dilluns, 17 d’abril de 2017

Dilluns de Pascua...la Mona!!

Dies de Setmana Santa, de tradicions i costums!

Potser són en dates com aquestes que te'n adones de la importància de les coses! Jo fa anys que no tinc padrins i fa molt de temps que no faig de padrina. I ara que tinc un fill, que no  te padrins, i que em demana una mona del Barça, potser li haurem de'explicar alguna cosa. El Pol te 4 anys i fins ara ha tingut mona, ma cunyada, la Mònica n'hi ha fet una de petitona cada any... i ell encantat!
Enguany que li dic que no li faci, el Pol me l'ha demanat. M'he sentit una mica mala mare, però per moments... després ho he reconduït... La mona la farem plegats el proper cap de setmana, aquest hem estat massa liats!

Però la mona de l'avi, ja l'hem fet!!! El meu pare és un llépol, i la meva àvia cada any li comprava una mona per a ell. Al forn del poble en venen unes de petites i feiem la broma de la mona!! I que ningú li toqués, que era seva!!! Al faltar l'àvia, li hem fet el Pol i jo! El Pol m'ha ajudat molt, sobretot amb la xocolata blanca i la xocolata negra i hem arribat a la conclusió que la negra li agrada molt més!!!

Començo per la figura. Vaig trobar el motlle a la botiga GADGETS de cuina de BCN en una de les escapades que vaig fer aquest principi d'any. Vaig comprar-lo pel Pol, però ell no n'ha fet ni cas!!

Necessitem el motlle
150 gr de xocolata blanca

Desfem al bany maria la xocolata blanca, amb molta cura que cap gota d'aigua toqui la xocolata. Un cop desfeta que estarà a uns 40º, n'aboquem 2/3 parts sobre el marbre de la cuina i quan arriba a 26º ho barregem amb la 1/3 part restant, l'objectiu és que estigui a 28º. Moment d'abocar dins el motlle!

Deixem refredar i el traiem del motlle!! Et voilà:




N'he fet dues de 18 cm.

Per la base, he fet la recepta de la planxa genovesa:

4 ous
125gr farina
125gr de sucre

Posem a la KA els ous sencers i el sucre, fins que tripliqui el seu volum. Traiem de la màquina i tamisem la farina de mica en mica i la barregem amb la llengua (moviments de dalt a baix, sense aixafar els ous i el sucre esponjats!!)
Preparem el motlle, mantega i farina, i posem la massa. N'omplirem dos de motlles (i encara en sobra una mica que podem fer éclairs)

Forn dalt i baix a 180º
Els hi posem 20/25 minuts.


Deixem refredar i desemmotllem. Com que no és massa gran, agafem un ganivet i la partim per la meitat. Farcim de melmelada. Evidentment casolana, i de taronja que crec que és la que més li escau a la xocolata del 70%.
Un cop farcida tornem a tancar la mona.



Preparem l'ametlla en granet, que courem al forn per que agafi color. (no l'he caramel·litzat ...massa dolç)

Per a la cobertura:

Xocolata del 70% 150 gr
Nata 250gr

Posem en un cassó la nata i la fem bullir. Quan bull, la traiem del foc i la posem sobre la xocolata, l'anem tirant de mica en mica fins haver desfet tota la xocolata.
La tirem sobre la mona.

Enganxem al lateral l'ametlla en granet torrada.


I posem la figura al damunt:


Bona Pascua a tothom!!!

I demà a treballar!!!

A veure si en breu us faig cinc cèntims de la Guiness!!!

divendres, 14 d’abril de 2017

Bacallà de Quaresma!! Cuinem a 6 mans!

Ja hi tornem a ser, cuinant a 6 mans amb la Glòria i l'Olga i jo!! 😏
El darrer van ser els baguels, i amb els bundts vam començar... i continuarem, eh noies?

Aquest cop les companyes m'ho han posat difícil doncs a casa meva no érem de tradicions culinàries, parlant amb ma mare em va dir que a casa es menjaven fesols amb espinacs, però el bacallà no era en lloc... potser per què no som catòlics practicants!!! jejeje

Evidentment ha estat una recepta fàcil doncs qui més qui menys l'ha fet. Jo he fet la meva versió i no tindrà res a envejar a les tradicionals... súper contenta de com ha quedat!

Necessitem:

Bacallà
Pèsols
Carxofes
Ous de guatlla
Tomàquet

Quan més bons siguin els productes, més bo sortirà el plat!

Vaig comprar bacallà salat, 500grs, així van quedar 2 talls per persona. El bacallà, vaig comprar-lo salat, el vaig tindre 5 dies amb aigua, per que s'hidrati i després dels cinc dies, li vaig canviar l'aigua 3 cops. Va quedar al punt de sal perfecte! És el darrer que us explicaré!!

Tomàquets madurs, també 500grs i així en va sobrar per a fer-ne macarrons sense carneta pel Pol. De com vaig elaborar la salsa de tomàquet vaig fer una mica d'experiment. Els vaig coure al forn a 180º uns 30 minuts. Passat el temps, vaig aprofitar per treure la pell i posar-los dins el got de la thermomix amb una mica d'oli, sal i sucre. I el vaig tornar a coure durant 30 minuts a temperatura 100º a velocitat 1. Quan va acabar, ho vaig triturar a velocitat 8. Ha quedat d'un color preciós i un gust... genial!

Pèsols 1kg amb peles, així en queden 500 grs i en tenim per dos dies! Mentre li treia les peles, els separava, els grans a un bol i els petits a un altre bol. En vaig fer 3 bosses tancades al buit, una de pèsols petits i dues de pèsols grans. Els vaig coure 15 minuts la bossa dels pèsols petits i 20 minuts els pèsols grans a 85º amb la ROCOOK.  Una de les bosses la vaig refredar i congelar, l'altre pel dia després i la dels petits pel plat de la recepta!!!
Ara bé, si els pèsols són bons necessiten menys temps, però mentre els hi treia les peles, vaig veure que m'havien donat gat per llebre (aquesta me l'apunto!!).

I la carxofa, escalfem un cassó amb oli, netegem la carxofa i la tallem ben fina. Quan l'oli està molt calent, l'afegim i quan te una mica de color, la traiem...queda cruixent.

Els ous de guatlla, en vaig posar 4, en un cassó hi posem  aigua i quan bulli (100º) els hi deixem 8 minuts.

Per fer el bacallà, el courem a baixa temperatura a 45º 15 minuts submergit en oli d'oliva. Amb la Rocook. Passat el temps, el traiem i que deixi anar una mica l'oli. Em declaro enamorada de la baixa temperatura!!!

I muntem el plat:

Un plat fondo, llit de tomàquet... abundant! Al damunt el bacallà, en un costat els pèsols i a l'altre els ous de guatlla, per sobre la carxofa fregida...i una mica de sal maldon...




Un plat senzill i ple de sabors... visca la Quaresma i aquest menjar de pobres (diuen els vells que el bacallà era menjar de pobres...però de fa un parell de segles, jo sempre l'he vist car!!!)




dimecres, 5 d’abril de 2017

Sopa de carabassa amb verdures! Cooking the chef amb Karlos Arguiñano

Ja hi tornem a ser, dia 5 d'abril, repte dels mes de les noies del Cooking the Chef... en Karlos Arguiñano... No sabia si participar o no, la culpa crec que la té l'Enrique Olvera, em vaig quedar amb tantes ganes de participar i al final...recepta triada però els ingredients no els vaig trobar, per tant queda per a la recuperació..., com que no vaig participar, em sentia mig obligada a participar. Però al rebre la newsletter amb el xef seleccionat... quasi no participo!

Aquest repte m'agrada per que sempre t'has d'esforçar per fer algun plat del xef triat! A vegades ni coneixem el xef, d'altres si el coneixem però no el que fa, i la majoria de cops et sorprenen i et sorprens a tu mateix!

Aquest cop la selecció de la recepta la he fet molt diferent que en d'altres xefs. Sentar-me davant del meu amic Google i seleccionar la primera recepta del xef que sortís, la primera, fos la que fos!! I així ho he fet...

No la volia versionar, però al final no hi he posat patata!

300 grs de carabassa
2 cebes tendres
mig carabassó
1 nap petit
formatge ratllat emmental
Pa de del Forn Sistaré amb olives de Kalamata
Sal
Nou moscada

En lloc de sopa, és més una crema... però en cap moment diu la quantitat d'aigua i si poses aigua fins a cobrir, surt una crema no una sopa, però bé...al final plat de cullera per deixar enrere l'hivern i les carabasses!!!

En una cassola posem 1 ceba tendra tallada a trossos petits, amb un bon raig d'oli d'oliva, quan comença a agafar color, afegim la nou moscada, un pols de sal i la carabassa pelada i tallada a trossos. Cobrim d'aigua i la coem 20 minuts, jo l'he tingut 35 minuts. Passat el temps ho triturem.

En un cassó petit posem unes gotes d'oli, hi posarem l'altre ceba, el nap i el mig carabassó tallat tot ben petit.  Passat deu minuts ho traiem.
Agafem les llesques de pa, les tallem i les posem al forn amb el formatge emmental per sobre a gratinar!!!

Muntem el plat: en un plat hi posem la sopa, per sobre les verdures i al final deixem el pa amb formatge surant per sobre...

He de dir que un plat senzill però molt més bo que els seus acudits!!




Podeu veure les altres receptes que han participat al repte aquí!!!

dimecres, 22 de març de 2017

Poltre amb mango i cols de Brussel·les!!

Ui ui ui com m'estic tornant!!! Massa carn!!!! (ara posaria l'emoticono que s'apreta el cap amb les mans!!!) 😱😱 jejeje ja l'he trobat!!

Vosaltres mengeu carn de poltre? Jo si... tenim una parada al mercat que em fa les hamburgueses al moment(doncs les vull sense all i pebre). I quan vull cuinar alguna peça de carn, sempre li explico el que vull fer i ell em dona el que vol!! I sempre l'encerta!!

Aquest cop em va donar una peça de carn del coll. Jo buscava una peça per estofar. Volia provar la cocció a baixa temperatura sense tancar al buit l'ingredient, vaja el xup xup de tota la vida. El fricandó el tinc una hora ben bona, aquest volia que estigués 4 o 5 hores...

Necessitem

600 gr carn de poltre
4 cebes de Figueres
400 gr de cols de Brussel.les
1 mango madur gran
Brou de pollastre suau
Vermut

En una cassola gran, amb tapa, posem oli, i escalfem. Quan l'oli està calent sofregim la carn salpebrada que ja ens han tallat a trossos per a estofar, i reservem. Mentre tallarem les 4 cebes en juliana, quan traiem la carn l'hi posem. Sempre amb el foc baix, deixem coure, sense preses, afegim una mica d'aigua un parell de cops. Quan te un color marró, afegim la carn, i el got de vermut. Esperem que el vermut s'esfumi (haurà passat una hora)i afegim el brou de pollastre tebi. Deixarem que passin dues hores amb la cassola tapada. I ja per acabar, afegim les cols i el mango tallat, mitja hora més...i llest!



Si ho deixem reposar d'un dia per l'altre... molt millor!!





Quina presentació us agrada més???


Unes coses sobre aquest plat:

El vermut a casa sempre hi sol haver vermut, una o dues botelles, Yzaguirre i Miró principalment, a vegades n'hem comprat d'altres, però sempre tornem als de casa. Avui no he posat cap dels dos. Coneixeu l'Anna Pié? o, aquest bloc? o Bodegas Anna Pié? fa temps que conec a l'Anna, relació blocaire!! I ens seguim via Facebook ara que ella és mare de twins! Sempre que penjo alguna foto a l'insta/facebook de vermut ella sempre em deia...per què no has tastat el meu... clar jo m'imaginava que hauria d'anar a Vila-Rodona a comprar-lo... i li vaig preguntar, a Reus on el puc trobar?
Em va dir el lloc i ja hi he anat un parell o tres de vegades... portes l'envàs... i l'omplen!!
L'Anna té unes bodegues que fan vermut (entre altres coses)... i quin vermut... Avui l'he fet servir per cuinar, i ara també ha entrat a casa als vermuts dels diumenges (bé, ja fa unes setmanes!!!) ...i ja no marxarà! (només en èpoques de règim!)

Cols de Brusel.les, jo tinc un problema amb la col, em sembla que sóc una mica al·lèrgica, en menjo i al dia següent tinc la llengua geogràfica (si us passa, sabreu què és!) la qüestió és que en menjo, no tota la que m'agradaria, però en menjo! Aquí de cols de Brussel·les no sempre en trobes. I el dia que en veus... ulls com a plats!! La culpa el viatge a Dublín, lloc on anàvem lloc on en veies o les podies menjar. Les havia de cuinar!!!  (la foto està a @padenous instagram)

I Mango, aquest va venir de convidat!!! Amb el Pere de la parada de fruites i verdures del mercat de Reus, hi ha molt bona relació, jo sempre pregunto i ell sempre em diu!! Marta que necessites?
Quan li comprava les cols de Brussel·les,  i li explicava per que les volia, em va dir has posat mai mango al rostit? I em va regalar un mango madur. A mi el mango m'agrada, però cuit amb carn? tenia els meus dubtes!!!
Olé Pere!!! Queda genial!!

M'encanta fer experiments a casa... i queden perfectes!!!

Si necessiteu res...

Petonets



divendres, 17 de març de 2017

Cua de bou a la Minera!!!

Encara no em crec que jo hagi cuinat aquest plat!

De fa molt de temps que ho volia fer, doncs sempre he llegit que és tant i tant bona, melosa, tendra, però és carn!! I no només és carn, és cua de bou! És com els menuts, no puc amb ells... doncs amb la cua de bou, més o menys...Ara ja he trencat el tabú, l'he tastat, he verificat tot el que diuen i si estava brutal, però segueix sent cua de bou! Sé que si presento aquest plat a taula, triomfo!1!

Em sembla que mai havia comprat res a la parada del mercat que venen la cua de bou! El dia que hi vaig anar, hi havia la mare, i em va dir només n'agafes una? Vaig pensar, una i prou!!! Es que vull fer un experiment, m'hagués encantat fer-li una foto a la cara que va posar...jejeje

Em va posar una cua de bou, la va tallar en bocins.

Necessitem

1 cua de bou
salmorra
sal i pebre
2 cebes i un porro
2 alls tendres
250 ml de cervesa Minera Carbó English Porter, la vam portar de Sant Joan de les Abadesses, de la visita a la cervesa Minera un parell de botelles van venir cap a Reus. Ja tenia la recepta al cap! Cua de bou a la cervesa Minera!!!

Posem la cua de bou en salmorra, jo la vaig tenir una hora i mitja. passat el temps, eixuguem amb un drap de cuina, posem sal i pebre i la tanquem al buit. Jo ho vaig fer en dues bosses.

La coem durant 15 hores a 80º

He de dir que n'estic enamorada de la Rocook i us convidaria a tots a que la tinguéssiu a casa... la cua de bou la vaig comprar un divendres a la tarda, salmorra, i el mateix divendres a coure's... dissabte abans de dinar ja era cuita. La vaig refredar, en dues hores a d'arribar a 4º per que no es faci mal bé. I després congelar.

Per descongelar, el dia abans treure-la del congelador.

El dia que ens la vam menjar, en una cassola un bon raig d'oli, tenim les cebes i porro tallats i els hi afegim junt amb els alls tendres. Que es vagin fent. Quan ja comencen a agafar color, hi afegim la cua de bou, i la mica de suc que han deixat anar... té un aspecte gelatinós... i tot seguit la cervesa. Tapem i baixem el foc... unes tres horetes que vagi fent.

La veritat és que tenia els meus dubtes de com sortiria, i realment no sabia si a mi m'agradaria, i si li agradaria a l'Albert... Només us diré que ja m'està demanant que en torni a fer!!
-No tenim MINERA!!!!



Abans d'aquesta recepta havia fet l'stew amb Guiness.... la tinc pendent ho sé! Però aviat us la penjo!!

Com m'he tornat amb tanta carn!!!!






Si la podeu acompanyar d'una Minera... ja teniu un plat rodó!!

Disfruto fent això i disfruto més sabent que d'altres en gaudeixen! No tinguis por, intenta-ho... amb estima aconseguiràs un gran plat!!! I si, d'aquest plat n'he menjat poquet!!! (és carnota!!!!)










dimecres, 8 de març de 2017

Cloïsses a la llima!!!

Segueixo emmagatzemant ferro! A veure si tot surt perfecte a les properes analítiques!! Tirem del mar!

Com us ho feu per menjar peix a casa? Jo només el compro al mercat, i darrerament he de dir que no massa! L'horari del mercat és el mateix que el meu! Per tant he d'esperar als torns de l'Albert per poder menjar-ne...una setmana si i una no!

Els musclos ara no valen res! Els hem d'emmascarar per que es puguin menjar, no trobeu?

Doncs farem cloïsses! La primera idea era fer-les a la marinera! Genial, com la recepta de la mare! I arribes a casa i ni tomàquet ni vi blanc... ni res!!!! I les cloïsses s'han de fer!!! Quina catàstrofe!!! jejeje

Del que tenia per casa...

2 naps Daikon
1 porro
Vi xinès
Suc de llima
Pela de llima
Cloïsses
pebre de Jamaica

Posem les cloïsses amb aigua i sal, almenys els deixem una hora bona, que expulsin la sorra!

Netegem i pelem els naps i el porro. Tallem en juliana.

Posem oli d'oliva al wok i sofregim els naps Daikon i el porro, quan estant transparents afegim les cloïsses, mig got de vi xinès, i una mica de suc de llima i les seves peles...

S'obriran les cloïsses!!!

I quan el vi ha desaparegut afegim un toc de pebre de Jamaica ... i a menjar!!!

Si voleu sorprendre a algú us convido que ho tasteu!!! Us sorprendrà...allò blanc que no saps que és... la llima, i el gustet del vi xinès...amb l'olor del pebre de Jamaica... Seria un aperitiu perfecte per servir en un restaurant o bar de tapes... acompanyat d'un vi blanc sec... una terrassa, sol...bona companyia...

O bé com nosaltres, a peu dret a la cuina amb un bon riesling...cheers!!!!



No es veu el toc de pebre, però hi era!!!


Com les feu vosaltres?
Qui s'atreveix a maridar-les???

Al meu voltant estant passat coses, moltes coses i la cuina em serveix per evadir-me... ara fins i tot arribo a imaginar-me quins menjars li quedarien bé a un plat... us passa? Per què són tant cars els plats de ceràmica? qui me'ls pot  cedir per una foto?

                                                           ...

Tinc moltes receptes pendents de publicar i d'altres que em pensava que les tenia publicades que no hi són i la foto tampoc  hi és!!!! i us asseguro que la vaig fer!
Començant a odiar la dependència del mòbil, i buscant llocs de desconnexió i relax... per sort ja tinc casa rural per Setmana Santa... i l'espero amb candeletes... crec que ens espera una meravella al mig de la natura!! Esperem que el temps ens acompanyi!

Càmera, bloc de notes i potser fins i tot ve amb nosaltres la placa d'inducció!!! La baixa temperatura m'ha atrapat!!!! Evidentment també vindrà la pilota de futbol, els dracs i els playmobils...

Relax? jajajaja


Bon pofit


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...