Pepparkakor #cuinema6mans Mode Nadal

 24 de Desembre, a les portes de les Festes de Nadal, acomiadarem l'any 2019 i donarem la benvinguda al 2020, tanquem un llibre per començar-ne una altre, any parell, m'agrada!

Enguany fem un #cuinema6mans per felicitar les festes de Nadal! No ens veurem, però espero començar el 2020 amb un #cuinema6mans en viu i en directe! aquí ho deixo noies!!!!

La Glòria, l'Olga i jo us portem avui unes galetes especiades de Nadal, són de la Nina Olson i la recepta està treta d'aquí!

Pepparkakor o galetes de gingebre, típiques de la cuina sueca (i molts altres lloc d'Europa!)

pepparkakor

pepparkakor

pepparkakor



Necessitem:

150 gr de mantega
175 ge de sucre
100 ml d'aigua
450 gr de farina
70 gr de mel
1 cullerada de cafè de gingebre en pols
1 cullerada de cafè de canyella en pols
1 cullerada de cafè de clau mòlt
2 cullerades de cafè de cardamomo mòlt
1/2 cullerada de cafè de bicarbonat

Al processador amb l'accessori de pala, posarem el sucre, la mantega i la mel.
Després anirem afegint, l'aigua, les espècies i la farina a poc a poc. El proper cop passaré la farina amb les espècies, per que quedin ben integrades.
Quan la bola ja està feta, la posem sobre un paper de forn i a sobre un altre. Estirem i deixem reposar, ja estirat a la nevera ( millor d'un dia per l'altre9
Agafem els talladors de galetes mode Nadal i encunyem les galetes.

Forn a 200ºC durant 8-10 minuts

Les deixem refredar sobre una reixeta i ja les podem guardar en una capsa metàl.lica o en bossetes er a regalar!

Si voleu les podeu fer servir per a guarnir l'arbre de Nadal!

Molt Bones Festes a t@ts, us ho desitja la @padenous!

Podeu passar pel bloc de la Glòria i de l'Olga per veure les seves aportacions!

pepparkakor


"Revuelto de ajetes" by José Andrés

Us explicaré una història...llegia una notícia on line que en José Andrés era nominat pels premis Nobel...havia vist algun programa en anglès que explica la cuina que fa però en anglès i això per a mi, és motivador, i m'agrada per que ell és d'aquí però parla un anglès molt nostre.

Repte de Cooking the chef!! És dia 5!!!

Passejant per BCN a finals de Setembre, a la fira del llibre d'ocasió vaig veure un exemplar "las recetas del chef que triunfa en España y en Estados Unidos "  ell amb 20 anys menys en la fotografia de portada...lectura pel tren!

Vaig llegir-lo ràpid, i vaig pensar amb el senzill ha triomfat.

I avui us porto una recepta senzilla, que a casa fem tot sovint i esperem amb candeletes quan arriben els primers bolets a casa...com és ara el cas...bé... la recepta no en porta (tot i que ni podria haver posat... per donar color!)

Us explico un "revuelto de ajetes"

Per a 2 persones:

1 cullerada d'oli OOVE
2 alls tendres pelats i tallats a trossos
4 cebes tendres no massa grans tallades ben fines
Mig pebrot verd (jo he fet servir mig pebrot verd italià) aquí seria el moment de posar bolets!
2 ous ecòlogics (ell posa dos ous grans, no diu res d'ecòlogics, potser als USA no saben el que són jejejeje)
Nata líquida, jo no n'he posat
sal i  pebre al gust
Pa torrat ( jo l'he posat sense torrar!)

Quan introdueix el plat, explica que es pot menjar com a esmorzar (això ho dic jo: esmorzar de forquilla) o bé amb un bon pa amb tomàquet i recomana el Bar Pinotxo de la Boqueria (segur que vaig a fer una foto del plat en persona, un dels propers dissabtes que seré per barna)

Al lio!

Calentem l'oli OOVE, en una paella grossa,  posarem els alls i les cebes tendres, i els saltegem durant un minut, afegim el pebrot verd, tallat petit i sofregim uns 3 minuts.
Mentre casquem els ous (aquí hi posaríem la nata, o llet, o res, en el meu cas)
Ho tirem a la paella, a fil anant remenant i traurem quan estigui al nostre gust. Per mi bastant poc fet (avui l'he passat una mica, per que la foto sortís més vistosa....si sabés donar la viscositat del'ou un aspecte atractiu en una foto, l'hagués deixat poc fet...com a mi m'agrada...però no és el cas!) 

Posem una mica de sal, una mica de pebre al gust i una micona de pa...

Bon profit

Si voleu veure totes les receptes del repte, no dubteu de passar per aquí:

alls tendres

alls tendres



A vegades la senzillesa d'un plat t'obre els ulls a l'immensitat del món!



Albergínies milanesa amb espaguetis! Cuinem a 6 mans

I com m'agrada tornar a estar per aquí! I aquest cop amb un #cuinema6mans 

Us explico, al mes d'agost vaig estar de vacances a Londres i quan estava vivint allà em comprava la revista DELICIOUS, llegia en anglès i feia el que m'agradava, cuinar! 

Al tornar-hi, vaig comprar no 1 revista sinó 3! així feiem un #cuinema6mans amb la Glòria i l'Olga! No el vaig llegir fins que no vaig ser a casa i de fet que passa a l'agost amb totes les publicacions... jo crec que tiren d'arxius! I la veritat és que el contingut no era massa atractiu, ho havia de dir!


Però hem decidit fer una recepta senzilla apte per vegetarians (porta ou i formatge! no apte per vegans!) 

Farem pasta milanesa amb albergínies, per cert, l'he versionat!

Quan ets petit o tens petits a casa, la milanesa és el recurs que sempre triomfa alguna cosa arrebossada amb formatge o sense, ja sigui  pollastre, porc o el que sigui!

Necessitarem per a 4 persones:

Oli d'oliva
1 ceba tallada ben petita
2 alls, jo no els hi he posat
400gr de tomàquet triturat
75 gr de farina
2 ous (per batre)
100 gr de panko (jo he fet servir pa ratllat)
50 gr de parmesà per a gratinar (o si ets vegà substitueix-lo per altri)
2 albergínies tallades a 1 cm de gruix ( i jo, cada tros l'he partit en 4 bocins)
300 grs d'espaguetis, i jo en lloc de normals els he fet servir de llenties coral (així cobreixo una de les meves porcions  de llegums a la setmana, doncs pasta no en menjo)
Alfàbrega fresca


Tan senzill com tallar la ceba ben petita, i sofregir-la en una paella amb oli d'oliva. un cop sofregida afegim el tomàquet (si hi poseu all, l'afegiu amb la ceba) i ho deixem coure amb una mica de sal i una mica de sucre, tapat, anem remenant, durant almenys 20 minuts

Per altra banda, farem tres bols, un amb ou batut amb un pols de sal, un amb farina , un amb panko (en el meu cas amb pa ratllat). Haurem tallat l'albergínia a trossos, la posarem amb aigua i sal, per suavitzar l'albergínia. Escorrem, i passem per la farina, després per l'ou i el darrer pel pa ratllat. Passem per la paella amb oli uns cinc minuts, o fins que estiguin daurades. Les deixem sobre paper de cuina per absorbir l'excés d'oli. 

En una cassola gran posem aigua i sal, a bullir. Courem els espaguetis tal i com digui el fabricant, escorrem, afegim una mica d'oli i posarem sobre el tomàquet. remenem bé i servim, a sobre hi posem l'albergínia, el parmesà i una mica d'alfàbrega.




Albergínia milanesa amb espaguetis

Espero que us hagi agradat i que deixeu un comentari!

I us convido a que passeu pel bloc de la Glòria i de l'Olga i  veieu les seves receptes!


GALETES per l'Alícia!!!

Avui faig galetes! Galetes que bé se les hagués pogut menjar l'Alícia al país de les meravelles i fer-se petita, o bé fer-se gran! D'una manera o un altre se les ha menjat el Pol i segur que es farà gran!

galetes

La recepta és:

2 tasses de flors
1 tassa de sucre 
Una mica de fungus
Una mica de greix de cuc
Una llengua de peix globus
Romaní
Les tres monedes de les butxaques d'un mort
Dos cullerades de bons pensaments

Posem tots els ingredients líquids per un costat i els secs per l'altre. Ho barregem i ja tenim les galetes EAT ME.

Com que m'ha costat una mica trobar la llengua de peix globus i les tres monedes, he fet una adaptació de la recepta!!

GALETES DE MANTEGA


Avui he fet servir la recepta de la TH per les receptes de mantega, amb un parell de variacions.

Per a fer unes 50 galetes: 25 EAT ME i 25 TRY ME


250 gr de farina fluixa
      ( jo he posat 240 gr de farina i 10 gr d'speculoos)
100 gr de sucre glaç
100 gr de mantega freda i tallada a quadrats
1 ou
1 pols de sal ( la recepta inicial no en porta)
1 cullerada de cafè de llevat químic ( jo no n'he posat)

Ho posem tot dins el got de la TH i triturem a velocitat 6 durant 20 segons.

He estirat la massa resultant i l'he posat a la nevera que es refredés i fos més fàcil tallar les galetes. 
En lloc de fer servir un tallador de 4 cm, n'he fet servir un de 3 cm, així m'han sortit unes 50 galetes.
Les he tallat i marcat amb les paraules triades: EAT ME i TRY ME

Amb aquesta recepta, provo de fer galetes amb la TH i participo al repte d'instagram #losviernesreto que avui capitaneja @jesse_noe_food  pel dia del nen :

"Alícia en el país de las maravillas"





galetes


Galetes

I si no els hi agrada... que em tallin el cap!!!

JORDI MORERA-COOKING THE CHEF

Cooking the Chef en marxa de nou! Fem paaaaaa !!!!

pa segol
Pa de sègol... 




Espero que tothom hagi passat un bon estiu! M'encanta que sigui dia cinc i que les noies del Cooking the Chef ens donguin feina de nou!

JORDI MORERA avui ens toca fer pa. Sabeu que fer pa és una activitat que m'apassiona, però reconec que tinc encara molt camí per recórrer i molt per aprendre... i el que més m'agrada és que tot arriba si t'ho proposes!

Quan vaig veure les receptes que tenia publicades al seu llibre HOY HARAS PAN em vaig enamorar del PA D'ESPELTA AMB MM. (Gràcies Olga per compartir el llibre!)Vaig estudiar-me la recepta de dalt baix, i d'esquerra a dreta un parell de vegades.  Ho dic per que he canviat l'hàbit de llegir en diagonal i puc dir que he aprés molt i també mentre llegeixo sé si m'agrada o no el que llegeixo, i si no m'agrada... adéu.

El dia que vaig anar a buscar les farines, vaig veure farina de sègol a la pedra, d'un color cendra preciós i la vaig comprar. També vaig comprar la farina d'espelta integral. En aquell moment la visualització de la recepta amb la farina de sègol va ser la del pa que em menjaria per esmorzar durant tres dies... i cap a casa.

MASSA MARE AMB FARINA D'ESPELTA INTEGRAL

Necessitem un pot de vidre amb tapa (tipus conserva de melmelada)
Sal
Farina d'espelta integral
Aigua

Comencem el procés: dins el got hi posem un dit de farina d'espelta integral i la mateixa quantitat d'aigua a uns 35 graus. Remenem i tapem. Ho reservem en un lloc que estigui a uns 30 graus. Que reposi 24 hores.

El segon dia, fem el mateix, si convé traiem una mica de pasta abans de posar la farina nova.

Massa Mare de farina integral d'espelta
Fascinant món de les bombolles


I ho repetim el tercer dia. I, passat el tercer dia, hem de començar a veure activitat a la massa. 

El quart dia, ho repetirem dues vegades, i així una setmana.

Passada la setmana,  ja la podríem fer servir. Si no la fem servir, la podem deixar dormint a la nevera i quan la necessitem l'alimentem un parell o tres de cops.

Per saber si està llesta, te una textura mousse i si poses una cullerada de MM en aigua F L O T A!

Ja tenim MM, ja podem fer pa! Us explico el que em va passar a mi?


Primera aventura: fer la massa mare, l'estimada MM! A veure, siguem realistes jo sóc mare d'un, només d'un, per tant una mica inexperta (jajajaja) i que em va passar... vaig assassinar una MM i com pot passar??? nusé (emoticona amb els hombros encongits) Tenia dues opcions:

1. Intentar reviscolar-la, no tinc cap títol de medicina!
2. Fer-la de nou.

Vaig optar per fer un mix de les dues, la segona opció però partint de la meitat de la MM que havia fet i va funcionar. Funcionar a mitges, doncs la textura al cap dels cinc dies, era amb bombolles i quan la movies tenia textura mousse, però us sóc sincera, no va passar la prova de la flotabilitat. I ja feia dies que alimentava un alien... tot i no passar-la el dia 5 era a tocar i no tenia més dies per seguir aliment-la (si tenia farina) i si la seguia alimentant i decidia que no volia flotar... Em vaig arriscar i vaig fer el pa, espero que el Mestre Morera em perdoni.

PA RÚSTIC DE FARINA DE SÈGOL 

La recepta inicial era amb la meitat farina d'espelta i l'altre meitat amb farina integral d'espelta. 

Però com ara m'enamoro de les farines... la farina de sègol mòlta a la pedra va ser la meva elecció. VALENTA, sabia que podia sortir-me un pa "espès" i tot i així... seguia les directrius d'un gran mestre Panarra, ho havia d'intentar. Tenia clar el que havia de fer. (allò que diem, la teoria la sabem...la pràctica és una altra cosa!)

Ingredients

500 gr farina de sègol mòlta a la pedra
250 gr de MM
10 gr de sal 
330 gr d'aigua (la recepta amb espelta porta menys aigua, però al fer-la de sègol (buscant per internet, vaig trobar un vídeo que explicava que la farina sègol requeria més aigua))

La resta ho he fet seguint les seves indicacions. 

En un bol gran posem tots els ingredients, un drap a sota per fixar el bol i només una mà a dins, hem de ser curioses ( i encara no tinc les mans curtides fent masses de pa), barregem sense passar-nos. Atenció aquí, la primesa del mestre Morera és MASSA DURA, MASSA SEGURA parlem.ne!!! si la farina de sègol ha de portar més aigua, de dura res...

És a dir, que la massa, una mica enganxifosa (però només a una mà) ha reposat 15 minuts tapada amb un plàstic a pell. 

Passats els 15 minuts i sense farina al marbre de la cuina farem un amassat francès, dobleguem la massa per la meitat, estirem i colpegem sobre el marbre. Girem. tornem a doblegar per la meitat, estirem i tornem a colpejar sobre el marbre, ho farem durant 10 segons. COMENTARI he deixat la massa "enganxifosa" reposant, i els 15 minuts li ha caigut bé. No s'enganxava a les mans. Tornem a deixar reposant tapada, aquest cop amb un drap de cotó. 15 minuts més.

Passat el temps. Aboquem sobre el marbre i boleiem sobre si mateixa, un parell de minuts.

Si tenim un "Banneton" l'enfarinem i deixem reposar la massa tapada, farem el primer llevat de 3 hores. Jo no tinc "Bannetton", per tant en un bol (així no se m'esclafa la massa i em queda com si fos un xapata!).

Passat el temps. Dividim la massa. Boleiem. I tornem a deixar reposar o bé 4 hores fora de nevera, o si no tenim temps, la deixem fora uns 45 minuts i després a la nevera fins l'endemà. 

Traiem 45 minuts abans d'enfornar.

Mentre engeguem el forn a màxima temperatura 250 graus, dalt i baix amb aire.
Ho posem al forn 10 minuts amb un parell de glaçons o amb un got d'aigua. I passats els 10 minuts ho baixem a 220 ( o 200 depén del forn) i 35 minuts més.

Al final ho traiem del forn. fem la prova de picar i que soni buit. Si és així fem que es refredi sobre  una reixeta i tapat.
pa segol
L'eterna pregunta... on són els forats???  La part de fora cruixent i saborosa i l'olor enamora...


I ja els pots vendre o t'engreixaràs 3 quilos.

I si vols veure totes les receptes que avui hi participen no dubtis d'entrar aquí!




Tempura de flor de carabassó!

A punt de començar la tardor, aquella nostàlgia dels dies d'estiu, aquella calor que ara enyorarem... i aquell producte d'estiu, que ben aviat deixarem de tenir i com sempre haurà passat l'estiu i no n'haurem gaudit com haguéssim volgut!

Sinó m'afanyo ja no puc penjar aquesta recepta!!!

Tempura de flors de carabassó:

Aquestes flors van ser un regal d'agost, en plenes vacances meves... cuinades acabades de collir i la foto va aparèixer a principis de setembre...allò que diem, cuines avui, fas la foto, t'ho menges fred o l'endemà i ho publiques a trossos i a bocins, i si fas un "stories" a instagram...es publica per parts...bé...


La veritat no volia deixar de publicar aquesta recepta, doncs a casa sempre les hem fet arrebossades tal i com fem els bunyols de carxofa (atenció recepta de la mami de l'any 2008!!!). Fa dies de la recepta (sempre penso que l'he de millorar jejee)
I degut a la meva passió per la cuina i l'estima per tot el tema oriental... fa un parell d'anys les vaig versionar en tempura, i fins ara no en penjo la recepta...


La tempura la fem amb 3 parts d'aigua freda i 2 parts de farina de tempura, un pols de sal (o no, depenent de què és la tempura) remenant i si queden grumolls no passa res, els trobarem en forma de boles sobre la flor!

I en dic falsa tempura, per què faig servir les proporcions de la tempura i faig servir farina d'arròs, que tampoc és farina de tempura, però és d'arròs i com que en fan els motxis (per cert recepta pendent també) així se li ha quedat!

I les dues parts d'aigua les substitueixo per gasosa fresca. Ho barrejo tot junt, un pols de sal, queda una massa líquida i no masses grumolls. ho deixem a la nevera, amb un bol amb aigua i glaçons (un fred bany maria) a sota per mantenir la frescor.

Netegem les flors (poden tenir formigues!) i les banyem per la massa.

Tenim un cassó (tipus el d'escalfar la llet, petit i un pèl fons, així estalviem oli i és el més semblant a una fregidora) amb oli calent i banyem les flors, quan comencen a enrossir les traiem de l'oli i les passem per paper absorbent (per retirar l'excés d'oli).
(les flors les faig amb oli de gira-sol, altres verdures o peixos amb oli d'oliva!)


I ja les tenim a punt per posar sobre l'amanida!

Aquesta anava amb albergínies a la nanbanzuke (en escabetx) però us ho explico un altre dia!! voleu?


flor de carabassó
Un regal, de l'hort a l'olla!


tempura, flor de carabasso
Pintem les amanides amb tocs diferents!
I com m'agraden la varietat d'amanides a l'estiu, i el que més m'agrada el producte de temporada!!!! Ara vindrà el fred i a mi, no em venen de gust, massa fredes! No?

"CALLOS A LA MADRILEÑA"

Com ha anat l'estiu? I les vacances? Què hauria de fer per què tornessin a començar les vacances? jejeje 
La veritat no em puc queixar, com que no havia fet quasi vacances, vaig començar a fer-les tard i forces dies, com sempre volent fer moltes coses i acabant fent-ne d'altres totalment diferent... 

Potser que comenci l'activitat blocaire, no?  I ho faig amb una recepta que mai em pensava que posaria al bloc... "CALLOS A LA MADRILEÑA" a casa meva mai ha estat tradició ni fer ni menjar tripa, però a casa l'Albert si!  Us diré més, jo tot el que són menuts... ben pocs (amb l'excepció del fetge de pollastre rostit!)

A vosaltres us agraden? en cuineu? en cuineu però no en mengeu?

L'Albert diuen que els fa molt bons, i feia dies que volia fer-los a la Madrilenya, i aquest estiu l'he ajudat a fer-los!

Necessitem per 6 persones (més o menys)

1 kg Tripa de vedella  
400 gr de careta de porc (també pot ser morro o orella)
2 peus de porc sencers
1 xoriço vermell asturià
1 Morcilla asturiana

2 cebes de Figueres
1 tomàquet ratllat
1 got de vi blanc sec (per cuinar)
2 cc Pimentó dolç
2 cc Pimentó picant
3 fulles de llorer
Sal 
Oli d'oliva


Comencem amb els peus de porc i la careta que els posarem amb sal a la nevera un dia i mig per a curar-los bé.

Dessalem els peus i la careta, posant-los en aigua una mitja hora.

Com que comprem la tripa bruta, doncs és més saborosa, l'hem de netejar bé. En una olla gran posem els "callos" tallats a trossos quadrats (2 cm per 2cm, més o menys), la careta tallada a bocins (de la mateixa mida que la tripa) i els peus tallats per la meitat. Ho cobrim tot amb aigua i ho fem bullir uns 20 minuts per treure totes les impureses. Passat el temps, ho colarem, i canviarem l'aigua, junt amb una ceba pelada i sencera, i tres fulles de llorer. No hi posem sal, doncs els peus i la careta ja li donaran el toc de sal, si després queda dolç, ja n'afegirem.
Ho posem a bullir, al menys tres hores a foc fluix.

Al mateix temps en cassola farem el sofregit. Tallem la ceba a la brunoise (ben petita) i la sofregim, quan comença a agafar color, posem les cullerades de cafè de pimentó, dolç i picant, remenem bé amb compte de que no es torri (sinó pot amargar) i afegim el got de vi blanc. Quan s'hagi begut el vi, afegirem el tomàquet ratllat, i tres cullerots d'aigua de bullir la tripa. 
Quan està fet, hauran passat més o menys 45 minuts, ho aboquem a la olla on s'està bullint la tripa, peus i careta.

Quan ha passat un parell d'hores (encara li queda una hora de cocció), punxem la morcilla i el xoriço per què deixin anar els seus greixos i els posem sencers a la cassola. Aprofitarem per tastar de sal i picant i rectificar si cal.

El xoriço i la morcilla són asturians, per què tenen un toc fumat, i li deixen un gust molt bo.
I els peus de porc, li donen la untuositat de la gelatina al suquet que queda.

Passades les tres hores de cocció, mirem si la tripa està feta, si és així, parem el foc. Traiem la morcilla, xoriço i peus de porc i deixem refredar. Un cop freds tallarem la morcilla i xoriço. I aprofitarem per treure els ossos dels peus de porc i tallar-ne la carn. Ho tirarem tot a l'olla altre cop.

Ho deixem reposar un dia per l'altre, dins la mateixa olla i serà molt més bo (diuen els experts jejejeje)

Cal parar la taula, un bon plat de tripa, un bon vi negre i un bon tros de pa.

I si t'agraden ... en gaudiràs!





Gràcies per llegir-me i per deixar un comentari si ho voleu!





PAN CON MASA VIEJA EN CAZUELA

Feu llistes? Llistes de coses a fer? Jo si... en sóc molt addicta! Això és bo, i és dolent! Sempre tinc la sensació que la llista creix... i mai minva jejejee... Ara tinc en marxa la llista de les vacances, coses que he de fer i vull fer... i entremig s'ha colat aquesta recepta!

El temps no acompanya per encendre el forn... però així teniu una recepta per a posar a la llista de pendents! jejejeje

Si veiéssiu la meva fliparíeu de veure-la i cada dia hi ha un plat més i una nova il·lusió. Podria dir que em persegueixen productes...i noves propostes, però necessito temps per fer-ho bé!

I tinc enyorança de mercat, de producte fresc, del dia a  dia amb la gent de mercat...i flash... podria canviar la meva feina per una parada al mercat... una parada per aprendre a compartir receptes...m'encantaria...o un forn de pa... o una pastisseria...

El motiu d'aquest rotllo és aquesta recepta,  una menys a la llista de pendents... fer pa m'encanta, ho trobo relaxant i el resultat és sempre d'agrair, i fer pa em porta a voler-ne fer més. És el meu vici..
Us passa a vosaltres?

Com la TARTA de QUESO LA VIÑA per la net hi ha aquesta recepta, i allà estava... a la llista de  pendents...

PAN CON MASA VIEJA EN CAZUELA


Mil cops havia vist aquesta recepta per les xarxes, amb unes fotos preciosissimes  d'aquest pa fet en cassola de ferro, tipus cocotte.

Parlant amb la Leila, una cuinera, pastry-xef i experta en vi em va recomanar que el fes!  Em va passar la recepta i em va deixar un llibre amb aquesta recepta i moltes d'altres!

Primer vincle amb IBAN YARZA i el seu llibre "PAN CASERO" doncs la recepta està treta d'allà, tot i que a la pàgina web de Claudia&Julia, també la tenen penjada, i moltes més pàgines web...en tots els idiomes. La Leila em va passar una pàgina en francès, la de Claudia&Julia i el llibre del Sr. Yarza i vet aquí que la recepta és la mateixa... jajaja i aquí us deixo la meva!!


Ja em permetreu l'autoria d'aquesta recepta, sigui de la Leila, doncs ha estat ella qui em va recomenar que la fes i he dir que el resultat és BRUTAAAAAL

Voleu l'èxit? Voleu triomfar? doncs aquí us deixo una raó de pa!


MASSA VELLA

Preparada d'un dia per l'altre (com a mínim)
65 gr de farina (jo he barrejat farina de força i de sègol)
35 gr d'aigua
2 gr de llevat de forner

Dissolem el llevat amb una mica d'aigua tèbia, anem afegint la farina, i barregem, la resta d'aigua i la farina. Ho deixem dins d'un got, tapat amb paper film a la nevera.

INGREDIENTS

100 gr de massa vella
500 gr de farina Panificable
325-340 gr d'aigua
10 gr sal
0.5 gr de llevat fresc

Agafem la massa vella, ni que no tingui massa bon aspecte, posem tots els ingredients MENYS LA SAL,  dins un bol, ha de quedar enganxifosa, si no és així, afegim una mica d'aigua.
Deixem reposar mitja hora.

Passat el temps, afegim la sal, i amassem... comença el plaer d'amassar... sense coneixements d'amassat però cursos ràpids amb en Jordà i amb els germans Xavier i Tomàs Pamies, de cal Sistaré de Reus... persones que estimen el que fan i així ho transmeten... et poden ensenyar com amassar, com boleiar, i acabes fent el que et sembla, però és el teu pa i estimes el que fas... per moments em va recordar al meva àvia quan em deia... la cassola t'ho demana... aquí igual... amassaràs més o menys ... la massa t'ho demana... saps que ha de quedar lluenta i flonja, i que no li has d'afegir farina... deixa-la reposar, amassa-la de nou... que reposi altre cop... ha de quedar flonjaaaaaa...

Posem oli en un bol, hi posem la massa dins i tapem amb un drap de cotó... quant de temps??? ha de llevar i depèn de la temperatura ambient  ( a l'hivern 3 hores, però a l'estiu...menys) Passat el temps, boleiem i pleguem la massa per dalt, deixem el doblec a sota, boleiem de nou i deixem reposar una hora.

Aquest darrer repòs, encenem el forn a 250 graus, amb la cassola de ferro dins, jo he fet servir la meva Le Creuset, he tret el tap, doncs és de plàstic.....

Passada l'hora, amb compte traiem la tapa, posem la massa dins amb el doblec cap amunt, amb un cop sec, i tapem la cassola, deixem passar 15 minuts, traiem la tapa i baixem el foc a 200 graus, deixarem coure el pa uns 55 minuts.

Deixem refredar sobre una reixeta.

Prepara't per a sentir olors intensos de pa, de fora és dur, la crosta cruix, i de dins és flonjo,  amb forats... a pessigades podria desaparèixer... aquell sentiment panarra... pa amb oli  i sal... o amb tomàquet, amb un tros de llonganissa seca...

Què us he de dir?

Potser no són les millors fotos... però són les del mòbil !




Pan de masa vieja en cazuela de hierro

Pan de masa vieja en cazuela de hierro




T'atreveixes a fer pa????

Salmó marinat en cafè! Cuinem a 6 mans!!!



De cuinem a 6 mans, en cuinem a 6 mans, i tiro perquè em toca!

No us penseu que no cuino, paaaasssss! Cuinar... cuino i molt...i gaudeixo fent-ho! Però no publico... connectada tot el dia a l'ordinador, per feina i cursos varis, el que no em ve gens de gust és... haver de fer una foto i redactar una recepta per penjar-la al bloc. Ara no toca... quan toqui... ja hi tornaré...

Recordeu la visita als Mercats de Reus??? Doncs estic pensant una altra manera de publicar receptes (tipus Julia Child "El arte de la cocina francesa" en francès i així recupero el francès... i adquireixo la base de la cuina francesa... però a casa detesten la mantega... per tant... deixo la incògnita ...jejeje)
I de moment sondejant idees, planificant i ...vull fer un sprint amb la llista de receptes pendents (però fa massa caloooor)

Avui una recepta amb cafè pel #cuinema6mans!!!

Quan vam proposar el darrer Cuinem a 6 mans abans de l'estiu, l'Olga enseguida ens va proposar una recepta amb cafè. Va ser molt ben acollida, doncs és un aperitiu per un àpat, un pica pica per a mitja tarda, o un "esmenjasensegana".

Quants estris de cuina teniu a casa? I quantes màquines tenim a la cuina? I de les que fem servir cada dia? Us en diré una...La cafetera!!! La majoria de cases te una cafetera, ja sigui una de tota la vida, o una de més moderna, com la Nespresso!

Si un cosa te la marca Nespresso és tot el merchandising que l'envolta!  I quan m'ha caigut una revista a les mans, sempre he quedat enamorada de tot el contingut.

Doncs l'Olga va veure aquesta recepta a la revista de la Nespresso, i aquí teniu un cuinem a 6 mans!

Necessitem:

300 gr de salmó de bona qualitat, en un tall gros
2 càpsules de cafè Ristretto Descaffeinato (40 ml cada un)
30 gr de sal grossa
30 gr de sucre glaç
3 branques d'ànet (jo no en tenia de fresc i vaig posar 3 cullerades de sec)

Preparem els cafès i els deixem refredar.
Mentre, agafem el tros de salmó, i li traiem la pell i les espines. Amb unes pinces, li traurem les espines que queden, les més petites. Passem per sota l'aigua i eixuguem amb paper absorbent.

Posem el salmó en un plat fons i li tirem el cafè. Tapem amb paper film per contacte i el posem a la nevera durant 24 hores quan en porti la meitat li donem la volta.

Passades les 24 hores el traiem del cafè i l'eixuguem.

Barregem l'ànet (si el teniu fresc millor) la sal i el sucre.

Posem el salmó en un altre plat, i li tirem l'anterior per sobre. A la nevera tapat amb paper film, durant 48 hores més (li anem traient l'aigua que va deixant)

Passat el temps, el passem per aigua, l'eixuguem i el tallem fi, ja el tenim llest per servir.

El podem acompanyar amb una salsa de mostassa, o jo el vaig acompanyar amb una salsa d'alvocat.

SALSA D'ALVOCAT

Mig alvocat
Unes gotes de llimona
Formatge fresc

Ho barregem tot bé amb el túrmix, ho posem en una mànega pastissera i llest per servir.

Torrades de sègol, salsa d'alvocat, una mica de pebre acabat de moldre per sobre i els trossos de salmó per sobre (jo no l'he acompanyat de cafè, però podríem!)


salmó fumat al cafè



salmó fumat al cafè


Molt bon profit!!! Hi ha vegades que les receptes sorprenen, i aquesta ens ha sorprès... no pensava que m'agradés tant, la fareu???

I la Glòria i l'Olga ens aporten les seves versions al nostre #cuinema6mans un altre per explicar!

Podeu veure la recepta de la Glòria a Nototsonpostres!
I la de l'Olga a Lacuinadelolga!!

Noies Bones vacances, a gaudir i el proper #cuinema6mans el podríem fer a casa meva?? Us va bé??


Coc de te Matxa #cuinema6mans

Avui al Cuinem a 6 mans anem cap a l'orient de la mà de la Thermomix i concretament al Japó, farem un coc de te matxa!

El Kasutera és l'equivalent al nostre coc, molt flonjo i típic de Nagasaki. Avui el fem amb te matxa, de la recepta jo n'he fet un parell de variacions, després us les explico.

Com sabeu tot el que està vinculat amb el món oriental em fascina, fins el punt de fer-la servir com a recurs del meu dia a dia, des d'una sopa thai, a uns noodles o passant per unes gyozas. Vaig descobrir el te matxa, ja fa temps, amb la cerimònia del te i tot el ritual que comporta. Motivada per l'amor al món oriental.
Després vaig aprofundir amb tot  els beneficis que ens aporta el consum del te matxa.I les diferències entre els altres tes verds.

El que te internet avui en dia, és que comences fent una consulta a Sant. Google i ves a saber a on acabes, un habitual la casa són aquestes trufes i per mi i per l'Albert fem sovint aquest gelat i, de Kasutera en tinc dos de pendents a la meva coneguda llista!

El que vaig descobrir per una recomenació del Tomàs (@madolphi) va ser aquest post d'aquest bloc, i la veritat és que n'és un bloc de referència quan he de fer quelcom japonès  a casa.

La recepta l'hem tret del llibre ORIENTE de la TH i ves per on, és la darrera recepta del llibre, per algun costat s'havia de començar, no?




Necessitem

200 gr farina 
2 1/2 cullerades de te matxa
1 sobre de llevat químic
1 pols de sal
1 sobre de sucre vainilla 
200 gr de sucre glaç
200 gr de mantega pomada
3 ous

Pre-calentem el forn a 180º
Engreixem un motlle, la recepta diu per un motlle corona de 20 cm de diàmetre. Jo he engreixat un motlle de cubs (8 cubs, desconec la capacitat?)

Al got de la TH hi posarem la farina, 2 cullerades de matxa, el llevat en pols, la sal i el sucre vainilla.  Barregem  10 segons a velocitat 5. Ho retirem del got i reservem.

Posem el sucre dins el got i triturem a velocitat 10 durant 30 segons, tindrem el sucre glaç. Fem baixar de les parets del got el sucre que hi ha quedat enganxat.

Tirem la mantega pomada amb el sucre, a velocitat 4, 30 segons. Passat el temps hi posem l'accessori de la papallona i programem 60 segons a velocitat 4.

Trenquem els ous i els anem afegint al got. Batrem 90 segons a velocitat 4. amb l'espàtula farem baixar la massa de les parets.

Afegim els ingredients secs que hem barrejat al principi de la recepta, 1 minut a velocitat 4.
Traurem la papallona i ho acabarem de remenar amb l'espàtula.

És hora d'abocar la massa dins el motlles, deixarem un dit i mig pendent d'omplir. Si ens sobra massa podem omplir algun motlle més ( jo vaig fer dos formats magdalenes)

La recepta diu enfornar a 180º durant 35 minuts. Com en el meu cas els motlles eren petits, els vaig tenir 30 minuts a 160º graus (el repetiré i el proper cop a 130 graus, mínim 30 minuts). El motiu, evitar l'oxidació del te verd. Aquestes són les dues modificacions, si els hagués tingut a 180º, els hagués tingut que repetir.

Passat el temps, el deixem refredar sobre una reixeta.

Posem sucre glaç i te verd per a decorar.



coc te matxa
Kasutera



Fer una mossegada d'aquest coc és fer una mossegada a aixó! Un xute d'energia i positivisme!

te matxa



Si voleu veure les entrades que han fet la Glòria i l'Olga, només cal que linkeu els seus noms!


A pel proper #cuinemasismans?

coc te matxa



TARTA DE QUESO LA VIÑA

Coses que passen després de fer un pastís de formatge a classe... enamorar-me literalment de la recepta i de sobte m'han entrat unes ganes boges de fer aquelles 2 receptes pendents dels pastissos de formatge que m'han dit i assegurat que estan tremendes!

Crec que de receptes de formatge, n'he fet moltes, i totes bones... no creieu? Teniu la vostra?

Avui us en porto una, ... l'altre... no sé si la faré mai... però a la llista de pendents està!

Qui no ha sentit a parlar del pastís de formatge de "La Viña" de Donosti???? la recepta me l'ha passat una bona amiga, i a les xarxes la podeu trobar a molts blocs.

Aquí us porto la meva, amb les mesures adaptades pel motlle de  20cm de diàmetre:

Tarta  de Queso La Viña






TARTA DE QUESO LA VIÑA


Engreixem i folrem un motlle (dels que s'obren!) amb paper de forn.
Encenem el forn a 200º a dalt i baix

600 gr de formatge per a untar (Philadelphia)
250 gr de nata per a muntar (35% MG)
3 ous de mida L
210 gr de sucre
18 gr de farina

Barregem tots els ingredients, jo ho he fet amb l'amiga TH 30segons a velocitat 5.
Aboquem tota la massa dins del motlle i enfornem.

(Jo he posat ous 100% ecològics)

50 minuts a 200º

Passat el temps, deixem reposar dins el forn amb la porta mig oberta. Baixarà una mica, però el resultat és espectacular, però la meva opinió no compta que jo sóc una addicta al formatge!!!

Una de les coses que m'agrada d'aquest pastís és que no porta cap base, ideal (així engreixa menys)

Si mai em perdo per Donosti una altra vegada, a veure si passo a tastar-lo? aconseguir la recepta original? saber si porta o no Idiazabal? i saber amb quin vi la mariden?


Tarta  de Queso La Viña


Tarta  de Queso La Viña


Què us sembla?

(...ha desaparegut!!)

Sant Jordi!! una recomanació?

Sant Jordi, hauria de ser festa, no creieu?

M'agrada la festivitat de Sant Jordi, a casa comprem llibres tot sovint, he de dir que no tants com m'agradaria, però amb l'excusa que el Pol està aprenent a llegir, passem estones a la llibreria, i acabem comprant, i no sé per que... sempre en cau un per ell i un per mi!

Ara hem començat a anar a la Biblioteca, quan era petit la seva atracció era una peixera que tenen a la secció de nens, ara, per sort, ja mira les estanteries, i  agafa llibres. El seu objectiu és tenir un carnet com el meu.

El dia de Sant Jordi per mi, és un dia important, sempre m'han passat coses, bones i no tant bones, i crec que és un dia per a celebrar i gaudir dels qui més estimes. Tot i que ho hauríem de fer cada dia, almenys aquest dia som una mica més generosos. Sempre comprem els llibres abans del dia, per evitar aglomeracions, però enguany com que ha caigut després de Setmana Santa i anem una mica de bòlid, potser ho deixem per després!

Aquest llibre me'l va recomanar una ex-companya de feina, vam treballar uns mesos plegades però l'afició per la cuina, va fer que l'amistat fos més dolça. Quan me'l va recomanar, em va encantar la idea, i vaig pensar: el títol m'agrada, i una novel·la relacionada amb els fogons excusa perfecte pels meus viatges en tren... com que darrerament faig forces trajectes amunt i avall, llegir al tren m'agrada. I com de fet, començar-lo un trajecte de tornada de BCN i aquella setmana vist i no vist (em va durar un trajecte en trenc i una setmana de menys connexió a les xarxes (visca)!!).


"Pa de llimona amb llavors de rosella" de Cristina Campos Ed. Capital Books

El llibre explica la història de dues germanes, i una herència canvia les seves vides!

Llegir aquest llibre m'han portat avui ha fer aquest Pa de llimona amb llavors de rosella, evidentment versionat!

A més les llimones, són d'una bona amiga que també va coincidir en aquesta etapa laboral que varem estar plegades. Quins temps i com ha canviat tot!


coc de llimona amb llavors de rosella


Necessitem 

2 llimones 
30 gr de llavors de rosella
350 gr de farina integral
200 gr de sucre morè
250 ml de llet sencera
3 ous
200 gr de mantega
1 sobre de llevat en pols
1 cullerada de sal


Es tracta de barrejar la farina , llevat i la sal. Per altre banda batem els ous, el sucre morè i la pell de les llimones ratllades, Quan està ben  barrejat, afegim la llet. Fonem la mantega i l'afegim a la barreja humida, sense parar de remenar. Hora de posar les llavors de rosella i posar en un motlle apte per al forn a 180 graus durant una hora, i en tindrem el nostre pa de pessic.


De la recepta original, n'he fet variacions, i m'he sentit una mica Marina (una de les "protas" del llibre) per una tarda! 

He fet servir farina d'espelta semi-integral  T80 (comprat a la casa Perris, quan hi vaig, m'emociono amb tant de producte i quan arribo a casa amb l'ajuda de la factura i les fotos, etiqueto, i guardo ben guardat).  Sabent tot el que ara sé, hauria d'haver combinat amb farina fluixa, però el coc va sortir T R E M E N D O, i evidentment la població de Valldemossa no vindrà a tastar-lo i dir-me si és o no com el que feia la Lola (jejejeej)

Com que el llibre no diu les mesures (capacitat del motlle) per a fer el pa de llimona, he versionat les mesures del meu Pa de nous, per que sortís  un pa de llimona amb llavors de rosella. Al meu favor, he de dir que al fer servir farina semi-integral, potser hi hauria d'haver posat més llevat (només per l'efecte pujada del coc al motlle, o bé la temperatura del meu forn no era l'apropiada). Vaig fer servir un motlle de 18 cm

I per sobre li vaig posar una glaça de sucre aigua i llimona.

El resultat... un agraïment enorme a la Noèlia i la Montse, He de dir que del parell de cops que he estat a Mallorca, Valldemossa ha estat un dels llocs que més m'ha agradat, la serra de Tramuntana em va captivar llavors i ho ha fet ara amb aquesta lectura. Us podria explicar moltes coses més però déu ni do el rotlle d'avui, i no venen al cas!!!

coc de llimona amb llavors de rosella

Quina lectura em porteu per aquest Sant Jordi???

Moltes felicitats a tots els Jordis! 

Una rosa i un llibre, per a tots!






Cooking de Chef! Fem pa amb en Daniel Jordà!!!

Com m'agraden els dies 5 de cada mes! I més si puc participar al Cooking the Chef! Aquest mes dedicat al mestre Daniel Jordà... no hi podia fallar per dos motius:

El primer motiu: Per ell, per ser una G R A N persona i un G R A N mestre i per la Rita, la seva filla, diagnosticada de càncer i els PATONETS que li ha fet per commemorar el dia de càncer infantil que es va celebrar el passat 15 de Febrer. Una mena de PANETTONE amb maduixes i xocolata blanca i rosa! Olé tu! Olé la Rita!

El segon motiu: Per tindre el gust de conèixer al gran Mestre! L'any 2012 embrassadíssima del Pol de 8 mesos vaig regalar-li al meu home un taller a PANES CREATIVOS amb ell. Mil atencions, a mi, pel meu estat i a nosaltres per haver-hi anat des de Reus, en aquelles circumstàncies. El meu home va gaudir el que no està escrit, i jo ... més!!! I  el Pol arribava com  a pa sota el braç el dia 28/01/2013...i avui m'ajuda a fer pa!

Tinc el llibre de PANES CREATIVOS signat per ell (d'aquell dia) i n'he fet moltes receptes. Com sabeu fer pa és un món! En Daniel te la capacitat d'explicar les coses d'una manera planera i entenedora...és el PUTO CRACK

Haver assistit a la seva classe ( i a un parell de ponències seves) i tenir el llibre... saps que tens l'èxit assegurat.

Avui us porto un recepta, que puc dir que la vaig fer el primer cap de setmana que van presentar el repte, i si em descuido no arribo a penjar-la!

A nosaltres ens encanta el pa d'Olives negres (que comprem al nostre forner de proximitat) i vaig pensar que en podria fer un amb olives...buscant al llibre... a la pàgina 100 hi ha el PAN DE OLIVA VERDE, lectura de la recepta (no en diagonal) i em va costar poc decidir-me. Faré aquest!




PAN DE OLIVA VERDE


Necessitem

250 gr de farina
100 gr d'aigua
25 gr d'oli
15 gr de mantega
5 gr de sal
10 gr de llevat de forner
125 gr d'una bona oliva verda
1 cullerada de romaní

Us explico com l'he fet?

Barregem tots els ingredients, menys les olives, el romaní i el llevat. Com que no són massa quantitats, ho posem tot en un bol gran i ho barregem amb les mans. Sinó tenim la opció de posar-ho tot dins  la Kitchen Aid amb l'accessori de ganxo, i deixem que barregi tots els ingredients. Sense més. Tant si ho fem a mà, com si ho fem a màquina, no hem de marejar-lo massa, quan està tot barrejat afegim el llevat, donem un parell de voltes i posem el romaní i les olives trencades (eren amb pinyol, les tallem a trossos)

Deixem la massa dins el bol, tapem amb un drap i que reposi 45 minuts.
Passats el 45 minuts, separem la massa en tres bocins. I fer una bola amb cada bocí. Tapem amb un drap de cotó i deixem que dobli el seu volum... a dormir...zzzzzz

Quan ja han doblat el seu volum el Daniel els pinta amb ou batut (jo no ho he fet!), jo els hi he fet un massatge amb farina per sobre.

Al forn pre-escalfat a 200 graus durant 12-15 minuts.

En el moment de posar els pans dins el forn, i com que el meu forn és dels tradicionals, hi he posat un glaçó, per que així generés la humitat per que els pans quedessin perfectes.

Algunes apreciacions:

Quan en un llibre de fer pa no et diu quin tipus de farina has de fer servir...fes servir la que vulguis!! ja ja ja Amb una farina normal fluixa de supermercat, et sortirà bé. Afegeixes les olives que ja li donaran gust i  el romaní l'olor.

Si fas servir farina de força, treballa-la una mica més, per a trencar les cadenes de gluten , i assegurar-te que sigui bo. El que et pot passar pot ser que que et quedi un pa preciós i quan l'obris sigui un "mazacote" i si, molt bonic, però que no te'l puguis menjar..és una pedra!

És un pa que te una cocció ràpida, el glaçó li va de perles! Si vols l'altra opció redueix la temperatura i incrementa el temps ( si pots mantindre la porta del forn un ditet oberta, molt millor)

Jo no l'he pintat. Prefereixo l'aspecte rústic... això va a gustos!

El proper cop, posaré sal rosa de l'Himalaya o Maldon per sobre per donar-li un toc salat, que crec que amb les olives... s'hi presta.

He fet servir farina de força W350 i les "rodones"... han estat fetes via plecs i repòs (3 cops)

I les olives, són de LA MASROJANA el motiu... per què m'agraden i són de proximitat.

M'agrada fer pa...no és complicat, i el resultat és sempre gratificant! Tot el procés (si tinc temps amassat a mà!!!!) l'olor, el cruixir... i si serveix per fer-li un homenatge a aquest home... som-hi!

Si voleu veure les receptes del repte , passeu per aquí! Jo no me les perdré!





Gràcies Aisha i April per aquest nou repte!














Cooking the Chef-CRISTINA MARTINEZ

Mig segle que no passava pel Cooking the Chef i em sap greu, doncs sempre s'aprenen coses! I veus a d'altres companys que fan unes receptes d'un xef que tu també has estat buscant i pensant quina recepta fer.

La xef que ens han proposat per avui la Món i l'Ana és tot un repte. Una de les bases del CTC era fer una recepta del xef convidat o una recepta que ens inspiri. I ves per on avui és el primer cop que participo per la persona.

A casa tenim NETFLIX i CHEF's A TABLE és una de les meves suggerències, m'acompanya molts dies mentre dino (doncs tinc la tele per mi sola!!!)

Quan vareu proposar la xef CRISTINA MARTINEZ, vaig anar a veure el capítol. Vaig al·lucinar amb la història d'aquesta dona. Moltes dones són violades, maltractades, privades dels seus drets CADA DIA, possiblement tu o jo, hem estat o estarem en la mateixa situació, ahir o demà... però el que no hem de perdre són les ganes de lluitar, reclamar i tirar endavant per nosaltres mateixes. HO HEM DE FER!

"Romper algo que ya esta hecho 
para hacerlo mejor"
Cristina Martinez

El plat més conegut de la xef, és la BARBACOA DE CORDERO i m'he inspirat en aquesta recepta per a fer uns "tacos" mexicans.

Versionada totalment, però volíem menjar "TACOS"

No he fet barbacoa, però he fet servir la baixa temperatura.


INGREDIENTS

Necessitem una peça de carn maca, jo vaig fer servir vedella, la part que en fem el roast beef!
Salmorra (500 ml aigua per 50 gr de sal)
Pells de 2 taronges
50 gr Brou fosc
Pebre

"GUISO"

2 cebes vermelles
2 pebrots vermells
Coriandre
50 gr brou fosc
1 got de vi
Oli, sal
1 pebrot carolina ripper

"Tortillas" per acompanyar

Preparem la salmorra. Per 500 ml d'aigua hi posem 50 gr de sal. Hi posem la carn a dins, si pot estar tota coberta perfecte i amb 15 minuts en tindrem prou. Si no pot estar del tot coberta, la deixem 10 minuts per a cada costat.

Eixuguem amb un drap.

Posem pebre per sobre. I la ratlladura de les peles de les taronges, per tot arreu.

Agafem una bossa de tancar al buit, hi posem amb cura la carn farcida de les peles de les taronges i dos glaçons de brou fosc. (aquí us deixo la recepta)

Jo sempre en tinc de congelat i així els puc fer servir per a rostits, i per afegir a les bosses de cuinar a baixa temperatura si vull potenciar el gust de la carn.

Tanquem al buit la bossa.


I la tindrem: 24 hores a 75 graus

Quan falti una mitja hora, començarem a preparar el "GUISO"

Agafem una cassola de ferro, un bon raig d'oli, i quan està calent hi tirem la ceba vermella tallada i el pebrot tallat a tires.

Tallem ben petit mig pebrot carolina ripper, i cap a dins. (Jo no m'atreveixo a més picant)

Deixem que es vagi coent, i quan el pebrot perd la consistència, tirem els altres 2 glaçons de brou fosc. Tapem la cassola i deixem que es begui el suc.

Mentre la carn haurà acabat. Obrim la bossa i el caldo que ha deixat anar el tirem a la cassola.
Desfilarem la carn, amb l'ajuda d'un ganivet. I quan estigui l'afegim a la cassola. Donem un parell de voltes i deixem uns vint minuts més.

Tallem coriandre fresc ben petit i el posem per sobre.

I ja ens podem assentar a taula.

Barbacoa de vedella

Barbacoa de vedella


Bon profit!

I si voleu veure les receptes de tots els participants ho podeu fer aquí.

Moltes gràcies Ana i Món pel repte, sempre aprenent i sempre endavant!







Tiramisú de xocolata!!

TIRAMISÚ DE TORRÓ DE XIXONA amb XOCOLATA

Tiramisú per a nens (que els hi agradi la xocolata)


250 gr de mascarpone
250 gr de nata líquida (35% MG)
2 rovells d'ou
30 gr de sucre
100 gr de torró tou ratllat
50 gr de Cacau en pols
1 Colacao
Topings de xocolata

Melindros o "bizcochos de soletilla"


Escalfem la nata amb el sucre fins que bulli. Retirem del foc, afegim els rovells d'ou i remenem ràpid per què no es cualli el rovell.

Dins al Mascarpone afegim el torró. I quan la nata ja no està calenta, ho barregem. 

Refrigerem 12h a la nevera.

Passat el temps, ho muntem amb les varetes elèctriques. Tamisem el cacau ( que pot ser cacau pur, cacau en pols o qualsevol altre) Ho posem dins d'una mànega pastissera i reservem.

Sucar els melindros dins el colacao i muntem els gots.

Agafem un got i fem pisos, com hem fet amb el tiramisú de Xixona:
Tiramisú de xocolata



Tiramisú de Turró

A casa el turró, poc però bo, i un cop acabades les Festes els aprofitem:

Quan parlem de postres de Nadal ens venen al cap: les neules, torrons, polvorons,... els panettones... i el règim jejejeje però aquest sempre ens ve de gust:

TIRAMISÚ DE TORRÓ DE XIXONA


Aquesta recepta la vaig veure per TV3 l'any passat, enguany surt a la revista CUINA i l'autora és la Gemma Coflent, feu-me cas i feu-la (si no teniu torrons, compreu-ne!!)


250 gr de mascarpone
250 gr de nata líquida (35% MG)
2 rovells d'ou
30 gr de sucre
100 gr de torró tou ratllat
Torró de xixona dur per a decorar
100 gr d'almívar ( 50 gr aigua/ 50 gr sucre)
Melindros o "bizcochos de soletilla"
Amaretto

Escalfem la nata amb el sucre fins que bulli. Retirem del foc, afegim els rovells d'ou i remenem ràpid per què no es cualli el rovell.

Dins al Mascarpone afegim el torró. I quan la nata ja no està calenta, ho barregem. 

Refrigerem 12h a la nevera.

Passat el temps, ho muntem amb les varetes elèctriques. Ho posem dins d'una mànega pastissera i reservem.

Fem l'almívar amb la mateixa quantitat d'aigua que de sucre, ho posem dins d'un cassó fins que bulli, deixem uns minuts. Traiem del foc, i afegim el licor al gust (1 cullerada o dues)

Sucar els melindros dins l'almívar i muntar els gots.

Agafem un gor i fem pisos, primer hi posem el melindro sucat, la massa del torró de Xixona, més melindro, més torró de XIxona, i per sobre, turró del dur!

Llestos:


Tiramisú de Torró

Un dia prepararé el tiramisú de te verd!!! 

Crema de gamba!

Algú un dia em va dir, no tens la recepta de la crema de gambes al bloc, i jo li vaig dir... siiiii, quan arribi  a casa t'envio l'enllaç!

I la veritat em vaig posar a buscar la recepta, i no hi és! Al veure que no hi era, vaig buscar altres receptes que em pensaven que estaven publicades i txaaaan no!!! Quin horror!

Tinc un munt de feina pendent al bloc...ho sé...però tot arribarà... si necessiteu res... demanaeu!!!



CREMA DE GAMBA

Aquesta recepta és de crema de gamba, producte estrella i exclusiu: la gamba!!! I amb això vull dir que el seu gust és intens a gamba. 





crema de gamba



Un cop tot puntualitzat, us explico:

Una de les coses que primer vaig aprendre a la cuina va ser a fer el brou de peix (iep! no el de carn, que llavors m'agradaven les pastilles concentrades de "caldo de ave" més que el caldo fet a casa que estava ple de cosetes negres... Em faig gran!!!)

La veritat és que un bon caldo és un bon fons d'armari!

Aquest és especial per a les Festes de Nadal, però també serveix per un àpat que celebrem alguna cosa que s'ho mereix. Dependrà de l'economia domèstica de cadascú! Nosaltres no ens podem permetre el luxe de comprar gamba fresca al preu que va... però hi ha unes capses de gambes congelades de diferents mides, que surten perfectes.

Aquesta capsa va ser emprada per a fer els cebitxes  i ara, els cursos de Preparem el Nadal, i tots contents!

Per a fer un brou de gambes:

15 gambes
1 ceba petita
2 tomacons petits
Sal, sucre, pebre i oli d'oliva
Una mica de licor
Aigua

Pelem les gambes, separem carn de les peles.
I de la carn hi traiem el fil negre de l'espinada.

Tallem la ceba i la posem dins d'una olla amb un raig d'oli. Quan està sofregida, hi tirem els tomacons tallats a trossos, una cullerada de sal i una de sucre. A foc mig, que es vagi fent.  Quan comença a fer olor a tomàquet sofregit, hi tirem les peles de les gambes, aixafem amb un morter els caps, posem la mica de licor i deixem que se'l begui. Quan se l'ha begut, afegim l'aigua, un mig litre.
I deixem que cogui tot junt uns 30 minuts.

Parem el foc i triturem amb el túrmix. passem per un xinès o  per un colador fi, rectifiquem de sal i pebre al gust.

Si tenim robot de cuina, tipus  Thermomix, millor que millor!

Textura sopa, com aquesta.

Si volem textura una mica més espessa, fem bullir un grapat d'arròs i triturem ben triturat, tindrem una textura més cremosa. Si afegim crême fraiche, encara millor.

crema de gamba


I amb les carns de les gambes... en tempura!!




Croquetes d'aprofitament! Cuinem a 6 mans!

Cuinem a 6 mans? Som-hi! Ja tornem a tenir aquí el repte de cuinar a 6 mans!

Aquest és culpa de les CROQUETES doncs avui és el dia Internacional de les croquetes, i la Glòria, l'Olga i jo, els hi marquem un homenatge!

Quines croquetes ens prepararan elles?  les podeu veure als seus blocs!

I jo? Croquetes d'aprofitament!

M'hagués agradat explicar aquestes coquetes després d'explicar la recepta d'on surten... però les circumstàncies em porten a penjar-les avui. No us ha passat mai que feu un rostit de qualsevol cosa i us sobra suc del rostit? I què en feu? en el meu cas ho vaig congelar en dos túpers i haguèssin sortit amb els macarrons un parell de dies. Però com que va sortir el #cuinema6mans... han anat a parar a les croquetes!

Vaig tenir la sort de fer vacances la darrera setmana de l'any i va ser la darrera recepta que vaig cuinar el 2018, 48 hores de cocció més hora i mitja per acabar sent presentada de tres maneres: com a rostit (al plat amb la seva salsa), com a aperitiu (dins d'uns baos ba) i en tercera opció: com a croquetes!!

La recepta ja us la penjaré... I promis!

I de què ens mengem les croquetes avui? de la salsa que va sobrar!

GALTES DE VEDELLA cuites a BAIXA TEMPERATURA (48h) i rostides amb tomàquet, anxova i vi negre!!

Doncs de la salsa( res, ceba, tomàquet, pastanagues, anxoves, vi negre i molt d'amor) en surten aquestes croquetes:

croquetes


CROQUETES

100 grs de salsa
Nou moscada i pebre
40 gr de farina
150 ml llet
Mitja ceba
Oli

Les he cuinat amb la Thermomix, i ho he fet a la meva manera, us explico:

La idea per fer-la sense TH: Tallar la ceba ben petita i amb una mica d'oli sofregir la ceba fins que queda transparent, afegir la farina i nou moscada, i remenar bé i fins que la farina quedi rossa, moment d'afegir la salsa i el pebre, remenem bé, i afegim la llet tèbia. Amb la llengua i molta paciència, anar remenant, i anar lligant-ho tot. Quan sabrem que està fet? quan es desenganxi de les parets.

Moment de posar-ho dins la mànega, i deixar que es refredi, mínim 8 hores.

Amb la THERMOMIX:

Posem al got la ceba i l'oli, primer fem a trossos 2 segons a velocitat 5. I Després 2 minuts 120º velocitat 1.
Afegim la farina i la nou moscada i pebre 2 minuts a velocitat 2, 120º.
Afegim la salsa, 2 minuts a velocitat 4, 120º
Afegim la llet 15 minuts a velocitat 2,5 temperatura 100º.

Si passat el temps no queda prou espès, afegirem 3 minuts més.

Reservem dins una mànega i deixem refredar, mínim 8 hores.

Per a fer les croquetes:

1 ou batut
Pa ratllat

Batem l'ou i escampem el pa ratllat en un plat.
Tallem la punta de la mànega pastissera i fem xurros damunt del plat de pa ratllat, tallarem les croquetes, les passarem per l'ou, i altre cop pel pa ratllat.

En un cassó petit, ple d'oli (a mode de fregidora) i quan està ben calent, anem tirant les coquetes i quan estan fetes, les deixem sobre paper absorbent.

Feliç dia Internacional de les Croquetes!

croquetes


I si voleu unes croquetes que triomfen a casa... les d'albergínia 
I en temporada bona de bolets, com aquesta... n'hem tornat a fer de ceps!

De tot en podem poder fer una croqueta! I el que més m'agrada és... fer de croqueta a la platja!!! Ja quasi hi som!!!!

Gràcies per ser-hi!