Risotto de ceps...

Amb els ceps caçats només m'ha calgut caçar les meves víctimes....han dit que si ràpidament...no sé si sabíen on es posaven?!? (o bé hauria de d'haver dit on em posava jo, doncs no cuinava a la meva cuina??)

Pel risotto:

1 porro

300gr de ceps

350 gr d'arròs del tipus arborio
1 got de vi blanc

200 gr de formatge parmesà

1 litre d'aigua calenta

Sal i pebre al gust

Netejar el porro i el tallem, tindrem una paella al forn amb oli d'oliva, quan l'oli estigui calent afegim el porro i el dorem, després tirem l'arròs i el sofregim un parell de minuts. En aquest punt hi posem la copa de vi blan i deixem que s'evapori i sense deicar de remenar. Quan s'ha evaporat, sal-pebren i comencem a tirar aigua calenta sense parar de remenar, fins que hagin passat 15 minuts, llavors hi afegim 100 gr de formatge parmesà, i uns quant ceps que haurem fregit i resevat pel darrer moment, deixarem passar 2-3 minuts i ja està, tapem la paella uns minuts i a taula. Posem una mica de parmesà per damunt:

...bé aquest ceps, malgrat que estaven una mica secs eren frescos...i bons, molt bons!

I encara tinc un àpat pendent al restaurant del mestre que em va ensenyar a fer un risotto a mi i ...a uns quants blocaires més, és el mestre Nicola Martino del PIAZZE D'ITALIA... ell és l'expert, sens dubte....

Canelons de Ceps

Us sona allò de...l'ordre dels factors no altera el producte.....bé diré que el resultat és el mateix...però es queden uns quants posts pel camí...

Sabia que al congelador de la meva àvia hi han ceps....i vaig anar a fer-li el dinar... amb els seus 91 anys va estar a la cuina amb mi mirant què feia...

400 grs de ceps

1/2 litre de llet

75 gr de mantega

100gr de farina

1 porro

Sal i pebre

Pel caneló:

Pasta fil.lo

Formatge ratllat

I per decorar el plat divers d'enciam

En una paella i posem una mica d'oli, i afegim el porro tallat petit, mentres tallem els ceps... aquest, al ser congelats ja estaven trossejats, els vaig tallar en daus, com per una truita de patates. Un cop talltas a la paella, un pols de sal i anar remenant de tant en tant.

Quan estigui rossos , afegir la mantega, esperem que es fongui i tamitzem la farina, un parell de voltes i anirem posant la llet, que ja tindrem calenta, de mica en mica. S'anira fent la beixamel que farcirà el caneló!

En una paella a banda esmicolarem uns quants ceps i els fregirem, en el darrer moment a la bexamel, un toc de pebre i ja podem fer el caneló.

Agafar un full de pasta fil.lo, doblegar per la meitat i de cada full jo n'he fet dos canelons, me n'han sortit 8, posem al forn uns 15 minuts, no hi he posat gratinador (no tenia ganes de barallar-me amb un forn de gas!!!) però el resultat ha estat aquest:

Bon profit!

I dels factors i productes:

Aquesta recepta ha estat versionada d'un farcit de galets....del curs de cuina que estic fent (post pendent!)

I mentre dinàvem el meu tiet es va afegir a menjar un caneló...i xerrant, xerrant....vem acabar a la muntanya!!

I amb els ceps que he caçat...n'he fet risotto!

Ceps

Jo he anat a caçar bolets, una vegada o ninguna...el problema que tinc és que ells em veuen a mí però jo no els vec...s'amaguen?

Vaig assegurar-me d'un radar expert, el meu tiet, i vem anar a passejar pel terme...dissabte tarda...anem a caçar bolets? ...a fet molt de vent no sé si en trovarem...però anem a fer un "rastreig" de la zona...

I sorpresa la meva de veure'ls i fotografiar-los...aquí els dolents.... però preciosos:



I, va costar però es van deixar agafar:

La veritat és que l'olor del cep és característica...i el sota bosc d'alzines...deix entre veure uns boletus com aquest:

Aquest ceps s'hauríen d'haver agafat una setmana abans..però ens esperàven....

Xul.los no?

Sort de l'expert!!! Gràcies tiet!

Fesols de Santa Pau...cuits!

...passar per Santa Pau sembla que porta associat el comprar i si es pot, tastar els seus fesols... dit i fet, comprar i des d'aquí intentar cuinar-los...com sempre n'he fet la meva....

Vaig comprar mig quilo de fesols sempre et donen un escrit amb una recomenació de com coure'ls.... i com no, preguntar ...em van dir coses diferents....i no parlem dels temps...(bé gasten el mateix temps que la meva àvia: ja ho veuràs, t´ho demana la cassola, una estona llarga...)

Bé la qüestió és que han sortit molt bons, i en lloc de cullera...forquilla i gavinet!

He fet cas a la dependenta que me'ls va vendre, només els he rentat bé, amb força aigua...i així m'he estalviat el temps del remull ( un parell d'hores o bé tota una nit!).
Posar una cassola amb aigua abundant a escalfar, quan comenci a bullir tirar la sal i els fèsols, i deixar coure...a foc mig....(aquí també sorgíen discrepàncies entre el grau d'escalfor del foc i la duresa de l'aigua...com que cadascú coneix la duresa de l'aigua que disposa....triareu el punt just de cocció...)
Jo els vaig tenir una hora i mitja al foc, passada la primera hora he afegit aigua calenta, i això si l'olla tapada...un cop cuits, deixar reposar mitja hora amb l'aigua que s'han cuit.
I en aquest punt, un cop escorreguts i un raig d'oli ja es poden menjar.

Però si passem per una paella un porro tallat, amb poc oli i a foc lent quan comenci a agafar color li afegim bacon tallat petit...haurem reservat part de l'aigua de coure els fesols, i ara posem els fesols a la paella, que donguin uns quants tombs....
En un got d'aigua estovem dues fulles de gelatina, i en una mica d'aigua de la cocció que havíem reservat, desfem la gelatina i l'afegim a la paella.
Fins que s'absorveixi. Posar dins els motlles i a menjar:

Un pols de pebre acavat de moldre per damunt i:

Amb unes torradetes integrals:

I aquí tenim els fesols de Santa Pau, boníssims!
(el més complicat desmotllar-los!)

(ara ja són més fesols.......!)

Fesols de Santa Pau!

S'estant fent!!!!

Garrotxa

Em va sorgir l'oportunitat de conèixer la Garrotxa, quan era petita mai vaig anar d'excusió als volcans...ara que no sóc tant petita he aprofitat per visitar-los...no només els volcans...si no tres dies de ruta per la Garrotxa...veure molts llocs i menjar una mica massa...però hem caminat força...Tres dies de restaurants dinar i sopar....menjar del que ells anomenen cuina volcànica...la veritat és que destacaria els canelons de carbassa que em vaig menjar a Esponellà, va ser el primer dia i va posar el llistó força elevat......però en general tot molt bo....i jo no sóc carnívora!

Unes quantes fotos:

Besalú:

Castellfollit de la Roca:

La Fageda d'en Jordà:

Santa Pau:I com no...la visita a la cooperativa de La Fageda...on vem tastar els seus coneguts iogurts:

,,,un record per la Beth, la guia que ens va passejar pel Parc Natural de la Zona Volcànica...des de les nou del matí fins vora les dues ens va tenir distrets explicant-nos curiositats, fets i veritats d'aquesta zona...

I al grup d'amics que em van adoptar per un cap de setmana de tres dies...hem vaig portar bé, no?

1 mes...

Ostres com passa el temps....no te n'adones... i ja fa quasi un mes...final d'estiu i principi de tardor han estat mogudets...i em creureu si us dic que de les darreres figues que em van regalar....no he cuinat...i això no vol dir que no hagi menjat...en absolut...però no en tenia ganes...............bé, sembla que volen tornar... i espero que aviat es manifestin...les idees comencen a brollar, estan allà.......


Directament del Japó van arrivar aquestes galetes, i el meu little brother me la va guardar per a mí, crec que va ser una indirecte per que deixés d'obrir les galetes del feisbuk...je je je:


Una galeta...de textura de magdalena...i a dins farcida de ....no sé...soja (???) ....no sé, possiblement ho debia dir a l'envoltori, però amb el japonès...no m'atreveixo!
Primera sorpresa va ser que era flonja...i la segona ...mossegar sense saber que hi pots trobar....s'em va fer estrany... sempre hi ha sabors per a descobrir....


Aquesta galeta no tenia missatge...com les del feisbuk...però des d'aquí us n'envio un:
"Feu tot el possible per que els vostres somnis es facin realitat, i malgrat les adversitats, mostreu el vostre millor somriure...serà tot més fàcil!"
(family un petó)