que em vaig quedar amb les ganes de publicar, però per diversos motius arribava final de mes i la recepta, la foto i el post... "brillaban por su ausencia"

Abans de res ... Molt bon any a tots 2018!!!I, gràcies Món i Aisha per fer aquest repte possible, els meus millors desitjos!

Quan vaig rebre el correu de la primer Cooking the chef de l'any...quina sorpresa la Donna Hay! Em vaig emocionar i tot, va ser el meu primer llibre de cuina del que ara és la meva biblioteca de llibres de cuina, llavors aquell llibre era tota una innovació, unes fotografies que només de veure-les t'entrava la gana... malauradament mai vaig copiar aquelles fotografies, sinó ara seria una experta fotògrafa gastronòmica! I us ho explico, per que llavors jo tenia vint anys, pardalets al cap i ni passió per la cuina ni molt menys un bloc... per no tenir, ni teníem internet a casa!!! Com han canviat les coses des de llavors... després aquell llibre es va anar omplint de pols a les estanteries, i el dia que el vaig consultar per a fer una recepta em va decepcionar una mica.

Avui us porto una recepta de la Donna Hay del seu llibre "La nueva cocina" la Crême Brûlée, aquesta va ser una de les receptes que vaig fer llavors i vaig fracassar, ara us la porto, la recepta ha estat un èxit i m'ha portat un munt de records de les meves experiències a la cuina!

Necessitem per a 4 persones 

500 gr de nata 
1 branca de vainilla 
45gr de sucre glaç
5 rovells d'ou
Uns 80gr de sucre per posar per sobre

Primer de tot hem de posar la nata amb la vainilla a foc lent, fins que bulli, després deixem que bulli durant 3 minuts.
Apaguem el foc i el deixem allà 20 minuts, que la branca de vainilla s'infusioni bé.
Traiem la vainilla del cassó.
Afegim els rovells d'ou i el sucre glaç i ho barregem, quan està tot ben integrat ho posem al foc de nou baix, i no parem de remenar. Ha d'espessir.

Un cop agafa la textura que volem, ha de quedar un pèl líquida. Posem la crême dins dels "ramequines" (no sé quin nom es fa servir en català) 'omplirem 4!

Els posem en llauna que pugui anar al forn, plena d'aigua fins a la meitat dels "ramequines"
Posem la llauna al forn pre-escalfat a a 180º durant uns 20 minuts.

Traiem del forn i quan estiguin freds, posem el sucre per sobre i el cremem, jo ho vaig fer amb el bufador, sinó tens la opció de posar-ho dins al forn amb la llauna d'anar al forn plena de glaçons, opció grill i fins que el sucre agafi un color torradet...caramel pur!


Aquí podeu veure el recopilatori de les receptes de la Donna Hay 

Esperant veure-les totes!!!

A pel Cooking the chef!!!