Ravioli di funghi ai funghi....

La pasta...què n'he de dir?...és el recurs fàcil...què tinc per dinar? tinc gana...molta gana...i no tinc res preparat per menjar...qui no ha menjat mai un plat d'espaguetis amb un raig d'oli, parmesà i orenga? O uns fusselinis amb tonyina i maionesa? o uns macarrons amb salsa de tomàquet de l'àvia?...En definitiva... plat únic!
Des de que l'aparell per fer pasta va aparèixer a casa...(no us ho creureu però...el va portar un Rei Mag!!!....) la veritat és que encara no l'he fet servir tot: a part de la màquina per fer la pasta portava també un parell de complements, el de raviolis (avui us toca) i l'altre per fer canelons (un altre dia!)...Si, si...raviolis!!! Acostumada a comprar els del Buitoni, normalment facits de formatge ricota i espinacs o els de 4 formatges,... o pels dies més especials comprats frescos de la parada del mercat, he descobert que passar unes hores fent raviolis és entretingut però senta moooolt bé!!!
Només necessitem farina, ous, i el que volguem posar a dins...
Tinc a casa uns ceps secs, de Cal Coll, entregats en mà per la Montse...moltes gràcies de nou!!! que feia dies que veia la bossa a l'armari de la cuina i pensava on els podria posar...dins la pasta ha estat una molt bona tria!

Posar els ceps secs amb aigua, hidratar-los fins que estiguin tous, reservem l'aigua que ens servirà també per coure'ls.

Agafem una ceba, la tallem ben fina i la posem a rostir a foc molt lent amb una mica d'oli i un bon pols de sal... anar remanant i quan estigui fosca hi posem els ceps, i una mica de l'aigua que els hem hidratat...ho he tingut tot a foc lent poc més d'una hora, afegint aigua de ceps quan ho necessitaven! Ha quedat un farcit de ceps que es desfeia a la boca...el mateix que he posat pel damunt dels raviolis!

Per fer els raviolis, primer hem de fer la pasta, en un bol gran barrejar els 250gr de farina de reposteria amb 2 ous grans, i una mica de sal, ho fem amb les mans fins que quedi com una bola que acabarem d'amassar fora del bol a sobre d'un plàstic (recomanen no fer-ho sobre el marbre de la cuina!). Si s'enganxa als dits hi afegim una mica de farina...un cop feta (queda una bola perfecte) la deixem reposar mitja hora, per després treballar-la.

Passat el temps, fem 4 parts iguals de la bola de pasta i seran aquestes parts més petites les que anirem passant per la màquina fins a tenir 4 llàmines de pasta de la mateixa mida. Seguint les instruccions de l'aparell juntem dues de les llàmines, incorporem l'aparell dels raviolis i llavors posem la bareja dels ceps i ceba a dins, i fem girar les llàmines de manera que la pròpia màquina fa els raviolis... quedant una quadrícula farcida que només caldrà separar.

Els separem i els bullim amb molta aigua i sal. Jo, els he cuit al dente...i amb uns quants ceps pel damunt...ja es poden menjar!!!




El temps que m'he passat a la cuina ha valgut la pena!!!!

La Ràpita...

Ui...quin més de març més aturat...i això que ha estat "mogudet" i per sort... encara no s'ha acabat!!!!...
Un dia a Sant Carles de la Ràpita, un sol fantàstic i un airet agradable...per començar bé el dia...de primer un vermut Rapitenc, els rapitencs n'estan orgullosos del seu vermut, he de dir que només en pots veure un, i millor menjar alguna cosa, si no entre el vermut i el sol, més val buscar un lloc amb sombra i fer la migdiada...
I de segon ...cap a dinar...al "Mesón del Puerto" al C/Sant Isidre...que des de que vaig tastar les ortigues de mar...inconscientment les he buscat...i allà les fan arrebossades....i boníssimes!



Un arròs negre...deliciòs...



I per beure un Gramona Moustillant...un vi blanc d'agulla que la relació qualitat-preu és prou bona!

Sant Carles de la Rapita...preciòs i la gent....encantadora!

Jornades de la Galera...

Del 11 al 27 de Febrer s'han celebrat a Cambrils les 7es jornades de la Galera, amb un munt d'activitats i restaurants que fan menús amb galeres. Com sempre, diem que hi anirem, però per una cosa o una altre no hi anem!!! Aquest any amb les companyes de feina vem dir d'anar-hi, i diumenge 27 de Febrer, amb un dia de sol però fred cap a Cambrils a degustar les galeres al port de Cambrils...fideus amb galeres segons la recepta tradicional d'abordo de la Confraria de Pescadors de Cambrils i degustació d'arròs amb canana segons la recepta dels pescadors de la Confraria Verge del Carme de Sant Carles de la Ràpita...

A les onze van començar a vendre tiquets, un plat amb arròs i fideus i una copa de cava, vermut o aigua per 3€...quan erem a la cua, ja ens van dir que els fideus s'havíen acabat, per tant sols arròs...però ni així! Van fer curt amb les 1000 racions preparades, i jo no sé si per culpa del vent que bufava no en van fer més o si no ho tenien previst...ens vem quedar amb la bona olor que feia...

I...un altre any sense tastar-les!!!
La qüestió és que va quedar pendent menjar galeres, i...cap a comprar galeres, el dia que vaig anar al mercat no ni havia de fresques, però vaig trobar-ne de congelades, un kg de galeres a 6€ (tot i que d'altres vegades les havia vist a 5€)...una safata cap a casa, per fer-ne una crema...

Necessitem

1kg de galeres
2 cebes de Figueres
1 dent d'all
Tomàquet
Sal i pebre
Aigua
1 got de vi blanc

En una cassola amb oli, sofregim les galeres, un cop descongelades, quan agafen color les treiem i en reservem unes per la decoració del plat. En el mateix oli, i posem la ceba tallada petita i l'all, i deixem que es faci, hi afegim el tomàquet, jo aquest cop vaig fer servir concentrat de tomàquet, típic italià, que té un gust diferent...m'agrada! I quan està llest i afegim les galeres i el got de vi, i deixem que s'evapori. En un altre cassó hi tindrem escalfant l'aigua, i quan bulli l'afegim a la cassola de les galeres. Ho deixem coure 20 minuts, i amitja cocció hi posem sal i pebre blanc. Passats els 20 min, ho triturem i pasem pel xinès.
A emplatar i a menjar:



La crema va sortir boníssima, però la galera, quan la menjaves es notava que era congelada, el proper cop ja ho decoraré amb gambes o escamarlans o ...qualsevol altre cosa!



Bon profit

...Fòrum gastronòmic de Girona...

Diumenge 20 de Febrer de 2011... a matinar!!! Direcció Girona! Cap al Fòrum, bé!!!
Arribada a destí vora les onze, acreditacions i cap a dins!...saludar als primers bloguers!!!



Una ullada ràpida i apuntar-nos a l'activitat que feien a la una a la sala de l' ATENEU: Tast de vermuts, olives i llaunes...(ja us en parlaré!!!)salutació a més blogers...i just al mateix lloc a dos quats de dotze començava el Taller de postres i pastisseria per fer a casa, amb Josep Mª Ribé, la Carme i el seu marit ens van incitar!! Gràcies Carme!! ...una casualitat del tot encertada que ens va portar de la mà d'aquest mestre xocolater a una xerrada amb degustació, molt i molt intressant!!! Sempre recordes, com per exemple com fer-ho per a temperar la xocolata, i sempre n'aprens de noves, com el "truco" per evitar està pendent de la temperatura i l'espàtula i que la xocolata quedi ben temperada! I com no, moltes altres coses que t'agafen ganes de fer-les en aquell mateix moment...començar el dia amb un tast dolç...si, si, en Josep Mª Ribé...



Si l'interlocutor transmet les coses, aquestes s'aprenen, i aquest cuiner, sense deixar de parlar ni un moment (bé, excloent el minut que es va fer per en Santi Santamaria!! és clar!)...ho va fer, transmetre les ganes de fer pastissos...i de treballar amb xocolata!!!mmmm!

Per començar, i havent arribat cinc minuts tard a la presentació ens va fer aquestes galetes, que per títol aquest:

SABLÉ D'ATMETLLES, CREMÒS DE CAFÉ I XOCOLATA BLANCA, AMB PLÀTAN AL TOFFE DE CAFÉ



Excel.lent!! de veritat...avui he tingut el plaer de mig recordar-les, doncs he copiat la recepta del sablé d'atmetlles...amb permís del mestre!

275 gr de mantequilla pomada
170 gr de sucre glass
65 gr d'atmetlles torrades en pols
65 gr de rovell
3 gr d'impulsor (...el Royal, de sempre!)
2 gr de sal
450gr de farina

En un bol gran hi posem la mantequilla pomada amb el sucre, i l'atmetlla torrada en pols, segons ell ho batem amb la batedora i la pala, aquesta part ens la vem perdre, i jo ho he fet tot directament amb la pala. Després i afegim els rovells, i per acabar la sal, farina i l'impulsor. Ha de quedar una barreja perfecta, estirar-la sobre una placa i deixar reposar a la nevera unes hores. Després llaminar-la a uns 5mm de gruix i segons ell coure-les dins d'una anella, jo només n'he cuit una dins de l'anella, doncs només en tinc una (ups!) però la trentena que m'han sortit...han quedat perfectes!!
Posar-les al forn, durant uns 20 minuts a 175º

El resultat, aquest:



Me les menjaré per esmorzar, i així tastaré aquestes gelees del MUSEU DE LA CONFITURA de TORRENT, una d'albercoc i l'altre de maduixa i pebre Sechwan...que vaig guanyar al fòrum gràcies a EL PERIòDICO i al seu espai GOURMET...hagués preferit que em toqués el viatge!!!.... però qui no es comforma és per que no vol...(doncs també em vaig emportar un formatge de Maó...!!!)




En un moment i abans d'acabar ens va fer aquestes ROQUES de CEREALS amb COBERTURA DE XOCOLATA AMB LLET... boníssimes!!!


Ens quedava tot un dia per endavant al fòrum! Visca!!!