Llaminera amb mel i mostassa...

Què fer amb unes llamineres de porc?
La primera opció era fer-les amb rossinyols, però el destí va canviar quan ens vem decidir per fer-los amb poltre,...la de sempre i que sempre surt bé és cuinar-les amb pastanagues...però massa típic...

Aprofitant que m'han regalat un pot de mel fet a casa, l'opció era fàcil...mel i mostassa...
Vaig pensar que seria una bona combinació i no em vaig equivocar...

Amb dues llamineres de porc, que netejarem una mica primer i salpebrarem després, les posem a la cassola amb oli ben calent i les dorarem bé de fora.
Un cop dorades les reservem.
En el mateix oli, farem dues cebes de Figueres, tallades en juliana, i a foc lent. Un pols de sal i quan comencen a agafar colar un bon raig de xeres. Posarem les llamineres, un got petit d'aigua i tapem l'olla exprés. Ho deixarem un quart d'hora.

Passat el quart d'hora hi posem 5 cullerades de mostassa a l'antiga de Maille i les mateixes cullerades de mel, remenem i ho coem tot plegat cinc minuts més.
La veritat és que molt més bo d'un dia per l'altre, però l'olor...exquisit!!!

Tallem les llamineres i a menjar.
Aquesta mateixa setmana la Taula del Bernat també ha postejat una recepta amb llamineres i mostassa...el proper cop provaré de fer-la com ells.

Espatlla de poltre amb rossinyols...

No plou, a mi no m'agrada que plogui, però de tant en tant va bé...sembla que aquest estiu la pluja ha passat totalment de llarg (espero que ara que ja ho he dit...plogui...)
De moment de les previsions per aquest cap de setmana...aquí ni una gota!!!

Això fa perillar la temporada de bolets...jo ja creuo els dits...hi ha temps!!!

De totes maneres a plaça es troben bolets, i a quins preus!!! Per sort ens hem pogut subministrar d'uns rossinyols...per començar a obrir boca...


El fet de tenir els rossinyols a casa va generar un debat de com els faria, el que tenia clar era rostits i evidentment amb carnota. Calia triar la carnota escollida.

La primera idea va ser fer-los amb vedella, tal i com al meva mare la fa amb pèsols, però a mi no m'agrada gaire, acabo menjant-me només els pèsols! Com vedella no em venia de gust, una llaminera de porc també podia quedar bé.

Divendres tarda, amb la llista de la compra cap al mercat de Reus. Una llaminera cap a casa...

I per sopar peixet...doncs no em venia de gust...i vem acabar a la carnisseria Miquel, que només venen carn de poltre, unes hamburgueses acabades de fer van ser el nostre sopar.

Allà tenia una peça de carnota que tenia bon aspecte, llavors ens va estar explicant com cuinar-la, i en dos minuts ja havíem preparat tot un àpat amb postres inclosos!!!

Aquella peça era espatlla de poltre, pesava uns 850gr al final amb rossinyols.

Netegem els rossinyols, jo els he passat per aigua un per un i els posem sobre paper absorbent.

Salpebrem la peça de poltre.

A l'olla exprés hi posem oli i marquem el poltre, que quedi dorat. El traiem.

Tallem dues cebes de Figueres en juliana, les posem junt amb tres grans d'all dins l'olla. A foc lent farem la ceba, quan comença a estar dorada, hi posem el poltre i els rossinyols sencers, dos gots d'aigua, i un de conyac. Tapem l'olla i la deixem 30 minuts, passat el temps obrim l'olla i rectifiquem de sal, si cal i punxem la peça de carn, jo la vaig deixar deu minuts més.

I llest per menjar:

Qui m'ha vist i qui em veu!!! Jo menjant carnota i a sobre trobant-la bona!!!

Tornarà el meu deliri pel peix, no?????

Rap amb salsa verda...

Ara que ja s'ha començat a fer públic...doncs això del facebook ja ho té...us puc dir que estem embarassats...el petit Pol naixerà el proper mes de gener i la veritat és que ha estat una alegria per a nosaltres...aquest petit està proveint-se de mi...i fent-se gran dins meu...

Sens dubte unes noves sensacions que ens envolten...una felicitat extrema!!!!

 L'embaràs va sobre rodes. Amb alguna petita cosa...presió baixa, calors, anèmia, manca de sucre (malgrat els darrers posts!!! tots dolços!!!)...fan que em senti un pèl fluixeta...però amb moltes ganes de tenir-lo en braços...aish... 

Obligada a menjar carnota, cosa que no m'agrada gens i estic fent!!!!

Cuidant-me i deixant-me cuidar...que és el que més m'agrada!! Alguna de les receptes amb carn caurà, però un altre dia!!!

 Amb unes restes de rap (les parts dels laterals que van sobrar d'un dia) vem preparar una recepta molt bona... jo feia de pinxe, i l'Albert va ser el cap de cuina, ell no ha volgut escriure el post, tot i que li he demanat, però...bé...

 D'un dia per l'altre posem en un bol oli d'oliva amb alls...

Aquest oli macerat serà el que posarem en una cassola, sense els alls, amb mig porro i mitja ceba tallades. Ho deixarem potxar (bonito palabro!!!)...a foc lent...sense presses...
Moment d'aprofitar per obrir el vi i fer-ne una copeta (ja ja ja ...jo no!!!).

Tallarem unes fulles de julivert ben petitones i reservem.
Pelem i tallem unes patates i sofregim. Les reservem.

Mentre farem un caldo de peix suau, sense sofregit...un cap de rap, aigua, mitja ceba, unes fulles de julivert i un tomàquet. Al cap de vint minuts de bullir, traiem el tomàquet, triturem i colem.
Un cop està potxada (otro bonito palabro) la ceba i el porro, afegim dues cullerades de farina i una mica de vi blanc. Deixem que es cogui, i finalment afegim el brou. Afegim les patates i esperem que s'acabin de coure, quan les patates estan cuites hi tirem els trossos de rap i tapem la cassola.

Obrim les cloïsses, que hauran estat amb aigua amb sal una bona estona, amb una mica de vi blanc.

Al cap de 5 minuts el rap ja està cuit, afegim les cloïsses i el julivert trinxat, un minut més i llest.



Bon profit!

La Giberga...un nou projecte!!!

Restaurant nou a Reus...des de dijous passat podem parar a La Giberga i gaudir d'un bon àpat!!!

 Fa un temps la Mai ens va comentar que tenia un projecte nou entre mans...poca informació ens va donar llavors... però mica en mica ens va anar desvetllant petites coses...al carrer d'En Vilar núm. 12... fa cantonada...i l'interior començava a agafar forma...per fi ja és obert!!!!

 La Giberga...has provat de googlejar-ho??? bé doncs no surt res! La Mai ens va explicar que és com en deien a les cases rurals, com una masia... A la cuina trobem la Mai i el seu equip...del que cuina la Mai en tenim una mostra aquí, i un llarg currículum al seu darrera...eh, Mai!!!!

 Reservar taula...i a sopar!!!!

 És un local acollidor, senzill però amb detalls encantadors, fotografies amb història, ben il.luminat i còmode...

 La carta...breu...però suficient per crear-te el dubte de què menjar...menjar casolà...i algun plat que jo no tastaré mai...com la cua de bou! Ho sento Mai, però no puc!!!!!



Petits detalls...el pa boníssim...


Una torradeta per obrir boca...tomàquet, olivada i butifarra blanca...


Per començar vem compartir un plat, un bon plat de pernil ibèric amb coca de vidre...tinc una predilecció especial per a la coca de vidre, i no em va decebre!


I un parell de segons:

Jo vaig fer el bacallà amb Broa i pataques morrò...o quelcom així... Un bacallà que es desfeia a la boca...


I l'Albert un enamorat del rèmol va fer el suquet de rèmol...acostumats a menjar-lo al forn amb pataques... una bona alternativa per a menjar-lo!!!!



Vem regar el sopar amb un cava...GRAMONA IMPERIAL i aigua...
Sense postres, ja estàvem tips!!!

Bones sensacions per a un nou projecte!

Mai, els meus millors desitjos!!! Ptnts bonica!


(Tornarem per a fotografiar la cuina...)

Crema de peix de roca...

Sempre em queixo que mai puc anar al mercat...sort que divendres a la tarda hi pots fer una visita, si a més a més estic a Tarragona...la visita al mercat és obligada. Només per les peixateries que hi ha...fa tot un goig...i la veritat que els preus més econòmics que el mercat de Reus i molt més que els de Cambrils...doncs cap a Tarragona a comprar peix!!!

 De varies coses que vem comprar, peix de roca...no recordo el nom...he googlejat sense èxit i sense foto...ulls grans, color vermell viu, espines mils...i enfadada amb el "despiste" que porto amb les coses darrerament!!!!!

 Per a fer el caldo de peix:

 Agafem una ceba de Figueres, petita, la tallem a trossos, i ho posem en una cassola amb oli, que agafi color, després i posem un tomàquet trossejat, i deixem que es faci. Quan està llest, passem el peix una mica, salem i ja estarà llest per afegir l'aigua. Esperem que bulli l'aigua i quan bulli ho deixem 20 minuts. Passat el temps ho triturem, i ho colem un parell de cops.

 Per a fer la crema:

 Posem el caldo de peix de roca al foc, i quan bulli i posem un grapat d'arròs. Quan l'arròs està llest, ho tornem a triturar, rectifiquem de sal i pebre.

 Les gambes, ja pelades, les passem per una paella amb oli i quan ja quasi estan... una mica de soja, un parell de voltes i llest per a decorar.


...una crema genial...(a mi em van sobrar les gambes!!!!;)) I la presentació...aish... el Sr.Le Creuset!!