Fa temps vaig fer un curs de cuina japonesa (gener 2008) en un casal de Reus, aquest taller el va impartir l'Anna Sastre, una cuinera, casada amb un japonés i afincada a BCN, la veritat que després d'aquell taller em va servir per apendre moltes coses i potser pel caràcter de l'Anna a estimar-la molt més, no és només el què mengen, sinó com, i amb quines maneres... La qüestió és que aquesta Sra té un restaurant de cuina japonesa a BCN, avui buscava el post per fer-ne referència, però no hi és, i això que va valer molt la pena. Arran d'haver estat al seu restaurant a BCN al desembre del 2010, vaig preguntar pel restaurant que volíen obrir a TGNA...Sabia de la seva existència, i de la dificultat de trobar taula, i la veritat és que, la seva filla ens va dir on estava i ens va donar el telèfon.
Assignatura pendent, anar al Íkkiu de Tarragona quan pogués...per qüestió de dates, el primer cop que vem trucar estava ple, i aquest estiu vem tornar a trucar, sorpresa la nostra quan ens assebentem que a l'octubre, potser el restaurant està tancat...però si voleu venir el proper dissabte a fer una fondue, tinc lloc!
Canvi de plans i dissabte 20 d'agost a sopar allà.
Recordo que quan al desembre vem estar al Íkkiu de BCN ens va costar torbar-lo, és al C/Princesa nº11, vem fer el menú de sushi i el de tempura, i va ser realment molt bo. Aquest cop, no sabíem ben bé on anavem, al C/Ventallols nº13, a la part alta de TGNA...però si no fos per la pissarra de fora, no l'haguèssim vist...em va recordar el de BCN...
Ja sabíem el que soparíem, el que no sabíem és de què!!!
És un restaurant petit d'unes vuit taules de quatre persones cada una (més o menys), amb una decoració sencilla, però molt acollidor, suposo que per la simpatia de la cambrera, que jo diria que era la filla!!!
Per començar un aperitiu...tàrtar de tonyina amb alvocat...
Per obrir la gana!!!
Sopa miso, que no ha de faltar en un menú japonés...m'encanta!!!!
I de plat fort fondue...nosaltres vem fer l'ANKU NABE...
Hi havia tres fondues per triar, dues que eren molt semblants en la manera d'el.laborar-les la SHABU-SHABU ( fondue de bou) o l'ANKU NABE (fondue de rap) i la SUKIYAKE (fondue de bou) aquesta darrera, es fa d'una altra manera (el resultat és més com el teriyake) i em vaig quedar amb les ganes de tastar-la!
Us explico tot el que portava la fondue:
Rap (a trossos i sense espines)
Alga Kombu
Shitake (bolets japonesos)
Tofu (preparat de soja)
Nap Daikon
Hakusai (col xinesa)
Pastanaga
Fideus Udon (de blat sense ou)
Moyaski soja germinada
Per acompanyar un bol d'arròs i 2 salses: una de sèsam dolç i l'altra de soja i cítrics...boníssimes!
Tu te la prepares al teu gust...et porten la fondue amb un brou fet amb dashi i algues, i vas tirant els ingredients, i els treus quan tu vols. Els suques a la salsa, i si vols una mica d'arròs.
El resultat boníssim...potser no per fer un 20 d'agost, doncs la calor que deixava anar l'aparell era considerable, però...va valer la pena!
Vem fer d'occidentals, i ens va acompanyar un vi blanc (només en teníen un de blanc, verdejo, i un de negre, que era del Montsant).
Totalment recomanable, i més sabent que ha de tancar...per problemes de logística (no hi ha cuiners japonesos???)
Ja ho sabeu:
Ginko Íkkiu
626813617 (pot ser si truqueu...ja està tancat i haureu de fer una excursió a BCN)
C/Ventallols 17
Tarragona
(Al costat de la casa del Japó!)
Íkkiu
93 3192826
C/Princesa 11
Barcelona
Marta Padenous
Picantó amb atzeroles...
dilluns, 29 d’agost del 2011
- 4 comments
L'agost s'acaba i a mi se m'acumula la feina...un munt de coses per a fer i entre elles el blog!!! Poc a poc s'anirà penjant tot!!!
Aquest post fa referència a un super regal que vaig rebre pel meu Sant...una cassola de Le Cruset...no me l'esperava!!!! Em va fer molta il.lusió, però a la botiga on va ser comprada només teníen la mida de 18cm... i era una mica justa!!! La vam anar a canviar per una de 26cm, i és clar, període de vacances....ha trigat una mica en arribar! Però finalment ja és a casa... i mooolt contenta!
La primera idea va ser la de farcir un pollastre i fer-lo a le cruset...però com sempre, la idea va acabar ser un picantó, això si farcit!!!!
Va ser bastant sencill trobar un picantó, i el farcit...volia alguna fruita, i el meu proveïdor de fruites i verdures, en Pere...em va proporcionar el farcit...atzeroles!
Jo no n'havia vist mai, ni tan sols tastat fins aquell dia...són unes pomes petites que tenen molta vitamina C, i amb un gust àcid i dolç...buscant per internet vaig trobar aquesta entrada força interessant!!! I aquí en teniu la foto(el tamany...com una canica de les grosses!)
Per fer el plat necessitem:
Un picantó
Atzeroles
1 llimona
2 o 3 cebes de Menorca
3 grans d'all
Pols de trompetes de la mort
Cervesa
Sal i pebre
Primer passem per aigua el picantó, el netegem ben net, i el farcim de trossos de llimona i atzeroles, el lliguem amb uns escuradents per que no s'escapi res, i el sal-pebrem.
Posem un raig d'oli a la cassola, la ceba tallada i els grans d'all, i ho deixem fins que s'estovi la ceba, llavors tindrem el forn encés, hi posem el picantó, la pols de trompeta de la mort i mitja cervesa, ho deixarem al forn 45 minuts, la primera mitja hora a uan temperatura elevada, i després ho baixem (210º a 150º).Depén del tamany del picantó, tardarà més o menys...
A mitja cocció:
Em va fer por que quedés eixut i vaig afegir més cervesa a mitja cocció, potser no ho hauria d'haver fet...ja ho sé pel proper cop!
El resultat, aquest, entre les atzeroles, la llimona i la pols de trompetes de la mort...va quedar un picantó diferent, sens dubte!!!
Per acompanyar-lo, una botella de PRADO ENEA Gran Reserva de l'any 2004, un vi de la Rioja que no li cal massa presentació...qualsevol plat és bo amb aquest vi!
Moltes gràcies Albert per aquest gran regal...
Aquest post fa referència a un super regal que vaig rebre pel meu Sant...una cassola de Le Cruset...no me l'esperava!!!! Em va fer molta il.lusió, però a la botiga on va ser comprada només teníen la mida de 18cm... i era una mica justa!!! La vam anar a canviar per una de 26cm, i és clar, període de vacances....ha trigat una mica en arribar! Però finalment ja és a casa... i mooolt contenta!
La primera idea va ser la de farcir un pollastre i fer-lo a le cruset...però com sempre, la idea va acabar ser un picantó, això si farcit!!!!
Va ser bastant sencill trobar un picantó, i el farcit...volia alguna fruita, i el meu proveïdor de fruites i verdures, en Pere...em va proporcionar el farcit...atzeroles!
Jo no n'havia vist mai, ni tan sols tastat fins aquell dia...són unes pomes petites que tenen molta vitamina C, i amb un gust àcid i dolç...buscant per internet vaig trobar aquesta entrada força interessant!!! I aquí en teniu la foto(el tamany...com una canica de les grosses!)
Per fer el plat necessitem:
Un picantó
Atzeroles
1 llimona
2 o 3 cebes de Menorca
3 grans d'all
Pols de trompetes de la mort
Cervesa
Sal i pebre
Primer passem per aigua el picantó, el netegem ben net, i el farcim de trossos de llimona i atzeroles, el lliguem amb uns escuradents per que no s'escapi res, i el sal-pebrem.
Posem un raig d'oli a la cassola, la ceba tallada i els grans d'all, i ho deixem fins que s'estovi la ceba, llavors tindrem el forn encés, hi posem el picantó, la pols de trompeta de la mort i mitja cervesa, ho deixarem al forn 45 minuts, la primera mitja hora a uan temperatura elevada, i després ho baixem (210º a 150º).Depén del tamany del picantó, tardarà més o menys...
A mitja cocció:
Em va fer por que quedés eixut i vaig afegir més cervesa a mitja cocció, potser no ho hauria d'haver fet...ja ho sé pel proper cop!
El resultat, aquest, entre les atzeroles, la llimona i la pols de trompetes de la mort...va quedar un picantó diferent, sens dubte!!!
Per acompanyar-lo, una botella de PRADO ENEA Gran Reserva de l'any 2004, un vi de la Rioja que no li cal massa presentació...qualsevol plat és bo amb aquest vi!
Moltes gràcies Albert per aquest gran regal...
Marta Padenous
Gasosa de pera...
dissabte, 20 d’agost del 2011
- 4 comments
Com m'agrada l'estiu!!! sol, platja, calor...m'encanta! També podria dir vacances, però jo només n'he fet una setmana, al juliol...quasi no m'enrecordo...tot i que ja em preparo per les properes...al setembre...mmm...genial!
A l'estiu, llegeixo més, potser per que m'encanta estirar-me com un llangardaix sota el sol, i les fulles van passant... no sé, però si el llibre m'atrau...no puc parar...Això és el que m'ha passat amb "El misteri del solitari" de Jostein Gaarder, la veritat és que fa temps vaig llegir "El món de Sofia" del mateix autor i ara el buscava per tornar-lo a llegir, en la búsqueda em van recomenar aquest, i... tres dies m'ha durat...és un conte que comences a llegir i fins a la fi...
Us podeu imaginar la imatge, un somriure a la cara i un sentiment de satisfacció després d'haver-lo llegit...i és clar...ganes de tastar la gasosa de pera...no és la gasosa porpra...però si la de pera!!!
Per fer-la, una varietat de peres que estan en aquestes dates en plena maduració, les Barlet...que com no, en Pere Margalef em va recomanar:
I gasosa
Hi he posat tres peres, i mig litre de gasosa tot triturat, primer la pera, i després hi he afegit la gasosa...
Ben fresc, i a llegir....
...un refresc dolç que tenia un aspecte lluent i un sabor suau, bombollejant o gasós...
Nou de Trèvols
A l'estiu, llegeixo més, potser per que m'encanta estirar-me com un llangardaix sota el sol, i les fulles van passant... no sé, però si el llibre m'atrau...no puc parar...Això és el que m'ha passat amb "El misteri del solitari" de Jostein Gaarder, la veritat és que fa temps vaig llegir "El món de Sofia" del mateix autor i ara el buscava per tornar-lo a llegir, en la búsqueda em van recomenar aquest, i... tres dies m'ha durat...és un conte que comences a llegir i fins a la fi...
Us podeu imaginar la imatge, un somriure a la cara i un sentiment de satisfacció després d'haver-lo llegit...i és clar...ganes de tastar la gasosa de pera...no és la gasosa porpra...però si la de pera!!!
Per fer-la, una varietat de peres que estan en aquestes dates en plena maduració, les Barlet...que com no, en Pere Margalef em va recomanar:
I gasosa
Hi he posat tres peres, i mig litre de gasosa tot triturat, primer la pera, i després hi he afegit la gasosa...
Ben fresc, i a llegir....
...un refresc dolç que tenia un aspecte lluent i un sabor suau, bombollejant o gasós...
Nou de Trèvols
Marta Padenous
Bacallà ajoarriero a la Riojana
diumenge, 14 d’agost del 2011
- 1 comment
De la visita a la Rioja ens vem emportar moltes coses, principalment vins, però altri va caure al nostre cabàs...pel títol del plat podríeu pensar en el típic embutit, però a mi, personalment, no m'agrada massa, un tallet bé, però massa em cansa...Estant allà vaig tastar el bacallà a la riojana, fet amb xoriço...i al principi em va agradar, el bacallà tenia un gustet molt bo, però a la tercera mossegada em semblava que estigués menjant xoriço amb textura de bacallà, em va cansar, malgrat tot, he de dir que l'Albert es va acabar el plat i li va encantar!!!
Al que anava, de xoriço no en vem portar però els "Pimientos atòmicos" ens van fer comprar uns pebrots Alegria, tot i que tampoc sóc massa del picant...alguna cosa en faria!!!
A Haro, al bar "Esquina" els vem tastar, la cambrera del bar ens va estar explicant la seva primera experiència amb aquests pebrots, i la curiositat ens va matar, no podia ser tant com deia, i realment si ho era!!! Eren uns pebrots alegria farcits, i rebossats, el farcit boníssim, però també era picant ...en definitva un "pimiento atómico"..
Bacallà al ajoarriero que el podeu veure aquí, i com sempre versionant...no hi vaig posar patates, i més pèsols!!!! I dels pebrots del piquillo (6 o 7) en vaig substituir un per MIG pimiento Alegria, aquets pebrots són iguals que els del piquillo, amb la diferència que són picants i un pèl més petits. (Vaja, com els del Padrón, però tots picants...i quan dic picants, creieu-me, molt picants...sensació de treure foc per la boca!)
Aquest bacallà amb un punt coent, estava per llepar-se els dits!!!
Al que anava, de xoriço no en vem portar però els "Pimientos atòmicos" ens van fer comprar uns pebrots Alegria, tot i que tampoc sóc massa del picant...alguna cosa en faria!!!
A Haro, al bar "Esquina" els vem tastar, la cambrera del bar ens va estar explicant la seva primera experiència amb aquests pebrots, i la curiositat ens va matar, no podia ser tant com deia, i realment si ho era!!! Eren uns pebrots alegria farcits, i rebossats, el farcit boníssim, però també era picant ...en definitva un "pimiento atómico"..
Bacallà al ajoarriero que el podeu veure aquí, i com sempre versionant...no hi vaig posar patates, i més pèsols!!!! I dels pebrots del piquillo (6 o 7) en vaig substituir un per MIG pimiento Alegria, aquets pebrots són iguals que els del piquillo, amb la diferència que són picants i un pèl més petits. (Vaja, com els del Padrón, però tots picants...i quan dic picants, creieu-me, molt picants...sensació de treure foc per la boca!)
Aquest bacallà amb un punt coent, estava per llepar-se els dits!!!
Marta Padenous
Rap amb patates...i sèpia!
dimarts, 9 d’agost del 2011
- 4 comments
Fullejant un llibre de cuina..."La cuina del Serrallo" vaig veure una recepta de rap...la tenia al cap...i quan vaig veure unes cues de rap que feien molt bona pinta vaig comprar-les per fer-lo!!!
Sorpresa la meva quan re-busco la recepta i era rap bullit amb patates...i no em venia gens de gust! Total, que vaig fer-lo a la cassola...
Un parell de cebes de Figueres tallades fines
Cues de rap, tallades a rodantxes
Les potes de la sèpia que havia congelat (el dia que vaig fer el mar i muntanya)
All
Mitja dotzena de patates
2 tòmaquets ratllats
Vi blanc
En una cassola amb tapa, sofregir el rap enfarinat i reservar. En el mateix oli, afegir les patates, pelades i escapçades, i a foc lent deixar que agafin color i les reservem.
Afegir una mica més d'oli, si cal, un parell de grans d'all sencers, i la ceba...una mica d'aigua, un pols de sal i una mica de vi blanc. Deixar-la fer, amb calma i anant remenant, quan estigui quasi feta i afegim el tomàquet ratllat, un pols de sucre, i ho tapem. Deixem que es cogui el tomàquet, afegim el rap, la sèpia, el suc de la sèpia ja descongelat(doncs ho vaig congelar tot junt), les patates, i un gotet de vi blanc. Rectifiquem de sal i pebre i tapem la cassola durant 20 minuts.
Llest per a servir!
Aquest cop maridat amb un CALCARI blanc 2010, 100% xarel.lo, d'en Parés Baltà del Penedés. Com sempre, ja l'havíem tastat a ca L'Orangette de Reus, on el seu gust salat ens va sorpendre gratament!
Sorpresa la meva quan re-busco la recepta i era rap bullit amb patates...i no em venia gens de gust! Total, que vaig fer-lo a la cassola...
Un parell de cebes de Figueres tallades fines
Cues de rap, tallades a rodantxes
Les potes de la sèpia que havia congelat (el dia que vaig fer el mar i muntanya)
All
Mitja dotzena de patates
2 tòmaquets ratllats
Vi blanc
En una cassola amb tapa, sofregir el rap enfarinat i reservar. En el mateix oli, afegir les patates, pelades i escapçades, i a foc lent deixar que agafin color i les reservem.
Afegir una mica més d'oli, si cal, un parell de grans d'all sencers, i la ceba...una mica d'aigua, un pols de sal i una mica de vi blanc. Deixar-la fer, amb calma i anant remenant, quan estigui quasi feta i afegim el tomàquet ratllat, un pols de sucre, i ho tapem. Deixem que es cogui el tomàquet, afegim el rap, la sèpia, el suc de la sèpia ja descongelat(doncs ho vaig congelar tot junt), les patates, i un gotet de vi blanc. Rectifiquem de sal i pebre i tapem la cassola durant 20 minuts.
Llest per a servir!
Aquest cop maridat amb un CALCARI blanc 2010, 100% xarel.lo, d'en Parés Baltà del Penedés. Com sempre, ja l'havíem tastat a ca L'Orangette de Reus, on el seu gust salat ens va sorpendre gratament!
Marta Padenous
Rèmol al forn!
dissabte, 6 d’agost del 2011
- 5 comments
Ara ja no podré dir que mai havia menjat rèmol...bo i fàcil de fer!!!
Necessitem un rèmol, només ens l'han marcat amb 4 talls al llom.
En una safata d'anar al forn, hi posem un bon raig d'oli, unes patates laminades i unes cebes de Menorca tallades a quarts, un raig de vi blanc i ho posem al forn a 180º uns 15 minuts, després hi posem el rèmol al damunt que haurem sal pebrat amb abundància, una mica més de vi i al forn uns altres 15 minuts, si veiem que el rèmol no està prou fet, el deixem 5 minuts més...
Boníssim:
Aquest cop l'hem maridat amb l'HEUS blanc, un vi jove de l'Empordà del celler de *lavinyeta un projecte encisador...aquí en podeu veure la cata que ens va fer la Marta, el 50% de tot un somni!!!
Heus aquí una vegada...un sopar de luxe...
Necessitem un rèmol, només ens l'han marcat amb 4 talls al llom.
En una safata d'anar al forn, hi posem un bon raig d'oli, unes patates laminades i unes cebes de Menorca tallades a quarts, un raig de vi blanc i ho posem al forn a 180º uns 15 minuts, després hi posem el rèmol al damunt que haurem sal pebrat amb abundància, una mica més de vi i al forn uns altres 15 minuts, si veiem que el rèmol no està prou fet, el deixem 5 minuts més...
Boníssim:
Aquest cop l'hem maridat amb l'HEUS blanc, un vi jove de l'Empordà del celler de *lavinyeta un projecte encisador...aquí en podeu veure la cata que ens va fer la Marta, el 50% de tot un somni!!!
Heus aquí una vegada...un sopar de luxe...
Marta Padenous
Mar i muntanya...de sempre!!!
dimarts, 2 d’agost del 2011
- 4 comments
Faig aquest plat amb molta estima, doncs la recepta és de la Trini. La Trini és una Sra de Reus que m'estimo molt, i ella a mí també...ara feia molt temps que no la veia, i aquestes vacances del mes de Juliol he aprofitat per fer-li una visita...com sempre, el temps passa volant quan estàs amb ella, i vaig aprofitar per preguntar-li com feia les sepies amb mandonguilles, un plat que ella m'havia cuinat, i que jo no coneixia pas, a casa no el cuinaven i a ella li surt tan bé... jo estava segura que a mi no em sortiria com a ella, però com que no em fa por res...endavant!!!
Fer aquesta recepta ha estat un repte personal, doncs el record que en tinc del plat és tan bo, que no volia decepcionar-lo!!! La veritat és que vaig triomfar, i és que la recepta és per enmarcar-la!!!( jo...l'enmarco al blog...doncs les bones coses s'han de compartir!!!)
És entretingut de fer, però el resultat s'ho val!
Comencem doncs?
Primer fer les mandonguilles:
200grs de carn de porc i 200grs de carn de vedella, jo tinc la sort que la botiga on compro el porc, també té carn de vedella per a fer les hamburgueses que ella ven, em va preparar la carn amb dos trossos i els va triturar dos cops com li vaig demanar, batem un ou amb un pols de sal, hi afegim el pa ratllat i ho barregem tot plegat, després fem les mandonguilles amb les mans i les passem per farina. Les reservem.
Disgustem la sèpia, ostres i com ho faig aixó, posem la sèpia sencera junt amb una cabeça d'alls, i un got generós de vi blanc dins l'olla exprés i la tapem durant un quart d'hora, si quan l'obrim encara està dura, la tapem cinc minuts més (tot dependrà del tamany també....la meva feia 1,7oo gr...i va estar 20 minuts), després la deixem refredar i li treiem la pell i la tallem en daus petits. La reservem junt amb el suc que ha deixat anar (més el vi!).
Ara, agafem una cassola gran, hi posem oli i sofregim una llesca de pa i dos grans d'all. Ho posarem al morter, junt amb la carn d'un parell de nyores (primer estovades amb aigua i després treiem la carn amb una cullera). I ho triturem tot al morter.
En el mateix oli i passem les mangonguilles, no massa estona i les retirem. Tindrem un parell de cebes tallades ben fines i les posem amb l'oli, a foc lent fins que agafin color, quan estant al punt que volem, ho passem pel turmix junt amb unes atmetlles torrades. I ho tornem a la cassola junt amb la sèpia, el suc que han deixat anar, les mandonguilles, una mica de sal i pebre negre, un got de vi blanc i la picada del morter. Tapem la cassola i en 15 minuts, a foc mitjà, estarà llest.
Ja el podem servir i menjar:
La veritat, és que boníssim, i la que va sobrar per l'endemà...jo diria que encara més bona!!!!
M'encantaria posar-vos l'olor que desprenia, però encara no ho han inventat!!!
Bon profit, i moltes gràcies Trini per compartir la recepta amb mi!!!! Mil ptns
Fer aquesta recepta ha estat un repte personal, doncs el record que en tinc del plat és tan bo, que no volia decepcionar-lo!!! La veritat és que vaig triomfar, i és que la recepta és per enmarcar-la!!!( jo...l'enmarco al blog...doncs les bones coses s'han de compartir!!!)
És entretingut de fer, però el resultat s'ho val!
Comencem doncs?
Primer fer les mandonguilles:
200grs de carn de porc i 200grs de carn de vedella, jo tinc la sort que la botiga on compro el porc, també té carn de vedella per a fer les hamburgueses que ella ven, em va preparar la carn amb dos trossos i els va triturar dos cops com li vaig demanar, batem un ou amb un pols de sal, hi afegim el pa ratllat i ho barregem tot plegat, després fem les mandonguilles amb les mans i les passem per farina. Les reservem.
Disgustem la sèpia, ostres i com ho faig aixó, posem la sèpia sencera junt amb una cabeça d'alls, i un got generós de vi blanc dins l'olla exprés i la tapem durant un quart d'hora, si quan l'obrim encara està dura, la tapem cinc minuts més (tot dependrà del tamany també....la meva feia 1,7oo gr...i va estar 20 minuts), després la deixem refredar i li treiem la pell i la tallem en daus petits. La reservem junt amb el suc que ha deixat anar (més el vi!).
Ara, agafem una cassola gran, hi posem oli i sofregim una llesca de pa i dos grans d'all. Ho posarem al morter, junt amb la carn d'un parell de nyores (primer estovades amb aigua i després treiem la carn amb una cullera). I ho triturem tot al morter.
En el mateix oli i passem les mangonguilles, no massa estona i les retirem. Tindrem un parell de cebes tallades ben fines i les posem amb l'oli, a foc lent fins que agafin color, quan estant al punt que volem, ho passem pel turmix junt amb unes atmetlles torrades. I ho tornem a la cassola junt amb la sèpia, el suc que han deixat anar, les mandonguilles, una mica de sal i pebre negre, un got de vi blanc i la picada del morter. Tapem la cassola i en 15 minuts, a foc mitjà, estarà llest.
Ja el podem servir i menjar:
La veritat, és que boníssim, i la que va sobrar per l'endemà...jo diria que encara més bona!!!!
M'encantaria posar-vos l'olor que desprenia, però encara no ho han inventat!!!
Bon profit, i moltes gràcies Trini per compartir la recepta amb mi!!!! Mil ptns
Marta Padenous
3ª Part...Casa Toni
dilluns, 1 d’agost del 2011
- 3 comments
I per finalitzar el post de les vacances...dinar a Casa Toni a San Vicente de la Sonsierra... un molt bon dinar...el primer i l'únic que vem fer asseguts....
Dels llocs on hem estat aquí en teniu la rel.lació:
Bodegues Muga
Dinastia Vivanco
Bodegues Marques de Riscal
Dels allotjaments:
Logronyo: Hotel Husa
Haro: Apartamentos Señorío de Haro
Restaurant:
Casa Toni
En resum, un bon destí per a degustar bons vins, bons menjars, passejar...i gaudir!!!
Dels llocs on hem estat aquí en teniu la rel.lació:
Bodegues Muga
Dinastia Vivanco
Bodegues Marques de Riscal
Dels allotjaments:
Logronyo: Hotel Husa
Haro: Apartamentos Señorío de Haro
Restaurant:
Casa Toni
En resum, un bon destí per a degustar bons vins, bons menjars, passejar...i gaudir!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)