Enguany està sent un bon any...boletaire, també !!! Rovellons, ceps, els meus primer rossinyols i camagrocs; Ara hi tornarem, doncs les llenegues, fredolics i altre cop rovellons ens esperen... i això que el nostre àmbit d'acció és reduït, que si ens moguéssim una mica...o potser no?
Com deia, de camagrocs n'hem collit molts i n'hem fet conserva. Nets i assecats. La veritat és que en tenim un bon assortit. El més pesat és netejar-los, però són agraïts en menjar-los.
Aquest plat és un mar i muntanya que feia temps que volia fer. He de millorar l'el·laboració (doncs el resultat es nota, tant, que no vaig pensar a fer la foto!) Per això fins i tot he canviat el nom del plat...
Per a fer aquest plat necessitem:
1 sèpia grossa
1 ceba grossa
Rossellones o cloïsses
Camagrocs
Vi blanc
Netegem la sèpia i la congelem, ben posada, en una bossa i ben aplanada. Les potes per un altre costat, les podem aprofitar o guardar per a fer el sofregit de l'arròs, jo en vaig posar les mes llargues. Quan està congelada, agafem la mandolina, i fem tires de sèpia ben fines. Queda genial!!! Si ho fas amb la sèpia en cru (com les de la foto) no queden tan fines.
En una paella obrirem les rossellones, que haurem tingut amb aigua i sal, quan ja estan quasi obertes, un raig de vi blanc. Les reservarem i aprofitarem el suc.
Tallem la ceba ben fina, i la sofregim al wok, que perdi la rigidesa. Quan l'ha perdut, afegim els camagrocs amb un raig d'oli i que facin un parell de voltes. I reservem.
Posarem les tires de sèpia al wok, amb unes gotes d'oli a foc fort, que deixi anar l'aigua (si està congelada en deix anar un xic més), quan ja quasi està feta, afegim el suquet de coure les rossellones i una mica més de vi blanc. Un pols de sal.
Quan la sèpia te la textura que volem, afegim la ceba, els camagrocs, i les rossellones. Un parell de voltes i a menjar.