Bombons freds, que havien de ser trufes. By Albert Roca Badia

Si algú te un problema sóc jo. Sóc addicte a la xocolata... El que em fa sentir millor és que no sóc la única!! Visca la xocolata!

Fa uns dies que tinc un parell de coses pel cap: fer pa i fer bombons.
El pa, per que no trobo aquell pa que m'enamori... ha de ser pa integral, de sègol o espelta i ha de ser bo, de car si que n'hem trobat, i és clar, podent-ho fer jo? M'hi he de posar.

I l'altre els bombons, en tenen la culpa els anuncis de colònies que ja es comencen a veure per la tele...serà que s'acosta Nadal... nusé Però veure tot aquest glamour m'agafen ganes de menjar xocolata!!! Jajaja Tothom te dèries, no? 

Fer bombons... em feia pal tot el procés de temperar la xocolata, recordo quan vam anar a l'Èlies Miró em va enamorar tot el procés i em va encantar el resultat. Vaig buscar els apunts d'aquell dia...  els vaig deixar enseguida sinó hagués pres mal. (al final he caigut en el procés de temperar la xocolata). Amb tot això a la revista CUINA hi havia una recepta de trufes fresques de gingebre d'Albert Badia Roca, em va semblar perfecte, no calia estendre la xocolata damunt del marbre, però si anar amb compte amb la temperatura.

Veure-la i vaig pensar...la faré!

I aquesta és una recepta que no em va sortir bé. Però el congelador em va ajudar. Tot i que vaig aprendre a fer sucre invertit!!! (en venen al CULINARIUM!!!)

Us explico la recepta tot fent un "cortar y pegar"

Ingredients per a 4 persones 

600 gr de nata líquida 35%MG
100 gr de sucre invertit
490 gr de xocolata negra de 70% de cacau
100 gr de gingebre confitat
130 gr de mantega

  1. Bullim la nata amb el sucre invertit
  2. Mescleu-ho amb la xocolata fosa, afegint la nata ensucrada en 4 cops
  3. afegiu el gingebre confitat a trossos
  4. Passeu-ho pèr la Thermomix o túrmix, i deixar refredar
  5. Quan la barreja estigui per sota dels 40º afegiu-hi la mantega
  6. Emmotlleu-ho i reservar a la nevera
  7. Passades 24-48 hores tallar-ho a quadrats i arrebosseu-los amb cacau en pols
Fàcil, no?

Us explico el que jo vaig fer. Ja sabeu que m'encanta versionar receptes. Primer reduir les mides, doncs creia que era massa. Substituir el gingebre confitat per gingebre fresc. I la resta tot més o menys igual. 
Tot igual excepte que vaig confondre la temperatura, en lloc de 40º, vaig afegir la mantega quan estava a 55º.  Jo no sé si va ser això, o, el fet de posar-li gingebre fresc, però, passades les 24 hores no quedava com un presa. Estava massa tova. 
Vaig poder tallar-los i els vaig posar al congelador. Van quedar en lloc de trufes, bombons freds.

Jo no sé com queda amb el gingebre confitat, però amb el fresc queda genial, li dona un punt de picant, que amb la xocolata li escau 100%







Invents per Nadal, i què bé m'ho passo!!!!

Mercat de Mercats 2015

Dissabte 17 d'octubre, cap a BCN hi falta gent! 
Uns dies abans, la Glòria de No tot són postres a la cuina, em preguntava si podia escapar-me a una moguda blocaire el dia 17... la resposta en principi hauria estat que si, però vaig haver de demanar permís a la family, doncs el 24 ja en tenia una!!! La resposta va ser afirmativa!

La moguda era la presentació de la festa organitzada per Mercat de Mercats 2015 i Gsr, un parell de venedors dels Mercats del Clot i de la Concepció, i un cuiner, ens presentarien uns productes i després hauríem de cuinar-los. Amb la idea de fer la tapa que serviria per a la presentació el proper dissabte a l'Aula de Tast davant 60 persones...

Poca cosa sabíem, només que el cuiner amb estrella seria en Jordi Herrera... Vaig estar al Manairó fa uns cinc anys, jo en vaig quedar molt contenta i el meu acompanyant no tant, recordo que li vaig dir que semblava que haguéssim sopat en llocs diferents... Una mica de nervis cuinar davant un gran xef!

Dels dos venedors i els productes, no en sabíem res, va ser una prova a cegues. El primer a presentar-se va ser en Xavier Bou de la Xarcuteria Bosch, ens vam trobar al seu obrador, i en va presentar tot el que la seva família feia. Després l'Àngels Fisas de Fruites i Verdures Molins, una pagesa de Molins de Rei, i quan dic pagesa ho dic amb tota l'estima del món, dues persones que ens van ensenyar el què fan i amb les seves paraules mostren l'amor amb que ho fan.

El darrer en parlar va ser en Jordi Herrera, del Manairó, un artista de la seva cuina, i que ens va fer una presentació distreta amb missatges directes...




Ens van presentar els productes hauríem de fer servir per a fer la tapa:



I en Jordi Herrera, es va marcar una tapa com aquesta en poc més de deu minuts:


La botifarra escollida, una botifarra d'amanida, sobre un llit d'aigua d'amanida, gelatina de cap i pota, cigrons, llenties, i enciams diversos, rematats amb uns brots... Va semblar fàcil, senzill i a més a més bo! Però clar, en aquell moment no penses que ell sabia els ingredients i la portava preparada de casa!! Jejejeje


En Tiriti, en Manel, l'Óscar, la Nuni, la Marta, la Glòria, la Sión i jo érem els blocaires convidats, crec que faltava algú... la qüestió és que començava la nostra marató, en 20 minuts havíem de fer una tapa amb tots els ingredients que ens havien presentat, i alguna coseta més... era una prova totalment voluntària i va ser molt divertit participar-hi.

Foto robada de Mercat de Mercats!!!

Foto feta pel Miquel, gràcies!!!


I foto de la tapa que jo vaig fer, doncs em vaig oblidar!!! Però us l'explico:

El nom que li vaig posar Boletes de colors, la vaig fer amb llonganissa crua (crec que vaig ser la única que la va fer servir crua!!!) cigrons, cibulet, i brots de soja i remolatxa, pebre i farigola. Res, amb la carn de la llonganissa i els cigrons aixafats i una mica de cibulet tallat petit vaig fer mandonguilles, i les vaig arrebossar dues de brots i unes de farigola, una mica de pebre, sal i un raig d'oli per sobre...
D'aspecte van quedar molt boniques, i de gust... les de farigola estaven molt bones!!

Feta la feina, el jurat deliberant, i jo vaig aprofitar per robar-li uns segons a en Jordi Herrera (em dec fer gran, doncs ara friso per tenir fotos amb xefs!!! jejeejeje)


I com que era el Tiriti qui feia la foto, i ja el coneixeu, ...amb permís...



Del Jordi Herrera em quedo amb un parell de coses que va dir... es cuina amb el cap! i que els tres pilars de la cuina són la cultura, el producte i la tècnica...

Apa, una altra aventura per recordar!

I enguany el Mercat de Mercats té com a país convidat a Perú, i nosaltres vam anar a dinar a un peruano del barri. A riure!!!

Crema de crancs de mar, rossinyols i alls tendres by Sergi de Meià

A casa ens agrada anar al bolet, però anar-hi a la vora... no ens agrada  fer kilòmetres per anar a trobar-los, més que res per què no sabem on anar... Rossinyols només n'hem trobat al  ripollès, per la nostra zona se'n fan, però no sabem trobar-los (el dia que hi vaig tenen els llums de neó apagats). Curiós que al mercat hi ha de tot, I per dos no n'has de comprar massa!

En veure aquesta recepta a la revista CUINA enseguida feia la llista del què necessitàvem per fer-la, evidentment versionada, doncs no mengem pastanaga cuita, ni crostons de pa. La veritat és que la crema de crancs i la crema de galeres són dues cremes que fem sovint a casa, però mai les hem combinat amb bolets. Aquesta em va agradar per com la fa,   

Per fer la crema per a dues persones:
/
1/2 kg de crancs de mar
100ml de brandi
1 l d'aigua mineral
sal i oli d'oliva
1 ceba 
1 porro
Safrà
3 tomàquets madurs 
6 alls tendres
Sal grossa

En una cassola gran sofregim bé la ceba i el porro trossejats i el safrà, quan comencen a agafar color afegim els tomàquets, ratllats sense pell. Quan està ben fet hi posem els crancs i els trinxem amb la mà de morter. Posem el brandi i flamegem, recomana fer-ho fora del foc per no socarrar-nos. Un cop l'alcohol ha cremat, la flama s'apaga, ja podem tornar la cassola al foc, i afegir l'aigua. Durant 25 minuts a foc fort. (Només hi vaig posar una mica de sal, no massa)
Triturem i passem per un colador. Com que conec el resultat de triturar i colar els crancs, ja la vaig passar fins a tres vegades pel triturador/colador... ( i amb cura al servir de deixar un pèl de crema al fons). Reservem.

En una paella amb oli i sal grossa, saltejarem els rossinyols (nets i tallats a trossos grans) i els alls tendres (tallats fins). Els rossinyols deixen anar aigua, i fins que no s'ha evaporat ho deixarem al foc.
Ja està llest per fer el plat.

En un plat, posem al fons els rossinyols i els alls tendes. Ja t'ho menjaries així mateix, però llavors afegim la crema per sobre...





La veritat que malgrat no posar la pastanaga, ni els crostons per sobre, el plat queda excel.lent!!

Gràcies a Sergi de Meià per compartir les teves receptes amb tots els lectors de la revista Cuina, i a mi per fer-la, tastar-la i recomanar-la!!!

A l'espera de fer-me amb el llibre "La cuina dels bolets" by Sergi de Meià

Pastís de cervesa negra i xocolata... Sambucus!!!

La tercera part de les vacances va acabar amb un viatge a Manlleu a celebrar el IV dia de CUINA, un dia que va tocar matinar, però va valer la pena!

El dia va començar amb la pertinent benvinguda d'en Josep Sucarrats, director de la revista CUINA, retrobament amb blocaires i conèixer noves cares! Després una visita guiada pel Museu Industrial del Ter, per deixar pas al showcooking del porc al Mercat Municipal de Manlleu de la mà de Pep Nogué, al que feia molt temps que no veia i em va fer molta gràcia poder xerrar una estona amb ell! Bona gent!!!
Dinar al Sambucus i acte seguit entrega dels premis.
Passejada per la plaça on feien la Festa del Porc i la Cervesa, compra d'algunes coses i tornada cap a casa.

Dia intens! Em vaig quedar amb moltes coses però la que avui m'ocupa són els postres del Sambucus:

Pastís de cervesa negra i xocolata amb iogurt d'ovella del Serradet de Barneres... sense paraules, em va encantar!! Tornava cap a casa pensant, i per què no has preguntat la recepta?? vaig pensar que St. Google m'ajudaria!

Pastís de cervesa negra i xocolata amb iogurt del Serradet de Barneres



La recerca de la recepta va ser més entretinguda del que em pensava, doncs molts blocaires ja l'han publicat i tots més o menys és la mateixa. Vaig pensar en la Nigella Lawson, quan era a Londres feia un programa per la tele i em tenia totalment enganxada, així aprenia una mica d'anglès, I ara, amb allò de que l'he d'aprendre torno a mirar coses en anglès (més temps no tinc!!!).

A la fira de Manlleu vaig comprar un pack de tres cerveses, un que tingués cervesa negra, doncs ja tenia el pastís entre cella i cella.

Ausesken Café 
Van ser aquestes Ausesken  recomanació de la Montse Fem cuinetes i curiosament elaborades a Olost, el poble de la Manu!

Anem per la recepta:

Cervesa negra 250 ml, la Nigella fa servir Guiness
250 gr. de farina
350 gr. de sucre (ella ni posa 400 gr )
2 ous grans o 3 de petits
250 gr. de mantega
75 gr. de cacau en pols Valor
150 ml de nata líquida per muntar
Vainilla
2 cullerades de cafè de bicarbonat sòdic

Posar la cervesa al foc i quan comença a bullir, la retirem del foc i hi afegim la mantega que es desfaci!
En un robot hi posem el sucre i els ous i ho batem que quedi ben esponjós, després la nata líquida, i després els sòlids començant amb la farina i el bicarbonat, i a mesura que es va espessint afegim una mica de cervesa i mantega ja fosa, així anem fent...després la vainilla, i el cacau en pols.
Queda una massa bastant líquida.
Preparem el motlle, jo vaig fer servir un motlle quadrat de 26cm. el vaig cobrir de paper de forn. I vaig tirar la massa a dins. Uns cops per què la massa es reparteixi bé i cap al forn. Ja calent a 180º 45 minuts. Si veiem que es torra de la part de dalt el tapem amb paper d'alumini quan porta una mitja hora.

Deixar refredar i ja es pot treure del motlle.

Al Sambucus van fer servir de topping un iogurt d'ovella del Serradet de Barneres una delícia. En el meu cas i que com era per dur a casa els meus pares  vaig optar per la nata muntada.
La veritat que el cap de setmana que el vaig fer, no tenia previst fer-lo, però vaig fracassar amb un altre pastís i em vaig enfadar tant que n'havia de fer un. Sinó ja hagués buscat un iogurt ecològic que li escaigués.

El resultat aquest:




I per acabar, o em compro un roner i faig el porc a cas tal i com ens va ensenyar el Pep, o me'n vaig a Manlleu a la Carnissria Colom. I. per la recepta del Sambucus, ara li enviaré un link a veure si me la passa!!!
I el meu premi del dia:

Pep, wapu!!!

Rupit, apartaments Rurals el Coll...

Després de l'escapada, les vacances amb el peque. Enguany volíem fer platja, però al final ho vam canviar, i menys mal, per que el temps no ens hagués acompanyat per anar a la platja!

Direcció cap a uns km passat Rupit, els Apartaments Rurals El Coll, una caseta per nosaltres en una vall de prats verds i envoltats de muntanya miressis cap on miressis. Silenci... pau i tranquil.litat.
Els porten en Joan i la seva família, unes persones encantadores, ens vam sentir molt a gust.




Volíem caminar, Però el Pol no va estar massa per la feina, potser és massa petit encara, La qüestió que amb el Pol al damunt o sense vam fer alguna que altra excursió. I caminar pels voltants de la casa, entre les gallines, les vaques i els gossos ens en vam fer un tip.

Rupit, el sal de Sallent, el Santuari de la Salut, Tavertet, Hostalets d'en Bas, Olot... i vam tornar al Molló Park... i vam pujar a tots els tobogans que ens vam trobar!!! I pujar a tots els tractors, motos, bicicletes que tenien al super-sorral!!

Rupit

Anant cap el Sal de Sallent, pedretes al rierol

Molló Park, donant de menjar a les marmotes


I a les cabres!!!
Dels menjars..una pinzellada...

El dia que vam anar a Molló al baixar vam passar per Hostalets d'en Bas, parada a la Carnisseria Aulina, vam comprar costelles de xai, xais criats a la Vall d'en Bas. Boníssimes, acompanyades d'all-i-oli fet a casa... La va fer l'Albert a les brases i el Pol el va ajudar a fer foc, i ell, content!!!


De l'hort de la casa rural, el Joan ens va oferir aquestes bajoques (mongeta tendra) que ells en diuen genolls de Crist o mongetes del Carme. Sanes i saludables. Senzillament, unes bajoques i carabassons bullits... Perfecte!

                                                 

  
        

Les seves primeres tomàquets... Amanides per sopar!!!



I l'obsequi abans de marxar, una col lila preciosa, en amanida i la típica "coleslaw" ...



Una de les excursions va ser a El Pinós Nou, una explotació ramadera que està abans d'arribar a "El Coll", a comprar llet acabada de munyir. Un deu! Ens van ensenyar els faisans que tenien, ens van deixar veure i tocar els vedells acabats de néixer, les  vaques, com les munyien (tot automatitzat)... com a casa nostre, vaja! I em van explicar com fer el mató. Ho vaig trobar tan senzill que vam comprar més llet per fer la proba. Sorpresa la meva, va quedar perfecte!!

Posem la llet al foc, ha de ser llet no pasteuritzada, com la que teníem! Quan  comença a bullir afegim suc de llimona amb un pols de sal i la llet es qualla. La posem sobre un drap humit que farà de colador. Ho deixem reposar fora de la nevera unes hores i ja es pot menjar.Vaig flipar!
Mató en procés
Mató acabat!




I ja la darrera però no la última a Cantonigrós, vermut a Ca la Laia i dinar al Restaurant Ca l'Ignasi, per rematar-ho amb la compra d'embotits a Can Colom... pilota , somaia, bull, secallona... un pà del Forn de l'Era de Rupit...i sopar resolt!

Segona part de les vacances acabada! 

Pop roquer al forn...amb tomàquets cirerol-pera i gelatina de brots de ceba tendra!!!

Aquest post puc dir que és l'àpat de les vacances, però fet a casa. 

Quan aneu a menjar a fora, què demaneu? I quan sou a l'estranger què mengeu? A mi m'encanta tastar allò que és típic d'un lloc. Però de vegades veig plats que mai he fet i han d'estar bons... Els he de tastar per saber si m'agraden i poder fer-los a casa.

Aquest és el cas del Pop roquer al forn. El vaig tastar el primer cop a Liubiana i el segon cop a Cantonigròs. A Liubiana vaig preguntar com el feien i la cambrera molt educada em va dir que era secret del cuiner. I a Cantonigròs, li hagués pogut preguntar a l'Ignasi, però no ho vaig fer!! Tonta!!!

Quan vaig arribar a casa, a comprar un pop roquer i cap al congelador. Es va passar dos dies al congelador i ja el podia coure. Explicaré com ho vaig fer, tot i que vull provar d'altres maneres de coure'l per triar la millor manera (amb els estris que tinc!) 

Encendre el forn a 250º 

Posar una cassola gran amb aigua i quan bull espantem el pop, tres o quatre vegades. L'objectiu de fer això és evitar que perdi la pell! No crec que l'espantés massa bé, doncs manipulant-lo va perdre una mica de pell!!! (punt a millorar!). Després el vaig deixar en la mateixa aigua durant 25 minuts, feia 1,2 kg més o menys. Un cop cuit, el vaig deixar en la mateixa aigua tapat, durant 20 minuts més.

Mentre el pop s'anava fent, anem preparant els tomàquets cirerols-pera. Rentar-los i tallar-los per la meitat. Posar-los dins d'una plàtera d'anar al forn. I els vaig salar. Amb una sal que em va regalar la Dolça dels seu viatge a Àustria. Abaixem el forn, i els posem 10 o 12 minuts. Els traiem.

Posem el pop al forn, aquí el dubte, quant de temps? 15 minuts!! Però uns minuts més hi hagués pogut estar. El proper cop.

El dia abans vaig fer una gelatina de brots de ceba tendra. Primer els vaig bullir amb aigua. Hidratem els fulls de gelatina, i les afegim junt amb un pols de sal, ho posem dins un taper i a la nevera. 

Tallem a daus i ja podem muntar el plat.

La gelatina, els tomàquets i el pop amb un raig d'oli i sal al gust.



El pop queda tendra i cruixent a l'hora.


Les tomàquets, amb el toc de sal d'herbes d'Àustria genials!!! I la gelatina, no valia res, jajajaja tot i que queda molt vistós!




Dels tres plats de pop que he menjat darrerament, els acompanyaments han estat diferents, però el pop amb un gust i una textura perfecta. Potser el de Liubiana és el que em va agradar meys!

Com cuineu el pop???? Petits o grans?
(Mirant les receptes de pop que tinc al bloc, he vist que no hi ha la recepta de pops que triomfen a casa!!!)