Boletupasta de trompetes de la mort!

...al mes de novembre vaig fer un curs de cuina amb en Jordi Solé, en Jordi és un cuiner que té un restaurant a Cambrils...és un noi molt divertit, a les seves classes cuinem i riem molt! Aquest curs era "La cuina amb bolets" i vem fer unes quantes receptes, d'entre elles aquests boletupasta...al curs els vem fer amb camagrocs, però avui, primera experiència fent pasta, els he fet amb trompetes de la mort...

Feia dies que tenia aquesta recepta al cap, doncs per Nadal em van regalar la super-màquina per a fer pasta...plena de complements...i ja tenia ganes d'estrenar-la!!! I a més a més tenia aquestes trompetes de la mort, caçats i assecats pel pare d'un amic i que em va fer molta il.lusió rebre'ls!!!

Necessitem

250 gr de farina de reposteria
2 ous grans
30 gr de trompetes de la mort en sec

He fet pols de les trompetes de la mort, triturades al màxim amb la thermomix, i després hi he afegit la farina i hi ho he remenat tot junt... He posat la farina en forma de volcà sobre un plàstic (per que diuen que sobre el marbre de la cuina no va prou bé), al mig he fet un forat i he tirat un ou batut, i amb les mans he començat a amassar-ho, i l'altre ou l'he afegit després. Un cop feta la massa, fem una bola i la deixem reposar uns vint minuts. Passat els 20 minuts, ja podem começar a fer la pasta seguint les instruccions del fabricant. Fem boles de la massa i les anem passant perl número 1 de la màquina varies vegades, anant doblegant la massa, ho repetim 4 o 5 cops i anem pujant els nivells (cada cop els rodets estan més junts) sense saltar-ne cap...l'objectiu és que quedi una massa amb una textura elàstica i consistent. Ens queden unes plaques que ja estan a punt per a fer el que dessitjem...he decidit que volia fer "Tagliolini"...passem les plaques per a màquina un altre cop i en surten uns tagliolini perfectes!

Els coem amb aigua abundant, previament salada i els deixem al dente!

Per acompanyar:

Hidratem uns 40 gr de trompetes de la mort.
En una paella hi posem una ceba petita tallada, i la deixem fins que agafa color, hi afegim les trompetes, una mica de llet i parmesà ratllat.

Mentres els tagliolini ja estaran llestos i emplatem, posant la pasta, les trompetes pel damunt i una mica de parmesà acabat de ratllar, un raig d'oli d'oliva...i a menjar...per ser el meu primer plat de pasta, n'estic contenta de com han sortit!





Hem repetit!!!! ... I després a netejar la màquina!!!! Quin gran invent!!!

Mossegades de Taronja!

...Època de taronges, aquestes no venen de casa de l'àvia...però han arribat de casa la Carme, companya de feina (gràcies Carme), i per agraïr-li els hi he fet aquestes petites mossegades...
La recepta és d'un cuiner francès l'Eric Coisel...aquest Sr. el vaig conèixer fa uns anys a casa de la seva mare, casualitats de la vida la seva mare era veïna d'uns amics meus...ens va a convidar a berenar i ens va deleitar amb un tiramisú, però el millor la conversa que varem tenir amb ell, sort que la meva amiga, la Cristina em feia de traductora, al saber que m'agradava cuinar, la conserva es va anar animant, i en un paper de cuina, vaig apuntar una recepta seva on les targonges eren l'ingredient principal...l'he versionat una mica...però prometo fer-la com ell em va explicar!...tot el que dona un tovalló de cuina...

Necessitem el mateix pes de tots els ingredients:

Sucre
Farina
Ous
Mantequilla
Suc de taronja

2 culleradetes de llevat
I peles de pell de taronja per posar-les per damunt

He pesat tres ous grans i pesaven 200grs, per tant han estat la mesuura del pastís, 200grs de sucre que he batut junt amb els ous fins que han duplicat el seu tamany, després he afegit els 100gr de mantequilla (en lloc de 200gr, ho hagués pogut substituir per 200ml d'oli...però al final he posat la meitat de mantequilla!) després hi he anat afegint la farina barrejada amb el llevat, anant tamitzant, i alternant amb el suc de taronja ...

He posat una mica de mantequilla als motlles individuals, i els he omplert amb la barreja deixant 1/4 de cada motlle buit. Per sobre la ratladura de la taronja.
I al forn 25 minuts amb el forn a 200º, tapant-ho en cas que es torri massa.





De'n Eric Coiser us recomano el seu llibre "Ma cuisine aux algues" i un plat que fa ell al restaurant on treballa "Tartare du bar aux huîtres et au caviar Pruiner" que fa al restaurant Prunier de Paris...jo hi he estat un cop o ningun!!!! però deliciòs!

Nota d'aclariment...

És curiòs això dels blogs, bé a mi m'ho sembla...és una cosa que fas per tu i mai penses qui hi ha al darrera ...evidentment tota la xarxa et pot llegir ... però és clar que no ho fas per que algú s'ho miri, no? o si? bé, la veritat no ho sé... Si realment pensés en tot això, potser ja faria temps que el padenous no existiria......al principi sabia qui era que entrava al meu blog, la familia sempre hi és, i les amics també...però amb el temps... aquelles visites que van fent pujar el comptador es fan anònimes, algunes hi posen nom deixant el comentari i de sobte i posen cara...però sobta quan arran d'una entrada reps un correu de la persona esmentada en el post...

L'entrada en qüestió és la del suflé de xampinyons ...parlava d'un llibre de cuina "CADA SETA Y SU COCINA" de Mª Luisa Díez Casado, comentava que el llibre no tenia fotografia dels plats, doncs bé, resulta que segons l'autora no és pas un llibre, sino és un quadern que va realitzar per fer-li de suport a les seves xerrades, la Sra.Diéz és micòloga i el va fer per a regalar als assistents de les seves xerrades, doncs és també, una amant de la cuina...estic segura que deu ser tot un plaer sentir-la parlar dels bolets... i des d'aquí l'encoratjo a que ho segueixi fent.

Moltes gràcies Marisa per llegir el meu modest blog i per fer la feina que fas, em trec el barret!

Rectificar és de sabis, no? Doncs queda dit!

Crema de xirivies...

Fa fred, una cosa calenta per dinar??? Una crema? La veritat és que sempre ve de gust, una cosa sencilla de fer i molt agrïda de menjar, només cal triar l'ingredient i fer-la!

Triar l'ingredient...la xirivia...aquesta crema la vaig apendre a fer quan vivia a Londres de mà del cuiner Gordon Ramsay, bé jo la vaig apendre i les 2000 persones que estavem allà (sevillana!!!! no sé quanta gent hi havia...però molta!!!) La veritat és que fins a les hores la xirivia no la coneixia, doncs jo, fins aleshores no havia fet mai un caldo (tot i que m'encanta, sempre preferexo que me'l facin!!!), i quan compres la safata per fer el caldo sempre ni ha una...donem-li el protagonisme!

Necessitem:

400gr de xirivies
1 ceba petita
1 porro petit
500 ml d'aigua
2 pomes golden petites
Oli sal i pebre al gust

Per decorar

Escalunyes confitades
Xips de xirivia

Posem la ceba i el porro tallats petits amb una mica d'oli al mateix cassó que farem la crema. Deixem que s'estovin durant uns cinc minuts, després i afegim la xirivia pelada i talla a trossos grans, junt amb un pols de sal, i les pomes pelades i sense el cor també tallades a trossos. Ho posem al cassó i ho deixem uns cinc minuts més, després afagirem l'aigua ja calenta i deixarem que bulli tot 20 minuts, i ja està llest! Ho triturem tot amb el turmix i si veiem que ha quedat massa espesa li afegim més aigua, ho tastem de sal i li fem arrencar un bull.

Per les escalunyes caramelitzades, només cal pelar-les i posar-les en una paella a foc lent amb oli i aigua i una mica de mantega, durant 30 minuts anirem afegint aigua i donant-lis la volta. Quan ja estan fetes i agegim sucre i ho deixem 10 minuts més tot i anant remenant. Les treiem de la paella i en el mateix oli i posem les xirivies tallades finetes per a fer el xips, aquest cop però a foc fort, en cinc minuts les tenim dorades i a punt per servir.

Ho posem als vols, un pols de pebre acabada de moldre i les escalunyes i els xips per damunt...te la vas menjant i vas trobant "submarins"...



M'encantaria poder explicar-vos el gust d'aquesta crema...però no sé pas com...és sorprenent!
I jo ni hi poso crema de llet...crec que ja surt prou bona sense!!!
Bon profit

Risotto de caldereta...

De la cuina d'aprofitament n'ha sortit aquest risotto de caldereta, del sopar de divendres va quedar un bon plat de caldereta que no es podia desaprofitar. N'he fet un risotto.

Amb les restes de patata i ceba he afegit una mica d'oli i he posat l'arròs i el got de vi blanc, quan s'ha evaporat l'alcohol he anat afegint brou de peix fins que l'arròs ha estat cuit. En el darrer moment una mica de parmesà acabat de ratllar i deixar que es fongui, donant-li la textura cremosa i un cop servit una mica més per a decorar. Amb mitja hora hem tingut el dinar de dissabte fet.

Caldereta de llamàntol.....

Ja hem canviat l'any, hem deixat enrera els àpats dels Nadals i la ressaca de les festes...malgrat tot quan hi ha coses per celebrar que bé senta un bon àpat!!! Amb els meus pares fa uns anys varem anar de vacances a Menorca, i sempre recordem que no vem menjar aquella Caldreta de llagosta a Fornells...avui veníen a sopar i els he volgut sorprendre amb una caldereta de llamàntol...i tots hem disfrutat molt...

És llarg de preparar però no pas complicat...comencem?

Necessitem per a 5 persones:
2 llamàntols vius
2 porros
2 cebes
1 tomàquet pel brou
2 grans d'all escalivats
julivert
1 pot de tomàquet fregida de l'àvia
4 patates grans
500 gr d'almejes
Atmetlles torrades
Vi blanc
Brou de peix

Primer fer el brou de peix, amb mig quilo de pelut i mig quilo de galeres i crancs, 1 ceba sencera, un tomàquet sencer i uns fulls de julivert, un pols de sal i tot cobert d'aigua, quan ha començat a bullir ho he deixat 20 minuts, llavors l'he triturat tot a la thermomix, ha quedat un brou perfecte.
En una cassola gran posar força oli, quan està calent possar-hi els llamàntols vius i tapar, deixar que es facin i es tornin vermells. Un cop estan fets els retirem. Pelem les patates i les tallem grosses, i en el mateix oli les sofregim fins que estan ben dorades, les retirem. Després hi posem els dos porros i la ceba tallats ben petits, si veiem que falta oli n'hi afegim i deixem que s'enrosseixin, afegir el pot de tomàquet fregit i el got de vi blanc i mig got d'aigua, remenem fins que s'evapora l'alcohol. Afegim les patates, i ho cobrim de brou. Deixem coure fins que les patates estiguin fetes. En una paella obrir les almejes, que abans les haurem tingut amb aigua i sal, per que deixin anar la sorra. Un cop obertes i quan les patates estan fetes les hi posem. Partirem el llamàntol a trossos i també l'afegim, junt amb la picada que l'haurem fet amb les atmetlles, els alls escalivats i el julivert. Ho deixem 5 minuts i a menjar. Ho hem acompanyat de vi blanc.





Estic contenta... tots hem gaudit d'aquest plat...i fins i tot el meu pare, que no li agraden massa els plats amb patata, crec que s'ha llepat els dits!!!
Un petonàs familia!

Pebrots del piquillo farcits...

He començat l'any donant una nova imatge al blog, feia temps que ho tenia en ment i una trobada amb un bon amic va ser el que em va fer acabar de decidir, des d'aquí li dono les gràcies. Començo l'any complint propòsits, je je je. Avui he introduït una nova pàgina "ELS MEUS LLIBRES DE CUINA" molts cops ho he comentat que sempre tenen una atenció especial quan entro a una llibreria o a la biblioteca, he de dir que ara per ara el Sr.San Google capta també la meva atenció, juntament amb els mils blogs de cuina que hi ha. Em queda encara posar ordre a les meves receptes en paper que algun dia he retallat de diaris, revistes, propagandes o simplement notes de receptes de plats tastats...espero acabar el 2011 i tenir-ho tot endreçat.

Començo tal i com vaig acabar, amb bacallà, doncs em van quedar pebrots en piquillo de la darrera recepta i no els podia pas llençar...

Per fer el plat necessitem:

600 gr de bacallà remullat
250 ml de llet
100 ml d'oli
4 dents d'all
1 fulla de llorer
Pebre
Pebrots del piquillo
Tomàquet fregit

Posar el bacallà ja desalat en un cassó i portar a ebullició a foc suau. Quan bulli retirar del foc i deixar refredar. Un cop fred li treiem les espines i la pell i reservem.
Fregir els dents d'all pelats i sensers, junt amb el llorer fins que estiguin ben dorats, treiem el llorer.
Posem el bacallà, un pols de pebre, els alls i la llet tibia en el got de la batedora, i ho batem tot anant afegint oli fins que té la textura que volem.
Omplir la mànega pastissera amb la brandada, i farcir els pebrots, amb compte que es trenquen. Els anem deixant en una cassola, quan els hem farcits, afegim el tomàquet ja fregit (jo faig servir els de conserva que fa la meva àvia... boníssim!) i ho escalfem tot plegat. LLest per a menjar.