Pèsols a la francesa de la Montserrat Seguí!

M'agraden els reptes! La Cristina ens va proposar que féssim un petit homenatge a la Montserrat Seguí de Queralt fent una recepta del seu llibre "Cuinar és senzill", i cap a la Biblioteca hi falta gent!!! Però no hi era! Sort que la Glòria el tenia i me'l va deixar. Un llibre que és de la seva mare i que és un veritable fons d'armari (de les cuineres) quina senzillesa com el seu nom bé diu, explica totes les receptes tan entenedores, i són les receptes de sempre.

Quan fullejava el llibre, cada pàgina que passava, era a veure com ho fa, i la veritat és que la meva àvia i la meva mare m'ho han explicat ben bé igual, amb petites coses, però com tot, va a gustos.

Aprofitant que tenia el llibre, m'he posat a la cuina, n'he fet dues, i l'altre s'està fent. Possiblement que quan la publiqui ja estarà acabada. I l'altre quan la publiqui ja us ho diré.

Pèsols a la francesa

He aprofitat aquesta recepta per què m'encanten els pèsols i ara n'és època. Sóc feliç amb uns pèsols al vapor amb un oli de primera premsada, o una truita de pèsols, o la carn amb pèsols que fa la meva mare...

Us explico la recepta, la del llibre era per 4:

1 kg de pèsols
25 gr de mantega
100 gr de cansalada viada
1 ceba

Agafem una cassola i la untem de mantega, hi posem un raig d'oli, la ceba trinxada i la cansalada viada tallada petita, abans que agafi color hi posem els pèsols esgranats, una mica de sal i una cullerada de sucre. Els cobrim amb aigua calenta fins a la meitat. Tapem la cassola, baixem el foc i fins que estiguin cuits. Quan els servim els hi posem un dau de mantega.

Així de senzills, i fàcils de fer!

Han desaparegut.


Màquines a la cuina!

Fa anys que tinc aquest bloc i n'he vist passar de molts colors, però si una cosa no ha canviat és la meva passió per la cuina. Mai abans havia pensat en fer un post com aquest, i mira aquí el teniu. La pregunta és: quines màquines feu servir a la cuina?

Començo per la THERMOMIX 31 fa 14 anys que la tinc, i si ara s'espatllés tindria un problema, tornar-la a comprar o no? Quan va entrar a casa per primer cop em va ser de gran ajuda, doncs jo estava rehabilitant-me d'una hemiplegia i la meva mobilitat era força reduïda. Aquesta màquina va ser un gran descobriment per a mi, tot i que necessitava ajuda per rentar-la. Amb el temps va ser el millor col·laborador a la cuina que havia tingut mai. Avui en dia ja no la faig servir tant, però cada setmana un dia o altre l'acabo engegant. Sóc una addicte a les cremes i la textura de com les deixa m'encanta.
Ara, la nova... fa autèntiques  virgueries... si s'espatlla tindré un problema! Però si me l'he de canviar serà per fer-la servir més!

Foto trucada (doncs grogueja!!!)

Des d'aquesta fins a la propera que us vull parlar, n'han passat moltes 3 cafeteres, 1 panificadora, 3 turmixs, 2 olles exprés, unes varetes elèctriques, un robot de pastisseria, varies balances de cuina ... entre altres aparells varis de cuina (els motlles ja ni els compto, però mai en tinc prou) ...

Fins arribar al final del 2016 que la KITCHEN AID va entrar per les portes de casa! Amor desitjat i finalment aconseguit... un robot per a fer pastissos que m'hauria d'haver comprat abans! I que si no el tenia, era per culpa meva, doncs vaig rebutjar-la un cop, encara m'ho sento ara! jejeje D'això n'he aprés que no es pot dir mai que no a un regal! I de complements de l'aparell, la geladera. Tot i que amb la TH puc fer gelats, des de que hi ha la geladera de la Kitchen Aid, no hi ha color!!!
El color el va triar el Pol, i potser per això encara m'agrada més! 

Color Blue ice, in love total!

Després de la KA, va venir la ROCOOK  quin invent més ben parit, addicte total a la baixa temperatura des de que aquesta placa d'inducció amb control de temperatura és a casa.
I per poder fer els plats a baixa temperatura em vaig comprar l'envasadora al buit, senzilleta, però fa la feina. Em sap greu tenir-la al calaix, i treure-la cada cop que la faig servir, però és una manera de fer exercici de braços, poc pes i repetició!

A què sembla un tocadiscos? 

Producte de Sant Lidl!!

I vosaltres quines màquines teniu per casa? les teniu a mà? o amagades en un armari?

Si el meu hobby no fos la cuina, us asseguro que portaria un rellotge Cartier!!!

Gelée de Fruites vermelles amb iogurt!

La culpa que avui faci aquesta recepta és de la Glòria, avui ha penjat un stories recordant-me una foto que havia penjat al meu instagram @padenous, i que allà es va quedar, fotografiada i a la llista dels pendents! Aprofitant que l'avi juga amb el petit, m'hi poso!!! I el que més m'agrada ... taxaré una de les receptes que tinc a la llista de receptes pendents de publicar!

La recepta és del llibre "Cuina amb Joan Roca a baixa temperatura" Ed. Columna i de veritat n'estic enamorada de la cuina a baixa temperatura, de com cuinem a temperatura suau podem treure el millor i altres textures en productes que ja són bons de per si! La veritat és d'aquest llibre podria començar per la primera recepta i fer-les totes... una a una... i el millor gaudir-les a taula!

Aquesta va ser la darrera recepta que vaig fer el 2017, convidats a casa el dia 1 i fer uns postres suaus que ajudessin a pair, que no embafessin, doncs encara estàvem a la meitat de les maratons culinàries que ens presentem cada any pels Nadal, i que la pogués tenir preparada amb antelació, que només faltés el muntatge!


Geleé de fruites vermelles amb iogurt!

Som-hi doncs!

Necessitem, per a 6 persones:

300 gr de maduixes molt madures
500 gr de iogurt grec del Pastoret
80 gr de sucre
40 gr de gerds
60 gr de nabius
2 fulls de gelatina (4 gr)

Netegem les maduixes, les partim per la meitat i les envasem al buit juntament amb el sucre.
Preparem la Rocook, una cassola amb aigua, i les coem durant 2 hores a 65º.
Hidratem la gelatina amb aigua freda.

Un cop cuites, tallem una punta de la bossa i separem el líquid, on li posarem les fulles de gelatina i la desfem, com que el líquid serà calent, es desfà.
Reservem tot a la nevera quan està fres.

Muntem el plat, posem els 6 gots, maduixes al fons, gelat grec per sobre, tornem a posar maduixes i una altre vegada iogurt, unes maduixes,nabius i gerds pel damunt. I la gelatina ensucrada per sobre...
Vaig posar-ne poca, i la resta a sobre la taula per si se'n volien posar més...i jo en sé d'un que s'ho menjava a cullerades.

Després d'un àpat aquests postres apart d'entrar per la vista, senten perfectes per la seva lleugeresa.

Bon profit




Mossegada de Brandada de bacallà

Mossegada de brandada de bacallà

Necessitem

160 gr de brandada de bacallà de la casa Ben fumat
Pebrots del piquillo per a decorar.
12 Mini-Bouchées

És tan senzill com posar la brandada de bacallà dins una mànega pastissera.
Omplir les terrines amb la brandada i posar el pebrot del piquillo tallat petit per sobre.

Aperitiu que vaig fer al show-cooking del Colmado Giner- Les Taules el mes de desembre!

I si voleu fer la brandada vosaltres mateixos, aquí en teniu un parell d'opcions

Una aquí i l'altre aquí!!!


mossegada de brandada de bacallà


Bon profit!!


Cooking the Chef! Pol de Christian Escribà!!!

Chistian Escribà, quin plaer! Tornem a ser dia 5, i toca publicar una recepta del Cooking the chef!
Noies aquest mes he xalat molt fent la recepta, tot i que el resultat no va ser el que jo volia! Però com sempre, versionem receptes i no sempre queden com voldries...alguns cops millor, però en qüestió de pastisseria més val seguir la recepta, ja ho diuen, i si ho diuen és per alguna cosa.

Aquest mes de Gener he estat a BCN, i en una de les visites vaig anar a petar a les Rambles nº 83 on hi ha una joia de la pastisseria, la botiga de Christian Escribà. Vaig sortir d'allà amb una capsa amb un tiramisú, i el programa dels cursos que fa a BCN. Em va agradar ser-hi i ambientar-me per al Cooking d'aquest mes

Anem pel repte: En veure el nom vaig pensar en fer macarons, recepta que tinc pendent de fa molt temps, i la veritat és que mai m'hi he atrevit, i podria dir que és la recepta que més he llegit de com fer-los, i mai he executat! Em segueix quedant pendent (la deixo per la repesca...a veure si m'atreveixo a fer-los!)

I no els vaig fer per que vaig veure una recepta que es diu POL, com el meu fill... i crec que m'hi vaig llençar de cap, versionant-la és clar! Com diria l'Escribà li he donat la volta!
En lloc de gerds he fet servir nabius

Per a fer un motlle quadrat de 22 cm

300 gr de xocolata blanca
75 ml d'aigua calenta
240 gr de nata muntada
6 fulls de gelatina
240 gr de clares
80 gr de sucre

2 planxes de xocolata

Gerds, molts gerds....doncs o nabius, molts nabius!!

Escalfem l'aigua calenta i barregem la xocolata blanca, no parem de remenar amb el batidor (sempre havia sentit que la xocolata mai podia tocar-li la xocolata... imagino que la negra!) Un cop ha arribat  a temperatura ambient afegim la nata semi-muntada. Per altra banda hidratem la gelatina , i aquí crec que vaig errar: jo hi vaig posar agar agar, per les proporcions en vaig posar 8 cullerades i pot ser n'hauria d'haver posat 10, el vaig afegir amb l'aigua calenta, que en la recepta original, la gelatina hidratada la posen amb les clares...
Vaig muntar les clares a punt de neu junt amb el sucre, i ho vaig barrejar amb la mescal de la xocolata.

Vaig fer servir una laca genovesa de xocolata, que respecte la recepta que us enllaço vaig fer servir un recipient més petit per que quedessin amb més alçada.

Muntem el pastís. Recobrim el motlle amb paper de forn, posem una placa al fons (haurem tallat a la mida) hi posem els nabius sobre la placa i quan està tot ple hi posem mescla de xocolata fins a cobrir.
Posem l'altra placa genovesa a sobre i cobrim de la mescla de xocolata. Ho deixem refredar a la nevera un parell d'hores, la xocolata ja comença a agafar consistència i posem els nabius per sobre.
El vaig tindre reposant tota la nit dins la nevera, i al dia següent vaig veure que no havia pres el suficient i no podia desemmotllar. Doncs cap al congelador... aquí la meva petita trampa per que quedés consistent.
Quan vam començar a dinar el vaig treure del congelador, que no estigués tan fred, i la veritat és que ens va agradar, tot i que a casa no som massa de xocolata blanca!


Us animo a veure les receptes de les participants al repte aquí!

I moltíssimes felicitats Aisha i Món per aquest aniversari del Cooking the Chef! I per molts més!!! Un petonàs i fins el proper Cooking the Chef!



Coc de llet calenta #cuinema6mans

Ja hi tornem a ser, un altre #cuinema6mans!
La Glòria, l'Olga i una sevidora avui fem la recepta de coc de llet calenta, una recepta que la Glòria tenia a la llista dels pendents i per a celebrar els 100 cocs publicats avui recreem! Moltes felicitats Glòria, 100 cocs no són pocs, t'animo a fer-ne molts més!

La recepta és de la Susana de @webosfritos que va fer amb la recepta de la Isabel de @aliterDulcia...la qüestió és que hem tornat a fer coc a casa! El problema que tinc amb els cocs és que no en puc fer que me'ls menjo...i fins que no s'acaba no paro!!! Són un perill!!

Per a fer la recepta necessitem:

4 ous mitjans
300 gr de sucre (jo he rebaixat una mica 250)
250 ml de llet sencera
220 gr de mantega
la recepta porta llavors de vainilla, jo he fet servir peles de llimona i una mica de vainilla.
10 gr de llevat
290 gr de farina de rebosteria

Forn a 200º

Preparem un motlle de 20 o 22 cm amb oli i farina.
Batrem els ous sencers a la màquina, a velocitat forta durant 5 minuts ben bons.
Mentre posem la llet i la mantega en un cassó i el posem al foc, anem remenant. Posem també la vainilla (jo  concentrada)i les peles de llimona, quan comença a bullir les traiem del foc. És moment de colar-ho per treure les peles de llimona ( si ho preferiu les podeu deixar). Jo com que en vaig posar moltes, en vaig colar i després vaig afegir la ratlladura d'una llimona. Volia que el gust de la llimona es notés.
Un cop separades les peles, ho afegim amb els ous sense parar de remenar amb les varetes elèctriques.
Tamisem la farina i el llevat i ho afegim a la barreja anterior.
Posem dins del motlle i piquem sobre el marbre per que desapareixin les bombolles.

El forn jo el poso inicialment a 200º per que després al obrir-lo perdré temperatura, un cop tancat amb el coc a dins baixem a 180º dalt i baix, i el deixem 40 minuts, passats els 40 minuts, el punxem si està fet perfecte, sinó baixem a 150º 5 minuts més.

El posem sobre una reixeta. I quan està fred sucre glaç per sobre.
(Les llimones són regalades!! del llimoner de la meva amiga Glòria)

I la molt gamberra de la Glòria no ens havia dit la sorpresa, hem compartit repte amb:

Montse
Laura
Teresa
Cristina
Anna
Carme a l'insta @cuinetescarme
Em sembla que no em deixo a ningú!
Noies un plaer compartir aquest repte amb vosaltres, a veure si ens veiem aviat!
Petonets