dimarts, 28 de desembre de 2010

"Bacalao ajoarriero..."

No volia acabar l'any sense fer aquesta recepta...recordo, fa molt temps, que hi havia un restaurant vasc a Salou, on anavem a fer tapes varies, i la que més m'agradava era aquesta, amb el temps la vaig adaptar fent el bacallà amb samfaina, que queda prou bo també, però després d'haver "googlejat" receptes de bacallà, al final n'he versionat aquesta:

Necessitem

500 gr de bacallà al punt
6 grans d'all
1 pot de tomàquet fregit
1 pebrot de dos colors (verd i vermell)
6 o 7 pebrots del "piquillo"
Un parell de cebes de Figueres
1/2 porro
1 patata gran
Uns quants pèsols

En na cassola gran i posem un bon raig d'oli d'oliva i els alls tallats ben finets, quan comencen a agafar color i afegim la ceba, el porro i el pebrot de dos colors tallats petits, i deixem que a foc lent es vagin coent, mentres ja tindrem el bacallà al punt de sal, i l'esmicolem. Quan la ceba i el pebrot estan cuits i afegim el tomàquet fregit (jo faig servir els pots de conserva que em dona la meva àvia...sort que en tinc!), ho barregem bé, hi afegim el bacalà esmicolat, els pebrots del piquillo tallats, i les patates (que abans haurem fregit una mica), els pèsols, un rajolí de vi blanc i ho tapem, ho deixem uns 20 minuts... a menjar...



Ho acompanyem amb un vi blanc o amb un cava...

I a sucar-hi pa!!!

diumenge, 26 de desembre de 2010

Plum cake...

Feia temps volia fer aquesta recepta, la que sempre feia la mare i sempre li quedava bé!!! Una trucada a la mami, i recepta anotada...ella al final no l'ha tastat, però els qui ho han fet els hi ha agradat molt...el més graciòs és com l'han anomenat..."blum keil"...

Necessitem

200 gr de mantega flonja
200 gr de sucre llustre
75 gr d'atmetlla mòlta
280 gr de farina
2 cullerades de llevat
4 ous normals
125 gr de taronja confitada
150 gr de cireres (meitat de verdes i meitat de vermelles)
75 gr de sultanes (jo les tinc amb rom...)
75 gr de meló confitat (jo he posat carbassa confitada, de meló no en vaig trobar!)
1 cullerada de rom íntens
50 gr d'atmetlla llaminada
Ratlladura de taronja
Ratlladura de llimona

Primer de tot encendrem el forn a 180º

En un bol gran barrejar la mantega i el sucre llustre, és ideal fer-ho amb les mans, però jo ho he fet a mà ajudant-me amb el globus, quan està tot ben lligat afegir els ous d'un en un, després l'atmetlla mòlta i el llevat, i després hi anem tamitzant la farina a mesura que ho anem lligant. Al final la cullerada de licor i les ratlladures de llimona i taronja.

Respecte les fruites confitades, les passarem per aigua, per treure'ls-hi el sucre, i tallarem a daus petits, les pasem per farina junt amb les sultanes.

I ja podem muntar el motlle de 30cm, el folrem amb paper d'anar al forn, i posem una fina base al fons, llavors barregem les fruites amb la resta de massa, i acabem d'omplir el motlle. Jo he fet servir un motlle de 25 cm, i amb la resta de massa he omplert uns motlles individuals (el proper cop els treuré abans del forn, doncs han quedat torradets de fora i flonjos de dins!!!).
Clavar un gavinet de punta a punta i posar-hi les atmetlles llaminades.

I al forn, a 180º durant una hora i mitja...si veiem que agafa massa color ho tapem amb paper d'alumini.

I a menjar...em sap greu que no pogue sentir l'olor que feia...




Bon profit....i tot i que el Nadal ja ha passat us dessitjo unes Bones Festes!!!

dimecres, 22 de desembre de 2010

Crema de patates violette...

Veure patates violette no és massa habitual, però sembla que aquestes dates, facin surtin de l'amagatall, són un pèl més cares, però una delícia...

Per fer-ne una crema necessitem,

400gr de patates violette
1 patata blanca
1 ceba de Figueres
400 ml d'aigua
Sal i pebre
Parmesà ratllat

Posar l'oli en una cassola, dorar la ceba. Pelar, rentar i tallar les patates a trossos grans, passar-ho amb la ceba uns minuts i un pols de sal. Afegir l'aigua (que la tindrem calenta) i quan bulli l'aigua esperar que les patates estiguin cuites. Afegir pebre al gust, i triturar-ho tot.

Una mica de parmesà ratllat pel damunt i a menjar...



Bon profit

diumenge, 19 de desembre de 2010

Pèsols ofegats amb carxofes i penil...

M'encanten els pèsols...una vegada, una professora de cuina vegetarina que vaig tenir ens va dir: "Som el que mengem!"...jo llavors menjava molts pèsols...doncs estava fent pràctiques amb els "palillos xinesos"...sempre que en menjo, m'imagino que sóc un pèsol...em fa gràcia...

Aquest cop, amb carxofes, una altra verdura que m'encanta!

Necessitem

200 gr de pèsols frescos (jo ja els he comprat desgranats)
4 carxofes
1 porro
2 fulles de llorer
1 got de vi blanc
100 grs de pernil ibèric

Agafar una cassola amb tapa, posar-hi una mica d'oli i dos grans d'alls sencers, quan l'all comença agafar color, afegir el porro tallat petit, el tindrem a foc lent fins que agafi color, llavors afegim els pèsols que els tindrem amb aigua i les carxofes, que primer li he tret les fulles de fora (bastantes!!!) i les he tallat petites en 6 o 8 trossos cada una, ho afegim tot amb la mica d'aigua dels pèsols i el got de vi blanc, una mica de sal i les fulles de llorer. Tapem la cassola. Als quinze minuts li he afegit una mica més d'aigua, i quan en portaven 20, li posem el pernil (tallat ben fi)...cinc minuts més i parar el foc.

Han quedat molt bons, us ho asseguro!



Bon profit

dimecres, 15 de desembre de 2010

Barcelona s'ho val...

Ser de BCN i no viure-hi pot resultar estrany...però per diferents motius estic vivint a Reus, de moment!!!!(je, je ,je) Per sort, BCN no està lluny i sempre ve de gust passar-hi un cap de setmana, i si el Nadal és a prop...millor!!! (digueu-me consumista!!!), he de dir que el temps hi va acompanyar, passejar, observar, menjar i veure, en definitiva gaudir de la ciutat...ser uns "guiris" a BCN...tot un plaer...

La Pedrera, el seu terrat era un lloc pendent!



La Sagrada Família, a part de les cues, va valer la pena!



I dels menjars, us en poso un, dinar a la Barceloneta, malgrat sentir-me de BCN, indret un pèl desconegut per a mi, de petita no recordo massa haver-hi estat, i de no tant petita potser només com a turista...ELS FOGONS DE LA BARCELONETA, un solet de luxe ens va acompanyar...



Es troba a la Plaça de la Font, he de dir que les casualitats van fer que la trobés...


I el dinar molt bo, de primer unes sardines a la brasa...


I de segon un parell d'arrossos per a compartir, arròs de sípia i calamar:


I arròs caldòs de bolets...


De postre un Brownie, em vaig oblidar de fer la foto!!! (va anar a compte de la xocolata que no vaig fer al C/Petritxol!!!)

Realment vem dinar molt bé!

ELS FOGONS DE LA BARCELONETA
Plaça de la Font, sn
08003 Barcelona
932242626

dimarts, 7 de desembre de 2010

Crema de carxofes....

Que n'és de fàcil quedar bé....i amb uns ingredients tant sencills com patates i carxofes...la patata de pell blanca i la carxofa de les d'oferta, que segons què no ho podries fer...
Però una cremeta de carxofa, amb aquest temps que fa..que no plou però tot està humit...no fa fred però acabes tenint fred per la humitat...bé la qüestió no és que faré demà...si no el que faig avui...una crema de carxofes i una orada a la sal, un bon cava...i gana per a menjar-s'ho...
Com un ingredient com la carxofa m'agrada tant, recordo quan la fòbia dels règims m'envaïa, la carxofa era l'ingredient màgic que tot ho eliminava i tot ho depurava...ara potser també ho fa sense voler...però ja no em senta malament menjar-me-la havent estat fregideta per després estar bullida i triturada per a ser crema...
Necessitem
Mig porro
Mitja ceba de Figueres
1 patata de pell blanca
4 carxofes
i 500ml d'aigua
Sal i pebre al gust
(evidentment es pot enriquir amb formatge o crema de llet, però la veritat és que no li cal, ni el bacon sofregit, ni els encenalls de carxofa fregida...haguéssin decorat, i potser hagués estat més bo, però...crec..que no li cal!!!)

Sofregim per aquest ordre la ceba i el porro, després la patata (pelada i tallada a daus petits) i després la carxofa, quasi senscera (he tret les quatre fulles del voltatnt,les punte i he afegit els talls)...res volta i volta potser cinc o set minuts, hi he posat l'aigua calenta (no de l'aixeta...embotellada...) i deixar coure tot plegat uns 25 minuts, al final un bon cop de turmix i passar pel colador...rectifiquem de sal i pebre al gust...i bon profit...

dilluns, 6 de desembre de 2010

Risotto de carxofes....

Diumenge toca pollastre a l'ast...però avui és dilluns de festa i tampoc he menjat pollastre a l'ast...poder la previsió que venien dos dies de festa va fer preveure el fet! Després de passar un dissabte amb la familia, dinant un plat de pataques i bajoques amb oli del primer raig...després venia de gust fer una passejada per Cambrils, la vila marinera que em té el cor robat, fresqueta per cert...em va subministrar el sopar de dissabte i el dinar de diumenge...peixet...mmm que bo...d'una crema de galeres i unes vieres volta i volta en podria haver fet un bon post, i sense secrets...però em vaig oblidar de fer fotos...no de menjar-m'ho tot!

Dilluns, avui pollastre!!!... però un canvi de plans de darrera hora, han fet que cuinés una mica, què hi ha per la nevera? dues carxofes, dos pebrots...i els darrers grans d'arròs vialone nano rondaven per la cuina... un risotto!

Encara recordo ara el primer cop que vaig menjar risotto, va ser fa temps a un restaurant a la Selva del Camp, ha plogut molt des de les hores, i si aquell dia m'haguessin dit que jo el cuinaria...no m'ho hagués cregut.

La recepta del risotto no té secrets, ja l'he fet moltes vegades i sempre amb la mateixa base, un bon sofregit de ceba i porros, avui també pebrot verd, un pols de sal, després afegim l'arròs i el sofregim un parell de minuts, la primera aigua que li posem és un got de vi blanc, fins qeu se'l vegui tot. Llavors afegim les carxofes que ja les tenia fregides. En un cassó a banda tindrem escalfant un brou suau, aquest cop de pollastre, i l'anirem afegint a l'arròs fins que ell ens digui prou (12 minuts segons el proveïdor), parmesà ratllat al final. Retirar del foc i servir aquest cop amb parmesà i pebre acabat de moldre i a menjar:




Bon profit

dijous, 2 de desembre de 2010

Suflé de xampinyons...

A vegades no sé d'on em surt aquesta vena per la cuina, no me'n adono i tot està vinculat amb ella, m'aturo en una llibreria i acabo fullejant els llibres de cuina i per una recepta fins hi tot he acabat per comprar, n'he robat (amb permís (perdò Pau,...algun dia te'l tornaré)) i darrerament en format digital han arribat a mi. Fullejat i ara ja imprés. Aquest darrer és "CADA SETA Y SU COCINA" de Mª Luisa Díez Casado, va arribar per la xarxa, algú va pensar que m'agradaria i me'l va enviar...amb la caça de bolets no tinc masses èxits (sempre m'ajuden) però amb la cuina em defenso, i potser per això va arribar a mi.

Bolets, que genials! cuina'ls com vulguis...sempre et sortiran bons...

En veure aquesta recepta (per cert sense foto, una de les moltes deficiències d'aquest llibre...però per això estan els entesos!) me'n van agafar ganes de fer-la, i tot llegint els ingredients ja començava a versionar...necessitava ramenquins, no en tenia!!! He trigat uns dies en comprar-los, però ara ja els tinc i perfecte, ja us puc penjar el post, que no les tenia totes en si el suflé pujaria...

És molt fàcil de fer, i per acabar d'informar-me de com fer-lo a la revista CUINA el número 99, de l'octubre de l'any passat, hi ha un reportatge que us recomano "Suflé l'aire francès" per en Xavier Pellicer i Montse Virgili...felicitats!.

Necessitem (per a 4 ramenquins)
300 gr de xampinyons
2 ous grossos
2 formatgets de tota la vida
un pols de sal
Parmesà ratllat

Posarem els xampinyons nets i tallats dins el trumix junt amb els formatgets, i els rovells d'ou. Per altra banda batrem les clares d'ous amb la sal, fins al punt de neu. Posarem la barreja dels xampinyons en un bol, hi afegim la meitat de les clares a punt de neu, i un cop ben barrejat, afagirem l'altre meitat.
Untarem els ramenquins amb mantega, i posem paremesà ratllat al fons, cobrim els motlles amb la barreja de xampinyons, i acabem amb un altre pols de formatge ratllat.
Tindrem el forn calent, el posem a 190º i els deixem 15 minuts, passat els 1 min, els deixem 2 minuts més amb només la part de dalt del forn.

Obrim el forn, i a menjar tot seguit:



Bon profit! (la foto ha estat feta quan ja havíen baixat un pèl!)

dimecres, 1 de desembre de 2010

Tom Yam Soup a la catalana...

Retornada de les vacances ara fa tot just un mes, m'entra la nostàlgia de les aventures que vaig gaudir allà, em queden els records i fer l'àlbum de les fotos que vaig fer ( i de les que he recopilat) i creieu-me que no són poques...
Vaig tornar enamorada de la cuina tai, és tant diferent al que estem acostumats... possiblement la galanga o galangal va ser tot un descobriment, jo no ho l'havia vist mai, i en desconeixia el sabor...ara que l'he cuinat...puc dir que és una gran descoberta! I sort n'he tingut del Pere, de Cal Pere al mercat de Reus, que sempre m'aconsegueix tot el que li demano!!!

La galanga és semblant al gengibre però no pica tant, podria recordar al nostre pebre, però no exactamnet, bé, podeu veure més aquí, la foto que n'he fet és aquesta:



El Tom Yam Soup és un dels plats més coneguts a Tailàndia, ara bé fer-la aquí és un pèl complicat, doncs molts dels ingredients no els trobem pas. Les sopes m'agraden i m'ha portat a fer-ne una vesió a la catalana d'aquesta sopa, no deix de ser una sopa de verdures, i amb el que tenia a la nevera l'he fet...

Ells la cuinen al wok, jo directament a un cassó.

4 o 5 talls de galanga tallada fineta
1/2 ceba
2 lemon gras
2 pastanagues
1 moniato
2 pebrots vermels (eren petits)
5 o 6 xampinyons
300 ml d'aigua
Salsa de soja
60ml de llet de coco

Primer hem de tallar totes les verdures ben petites. En un cassó hi posem l'aigua a escalfar, mentre en un altre cassó hi posem una mica d'oli i quan enstà calent tirem la ceba, el lemon gras i la galanga, ho deixem tres o quatre minuts, després anirem afegint les verdures, la pastanaga i el moniato, el bebrot i els darrers els xampinyons, l'aigua ja estarà calenta i li tirem, ho deixem a foc mitjà uns 20 minuts, a mitja cocció hi afegim dues cullerades de salsa de soja, i quan faltin cinc minuts la llet de coco.
Ho posem en bols i aquí teniu una sopa de verdures boníssima!



Aquí vaig explicar com feien la Tom Kha soup, que n'és una versió d'aquesta Tom Yam, però per que veieu els ingrdients que fan servir, jo no hi he posat res de picant ells n'hi posem, us ho asseguro!

dilluns, 29 de novembre de 2010

Tempura de trompetes de la mort....

Sukiyaki és com en diuen a el tempura els japonesos, pensant en que faria amb les trompetes que vaig fer servir per fer el brou aquí, crec que en tempura és una bona manera...i de resultat molt bo i fàcil de fer..
Com que la meva intolerància a alguns aliments persisteix he hagut de versionar la recepta...he substituit l'ou per la llet, hi he posat la mateixa mesura de llet, aigua i farina i un pols de sal, tot ben remenat quedant una pasta bastant líquida, a mi no m'han quedat grumolls de farina, però si en queden no pasa res.
Ja tenia les trompetes escaldades, i només m'ha calgut posar-les dins la pasta i fregir amb oli ben calent.
Per cert ara fa temps que no vaig a menjar a cap japonés...i a casa tinc un sopar pendent, a veure si moc fils!

diumenge, 28 de novembre de 2010

Trompetes de la mort en risotto...

Qui té la sort de trobar trompetes de la mort és un afortunat...per sort jo n'he trobat al mercat de Reus...he de dir sóc afortunada...doncs si, tots ho som i no ho sabem prou!!!!
Aquest mes de novembre estic fent un curs de cuina amb bolets, i la veritat és que estem fent plats intressants, el millor és que aquells bolets que menys coneixes passen a ser bolets desitjats...i els vas introduint a la cuina, primer cop que cuino trompetes de la mort, i espero que no sigui la darrera!

Trompetes de la mort, es veu que també es coneixen com a tòfones dels pobres...



Fem un risotto?

150gr de trompetes de la mort
150gr de trompetes de la mort per a fer el brou
Arròs del tipus Vialone Nano
1 copa de vi blanc
1 ceba de figueres
Parmesà ratllat
Sal

Netegem les trompetes, és entretingut doncs el seu color fa que semblin més netes del que realment estan.
Per fer el brou de trompetes de la mort, he posat un cassó amb aigua i quan ha començat a bullir he escaldat les trompetes de la mort uns tres minuts i hop retirem del foc.
Tallem la ceba aben petita i la sofregim amb oli, quan comença a agafar color i afegim 75 gr de les trompetes i les passem uns minuts, posem l'arròs, li donem uns tombs amb la ceba i les trompetes i afegim una copa de vi blanc. Esperem que se'l begui, i llavors començarem a posar-hi el brou, tot remenant i cada cop que se'l ha begut, n'afegim més...hauran passat uns 15 minuts...en el darrer moment afegir el parmesà i ho servirem, posant al damunt les restants trompetes que previament haurem passat per oli...i a menjar!!!




Boníssim!

dimarts, 23 de novembre de 2010

Croquetes a l'ast...

Primer cop que faig croquetes...curiòs però de pollastre a l'ast en menjo alguns diumenges, em solventa el dinar i així aprofito el dia...i de pas, en dino algun dia més que amb l'horari que faig em va de fàbula!!!! Arribar a casa...i trobar el dinar fet!

Per fer les croquetes necessitem:

400 gr de pollastre a l'ast (ja esmicolat)
1 porro
Uns 750ml de llet
120 gr de farina
Sal
Nou moscada

De les restes del pollastre a l'ast (cuina d'aprofitament) l'esmicolem, i el passem pel turmix i reservem. En una cassola, hi posem el porro tallat ben finet i deixem que agafi un pel de color, afegim la farina i la deixem coure uns cinc minuts. Escalfem la llet i passats els cinc minuts li afegim una mica més de la meitat, i a mesura que va espessint li afegim la resta, agegim la sal i la nou moscada en pols al gust i ja està llesta la pasta per a fer les croquetes.

Ho posem dins la mànega de forat gros i fem les croquetes més o menys de la mateixa mida, les anem posant a sobre d'una safata amb pa ratllat (jo he fet servir un d'especial sense gluten) i les arrebossem.

Abans de menjar les passarem per un ou batut i les tronarem a passar per pa ratllat.
Amb dues culleres fem que tinguin la mateixa forma (ho intentem...). Les fregim amb oli ben calent i a menjar:



Per acompanyar...uns rovellons a la planxa...oli del primer raig i sal maldon...mmmm!

diumenge, 21 de novembre de 2010

Magdalenes de taronja...

Magdalenes de taronja:

Mitja taronja
4 ous
200gr de sucre
200gr d'oli
220gr de farina
Un pols de sal
1 sobre de llevat
Ratlladura de taronja
Sucre per posar al damunt

Pre-escalfem el forn a 250º

En un bol posem el suc de la mitja taronja i la pell a trossets petits (sense la part blanca), el sucre i els ous, i ho batem bé, jo ho he fet amb les varetes elèctriques, després hi posem l'oli, quan ha quedat tot ben lligat afegim la farina i el llevat de mica en mica, al final el punt de sal. Ho posem en una mànega pastissera i omplim els motlles. Amb un "acalanador" fem les ratlladures de la taronja i les posem pel damunt junt amb el sucre.

Baixem el forn a 220º i posem els motlles uns 15 minuts.

Em sap greu que no pogueu sentir l'olor que fan!!! Però aquí en teniu el resultat:




Aquestes taronges les van collir ahir el meu pare i el meu germà petit al tros del Gabi...llàstima que no les pogueu tastar, un petonàs!!! I Gabi moltes gràcies!!!

diumenge, 14 de novembre de 2010

Projecte de Pad Thai...

Un dels menjars típics de Tailàndia són els Pad Thai, uns fideus d'arròs amb ou i acompanyat de verdures, pollatre, gambes, tofu...els més típics...aquest plat el trobes en qualsevol carrer...i molt bé de preu... pots trobar-ne per 30 vats els d'ou i verdures o 50 vats els de gambes (els de la foto) i els de pollastre (1€ més o menys 40 vats)...molt econòmic...camines pel carrer i t'atures a aquell que sembla més net, i veus allà mateix com els fan...tries els fideus i amb que els vols i en quatre minuts ja els tens:

I són realment bons:

D'aquesta foto a la següent hauria de dir...projecte de Pad Thai...doncs quan me'ls van ensenyar a fer, vaig pensar que fàcil i molt més bons que els que ens hem menjat aquest darrers dies, però...la recerca dels productes i la meva capacitat per versionar m'han quedat uns Pad Thai que possiblement un tailandés no sé si li faria masses festes, però han quedat sorprenentment bons...no?

Poso els ingredients que jo he fet servir:

Fideus UDON (però si són japonesos, doncs no he trobat fideus d'arròs, he de dir encara...)
Lemon grass (ni idea de la traducció???)
Porro
Soja
Albergínies
Ou
Gingebre fresc
Pasta de "chile verd" al gust

Posar una mica d'oli al wok, quan l'oli sigui calent afegir el lemon gras, el gengibre i el porro tallats finets, quan comencen a agafar color afegir les albergínies tallades i el tomàquet tallat petit, baixem el foc, i afegim dues cullerades d'aigua i de soja, quan se'l hagin begut afegir un parell de cullerades més d'aigua. Ho reservem.
En una cassola hi posem aigua i quan bulli i tirem els fideus, deu minuts i fora.
Apartem les verdures del wok i en una banda i posem l'ou batut, queda com una truita mal feta que després barregem amb les verdures i els fideus. Al darrer moment hi afegim la pasta de chile i a menjar!!!


(la foto no ha quedat massa bé...però...ho he vist després...ja era massa tard!)

diumenge, 7 de novembre de 2010

Cuina tailandesa...

Començo el post de les vacances pel darrer dia, potser per que va ser la "guinda" per acabar un viatge que recordaré sempre... després d'uns dies de relax (submarinisme inclòs!) a l'illa de KohTao escapàvem del mal temps i tornavem cap a Bangkok, arribar de matinada i darreres hores a la ciutat, per fer les compres dels últims detalls...o...per anar a gastar-me els darrers vats en un curs de cuina tailandesa, ja ho havíem tastat tot...ara només em faltava saber com ho cuinàven. En tres hores i mitja l'Orn, una noia tailandesa, ens va ensenyar a ja Jessica (una noia australiana que fa dos anys que viu a Bangkok) i a mi, com cuinar el menjar tai...a les 9 del matí ens trobavem a Samen Road al restaurant MAY KAIDEE'S VEGETARIAN RESTAURANT on es dediquen a fer classes de cuina per a turistes, crec que una idea prou acertada, que imagino que com a mí, a molta altra gent pot semblar intressant.


Primer varem conèixer els ingredients que utilitzen, i quina millor manera que anar-los a comprar directament, ja havía passejat pels carrers més turístics de Bangkok prou ver fer-me una idea de com viuen, però l'Orn ens va dur als carrers on el dia a dia era present un mercat a la vora del riu, un parell d'establiments típics...


Tot allò que havíem de fer servir ho vem posar a la cuina, el que no sabíem es que ens tocaria cuinar!!! Aquí veiem a la Orn, qui amablement ens ho va ensenyar tot, tot i tot...en un anglès-tailendès molt fàcil d'entendre...



De les motles coses que vaig descubrir, aquesta n'és una, albergínies que semblaven pèsols, però de gust amarg, curiòs... li va donar un toc diferent a la sopa...
El principal plat dels tailandesos és , el CHILE VERD O VERMELL, és pot fer amb morter o amb el turmix, bé a ser com el nostre all-i-oli...farem servir chile verd o vermell, i una cullerada de fulles de llima, galanga tallada ben fina (bé a ser com el gengibre, però no pica tant), lemon grass (no sé trobar la traducció), ceba, all i pols de comí i al final afegir mitja culleradeta de miso o de pasta de soja (un altre ingredient que no havia vist mai)...queda una salsa ideal per acompanyar qualsevol plat...

Vem fer uns catorze plats, i d'algun d'ell encara en van sortir un parell o tres més, és a dir...vem sortir d'allà dinades i la Jessica inclús amb sopar!
La cuina era un lloc curiós, donava al carrer, completment obert al carrer (sense paret ni finestra), al fons s'entreveia casa seva...

Tot i que els ingredients són importatns, un altre element important és el wok, quasi tots els plats els vem fer amb el wok (inclús les sopes)...


Aquí una foto de la sopa Tom Kha, és una variació de la sopa Tom Yam, i realment és fàcil de fer i sobretot ràpida, molt ràpida...la majoria dels plats en cinc minuts estaven fets (bé nosaltres potser vem trigar una mica més, doncs abans no ens havíem familiaritzat amb els ingredients...passava una bona estona...i...els riures hi van ser present!...

Una de fàcil: SOPA TOM KHA

Al wok posar a bullir uns 150ml d'aigua, quan vull afegir les fulles de llima, tres o quatre tallets de galangal (amb pell, doncs li dona molt més gust) i una mica de lemon gras, afegim 150ml de llet de coco, ho deixem un minut i afegim pastanaga tallada a tires finetes, ceba, tomàquet a trossos (que després xafarem amb l'espatula), tres o quatre talls de tofu (sempre el tenen macerat amb oli de soja) i les verdures que volguem (com bolets, albergínies petites, carbassa (tallada a daus i previament bullida), col...en definitiva el que tinguem a mà.
Un cop bull i posem una cullerada de soja, i una cullerada de sucre moré. Apaguem el foc i no parem de remenar, quan les verdures estan tendres i afegim una mica més de llet de coco, una cullerada de pasta de chile, si vols que tingui més falire posar una cullerada d'all trinxat o chile fresc...
Un nou plat, res a veure amb les nostres sopes i realment sorprenent...
HUMUS de CARBASSA...ideal per a sucar-hi vegetals crus...
Al morter afegir llavors de sèsam cuits, i una cullerada d'anacards (molt utilitzats i si no n'hi ha s'hi posa cacauets...molt dels probelemes amb les al.lergies dels turistes és per l'ús d'ells a les receptes, sempre se'n hi pot posar, i n'hi posen!!!)
Ho xafem bé i afegim la carbassa bullida, ho anem lligant amb soja.
Al final servir amb llavors de sèsam, vegetals crus i arròs.
I una amanida refrescant : AMANIDA DE PAPAIA

Necessitem el temps que tardem en tallar els ingredients:
Tomàquets, bajoques, chiles verds, alls, soja, dues cullerades de cacauets o anacards, papaia i pastanaga (si es vol es pot afegir cogombre, remolatxa, i/o mango)
I per amanir: suc de llima, soja, 2 cullerades de sucre
Si es deix reposar una mica abans de menjar, estarà més marinat.
I per si voleu veure molt més plats d'allà podeu consultar aquest llibre:

Kop koon kha!

divendres, 5 de novembre de 2010

Tailandia i Nepal...

Del 16 d'ctubre fins al 1 de Novembre he estat de vacances, 19 dies per unes terres que m'han captivat, he de dir que més Nepal que Tailanda, però ha estat tot una experiència viure-ho, 13 persones hem compartit vivències i experiències de tota mena i sempre amb un somriure als llavis...encara he de fer la tria de les 1700 fotos que al final vaig fer, estic esperant disposar de les fotos dels companys...però només posaré les de cuina...va i alguna que realment vagui la pena!
Menjar, hem menjant deliciosament, i a Bangkok amb classe de cuina inclosa...

Recòrrer Bangkok, Kathmandú, l'Annapurna, Chitwan i KohTao entre d'altres ha estat de somnis...i el més important la gent, conèixer en Paco, la Lívia, la Júlia, en Sergio i en Pablo, tots ells de la mateixa familia alicantina....i com no, els compis de Tarragona: la Berta, l'Anna, la Maite i l'Òscar....i sense els guies, en Zapa, la Isa ien Hippie no hagués estat tant rodó ...en definitiva....GENIAL!!!!

Podeu veure fotos del viatge aquíés el blog d'en Paco...Miles de Caminos...podeu fer una visita i veureu moltes fotos!!!! Un petonàs Paco...

Apa, mentre "ideo" el post amb els exquisits menjars...ja podeu anar obrint boca!

Un petonàs

dijous, 14 d’octubre de 2010

dimecres, 13 d’octubre de 2010

...Ous de Reig... i risotto de ceps

En aquests moments ja puc dir que tinc la motxil.la feta...el que ja no sigui dins, no vindrà amb mi...fa molts mesos que aquest viatge s'ha estat gestant, demà més o menys a aquesta hora estaré volant cap a Bangkok...19 dies per davant em portaran a l'aventura, sorpreses i sensacions...tanco els ulls, i, encara no m'ho imagino...demà realment serà cert!!

Abans però, no volia marxar sense publicar el meu darrer post abans de tancar per vacances...

M'encanta conèixer gent que els hi agradi la muntanya, i que siguin uns boletàires intrèpids i afortunats de saber trobar... ous de reig (entre d'altres, és clar!)...i el millor de tot que ho comparteixin amb mi! Gràcies Xavi de tot cor!

Mireu-lo, petit i de color taronja, bolet que apareix a principis de tardor, sembla que aquesta serà una bona temporada pels ous de reig...ara bon moment per trobar-ne...si saps a on, és clar!



Els ous de reig, altrament coneguts com a quicous, bolets d'or o monjoles...són ideals per menjar en carpaccio...



Carpaccio d'ous de reig

Tallar els ous de reig a làmines, posar oli d'oliva, sal Maldon i pebre acabada de moldre...una delícia!



I de segon plat, un risotto de ceps, la veritat és que aquest plat ja l'he fet varies vegades, però aquest cop vaig fer servir aquest arròs, gràcies Salva, doncs ell va ser qui me'l va portar de Viena, curiosament el va trobar allà, i va pensar que jo en faria quelcom, dit i fet!



Del curs de risottos que en Nicola Marino ens va fer al Club Social Caprabo, m'atreveixo a dir que és el curs que més suc n'he tret, doncs ell ens va ensenyar la recepta bàsica per fer un bon risotto, i a partir d'allà a versionar!!!

Arròs vialone nano
Caldo de pollastre lleuger
Ceps frescos
Parmesà
1 ceba
1 got de cava

En una cassola d'uns 25 cm, posarem un raig d'oli, i tirarem la ceba tallada molt fina (jo ho he fet amb la mandolina!), quan comença a agafar color, afegir la meitat dels ceps i afegir l'arròs (1 tassa de café per persona), comencem a remenar i hi afegim el got de cava, aquest cop un gran descobriment que vaig fer diumenge a la FIRA DEL VI de CAMBRILS, és el cava CARLES ANDREU BRUT NATURE RESERVA en BARRICA, esparem que l'arròs se'l begui, i llavors anar afegint caldo de pollastre i sense parar de remenar, afegirem tantes cullerades com l'arròs necessiti, aquest arròs necessita 15 minuts per estar cuit, doncs tantes cullerades com 15 minnuts necessiti. Al final, hi posem l'altre meitat de ceps, sofregits, i el parmesà. Deixem reposar uns tres minuts i llest!



Boníssim, i és clar no només l'arròs es va beure el cava, je je je!

Ara si, tanco per vacances.....NAMASTE

divendres, 8 d’octubre de 2010

Pollastre de granja amb ceps...

El darrer plat amb ceps de la remesa de dissabte, alguna cosa consistent per demà a dinar...així haurà reposat tota la nit, i estarà més bo! És curiòs, però al mes de novembre tinc un curs de cuina amb bolets i les cinc darreres entrades són plats amb boletus, per tant puc dir que aquesta temporada tindrem bolets al blog!!!
Demà, esperem que no plogui i pugui gaudir d'alguna exquisidesa... ous de reig...mmmm estaria bé (creuaré els dits!!)...la natura ha d'oferir un bon regal d'aniversari al meu germà petit, felicitats bro!!!!

Aquesta tarda he anat a la plaça, a comprar pollastre...de cal Borrull...m'han fet una perfecte explicació del pollastre que he comprat...un pollastre de granja...com que sencer era molt gros, l'he comprat a trossos, 4 cuixes i dos parts de dalt...d'un color groguenc i encara amb plomes, ha fet una bona cassola.

A l'olla exprés hi he posat oli, força oli d'oliva, he sofregit el pollastre (un cop net i salat), i l'he reservat. Tallar les cebes de figueres i pelar les cabeces d'alls, jo n'he posat tres i tres, amb el mateix oli, deixar que la ceba perdi la consistència, després afegir el pollastre, afegir una mica d'aigua, un raig de vinagre d'arròs i tapar. Uns vint minuts, a foc mitjà. Destapar passats els 20 minuts i afegir els ceps tallats a trossos ben petits, tapar i deixar coure uns 10 minuts més. Passat el temps, destapar i parar el foc. He deixat l'olla al foc, i així s'ha acabat d'evaporar el suc.
No l'he tastat, però fa una olor que encanta...ja us ho diré!




I ja per acabar amb els ceps que m'han quedat, els he posat sensers amb oli d'oliva, he tapat el pot i d'aquí a un mes...l'obriré, a veure si aconsegueixo un oli a l'aroma de ceps!

Possiblement sigui la darrera entrada, (o no?) abans que comenci les vacances...la setmana que ve...l'aventura m'espera...

dijous, 7 d’octubre de 2010

Mossegada de ceps!

Quan la feina apreta sempre es bo pendre's un kit kat...l'altre dia celebravem que era el darrer dia que estaríem tota la plantilla de l'oficina plegats... l'octubre serà mes de vacances per alguns i mes de comiat per d'altres...jubilar-se...que em queda lluny això...no em faria res deixar de treballar i poder gaudir del que m'agrada...com els envejo aquells que es jubilen...però ells s'ho mereixen...treballar tota una vida per ara poder viure-la!!!

Quan ja havíem tancat...un petit brunch...una companya de feina havía estat a França i va portar un vinet i un formatge, i jo vaig fer aquestes mossegades de ceps, amb els ceps que havia caçat el cap de setmana...

Pasta de full (ja feta)
Ou batut
Ceps
2 cebes de figueres
Sal i pebre

Tallar la pasta de full en la forma dessitjada, posar-la al forn, ben coberta d'ou batut, deixar-la uns 10 minuts, i reservar. Pelar i tallar les cebes, posar-les en una paella amb oli i quan ja comença a agafar color, afegir ells ceps, ja nets i trossejats. Deixar coure, fins que els ceps estiguin cuits, rectificar de sal i pebre.
Posar sobre les tartaletes la barreja de ceps i ceba, i pintar amb una mica d'ou batut. Posar uns 5 minuts més al forn.
Es pot menjar calent, o com el nostre cas....a temperatura ambient.



Bon profit

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Crema de ceps amb encenalls de foie...

Què fas amb vora cinc kg de ceps....improvitzar diverses receptes..no?

Amant de les cremes...i quan més sencilles millor...després de netejar -los tots amb aquells bocins més "lletjos" n'he fet una crema...i malgrat la temperatura encara no és la més indicada per una cema que fumegi... si que l'és per menjar una crema calenta amb uns encenalls de foie...

500 gr de ceps
2 cebes de figueres petites
500 ml d'aigua
Oli, sal i pebre

Ben fàcil, tallar les cebes ben petites, fer-ne un bon sofregit, quan està llest afegir els ceps tallats a trossos, i afegir l'aigua calenta, deixar que tot junt es cogui uns 2 minuts i triturar amb el turmix. Sal pebrar.

Fer uns encenalls amb un bon foie, i posar pel damunt...llest per menjar!



L'olor dels ceps és tant intens que transforma aquesta crema en una veritable exquisidesa!

Mmmmmmmmmmmmmm.........

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Carpaccio de ceps

Ceps, quina virgueria!...

Hora de trobada: D'hora
Lloc de trobada: La muntanya
Nº de Cistells: 2 de grans

De la meva frase.... "jo no els vec, em veuen ells a mi" hauré de començar a canviar-la...doncs, avui ja puc dir que alguns els vec jo!!! Quina satisfacció porta la captura d'un bolet...arribar-hi, veure'ls, fotografiar-los, capturar-los i menjar-los...com sempre la companyia és providencial...ben d'hora ens hem trobat 4 amants dels bolets amb l'objectiu de passejar per la muntanya, i amb una creença minça de trobar massa cosa... i efectivament massa varietat no hem trobat, però quantitat...força...ceps i apagallums han estat les captures d'avui. De la quantitat que n'hem agafat, ja estic pensant com ens els podem menjar...la primera mostra avui, la manera més sencilla i més natural de menjar uns ceps, en carpaccio. Les properes mostres...ben aviat!


Uns dels ceps abans de caçar, te'ls troves allà amagats d'entre la fulleraca, a vegades de difícil accés, sempre envoltats d'altres elements que no són pas comestibles...animalons, petits, ràpids i negres o marrons que s'espanten o t'espanten a tu...mentre amb alegria veus un cep que si hi pares atenció previament hauràs sentit l'olor, d'entre l'olor humit del bosc fins a discernir-se l'olor del cep...oooooooooohhhhh....allà estan esperant-te... pots treure ja totes les senyals lluminoses i amb cura de no trencar-lo l'agafes, te'l mires, l'olores....i somrius...
Cap al cistell, un altre!!! mmmmm


Una hora després, miravem el que havíem caçat, un descans per beure aigua i acabar d'esboçar el camí....primeres impresions i una foto del cistell:



La meva part, un cop arribada a casa:



I, el primer àpat, agafar tres ceps, netejar, tallar ben finets, posar sobre un plat, un raig d'oli, un pols de sal i una micona de pebre negre acabat de moldre...els ceps han fet la resta...



La llàstima és que els apagallums s'han apagat abans de fer res, la propera vegada els cuinaré primer... (de tot se'n aprén!)

Deixeu-me donar les gràcies a en Jonhy per ensenyar-nos el camí, a en Pau per ensenyar-me les varietats i a l'Albert per encomenar-me les ganes...un petonàs!

Si aneu a la muntanya deixeu-ho tot tal i com ho heu trobat així segur que no se'ns esgota!!!

dimarts, 28 de setembre de 2010

Remenat de Camagrocs

Caçar bolets...el meu germà petit, en Pau, és un fanàtic d'aquesta caça, i el que més m'agrada que pensa en tothom, i com no en mi...de la mostra que va recollir el cap de setmana uns rovellons, unes cames de perdiu i molts camagrocs, per a mi, uns quants d'aquests darrers.
L'altre dia en parlavem, si era o no massa aviat per trobar alguna cosa...sort que era massa d'hora doncs va ser un cap de setmana de luxe!!! Ell va deleitar als seus amics amb un arròs de boletus...jo només n'he vist la foto, però prometia...a mi m'han quedat els primers camagrocs de la temporada, i moltes ganaes d'anar a caçar-ne, el problema és que no en sé...si ells no em veuen, jo no els vec...espero algun dia veure'ls a ells abans que em vegin i s'amaguin(je je je)
Mentre els netejava, n'he tastat algun, crec que ja me'ls podia haver menjat tal qual, potser els propers.



No cal fer massa cosa amb uns camagrocs acabats de caçar, a part de netejar-los bé (sense aigua, és clar!)

Camagrocs
1 ou
sal i pebre
1 raig d'oli

En una paella posar l'oli, afegir els camagrocs poca estona i en el darrer moment afegir l'ou cru, i remenar fins que l'ou està fet. Posar sal i pebre al gust i a menjar!




Primera degustació d'aquesta muntanya nostra que ens protegeix, i de la mà del meu germà petit, un petonàs Pau...mmmmmmmm......
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...