dimecres, 22 de març de 2017

Poltre amb mango i cols de Brussel·les!!

Ui ui ui com m'estic tornant!!! Massa carn!!!! (ara posaria l'emoticono que s'apreta el cap amb les mans!!!) 😱😱 jejeje ja l'he trobat!!

Vosaltres mengeu carn de poltre? Jo si... tenim una parada al mercat que em fa les hamburgueses al moment(doncs les vull sense all i pebre). I quan vull cuinar alguna peça de carn, sempre li explico el que vull fer i ell em dona el que vol!! I sempre l'encerta!!

Aquest cop em va donar una peça de carn del coll. Jo buscava una peça per estofar. Volia provar la cocció a baixa temperatura sense tancar al buit l'ingredient, vaja el xup xup de tota la vida. El fricandó el tinc una hora ben bona, aquest volia que estigués 4 o 5 hores...

Necessitem

600 gr carn de poltre
4 cebes de Figueres
400 gr de cols de Brussel.les
1 mango madur gran
Brou de pollastre suau
Vermut

En una cassola gran, amb tapa, posem oli, i escalfem. Quan l'oli està calent sofregim la carn salpebrada que ja ens han tallat a trossos per a estofar, i reservem. Mentre tallarem les 4 cebes en juliana, quan traiem la carn l'hi posem. Sempre amb el foc baix, deixem coure, sense preses, afegim una mica d'aigua un parell de cops. Quan te un color marró, afegim la carn, i el got de vermut. Esperem que el vermut s'esfumi (haurà passat una hora)i afegim el brou de pollastre tebi. Deixarem que passin dues hores amb la cassola tapada. I ja per acabar, afegim les cols i el mango tallat, mitja hora més...i llest!



Si ho deixem reposar d'un dia per l'altre... molt millor!!





Quina presentació us agrada més???


Unes coses sobre aquest plat:

El vermut a casa sempre hi sol haver vermut, una o dues botelles, Yzaguirre i Miró principalment, a vegades n'hem comprat d'altres, però sempre tornem als de casa. Avui no he posat cap dels dos. Coneixeu l'Anna Pié? o, aquest bloc? o Bodegas Anna Pié? fa temps que conec a l'Anna, relació blocaire!! I ens seguim via Facebook ara que ella és mare de twins! Sempre que penjo alguna foto a l'insta/facebook de vermut ella sempre em deia...per què no has tastat el meu... clar jo m'imaginava que hauria d'anar a Vila-Rodona a comprar-lo... i li vaig preguntar, a Reus on el puc trobar?
Em va dir el lloc i ja hi he anat un parell o tres de vegades... portes l'envàs... i l'omplen!!
L'Anna té unes bodegues que fan vermut (entre altres coses)... i quin vermut... Avui l'he fet servir per cuinar, i ara també ha entrat a casa als vermuts dels diumenges (bé, ja fa unes setmanes!!!) ...i ja no marxarà! (només en èpoques de règim!)

Cols de Brusel.les, jo tinc un problema amb la col, em sembla que sóc una mica al·lèrgica, en menjo i al dia següent tinc la llengua geogràfica (si us passa, sabreu què és!) la qüestió és que en menjo, no tota la que m'agradaria, però en menjo! Aquí de cols de Brussel·les no sempre en trobes. I el dia que en veus... ulls com a plats!! La culpa el viatge a Dublín, lloc on anàvem lloc on en veies o les podies menjar. Les havia de cuinar!!!  (la foto està a @padenous instagram)

I Mango, aquest va venir de convidat!!! Amb el Pere de la parada de fruites i verdures del mercat de Reus, hi ha molt bona relació, jo sempre pregunto i ell sempre em diu!! Marta que necessites?
Quan li comprava les cols de Brussel·les,  i li explicava per que les volia, em va dir has posat mai mango al rostit? I em va regalar un mango madur. A mi el mango m'agrada, però cuit amb carn? tenia els meus dubtes!!!
Olé Pere!!! Queda genial!!

M'encanta fer experiments a casa... i queden perfectes!!!

Si necessiteu res...

Petonets



divendres, 17 de març de 2017

Cua de bou a la Minera!!!

Encara no em crec que jo hagi cuinat aquest plat!

De fa molt de temps que ho volia fer, doncs sempre he llegit que és tant i tant bona, melosa, tendra, però és carn!! I no només és carn, és cua de bou! És com els menuts, no puc amb ells... doncs amb la cua de bou, més o menys...Ara ja he trencat el tabú, l'he tastat, he verificat tot el que diuen i si estava brutal, però segueix sent cua de bou! Sé que si presento aquest plat a taula, triomfo!1!

Em sembla que mai havia comprat res a la parada del mercat que venen la cua de bou! El dia que hi vaig anar, hi havia la mare, i em va dir només n'agafes una? Vaig pensar, una i prou!!! Es que vull fer un experiment, m'hagués encantat fer-li una foto a la cara que va posar...jejeje

Em va posar una cua de bou, la va tallar en bocins.

Necessitem

1 cua de bou
salmorra
sal i pebre
2 cebes i un porro
2 alls tendres
250 ml de cervesa Minera Carbó English Porter, la vam portar de Sant Joan de les Abadesses, de la visita a la cervesa Minera un parell de botelles van venir cap a Reus. Ja tenia la recepta al cap! Cua de bou a la cervesa Minera!!!

Posem la cua de bou en salmorra, jo la vaig tenir una hora i mitja. passat el temps, eixuguem amb un drap de cuina, posem sal i pebre i la tanquem al buit. Jo ho vaig fer en dues bosses.

La coem durant 15 hores a 80º

He de dir que n'estic enamorada de la Rocook i us convidaria a tots a que la tinguéssiu a casa... la cua de bou la vaig comprar un divendres a la tarda, salmorra, i el mateix divendres a coure's... dissabte abans de dinar ja era cuita. La vaig refredar, en dues hores a d'arribar a 4º per que no es faci mal bé. I després congelar.

Per descongelar, el dia abans treure-la del congelador.

El dia que ens la vam menjar, en una cassola un bon raig d'oli, tenim les cebes i porro tallats i els hi afegim junt amb els alls tendres. Que es vagin fent. Quan ja comencen a agafar color, hi afegim la cua de bou, i la mica de suc que han deixat anar... té un aspecte gelatinós... i tot seguit la cervesa. Tapem i baixem el foc... unes tres horetes que vagi fent.

La veritat és que tenia els meus dubtes de com sortiria, i realment no sabia si a mi m'agradaria, i si li agradaria a l'Albert... Només us diré que ja m'està demanant que en torni a fer!!
-No tenim MINERA!!!!



Abans d'aquesta recepta havia fet l'stew amb Guiness.... la tinc pendent ho sé! Però aviat us la penjo!!

Com m'he tornat amb tanta carn!!!!






Si la podeu acompanyar d'una Minera... ja teniu un plat rodó!!

Disfruto fent això i disfruto més sabent que d'altres en gaudeixen! No tinguis por, intenta-ho... amb estima aconseguiràs un gran plat!!! I si, d'aquest plat n'he menjat poquet!!! (és carnota!!!!)










dimecres, 8 de març de 2017

Cloïsses a la llima!!!

Segueixo emmagatzemant ferro! A veure si tot surt perfecte a les properes analítiques!! Tirem del mar!

Com us ho feu per menjar peix a casa? Jo només el compro al mercat, i darrerament he de dir que no massa! L'horari del mercat és el mateix que el meu! Per tant he d'esperar als torns de l'Albert per poder menjar-ne...una setmana si i una no!

Els musclos ara no valen res! Els hem d'emmascarar per que es puguin menjar, no trobeu?

Doncs farem cloïsses! La primera idea era fer-les a la marinera! Genial, com la recepta de la mare! I arribes a casa i ni tomàquet ni vi blanc... ni res!!!! I les cloïsses s'han de fer!!! Quina catàstrofe!!! jejeje

Del que tenia per casa...

2 naps Daikon
1 porro
Vi xinès
Suc de llima
Pela de llima
Cloïsses
pebre de Jamaica

Posem les cloïsses amb aigua i sal, almenys els deixem una hora bona, que expulsin la sorra!

Netegem i pelem els naps i el porro. Tallem en juliana.

Posem oli d'oliva al wok i sofregim els naps Daikon i el porro, quan estant transparents afegim les cloïsses, mig got de vi xinès, i una mica de suc de llima i les seves peles...

S'obriran les cloïsses!!!

I quan el vi ha desaparegut afegim un toc de pebre de Jamaica ... i a menjar!!!

Si voleu sorprendre a algú us convido que ho tasteu!!! Us sorprendrà...allò blanc que no saps que és... la llima, i el gustet del vi xinès...amb l'olor del pebre de Jamaica... Seria un aperitiu perfecte per servir en un restaurant o bar de tapes... acompanyat d'un vi blanc sec... una terrassa, sol...bona companyia...

O bé com nosaltres, a peu dret a la cuina amb un bon riesling...cheers!!!!



No es veu el toc de pebre, però hi era!!!


Com les feu vosaltres?
Qui s'atreveix a maridar-les???

Al meu voltant estant passat coses, moltes coses i la cuina em serveix per evadir-me... ara fins i tot arribo a imaginar-me quins menjars li quedarien bé a un plat... us passa? Per què són tant cars els plats de ceràmica? qui me'ls pot  cedir per una foto?

                                                           ...

Tinc moltes receptes pendents de publicar i d'altres que em pensava que les tenia publicades que no hi són i la foto tampoc  hi és!!!! i us asseguro que la vaig fer!
Començant a odiar la dependència del mòbil, i buscant llocs de desconnexió i relax... per sort ja tinc casa rural per Setmana Santa... i l'espero amb candeletes... crec que ens espera una meravella al mig de la natura!! Esperem que el temps ens acompanyi!

Càmera, bloc de notes i potser fins i tot ve amb nosaltres la placa d'inducció!!! La baixa temperatura m'ha atrapat!!!! Evidentment també vindrà la pilota de futbol, els dracs i els playmobils...

Relax? jajajaja


Bon pofit


dilluns, 6 de març de 2017

Llenties...

M'agrada explicar tot el que faig, i quan dius que tens un bloc de cuina la gent es pensa que sempre estàs menjant fantàsticament bé i tot deliciós i perfecte. Però com a totes les cases, programem els nostres menús setmanals que cuina principalment l'Albert i jo de tant en tant faig alguna recepta que m'ha cridat l'atenció o alguna cosa que vull tastar, o algun repte que m'he enredat!

Però el dia a dia, la cuina és de l,Albert. Avui per exemple, la cuina és tota meva, fent el dinar i un plat que si surt bé aviat compartiré, mentre estic seguda  davant de l'ordinador recopilant com fem les llenties. Doncs intentem menjar llegums mínim dos cops per setmana!

De petita a casa menjàvem llenties. La meva mare les comprava al mercat, un mercat que li queden pocs dies de vida (snif, snif) a la botiga de la pesca salada, les comprava ja cuites i ens les feia amb arròs blanc. Ens encantaven!
Jo em quedava a dinar a l'escola i les feien tipus "potaje", jo no podia amb elles. El dia que les feien, es sentia aquella olor només entrar a l'escola... sabia que acabaria malament el dia...

Ara menjo llenties, les fa lAlbert. Són una mica potaje, però me les menjo (la costella es queda al plat!!!

Voleu una recepta de taper?  I rica en ferro?

Aquí us l'explico!!!

Deixem les llenties amb aigua de 5 a 6 hores.

Necessitem

400 gr de llenties
Costella de porc tallada a bocins
Xoriço vermell
2 cebes
2 tomàquets ratllades
Vi o cognac
aigua, sal i pebre

En una cassola baixa posem un raig d'oli i sofregim la costella de porc (que primer hem salpebrat) fins que agafi color. Arribat aquest punt posem la ceba tallada ben petita, amb un full de llorer i deixem que es cogui poc a poc, si cal afegim una mica d'aigua.
Quan ja està ben sofregida, afegim els tomàquets ratllats, i un pols de sucre. Afegim un "xato" de vi o de cognac, i deixem que redueixi, si cal hi tornem a afegir aigua i esperem que se la begui.
Quan està ben fet i l'alcohol ja ha desaparegut, afegim les llenties i les cobrim d'aigua. Quan comença a bullir les deixem 20 minuts.

Si volem posar pastanagues, també les afegim ara pelades i tallades a bocins. I si volem posar xoriço vermell també.

No cal dir que si la costella de porc és ibèrica i el xoriço de KM0 per exemple del Mas Lladré de Sant Joan de les Abadesses, el resultat canvia el 100%

En el darrer moment rectifiquem de sal i pebre.

I "potaje" llest!!!

Els plats són de @kmon_home de Reus


Una dosis de ferro directa a la vena!!!

Bon profit!!!

divendres, 3 de març de 2017

Baguels!!!! Cuinem a 6 mans???

Recepta a sis mans!

Ens costa poc embolicar-nos, com diria  l'Olga. Ja tornem a estar aquí la Glòria, l'Olga i jo amb un nou repte. Cuinem a sis mans?? Siiiiii

Fem baguels? Siiiii

D'una tarda de pluja vaig estar passejant per les reds socials fins arribar a NY... preciosa ciutat... ens van quedar moltes coses per veure i estic segura que un dia o un altre i tronaré, de les dues coses que no vaig fer (entre moltes d'altres), una va ser no tastar els baguels i l'altre els pretzels... i no per què no en veiés, sinó per que no ens va venir de gust.

Els pretzels els vaig tastar a Colmar, i els baguels queden pendents per quan tornem a NY!
La Glòria va penjar unes "rosquilles" que al primer cop em van semblar baguels, i ja som al lío!!! Les tres fent baguels com a loques.

Quan mires la recepta per primer cop, la veritat és que se't treuen les ganes de fer-los, però fer l'opció alternativa amb la Thermomix em va semblar atractiva. I així tinc la Thermomix contenta que ha deixat de fer cremetes de verdures i caldos de peix per fer servir la velocitat espiga!!! jejejeje

La recepta és ben sencilla, Jo vaig fer servir la d'aquest enllaç, el mateix que m'havien passat elles!

He de reconèixer que no em van sortit perfectament llisos, però el gust que tenen ens van encantar. És una mena de pa dolç que depèn de com ho combinis et va bé amb una melmelada o amb una mica de tomàquet, salmó fumat i alvocat com ho vam menjar nosaltres.

Necessitem

130gr d'aigua
10 gr de llevat de forner
20 gr de sucre 
120 gr de farina de rebosteria i 
130 gr de farina de força
5 gr d'oli de girasol
15 gr de mantega a temperatura ambient

1 ou batut per a pintar-los
llavors de sèsam i de "chia" per decorar-los

Posem l'aigua i el llevat al got de la TH a 37º, velocitat 1, 30segons.

Acte seguit el sucre, les farines tamisades, l'oli i la mantega. 2 minuts amb la velocitat espiga.

Deixem que llevi al mateix got, almenys 30 minuts (jo els vaig tenir una hora).

Separem trossets d'uns 16 gr, ho vaig fer a ull i van sortir més o menys iguals menys 2 que van sortir massa petits (o era així o era una de massa gran)

Enfarinem la taula i fem rodones. Els hi clavem el dit al mig i separem, donant forma de baguel!!!

Els deixem reposar sobre la safata d'anar al forn, tapats amb un drap de cotó i fora de corrents d'aire, durant 20 minuts. Acabats de llevar jo els hi vaig tornar a fer el forat més gran, per que al llevar quedaven massa petits. I ja vaig fer bé, per que al forn van tornar a pujar!

Mentre escalfem aigua, 1 litre i la posem a la safata del forn quan ja està calenta. 
Tindrem el forn pre-escalfat a 170º

I passat els vint minuts, els pintem amb l'ou i posem llavors de sèsam o de "chia" per sobre.

Me'n van sortir 7...i ja no en queda cap!!! jejeje

Els repetirem, i farem l'altre recepta que vaig veure!

Els vaig adornar amb sèsam i llavors de "Chia"!!

Aquí us poso del que em vaig menjar jo! A casa el advocat està prohibit, i va ser l'ocasió perfecte per menjar-ne... salmó fumat, uns talls d'alvocat i una mica de tomàquet...
Bons és poc!!!










Bon profit!!!!





dilluns, 20 de febrer de 2017

Suc verd de col Kale, api i espinacs!!!

Darrerament ens envaeixen articles de sucs verds i plan detox per tot arreu, abans en deien l'operació bikini, ara som més de running, eating healthy, i tot verd!!!

Avui m'atreveixo amb aquest smoothy, que no sé si és o no smoothy doncs està fet amb llet d'ametlla!!

Necessitem

2 fulles d'api
4 fulles de col Kale
4 brots d'espinacs
 1 l llet d'ametlla.


Ho posem tot al got triturador amb la meitat de la llet, i l'anem afegint mica en mica. Depèn de com us agradi la textura, tritureu més o menys.

Es veu fred, a casa no ho han volgut tastar. A mi m'ha encantat!! El proper cop afegeixo cúrcuma i gingebre!!!

Saludable segur!!!




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...