Rúdolfs per acomiadar el 2016!!


En unes horetes el 2016 s'haurà acabat!!!

No volia acabar-lo sense penjar aquestes galetes Rúdolfs... Com m'he tornat!!!

La veritat que corri un petit, que ja no és tant petit per casa, fa que estiguis més obert a totes les tradicions, no només les teves! 

Varem tenir la sort de visitar els mercats de Nadal d'Alsàcia i allà està tot ple de Pares Noels, Rúdolfs, rens...i neu....Costums que aquí no tenim però que no deixen de ser molt boniques!!!

D'allà va venir una bossa d'espècies... amb el que ells fan el Pa d'espècies i que recorda el gust de l'speculoos! Amb aquestes espècies he fet les galetes de mantega!

Per regalar i he de dir que èxit assegurat!!!

Per a fer unes 70 galetes, tot depèn de la mida del tallador de galetes!!!

Necessitem:

250gr mantega
200 gr de sucre llustre
1 ou gran 
550 grs de farina 
3 cullerades d'espècies (canella,gingebre, girofle (???), cardamom i anís)

Al robot de cuina posem l'aparell del globus i barregem la mantega pomada i el sucre llustre, us recomano que feu servir una bona mantega (tipus CADI). Quan està ben barrejat, canviem el ganxo per el de les galetes, i afegim l'ou gran XXL batut. I la farina tamisada amb les espècies, fins que queda una massa homogènia. 

La reservem a la nevera unes 3 hores. 
Traiem i amb el corró l'allisem, ha de quedar d'un gruix d'uns 3 mm. Agafem el tallador de galetes triat i tallem i anem col·locant sobre paper vegetal i sobre la sfata d'anar al forn.

El forn l'haurem pre-escalfat a 200ºc que baixarem quan posem les galetes dins. Enfornem les galetes uns 7 minuts a 180º.

Un cop les tenim sobre el paper vegetal, vaig intentar el tema de la glaça, la veritat per que em feia il·lusió que tinguessin una mica de color.

Per a la glaça:

100 gr de sucre llustre
1 clara d'ou
colorants

Ho posem amb el globus dins el robot i ho muntem fins que quedi la textura a punt de neu. ho posem en diferents bols i afegim els colorants que necessitem, vermell, verd i lila...
Omplim una xeringa de cada color i fem els motius que necessitem. La tècnica de la glaça l'he de millorar, però van quedar divertits!






En bosses de cel·lofana posem les diferents galetes, les tanquem i les regalem... amb tot l'amor que les hem fet!!!!

Desitjar un molt bon any 2017 amb un munt de bons propòsits!

Jo ja he deixat de fumar, fa dies, molts dies!! Hauré de buscar-me un nou propòsit per aquest any nou!!! Amb un objectiu fix.....SER FELIÇ!!!!

Us estimo!!!
Petons


Madeleines au safran..

Un altre post a dues mans!
Aquest realment no sé ven bé com va anar, jo volia els motlles de les madeleines i sabia que la Glòria el tenia! Quan li vaig demanar em va proposar fer unes madeleines amb safrà. Ella te un llibre que es diu "Recettes Paysannes en Indre-et-Loire" de Veronique Léger Sant Epein i tenia curiositat de fer una cosa dolça amb safrà.

La recepta és ben fàcil i el resultat és més bo al cap de dos dies, com els rostits!!! Curiós, no? Jo en vaig menjar una cada dia durant tres dies, la primera encara era calenta... per mi la millor, per que m'encanten les coses acabades  de sortir del forn!! 
La segona bé i la tercera...el gust i la olor a safrà eren brutaaaals!!

Necessitem:

300 gr de farina T80
300 gr de sucre 
4 ous grossos
250 gr de mantega a temperatura ambient
1 culleradeta de safrà 0,10grs

Posem el forn a 180º

Posem el safrà en un gotet petit amb aigua calenta.
Al robot de cuina barregem el sucre, safrà escaldat i els ous, esperem que dobli el seu volum ... jo em vaig despistar i va triplicar. Afegim la farina tamisada poc a poc, i la mantega pomada. 
Preparem el motlle (jo els vaig pintar amb oli, els francesos o fan amb mantega!).
Omplim els motlles amb una cullera.
Els posem al forn 10 minuts i llestos. Els deixem refredar en una reixeta.

Si esperem els dos dies el safrà haurà desenvolupat la seva exquisida aroma... sense paraules!!

Us desitjo unes molt Bones Festes i un millor 2017!!!!

Aquí podeu veure com les fa la Glòria





Fricandó amb moixernons!!

Fricandó amb moixernons, un plats dels típics catalans, m'ha vingut de gust cuinar-lo!

Necessitem 

800gr carn de vedella ja sigui peixet, tapa plana o llata, tallat ben finets
3 cebes grans
2 tomàquets ratllats
4 grans d'all sencers.
Brandy
Caldo de verdura
Moixernons secs
Ametlles torrades per la picada
Sal i pebre

Es pot fer a l'olla exprés o a la cassola. Jo com que tenia temps l'he fet a la cassola. Posem oli, quan està calent marquem els talls de carn salpebrats, diuen enfarinats, jo no els he enfarinat pas, i retirem.
En el mateix oli hi posem els grans d'all (amb pell i tot) i la ceba tallada petita. Anem remenant a foc lent, quan comença a quedar transparent afegim el tomàquet ratllat, esperem cinc minuts i tirem el brandy i flamegem. Ho deixem coure fins que estigui ben confitat. 
Tindrem els moixernons amb aigua, que tirarem a la cassola quan la ceba i el tomàquet estigui ben confitats (poden haver passat 45 minuts perfectament), ho deixem coure tot plegat durant deu minuts.
Afegim la carn i cobrim amb brou de verdura calent (si no en tenim es pot cobrir d'aigua calenta). salpebrem.
Tapem la cassola i deixem a foc baix una horeta ben bona. 

Passat el temps ja es pot menjar, però si ho deixeu un dia per l'altre encara és més bo.

Fricandó amb moixernons




Crema de peix de roca al safrà!!! Hermanos Torres al Cooking the chef!

Ja tornem a ser dia 5! Repte de Cooking the chef sobre la taula, aquest mes los hermanos Torres.
Primer de tot disculpar-me per no participar al repte de Novembre! Em vaig emocionar quan ho vaig veure, però després mirant receptes em vaig atabalar... I al final vaig decidir no participar, ara dir-vos que ja tinc triades un parell de receptes per la repesca, i a l'estiu... ja les faré!

Quan vaig veure los Hermanos Torres, no en va ni fred ni calor... però mirant receptes, vaig veure que són molt assequibles tot i que a vegades les receptes no estan massa ben explicades... com que segueixo estan liada ( i encara ho estaré més) va ser una tria per producte... gallineta... peix de roca, ràpid al mercat a veure si en trobàvem, res de res... però si una escórpora de 800gr cap a casa... i cm ens agrada el  peix de roca. La peixatera amablement ens va separar els filets de l'espina i el cap.

A punt de fer una crema de peix vermell al safrà.

Necessitem per a 2 persones:
Mise en place



2 Gallinetes (o en el meu cas una escórpora de 800grs)
1 porro
1 pastanaga
2 fulls de llorer
5 alls tendres
2 tomàquets
Sal i sucre
200 grs de fesols
10 branquetes de safrà
Pebre de sishuan
2 cebes tendres
Oli d'oliva
uns quants espàrrecs verds

He versionat una mica la recepta, i n'estic molt contenta del resultat. Ells en lloc de pebre de Sishuan han posat pebre rosa, de fesols jo n'he posat uns quants més que la recepta original (100 gr) però en el nostre cas va ser plat únic. I ells han posat vinagre blanc, que jo he omès.

Començarem per fer el brou, en una cassola gran posem un raig d'oli, la part verda del porro, les dos cebes tendres, la pastanaga, els fulls de llorer, i ho sofregim una micona a foc lent, passats uns deu minuts hi afegim el cap i l'espina de l'escórpora ho deixem cinc minuts, posem aigua fins a cobrir-ho i el pebre de shishuan. Quan comenci a bullir ho deixem un quart d'hora. Passat el temps parem el foc.

En un cullerot posem el safrà i li passem una mica de foc per sota per torrar-lo. Reservem amb una mica de caldo d'escórpora (res, un ditet).

En una altra cassola, posem la part blanca del porro i 3 alls tendres, ho sofregim, quan ja esta afegim els dos tomàquets tallats a bocins petits un pols de sal, un pols de sucre i deixem que es coguin, quinze minuts, foc baix. Afegim una mica de caldo d'escórpora si veiem que li falta suc. quan el porro i el tomàquet està fet. Posem els fesols, el safrà amb el suc, i tres cullerots de caldo d'escórpora.

Per altra banda, tallarem els filets d'escórpora (repassant que no hi hagi cap espina).
En una paella sofregim la part blanca dels dos alls tendres, i els espàrrecs verds. Reservem.
Posem a la mateixa paella una mica d'oli (ells hi posen mantega) i sofregim els talls d'escórpora.

Servim amb la crema d'escórpora, fesols i safrà i a sobre posem els talls d'escórpora, les puntes d'espàrrecs i alls tendres.

Crema d'escórpora i fesols ala safrà!


A menjar

És una recepta de Festa, ara que s'apropen festes, la podem fer perfectament!

Bon profit

Mini Bundt cakes de tomàquet, orenga i parmesà!!!

Abans d'acabar novembre us vull penjar aquesta recepta... Mini-bundt cake de tomàquet, orenga i parmesà. 

El dia 15 de Novembre es veu que es celebra el dia #nationalbundtcakeday i dues instagramers @ilovebundtcakes i @lecuinecom van fer un sorteig. Em vaig animar a fer aquests i participar en la opció de bundt cake salat... però no vaig tenir sort! Jo que volia un motlle del "Nordic Ware" ...tampoc serà aquest cop!!!

Va ser bastant improvisat, i de salat no n'havia fet mai cap! Vaig omplir un motlle de 18cm dels foradats i 6 petits com els de la foto.

Necessitem

200 gr de farina
200 gr de Mató del Pirineu CADI
100 gr d'oli
100 gr de mantega
3 ous
16 gr de llevat
75 gr de sucre
Un pols de pebre
1 cullerada de sal
Orenga
4 culleres de sopa de tomàquet concentrat
Parmesà ratllat per posar al damunt

Encenem el forn a 200º

En un robot de cuina hi posem els ous, amb el sucre. I batem, esperarem fins que doblin el seu volum.
Després afegirem la mantega a temperatura ambient i continuarem batent. 
Mentre va fent, tamisem la farina amb el llevat i reservem.
Anem afegint els ous d'un en un. I la sal.

Es moment de posar el mató i el tomàquet concentrat. Quan està totalment barrejat és moment de posar l'oli i la farina amb el llevat tamisat. Baixem la velocitat del robot, i anem alternant farina i oli. 
Queda una massa vermella preciosa. Jo hi vaig posar orenga dins i una mica de pebre.

Es hora de preparar els motlles, els pintem amb mantega i al fons hi posem orenga. La massa per damunt i al forn.

Els posem al forn 40 minuts i baixem la temperatura del forn a 180º, els petits als 20 minuts ja els podem treure.

Posem parmesà per sobre i a menjar.
El proper cop hi posaré menys sucre!!






Sense el parmesà
Bon profit i fins al desembre!!!
Ptnts

Baba al rom...

Vaig enamorar-me d'aquest postre el desembre de l'any passat, va ser a cal Jubany, des de llavors he buscat la recepta màgica per fer-lo.

El Gran Àpat de Can Jubany amb maridatge
Després el vaig tastar a un restaurant italià a BCN, i no em va dir. I l'amic Lluís em va recomanar una botiga a BCN i realment molt bons, sort que no visc a BCN, la temptació estaria servida... quantes hores de gimnàs em costaria!! 

3,5€ la unitat!! Ara, estan molt bons!


El món dels blocs i de les receptes de cuina està assortit a ca l'Internet, per tant  n'he tret dues receptes la primera de l'Oriol, i la segona me la va passar la Glòria en aquest enllaç 

De les dues receptes, n'he fet una, i he de dir que mentre la feia hagués desitjat tenir una Kitchen Aid!!!

Vaig fer servir dos tipus de motlles, un petits de bundt cake i uns altres també petits de paper de panettone. En van sortir 4 i 4.

210 gr de farina de força
10 gr de llevat fresc
3 ous mitjans
14 gr de sucre
un pols de sal
70 ml de llet sencera
60 gr de mantega

Primer escalfem la llet, desfem el llevat i la meitat del sucre.

Posem al robot de cuina els ous i el pols de sal,i l'altre meitat del sucre fins que dupliquin, això ho fem amb el globus. Un cop acabat traiem el globus i posem el ganxo. Tamisem la farina de mica en mica, quan està tot barrejat amb el ous, anirem posant la llet amb el llevat i més farina tamisada. Ho amassem durant 5 minuts, és molt important que no quedin grumolls. I que tampoc treballem en excés la massa. Quan ja està, desfem la mantega al microones i la tirem sobre la massa. Ho tapem i ho deixem reposar amb la massa, que vagi entrant. Que reposi 30 minuts. I tornem a amassar, fins que no s'enganxi a les parets.

Untem els motlles amb mantega i farina i els omplim fins la meitat. I els deixem que doblin el seu volum.

Escalfem el forn a 200ºC. Tot a punt per enfornar.
Baixem a 180º i els deixem 15 minuts

Refredem i desemmotllem.

Per l'almívar de Rom necessitem:
500ml d'aigua
100 ml de rom
250 gr de sucre.

En una cassola gran posem l'aigua, quan comença a estar calenta afegim el sucre, remenem i esperem que es desfaci el sucre. Quan està desfeta, ho traiem del foc i afegim el rom. 

Deixem que baixi la temperatura i els banyem, ofegant-los sense por! 

Per deixar-los brillants hi posem melmelada d'albercoc rebaixada amb aigua. Jo no ho vaig fer, però el proper cop alguna cosa faré!!!

Mentre feia la recepta, no les tenia totes... però al final els vaig haver de repartir o m'haguessin fet mal!!! I darrerament tot em fa mal al michelin!!! 

Repetiré la recepta segur, almenys per repetir la foto!!!




Els millors els del Jubany, flamejats amb rom... i que consti que jo recordo més textura de brioche...


Mousse de llimona...

Aquest postre està rel.lacionat amb l'anterior, de fer el limoncello, tenia un munt de llimones per casa. D'una part en vaig fer mousse i de les altres la meva mare en va fer melmelada.

Vaig necessitar
Un pot de Crême fraiche (el que jo compro és de 300 grs)
75 grs de sucre moré
2 sucs de llimona

I les peles de les llimones macerades amb alcohol.

Vaig passar-ho tot per la thermomix a una velocitat elevada, i en va quedar una mousse perfecte!

El vaig posar dins dels pots reutilitzats de vidre dels iogurts, una mica de pell de llimona al moment de menjar i si pos ser una mica de fred, perfecte!!!

Postre d'aprofitament d'allò més bo!!



Bon profit!!!

Limoncello...

Avui la Glòria i jo us presentem aquesta recepta, la culpa diria que la tinc jo, doncs li vaig demanar a la Glòria que el proper cop que anés a Andorra em baixés una botella d'alcohol de 96º.

Què vols fer? Quan tingui llimones, vull fer limoncello. I d'aquí, vam decidir de fer-lo plegades!!

Llimoncello... feia molt de temps que volia fer aquest beuratge... vaig demanar-li la recepta al meu amic groc, en Nando i que avui li dedico aquest post amb tota la meva estima, la recepta me la va haver de passar dues vegades, però ara ja la tinc ben guardada! Nando estàs convidat a tastar-lo quan vulguis!!!

Quan vaig tenir l'alcohol, només em faltaven les llimones.

Fàcil, trucar a l'Engelbert, noi, què tens llimones? si, lletges però bones...fet, llimones al meu poder!

Nosaltres ja l'hem tastat, però el reservarem per Nadal!!!


Primer de tot, és una recepta entretinguda i ha de reposar, quan més reposi més bona... jo la vaig fer al Juliol amb la intenció que al Nadal estigués perfecte!

Necessitem 210 gr de pell de llimona, només la part groga, la part blanca amarga i no l'hem de posar.
1 litre d'alcohol de 96º (no val el de farmàcia!!!)
2,250 litres d'aigua
600 gr de sucre.


En una olla es posen les peles de les llimones i l'alcohol. Es tapa i es deix en un lloc fosc. Cada dia l'hem de remenar, això ho farem durant una setmana.

Passada la setmana, posarem en una olla l'aigua i el sucre, ho deixem que bulli, cinc minuts. Traiem i que es refredi.

Agafem una olla gran i colem l'alcohol de les peles de llimona. Ho fem dues vegades.

Les peles macerades amb l'alcohol les reservem, el proper post us explicaré com utilitzar-les.

Quan l'aigua amb sucre s'ha refredat, s'ajunta amb l'alcohol.

I embotellem, en van sortir 4 botelles.

Aquestes botelles han de reposar uns mesos, quant més reposin més bo serà.

El Nando que n'és un expert productor, em va dir que si no m'agradava el punt de graduació el podria rebaixar o augmentar afegint o traient aigua. (Ja tinc una altre botella d'alcohol per si he de rectificar!!!)                                      





Mmmm ja us ensenyaré un gotet quan arribi el dia!! 

Macarrons plantats!!

El Pol té molts plats preferits, potser el primer és la truita... li encanta! Quan no té gana o sap que el què hi ha no li agrada ell sempre demana truita! La sopa, el pollastre arrebossat, els macarrons i els fideus a la cassola...són d'altres plats que també li encanten i es posa content quan en fem. 

Portem dos caps de setmana que els diumenges ens hem quedat a casa per que plovia... Quedar-se a casa amb un petit tot el dia, dóna per molt... el Pol sempre em vol ajudar a la cuina, no sé si li agrada posar-se el davantal, o si li agrada enfilar-se a la cadira  o putinejar per sobre el marbre o tot plegat...la qüestió és que m'ajuda. Fa dos diumenges vam fer macarrons plantats per dinar! 

Necessitem (per tres)

200 grs de Rigattone (macarrons una mica més amples que els normals)
100 gr de carn de poltre triturada
Salsa de tomàquet
Una mica d'orenga 
Formatge ratllat

He fet servir dos motlles dels que s'obren.

Preparem una salsa de tomàquet, escaldem els tomàquets, així els hi traiem la pell més fàcilment. Els ratllem i els posem sobre una paella amb un bon raig d'oli, un pols de sal i un pols de sucre. Anem remenant i si cal li afegim una mica d'aigua. A mitja cocció li posem la carn picada de poltre. 
Quan està cuita la carn, afegim un pols de orenga al gust.

Bullim els rigattone segons les instruccions del fabricant. Quedaran al dente.

Agafem els motlles, posem salsa al fons i col·loquem els macarrons en posició vertical fins a omplir el motlle. Fem el mateix amb el segon motlle. 
Després per sobre hi posem més salsa i formatge ratllat per sobre.
Gratinem al forn!!

Traiem el motlle i a menjar!!! 



Bon profit!!!
El Pol va estar molt content de menjar-se els macarrons plantats!! ;)

Mousse de Vermut Miró!

El cap de setmana del 17 de Setembre van fer el primer Expo Vermut Reus, una fira per endinsar-nos una mica en aquest món. La Glòria i jo allà!!

A mi el vermut no m'agradava. Tenia aquella imatge del meu avi al casal del poble i dient-me nena vols tastar això, i em donava un got que feia una olor forta que no m'agradava i marxava corrents, ell reia!!! 
Allò que em donava era vermut de poble, de la bota (no sé si de la terra Alta o del Priorat...però de dins la bota i servit amb sifó!)

No he entrat en el món del vermut fins bastant més tard... potser fa uns set anys, d'anar a fer l'aperitiu i tastar el vermut ( que no el Martini que tampoc m'agrada!!!) i descobrir el Miró, l'Yzaguirre i  més endavant n'he tastat molts d'altres...

Sempre amb gel, oliva si pot ser i TARONJA!!! (mai llimona!!!) Aperitiu ideal!

El vermut l'he anant incorporant en receptes, ideals per els sofregits...i en definitiva, a casa sempre n'hi ha. 

Vam anar a una taula rodona sobre el món del vermut, François Monti, Carles Prats, en Josep Sucarrats, en Xiscu Alberti i Manel Marqués, entesos i bebedors de vermut ens van fer la xerrada... 
Em vaig quedar amb unes paraules que va comentar en Carles Prats, incorporar el vermut no només a l'hora de l'aperitiu si nó també en els postres... 

D'aquí n'ha sortit aquest postre, mousse de vermut Miró:

1 sifó i una carrega de gas
200 gr de mascarpone
2 gr d'aga-agar
100 ml de vermut miró
2 cullerades de sucre glaç

En un cassó desfem l'agar-agar amb  ml de vermut, quan està desfet l'incorporem a la resta de vermut. Desfem les dues cullerades de sucre dins el vermut. Dins el got mesclador afegim el mascarpone i el vermut (amb l'agar-agar i el sucre) tanquem el sifó. Remenem i deixem a la nevera un parell d'hores bones. 
En el moment de servir hi posem una carrega de gas i servim...

El proper cop, posaré una mica de taronja per decorar...



A l'EXPOVERMUT es van poder tastar molts vermuts... i quants ens queden per a conèixer...

"Vermuts Miró, De Muller, Iris, Yzaguirre, Cori, Olave, Cinzano, Mercadal, Medvsa, Martini, Padró, Myrrha, Mascaró-Siset, Espinaler, Glass Pack, La Taverna, Sistaré, La Tipo Food, Zarro, Dos Deus, Fontalia, Montseta, L´Indià, Bericchó, La Cuesta, Bombas i Lagartos de La Hora del Vermut, Fabrica del Vermutillo, Pepito Bravo, Tarrauto´s, Food Truck by Cor de Bou, Bandarra, Murcarols, Can Calet, Escurís, Signo, Patates Laurie, Patronat de Turisme"

Eneko Atxa: Rovell d'ou tofonat! Cooking the chef!

Comencem l'octubre amb recepta del Cooking de Chef, a principis de Setembre ens van dir que era l'Eneko Atxa, cuiner jove i basc! Després de la repesca d'estiu ja hem van dir que venien fortes...i si, déu ni do amb l'Eneko!!! De ganes no me'n faltaven... però una cosa és el que veus i l'altre el que fas i l'altre cosa és el que surt!

Setembre, un mes bastant complicat, i com que ho sabia quasi vaig decidir la recepta el primer dia ( o el segon!!!) Coneixia el xef, havia vist un reportatge del seu restaurant i sabia com cuinava, vaig pensar, feina...i al veure la recepta que vaig triar no vaig mirar res més, durant el mes i veient que no feia res, n'havia mirat d'altres i... quasi que no publico...

La recepta de la discòrdia és el Rovell d'ou tofonat... al final versionada!!!!
He de dir que ara tinc la necessitat de tastar la recepta del xef, doncs si la meva estava bona... la seva com deu estar!!!

Les esferificacions és un tema que tinc pendent, ja tinc el kit per esferificar, però no he trobat el moment! Aquesta recepta sembla que hagis d'esferificar..però al fina al no!
La recepta de l'Eneko Atxa:

Rovell: Necessitem un rovell d'ou fresc de producció ecològica. Amb aquest producte cap problema, a casa gastem ous de gallina d'un conegut. 
Separem el rovell de la clara i el mantenim amb aigua.

Caldo: Aquí és on  he versionat, ell fa servir  48 ml d'aigua de tòfona negre i espesant (midó de moresc)
Jo vaig fer servir caldo de pollastre que vaig aromatitzar amb tòfona negra de cal Sosa ( i no vaig posar cap espesant, hagués pogut posar maizena, però no hi vaig caure). La qüestió que em va quedar líquid, i el resultat un pèl diferent.

Per muntar el plat, agafem els rovells amb cura de l'aigua, les escorrem, posem sobre la cullera de servir, punxem amb un punxó i amb una xeringa traiem un 25% de rovell. Amb una altra xeringa hi posem el caldo de tòfona bullint. Decorem amb escames de sal i tòfona ratllada.

Jo per muntar el plat vaig fer servir 3 rovells d'ou, i al final, el resultat no va tenir res a veure, fins i tot he estat a punt de no publicar-la, però...estava bo. 
El darrer rovell d'ou que va quedar sencer, vaig fer un forat amb un punxó, vaig treure amb una xeringa alguna cosa  més del 25% de rovell, amb una altre xeringa plena del caldo bullint de tòfona. De manera que al omplir-lo va coure el rovell. I pel damunt vaig fer servir una mica més d'aroma de tòfona.

Una mossegada de tòfona en boca!




No us perdeu aquest link, i veure-ho el mestre explicant la recepta,... fàcil...

Bon profit!

Si les voleu veure totes, punxeu aquí!




Croquetes Berbena!

A mitjans d'agost varem rebre la convocatòria per a la celebració del Dia de CUINA a Manlleu, en el marc del Porc i la Cervesa, enguany la proposta era cuinar quelcom amb cervesa...




Vaig triar una cervesa de La Nou de Gaià, es diu BERBENA, per que un dels ingredients que porta és la berbena junt amb la marialluïsa i tot el que es necessita per a fer cervesa!!!

La primera recepta que vaig fer va ser la que presento, per que estava de vacances, i sempre tens un moment per fer un aperitiu, vaja que sembla que estant de vacances pots fer l'aperitiu cada dia!!!

Unes croquetes amb cervesa:

Necessitem

100 ml de llet
100 ml de cervesa LANOU BERBENA
1 rovell d'ou 
40 gr de farina
20 gr de maizena
60 gr de cansalada ibèrica
Pebre i nou mosacada
Clara d'ou i pa ratllat
Oli

Tallem la cansalada ibèrica en tallets petits, els posem en una paella amb un raig d'oli.

En un got de turmix posem tots els ingredients: cervesa ,llet, rovell, farina, maicena i pebre i nou moscada, ho batem tot per que no quedin grumolls.

Quan la cansalada comença a agafar color, afegim la barreja. A foc baix, i sense parar de remenar, esperem fins que comença a espessir i no s'enganxa a les parets de la paella.

Ho posem dins d'una mànega pastissera i deixem refredar.

Batem la clara d'ou. Quan la massa ja està freda fem boles i les passem per la clara d'ou i després pel pa ratllat. 
En un cassó hi posem oli d'oliva i quan està ben calent, posem les croquetes i les fregim!!!

Llestes per a menjar.

Depèn de la cervesa que feu servir, variarà el gust de les croquetes, aquesta cervesa és de l'estil Blonde Ale, jo personalment l'he trobat una mica fumada, però no ho era!!! (pot ser per la fermentació!) 
Per acompanyar les croquetes, la mateixa cervesa fresqueta!!! 

Croquetes Berbena!

Bon profit!!




Pastís de formatge d'en Gordon Ramsay @cookingthechef

Comença el setembre, acabo vacances i obro les activitats de nou...i tornem amb la darrera repesca!


Pastís que vaig fer a principis d'agost per a dur a un dinar. Quan les noies del Cooking the Chef van proposar en Gordon Ramsay jo ja sabia que aquesta recepta seva l'havia de fer, com que la va fer la Glòria, en vaig fer un altre. Però quedava als pendents!! La recepta que va presentar la Glòria em va agradar per que no eren gerds (que a mi no m'agraden!!) era amb maduixes!!!
Havia de pensar l'alternativa, els nabius... que m'encanten!






Així doncs: Baked blueberries and lemon Cheesecake!!! Podeu buscar-la a Youtube!

Necessitem

500 gr de formatge cremós (jo he fet servir 250 de mató i 250gr de mascarpone)
150 gr de sucre
3 ous
2 cullerades de farina
Ratlladura d'una llimona
200 gr de nabius

Pre-escalfem el forn a 200º

He versionat una mica la recepta, batre els ous amb la meitat del sucre (fins que dobli el seu volum). Batre per altra banda el formatge amb l'altre meitat. Quan ja està cremós ho barregem. És hora de afegir les dues cullerades de farina i remenar fins que estigui tot lligat. En el darrer moment la ratlladura de la llimona.

Tenim un motlle cobert d'oli (ell fa servir mantega) 
Tenim els nabius nets i els posem al fons del motlle (ell ho ha barrejat)  i tirem a sobre la massa.
I ho posem al forn, que baixarem a 180º uns 35 minuts...

Boníssim...


Ja tinc ganes de veure quin serà el primer repte!!!


Gelat de romesco... #Articecreamdaybcn

Bon dia Setembre!!!
Setembre és el meu mes preferit per a fer vacances, vaja o això era fins ara... Doncs enguany ja les he fet! Dues setmanes al Juliol i dues a l'Agost que acabaran demà! 

Dilluns començaré a treballar amb ganes, i amb les piles a tope! Què ho necessitarem!!! I a partir del dia 12, intentarem conciliar la vida laboral amb la vida personal... COMENCEM EL COLE!!!
Com passa el temps i com canvien les coses en un moment! El que pensem tots si els nostres pares ho van poder fer...nosaltres també!!  Tot i que les coses no són ben bé iguals!! Però crec que a l'octubre ja estarem al dia un altre cop! Per això he deixat feina avançada!!!

Publico aquest post avui per explicar-vos com vaig acabar la primera tongada de vacances! Vaig passar el dia a la meva estimada BCN. Pensava que no podria ser... però al final tot va sortir rodó.

Vaig rebre un mail de #articecreambcn convidant-me a passar un dia a BCN, el motiu era fer una volta per quatre geladeries italianes artesanals, saber la seva història, com es van situar a BCN, com elaboren els seus gelats, d'on es proveeixen dels seus productes i finalment... acabant tastant el màxim de gustos possibles.

La veritat és que va ser un dia rodó, feia molta calor, els gelats ens va refrescar... i les calories ja les vam cremar caminant... I moltes rialles!! Conèixer nous blocaires i retrobar-te amb d'altres... Això és el més bonic de totes aquestes trobades i sempre s'aprèn alguna cosa!

El resum que va fer en Xavi s'ho val, el podeu veure aquí!!


Els organitzadors:
Sandra @energysupport


Els qui hi vam ser:

Anna i el seu home!


Les geladeries que vam visitar: 

De la crem, Massimo
Oggi  Alessandro
Gelaaati Marco

Que bons que són els italians venen el seu producte, i que bé que ho fan! Ganes de xerrar no els hi falta, estimen el que fan i es nota. Si teniu ocasió passeu per qualsevol de les geladeries i m'ho expliqueu! Llàstima que no visqui a BCN per que em vaig quedar amb moltes ganes de tastar alguns gelats, alguns de temporada,.. si els vull tastar ja sé que he de fer!

 Des d'un gelat tradicional, que deu ser el que et demanes quan t'atabales amb tants gustos fins a més de 40 sabors, i combinacions amb espècies, productes de proximitat, tradicionals: com el de coca de St Joan que fan a De la Crem, el de fastuc de DO Bronte a l'Oggi, Gelaaati és el que fa més temps que hi és, i és tot un espectacle veure els seus treballadors servint gelats, i al Gocce di latte les espècies... quines combinacions...mareeee!

No podria dir quin em va agradar més, però si que em vaig quedar amb les ganes de tastar el de parmesà..i és per això que he fet aquest post...

M'encanta liar-me amb coses noves i estar de vacances ho permet...us presento el gelat de romesco...
Quan cuines fas les coses pels de casa, i en aquest cas el romesco ens agrada molt, però fer un gelat de romesco, suposava que només me'l menjaria jo, doncs les combinacions làctiques no acaben d'agradar al catador! Així que tenia un repte força interessant.

Com podia fer un gelat que tingués el suficient gust de romesco i no li pogués el gust de llet?

Vaig optar per fer servir iogurt grec (que aquest làctic si que agrada a casa!)

Fem primer el romesco:

4 tomàquets pera 
4 dents d'all
Ametlles torrades
Vellanes (de Reus) torrades
Pebrots de romesco
Oli i sal

Escalivem els tomàquets i l'all, traiem la pell dels tomàquets, i de les dent d'all i ho posem dins del got de túrmix. Escaldem els pebrots (apa que queda fi!!!) per treure-li la carn, i també l'afegim, junt amb un grapat d'ametlles i de vellanes, un pols de sal i un bon raig d'oli. Triturem i rectifiquem en funció del gust que ens agradi o per què el necessitem.

Per fer el gelat:

150 gr iogurt grec
20 gr de nata (33 mg)
60 gr de romesco
20 gr de sucre invertit
20 gr de sucre
Un pols de sal

Posem en un cassó el iogurt i la nata i ho posem a foc lent a escalfar, sense que bulli. Un cop calent afegim la sal, el sucre  i el sucre invertit. Ho deixem refredar i afegim el romesco, jo vaig posar una mica més del que diu la recepta per evitar el gust de la llet ( i ho vaig aconseguir!) 
El vaig posar en un pot al congelador, i cada hora el remenava. En quatre hores el tenia fet. 

De toping vaig posar una gamba ( de les congelades) passada per la paella volta i volta!

Servim el gelat amb una mica de pebre pel damunt!       





La textura del primer dia em va agradar més, però no era el moment de fer la foto, i vaig esperar al dia següent, em va costar més fer la canelle... però de gust molt bo!
El proper cop, posaré menys quantitat i més toping! 

Aperitiu o postre?

Gràcies #articecream per tota la currada que veu fer, lo del concurs paral·lel a la jornada va ser molt divertit, llàstima de no guanyar!!! Aprofito per felicitar el guanyador!!! Jordi, felicitats !!

I a veure si podem fer un segon tour ben aviat (el Xavi té suggerències per Lisboa, la Sandra ja busca sponsors per anar a Itàlia, el Toni busca nous destins a Dingle (ho he hagut de localitzar al mapa! M'agrada!!!))... si necessiteu ajuda m'ho dieu!!!!

Foto cedida pel Xavi, @flavorcook
Darrera geladeria que vaig visitar, els que es van quedar encara en van veure un altra!! (distàncies i trens!!!)

En resum un dia rodó!!







Terrina de Sardines i Tomàquets confitats!

...Aprofitem els productes que tenim!


Dels tomàquets de l'hort que ens han regalat, gràcies @elganxet
De les sardines de Tarragona, aquelles sardines no massa grans, d'aquell color plata...
Alfàbrega, de la planta del terrat!

I amb ganes de provar coses... el llibre de "Cuina amb Joan Roca a Baixa Temperatura" Ed. Columna

Necessitem
250 grs Sardines
2 kgs Tomàquets
Alfàbrega
sal, vinagre de poma
Oli d'oliva
Sucre



Comencem per les sardines, les marinem... netegem les sardines i les posem amb aigua freda i sal (100gr de sal per litre d'aigua) durant 5 minuts.
Les posem en un pot de vidre i cobertes de vinagre de poma. A la nevera durant 1 hora.

Tomàquets, primer els escaldem 2 segons amb un tall en forma de creu al cul, així la pell surt molt bé. Pelem els tomàquets, els partim, i segons el llibre li has de treure les llavors, jo no les vaig treure, potser el proper cop, els posem en una font que pugui anar al forn, afegim l'alfàbrega picada, sal , sucre i els cobrim d'oli.
El posem al forn durant 2 hores a 90º.
Un cop passat el temps, els escorrem.

Eixuguem els lloms de les sardines.

Per muntar la terrina: folrem el motlle amb paper film, hi posem per capes sardines, després el tomàquets, així tants pisos com vulguem.

Envasem el motlle al buit. I deixem al congelador durant 1 hora.

Desemmotllem, i tallem.

A punt per menjar, amb unes torradetes i una copa de vi blanc.

Ho maridem?

Estic per començar per el principi del llibre i fer-les totes!!! jejeje

Bon profit!

Amanida Vermella amb sardines confitades!!!!

Benvingut Agost, temps de tomàquets. Totes aquelles persones que tenen hort ho saben i els que no tenim hort, sort que tenim amics que en tenen. Gràcies @elganxet i família!!!

Addicta al tomàquet de l'hort, tomàquets ecològics, amb el seu color vermell intens, i la seva olor... No els hi cal fer res, com en aquesta amanida... 

Necessitem:

Tomàquets de l'hort
Sardines 
Pell d'una llimona
Maduixes
Sal, oli d'oliva i pebre

La idea d'aquesta amanida la tenen les sardines i com estan fetes!!! 

Sardines confitades segons "Cuina amb Joan Roca a Baixa temperatura"

Necessitem les sardines, d'una mida  mitjana. Les netegem, les posem en aigua i gel per tal de dessagnar-les durant 15 minuts. Un cop netes, sense restes ni sangs, les posem en salmorra amb aigua durant cinc minuts. Escorrem i assequem.
Agafem un cassó amb oli d'oliva i el posem al foc a 50º  amb la pell d'una llimona, pebres i, si tenim una fulla d'alfàbrega també (jo no en tenia). I coem les sardines uns 8 minuts. Per aturar la cocció refredem el cassó amb gel i aigua freda.


Ja podem treure les espines i tallar a trossos petits.

Rentem els tomàquets, i els partim a trossos.



A l'ecològic on compro determinades coses, tenien Maduixes de Vilanova, i sabent que volia fer una amanida on el vermell fos el color principal, no podia faltar.

Netegem les maduixes i les tallem a bocins. 

Muntem l'amanida. En un plat gran i posem els tomàquets, les maduixes i els talls de sardina confitada per damunt. Una mica de pebre i un bon raig d'oli. 

És una amanida totalment recomanable. 


Us atreviu a maridar-la? Dona molt joc!!!

Mandonguilles ecològiques...

Ja no recordava fer vacances a l'estiu! Sempre les feia al juny, setembre o octubre, però enguany toca juliol i agost... perfecte per que podré estar amb el Pol més temps, però,  no m'agrada estar de vacances al juliol i agost, ves per on!!! i la culpa... els mosquits i les al.lèrgies!!! (no entraré en detalls!!)

I de les llistes de coses pendents de fer quan estigui de vacances... jajaja res de res... ja les faré quan arribi el fred, afegint tot allò que m'ha passat pel cap durant les vacances que he de fer o m'agradaria fer. Si més no, divertit! Ara bé,si voleu que us canti les cançons dels gegants, o fins i tot us les balli, o que fem un zoo de Lego, amb terrari inclòs per posar els animalets dels Clicks, o anar amb bicicleta, o llençar-nos a la piscina com una bossa de te, o saltar les onades més amunt... i per relaxar-nos, mmmm llegim un conte... jo recordo que estant de vacances llegia llibres...més d'un... 

I si, de tant en quan cuino. I si puc faig la foto, i quan puc pujo el post. I si, no sé si li tocava a aquesta recepta o qualsevol altre de les que tinc pendents... 

Mandonguilles ecològiques. Les volia fer amb poltre, però fan vacances, i he hagut de triar vedella, com sabeu jo sóc poc de carn, i per això l'he triat ecològica. M'encanta que em triïn la carn, la pesin, li treguin allò que no és bo, i la trinxin davant teu. Qualitat assegurada.

400 gr de carn de vedella ecològica
2 Albergínies grans
Salsa de tomàquet
sal, sucre, pebre, oli 

Començarem per escalivar la albergínia (jo n'he escalivat més d'una, ja que engegava el forn!!!) uns 45 minuts a 200º, els hi faig una creu al cul i les mullo d'oli. Les anem girant i així les controlem. Quan estan toves ja estan fetes. En calent les pelo, així es manté el color de l'albergínia, si no em fa la sensació que enfosqueixen. Per a la recepta només en necessitem una.

L'altre albergínia, la tallem a trossos allargats i afegim oli i una mica d'aigua, tapada i a foc lent. L'anem movent. L'albergínia absorbeix molt d'oli, per això li poso aigua i la faig tapada.

Per la salsa de tomàquet, posem en una paella un raig d'oli i el tomàquet ratllat ( o bé tomàquet natural de pot) un pols de sal i un pols de sucre, a foc baix i que vagi fent.

En un bol posem la carn picada, un pols de sal un pols de pebre i la albergínia escalivada tallada a trossos petits. Amassem. Quan està tot lligat fem les mandonguilles. Sense ou.
Les he passat per farina integral, i per una paella per que agafin color.

Quan la salsa de tomàquet ja esta feta, afegeixo les mandonguilles, i l'altre albergínia que s'acabarà de fer amb la salsa de tomàquet.


Servides en petites cocottes! Però també pel taper!!!
Continuem remullant-nos!!! 

Gaspatxo de cireres: 2 receptes!

Si hi ha una recepta d'estiu que m'encanta és el gaspatxo, ideal amb aquestes calors que fa!
Tothom fa la seva recepta i va en funció dels gustos. A casa el gaspatxo no ens el mengem...ens el bevem, el servim com a entrada de l'àpat, i molts cops és un recurs quan obres la nevera!

El post d'avui va sobre el gaspatxo de cirera, i us porto dues receptes, una tradicional i l'altre definitiva!!!

La tradicional, la majoria de receptes de gaspatxo d'alguna cosa porten les proporcions de 70% de tomàquet i 30% de l'altre ingredient. A mi m'agrada més la opció meitat tomàquet i meitat de l'altre ingredient.

Aquest està fet així:

400 grs de tomàquets
400 grs de cireres
Mig pebrot verd o vermell (o 1 de sencer si és petit)
1/2 ceba
Oli d'oliva
Sal
Vinagre

Com que el faig amb la thermomix, netejo bé els tomàquets i les cireres, traiem els pinyols de les cireres, i poso tots els ingredients dins el got menys l'oli i el vinagre. Ho trituro tot a màxima velocitat durant 30 segons.
No em prenc la molèstia de treure la pell als tomàquets, a no ser que tingui convidats, llavors escaldo els tomàquets dos segons, i la pell salta sola. Si es vol que quedi més fi, es pot passar per un colador. Això va a gustos.
Respecte l'oli i el vinagre els poso al final, i així manté més el color, si els posem al principi tendeix a canviar el color tirant a més carabassa. Si els posem al final tendeix a més vermell.

Es pot decorar amb cireres i una mica de llima ratllada o bé fulles d'alfàbrega o sense res!


50% de tomàquet i 50% de cireres!!
I ara us explico la definitiva GASPATXO 100% CIRERES

800 grs de cireres
1 pebrot petit (verd, vermell o groc!)
Mitja ceba
80 gr d'ametlla marcona
unes gotes de llimona
sucre
sal
Oli d'oliva

Aquí l'únic inconvenient és treure el pinyol de les cireres (per sort existeixen artilugis màgics per treure el pinyol, atenció que les cireres no siguin massa grans, si no tampoc serveix!!!)
Posem tots els ingredients dins al got, un polsim de sal i un polsim de sucre, i unes gotes de llimona. L'oli el deixem pel final. Triturem 30 segons a velocitat màxima. Quan està ben triturat, afegim l'oli i tornem a batre!

Si vols es pot passar per un colador, però sinó, el refredes bé a la nevera i ja es pot servir!!


Gaspatxo de cireres 100%


Com veieu jo no hi poso ni all, ni pa. I en aquests de cireres tampoc i poso cogombre!!
Quan faig gaspatxo només de tomàquet a vegades si n'hi poso d'all. El meu preferit aquest (sense all ni pa!)
El de síndria el teniu aquí.
I falta el de remolatxa...

I a tu, com t'agrada el gaspatxo?

#santateca 2016

El cap de setmana del 16-17 de Juliol fan al Castell d'Escornalbou a Riudecanyes SANTA TECA una Fira gastrònomica, cultura i patrimoni...
Comencem el recorregut... recollida a Reus per la MGlòria, direcció el Castell d'Escornalbou...Santa Teca ens esperava.
Mentre feiem temps que arribessin la resta de bloguers, el Lluís i l'Òscar ( no deuen haver parat massa a marcar territori!!! jejejeje) després l'Agustí i el Francesc i l'Anna han estat els darrers! Ja érem allà per liar-la...

Passejada pel Castell per situar-nos i veure les parades que havíen muntat... #organicmarket

Castell d'Escornalbou, Riudecanyes. Fira SANTA TECA


Per beure:


Les Clandestines de Montferri
Bàrbara Forest Gandesa
Mas Martinet Gratallops
Venus la Univesal Falset 
Mas Foraster Montblanc
Tuets El POnt d'Armentera
Mas del Botó
Vega Axixalà Vilanova de Prades

Per tastar:
Formatgeria Marvall Vendrell
Forn Pastisseria Jordi Andreu Tarragona
(i d'altres que no vam tastar !! ERROR!)


Hem començat el matí amb un tast de vermut... Miró i Cori amb l'Helena Pérez, que ja hem coincidit amb ella un parell de cops... ens ha portat al món del vermut... un altre cop... no em canso de sentir la mateixa història, potser per que m'agrada el vermut , i molt... I posterior tast, avui el marc era preciós, sota un pinar, als peus del castell d'Escornalbou... amb una colla d'amics... 
Helena Pérez... Un vermut és un vi aromatitzat i alcholitzat, amb herbes de 50 a 70...
                                      
Taste'm-los-en!!! Miró i Cori
                                      

Hem acabat degustant el Miró Fusión una col.laboració entre Miró i el xef Paco Pérez (fa ben poc m'explicaven el seu menú al restaurant  Miramar de Llançà...i déu ni do!!)...

Tanca els ulls ....

Imagina que et posen el vermut a la copa, tanques els ulls i l'olores...sorpresa... fa olor a oliva!
Com t'imagines el teu vermut...assentat a una terrassa, migdia, amb sol  (o no!), vermut vermell (per mi vermell!) gel i un tall de taronja (detesto la llimona al vermut!!!) unes olives i unes patates... aquí només et falten les patates... Genial!!!


Al mateix temps del tast de vermut, feien la presentació del llibre Pàleoreceptes, Eudald Carbonell i Cinta S. Bellmunt Ed. Cossetània fet pel restaurant Almosta... 


En un moment ens ha preparat una amanida de rossinyols, tofòna, nous, i figues...

Uns musclos del Delta oberts al carbó aromatitzats amb herbes, un verat marinat acompanyat de gaspatxo de cireres i pinyons...


i per últim unes hamburgueses de poltre amb albergínia... 
Prometo fer el verat i les hamburgueses de poltre...
La gana ja començava a apretar, i el sol més.... he tastat el gaspatxo de cireres (sense pebrot i 70% tomàquet i 30% cirera)  i un tallet de verat , però el tast de vermut, sense res a l'estomac des de l'hora d'esmorzar (avui a les 7 del matí...)...i la calor....necessitava gastar TECA's

Moneda del Castell...la TECA!!!


Restaurants:

Portal 22, Valls

Croquetes de sípia amb romesco de clorofil.la!!! 

El Llagut, Tarragona

Trampantojo...Hot dog de lluç amb xutnei d'albarcoc, porro i gingebre

La Bet del Llèpol.cat amb el seu xutnei!! Sorpresa de trobar-la amb els sus productes!!

Quinoa, Falset

Compota d'albercocs amb escuma de iogurt i galeta d'espelta




Tast de vins i cafetó...

Com que el Dido Blanc i negre ja els havia tastat, he tastat el DIDO ROSAT ...garnatxa negra, blanca i macabeu... diferent!!
Una descoberta... genial!

Sara Pérez enòloga, amb els Dido's i Mas Martinet


Sirah 2015 d'en TUETS em decalro enamorada oficialment de la varietat Sirah..el seu color , el seu aroma , el seu gust en boca... mmmm


Un cafè?

Ens hem deixat moltes coses, i més que en vindran demà  dumenge...
Però la bona estona passada amb els companys bloguers...a un indret com Riudecanyes... no te preu!

Us deixo amb aquesta fotografia... l'he fet a tots els racos del castell... aquests SIRAH 2015 del TUETS... m'ha robat el cor....



Gràcies Santa Teca per aquest matí de dissabte... Fins a Tarragona al setembre!....