Clafutís de figues...

Primer de tot he fet un copy-paste de la recepta d'en Roger, com sempre l'he versionat...(amb permís!)
Les figues...recordo quan era petita que si no eren collides de l'arbre no en menjava...ara amb la cuina he retrovat aquesta fruita...i la veritat delicioses...
Aquestes figues no les he collit jo...però podria dir que has estat collides per fer aquest post...més de la meitat les vaig portar al meu pare, que per diferents motius no van arrivar en forma de pastís, però aquí una mostra:

I de la resta.... avui he fet un intent de clafutís:
300gr de figues
Anís
3 ous
50 gr de sucre
50 gr de farina
1 cullerada generosa de mató
Un pols de sal
Mantega
I sucre glas per a decorar

Primer de tot pelar les figues i posar-les amb un bol, la recepta original hiposa un rajolí d'anís...jo l'anís el tinc dins d'un vaporitzador, per tant he perfumat les figues amb anís...i les he deixat reposar...
Pre-escalfar el forn a 200º
En lloc del motlle rectangular, he fet servir motlles rodons...els he untat amb mantega, i els hi he posat dues cullerades de figues en cada motlle (més o menys), he omplert 6 motlles i he omplert un motlle amb les figues que han sobrat amb una culleradeta de sucre (per acompanyar la foto!). En un bol gran he batut els ous amb el sucre, fins que ha doblat el seu volum, després el mató, la farina i el pols de sal... he acabat d'omplir els motlles amb la barreja...i al forn...
Els he tingut uns 25 minuts....he apagat el forn i he posat el motlle ple de les figues restants...

I a muntar el plat:

A la culleradeta de figa i he posat una miqueta més d'anís...i li ha donat un gustet molt bo!

Espero que amb aquest clafutís de figues salvem la temporada de les figues...

Gràcies per les figues...boníssimes!

Sticky rice

Aquí va la meva segona aportació al HEMC 36 d'aquest mes, és l' sticky rice, bé la traducció és un arròs enganxòs...aquesta manera de fer l'arròs és típic de LAOS...i ja em perdonareu però van ser les darreres fotos que la meva màquina va fer...(i encara no està recuperada!!!!).

Bé jo no he anat a Laos, però una miqueta de Laos va venir a mí...Els laosians no mengen pà, fan servir aquest arròs d'acompanyament. És enganxòs, se'l menjen amb les mans amb qualsevols cosa, i segur que serà picant...

Primer necessitem "sticky rice" el trobarem aquí als supermercats orientals.

Posar la quantitat que necessitem cobert amb aigua, ha d'estar remullant-se durant tres hores.

Una hora abans de menjar tindrem una cassola amb força aigua al foc i quan bulli hem de posar l'arròs dins d'aquest recipient , el taparem, i sobretot que no toqui l'aigua... i és courà amb el vapor d'aigua: És curiòs però els laosians tenen els estris fets a mida per fer l'arròs: la part de bímac és diu houad, la cassola on possen el houad és diu maw nung i tenen fins i tot una mena de forn per coure-ho que és diu kon sao i l'encenen amb llenya.

Deixarem que es cogui l'arròs durant uns 45 0 50 minuts, tot quedant així:

I bé, per servir-lo el posem en aquets contenidors d'arròs que depén del lloc on estiguem seran diferents, aquests són els de la capital Vientiane:

Ho acompanyarem amb qualsevol plat...laosià com un lap kai pa (algo així com a pollastre salvatge trossejat i evidentment amb picant!!!!) per sucar-hi....l'arròs!

Tatin de préssec

Darrerament me'n adono que les mares es preocupen pels fills, per a qualsevol cosa...i la meva especialment es preocupa pels seus fills, en dono fe! (...el pare també més a la seva manera, je je je) i qui cuida a la marona????

Em va portar un préssec dels que a mi m'agraden...

Doncs bé, vaig comprar pasta de full...per a fer-lo en tatin...

La tarta tatin, originalment feta de poma, és la meva perdició....però mai he gosat abusar-ne...

Vaig rentar i pelar el préssec, i el vaig tallar a trossos...en una paella calenta el posem amb mantega i sucre...aquí si sou molt dolços hi poseu més sucre, o sucre moreno, o de canya, o "aspartamo" si el voleu fer una mica light...i mantequilla si el tros és una mica generòs millor... i a foc lent i anem remenant. Afegim una culleradeta d'esència de vainilla líquida (o en pols..).

Mentre prepararem la pasta de full, jo la vaig tallar i posar en motlles individuals...esperar que el forn estigui calent a 180º, i 10 o 15 minuts de forn...algun dia hauré de fer la pasta de full...

El présssec ja estarà en el seu punt, omplir els motlles i posar cinc minuts més al forn...:

A l'hora de menjar si tens una cullerada de gelat....millor...si no sense!

Boníssim!

Tataki de Tonyina...

Aquí va la meva primera aportació:

He de dir-vos que aquest tema m'atrau...i m'encantaria saber-ne....però mentres tant adapto receptes, en aquest cas de la japonesa el TATAKI DE TONYINA....i primer cop que el faig...

Necessitem un tros de tonyina fresca (depén de quantes persones) jo vaig fer uns 250gr
Pebre negre
Oli de sèsam
Salsa de soja japonesa
1 tros de jengibre fresc

Netejem a consciència la peça de tonyina, espines i nervis fora!. Cobrim tots els costats de la tonyina amb pebre acabat de moldre. La deixem reposar fins l'hora de menjar.

Tallem el jengibre a llàmines fines i les escalfem amb unes gotes d'oli de sèsam en una paella, en aquest oli on haurem saltejat el jengibre i passarem la tonyina. Un cop el jengibre estigui daurat el treiem de l'oli i el deixem amb paper absorvent per que tregui l'excès d'oli i el cobrim amb salsa de soja.
Com que l'oli estarà calent, i amb flaire de jengibre, i posem la tonyina i la deixem fer per cada un dels costats, ha de quedar feta de fora i crua de dins...
Tallem a daus i servim amb la soja i el jengibre.


El proper cop una menys de temps...

El posar-vos a la boca un tall de tonyina, un de jengibre i la soja...és una delícia... la tonyina com que era fresca es desfeia... us convido a que tanqueu els ulls i us ho imagineu!

Tagliatelle al Nero di Seppia....

Els àpats a Roma:...sens dubte vaig beure més que menjar...i va ser degut al CALDO que feia, de mitja estàvem a 35º amb un sol de justícia...que queia sobre els milers de turistes...sort de les fonts per tot arreu, i que funcionàven, rajava aigua fresca i boníssima...

De les típiques botiguetes per turistes ni havia moltíssimes, he de dir que les coses que podies comprar les troves perfectament aquí a botigues especialitzades, però de visita obligada:

En quant al menjar, aquí és on potser tinc moltes coses pendents, una Enoteca situada al Vicolo della Vaccarella i al restaurant que hi havia en aquella mateixa cantonada la Via delle Coppelle...(no vaig pendre nota de cap nom....) però l'ambient i els plats eren genials....

I el que potser a sobtat més: no vaig tastar la pasta, em van venir de gust altres coses....però un paquet va venir cap a Cambrils, junt amb un parell de trossos de formatge parmesà del Reggiano:

I per a fer els tagliatelle:

Un grapat de musclos

Un grapat de rossellones

1 porro

1 got de vi blanc

Aigua

Els tagliatelli

Orenga

Sal i pebre al gust

Primer posar les rossellones cobertes d'aigua i sal per que deixin anar la sorra.

Netejar els musclos i posar-los en una cassola fins que s'obrin.

Mentre saltejarem el porro que haurem tallat ben petit. Quan els musclos estan oberts els reservem. Posar les rossellones en una cassoleta petita i quan comencin a obrir-se afegir un raig de vi blanc. Quan estan obertes posar els musclos i les rossellones junt amb el porro.

Llavors ja tindrem una cassola amb aigua bullint amb sal, un pols d'orenga i una mica de pebre. Tirem el vi blanc restant amb el sofregit i els tagliatelles a la cassola, aquí dependrà dels gustos i de la duresa de l'aigua, segons els italians al dente...nosaltres dos minuts amb l'aigua escorrem i tirem amb el sofregit i deixem un minut més.

I a fer plats:

El toc final....parmesà ratllat pel damunt i a menjar!

I el vi...un blanc....allà un CORVO del 2008 de Sicilia...però aquí que tal un ILERCAVONIA de la Terra Alta del 2008...un vi que sorprèn al gust...però molt més al nas...

Segurament faré un Roma àpats 2!

Muffins de Xocolata...

... a vegades no tens ganes d'escriure, o no tens ganes de cuinar o la càmera de fer fotos s'ha espatllat o internet no va de cap de les maneres...i són coses no tenen solució en "el moment" que tu vols, per això deixeu-me que segueixi amb les petites coses... aquest cap de setmana hem tingut dinar familiar...han vingut tots a veure'm...i he fet uns muffins de xocolata...el més petit de casa encara no en menja, però el meu germà petit és un xocoadicte com jo!

220gr de farina

2 cullerades de postre de llevat en pols

80gr de cacau

100 gr de sucre (millor sucre glaç)

2 ous

2 cullerades d'esència de vainilla

90 gr de mantequilla

Uns trossos de xocolata d'almenys 70% de cacau, trencats a trossos petits (tants trossos com muffins)

Pre-escalfar el forn 180º

En un bol barrejar els ous amb la mantequilla, després el sucre, l'esència de vainilla, el llevat i la farina, i finalment el cacau... sobretot que no quedin grumolls...

Ja està a punt per omplir els motlles, posar la meitat de la massa als motlles, deixar caure el tros de xocolata al mig i acabar d'omplir l'altra meitat del motlle.

Posar 15 minuts al forn i llestos.

Si fas servir motlles grans en surten uns 10 i si fas servir motllos petits en surten el doble.

Un consell abans de menjar un toc de microones.

I el resultat:

I el més dolç....és a dins...com sempre!
He de dir que les pastes de l'àvia van triomfar més que els meus muffins però em sembla que també els hi van agradar...el fet era que la marona havia fet una paella boníssima...i es clar ningú volia postres!

Però bé, tot i tenir aquella sensació d'estar vivint un "déjà vu"... faré el que millor sé fer...aferrar-me a les petites coses....i a seguir endavant!

Roma...

Sens dubte Roma és preciòs...la Ciutat Eterna....si hi has d'anar fes-te amb una bona guia, un bon calçat, i una bona planificació del viatge!

I si com jo, pots gaudir l'estada amb una persona que se sent un Gladiador, i a més és un enamorat de Roma....millor que millor...


Tres dies donen per molt...més de 1500 fotos...moltes coses visitades i moltes coses que van quedar pendents...Jo com possiblement qualsevol que hagi estat a Roma vaig tirar uns cèntims a la Fontana di Trevi per assegurar-me la tornada!

Ha estat un viatge curt però intens, molt intens...vem fer cas de recomenacions de companys que ja hi havien estat, també de la documentació dels pares...i internet: GENIAL!

Gràcies a la ROMA PASS moltes de les coses les vem fer gratuïtes o amb un agraït descompte i el més important transport públic free!

Us deixo unes fotos, potser no les més maques, però si són una petita pincellada.... i les que queden al tinter...aniran a l'àlbum...

No sé si anomenar els llocs o no:

Els ponts....i les vistes....i algún transport públic que no era gratuït:

Les fonts...sort d'elles per paliar l'exceciva calor que van fer aquells 3 dies, els Srs del temps en deien CALDO...

La quantitat de places, la peculiaritat dels carrers adoquinats, les fonts, la quantitat d'esglèsies per tot arreu...a cada un dels barris restes de Roma...i romans, bé potser a l'agost erem més turistes passejant i passant calor...però va valer la pena...

Em van decepcionar una mica els mercats, per fet de ser estiu i estava tot CHIUSO PER FEIRA...(respecte al menjar ja en parlaré un altre dia)

I com no... estan a Roma ens vem sentir prop de Déu, per començar l'hotel era un antic convent de monges a la Via Urbana, i després mostres a tot arreu :inclús dins la basílica de Sant Pere i als Museus Vaticans....

He de dir que sants, verges, àngels i Papes...i simbols de Papes...també van ser fotografiats!

Vosaltres veu poder fer fotos dins la Capella Sixtina? (la resposta me la guardo...no sigui que em tanquin el blog!)...i l'altre: veu fer fotos de la roba estesa? o dels carabineris? o de les motos?...mmm....

Vull pensar que tornaré a Roma....em vaig quedar amb les ganes de veure moltes coses, com la Fontana delle Tartarughe, passejar per la Villa Borghese, menjar en un restaurant Kosher al barri jueu, tastar la pasta o pendre un capuccino calentet...(...no ho vaig fer...exactament!)

I a part de trencar la càmera de fotos, i quasi perdre l'avió de tornada...us la recomano...