Tempura de flor de carabassó!

A punt de començar la tardor, aquella nostàlgia dels dies d'estiu, aquella calor que ara enyorarem... i aquell producte d'estiu, que ben aviat deixarem de tenir i com sempre haurà passat l'estiu i no n'haurem gaudit com haguéssim volgut!

Sinó m'afanyo ja no puc penjar aquesta recepta!!!

Tempura de flors de carabassó:

Aquestes flors van ser un regal d'agost, en plenes vacances meves... cuinades acabades de collir i la foto va aparèixer a principis de setembre...allò que diem, cuines avui, fas la foto, t'ho menges fred o l'endemà i ho publiques a trossos i a bocins, i si fas un "stories" a instagram...es publica per parts...bé...


La veritat no volia deixar de publicar aquesta recepta, doncs a casa sempre les hem fet arrebossades tal i com fem els bunyols de carxofa (atenció recepta de la mami de l'any 2008!!!). Fa dies de la recepta (sempre penso que l'he de millorar jejee)
I degut a la meva passió per la cuina i l'estima per tot el tema oriental... fa un parell d'anys les vaig versionar en tempura, i fins ara no en penjo la recepta...


La tempura la fem amb 3 parts d'aigua freda i 2 parts de farina de tempura, un pols de sal (o no, depenent de què és la tempura) remenant i si queden grumolls no passa res, els trobarem en forma de boles sobre la flor!

I en dic falsa tempura, per què faig servir les proporcions de la tempura i faig servir farina d'arròs, que tampoc és farina de tempura, però és d'arròs i com que en fan els motxis (per cert recepta pendent també) així se li ha quedat!

I les dues parts d'aigua les substitueixo per gasosa fresca. Ho barrejo tot junt, un pols de sal, queda una massa líquida i no masses grumolls. ho deixem a la nevera, amb un bol amb aigua i glaçons (un fred bany maria) a sota per mantenir la frescor.

Netegem les flors (poden tenir formigues!) i les banyem per la massa.

Tenim un cassó (tipus el d'escalfar la llet, petit i un pèl fons, així estalviem oli i és el més semblant a una fregidora) amb oli calent i banyem les flors, quan comencen a enrossir les traiem de l'oli i les passem per paper absorbent (per retirar l'excés d'oli).
(les flors les faig amb oli de gira-sol, altres verdures o peixos amb oli d'oliva!)


I ja les tenim a punt per posar sobre l'amanida!

Aquesta anava amb albergínies a la nanbanzuke (en escabetx) però us ho explico un altre dia!! voleu?


flor de carabassó
Un regal, de l'hort a l'olla!


tempura, flor de carabasso
Pintem les amanides amb tocs diferents!
I com m'agraden la varietat d'amanides a l'estiu, i el que més m'agrada el producte de temporada!!!! Ara vindrà el fred i a mi, no em venen de gust, massa fredes! No?

"CALLOS A LA MADRILEÑA"

Com ha anat l'estiu? I les vacances? Què hauria de fer per què tornessin a començar les vacances? jejeje 
La veritat no em puc queixar, com que no havia fet quasi vacances, vaig començar a fer-les tard i forces dies, com sempre volent fer moltes coses i acabant fent-ne d'altres totalment diferent... 

Potser que comenci l'activitat blocaire, no?  I ho faig amb una recepta que mai em pensava que posaria al bloc... "CALLOS A LA MADRILEÑA" a casa meva mai ha estat tradició ni fer ni menjar tripa, però a casa l'Albert si!  Us diré més, jo tot el que són menuts... ben pocs (amb l'excepció del fetge de pollastre rostit!)

A vosaltres us agraden? en cuineu? en cuineu però no en mengeu?

L'Albert diuen que els fa molt bons, i feia dies que volia fer-los a la Madrilenya, i aquest estiu l'he ajudat a fer-los!

Necessitem per 6 persones (més o menys)

1 kg Tripa de vedella  
400 gr de careta de porc (també pot ser morro o orella)
2 peus de porc sencers
1 xoriço vermell asturià
1 Morcilla asturiana

2 cebes de Figueres
1 tomàquet ratllat
1 got de vi blanc sec (per cuinar)
2 cc Pimentó dolç
2 cc Pimentó picant
3 fulles de llorer
Sal 
Oli d'oliva


Comencem amb els peus de porc i la careta que els posarem amb sal a la nevera un dia i mig per a curar-los bé.

Dessalem els peus i la careta, posant-los en aigua una mitja hora.

Com que comprem la tripa bruta, doncs és més saborosa, l'hem de netejar bé. En una olla gran posem els "callos" tallats a trossos quadrats (2 cm per 2cm, més o menys), la careta tallada a bocins (de la mateixa mida que la tripa) i els peus tallats per la meitat. Ho cobrim tot amb aigua i ho fem bullir uns 20 minuts per treure totes les impureses. Passat el temps, ho colarem, i canviarem l'aigua, junt amb una ceba pelada i sencera, i tres fulles de llorer. No hi posem sal, doncs els peus i la careta ja li donaran el toc de sal, si després queda dolç, ja n'afegirem.
Ho posem a bullir, al menys tres hores a foc fluix.

Al mateix temps en cassola farem el sofregit. Tallem la ceba a la brunoise (ben petita) i la sofregim, quan comença a agafar color, posem les cullerades de cafè de pimentó, dolç i picant, remenem bé amb compte de que no es torri (sinó pot amargar) i afegim el got de vi blanc. Quan s'hagi begut el vi, afegirem el tomàquet ratllat, i tres cullerots d'aigua de bullir la tripa. 
Quan està fet, hauran passat més o menys 45 minuts, ho aboquem a la olla on s'està bullint la tripa, peus i careta.

Quan ha passat un parell d'hores (encara li queda una hora de cocció), punxem la morcilla i el xoriço per què deixin anar els seus greixos i els posem sencers a la cassola. Aprofitarem per tastar de sal i picant i rectificar si cal.

El xoriço i la morcilla són asturians, per què tenen un toc fumat, i li deixen un gust molt bo.
I els peus de porc, li donen la untuositat de la gelatina al suquet que queda.

Passades les tres hores de cocció, mirem si la tripa està feta, si és així, parem el foc. Traiem la morcilla, xoriço i peus de porc i deixem refredar. Un cop freds tallarem la morcilla i xoriço. I aprofitarem per treure els ossos dels peus de porc i tallar-ne la carn. Ho tirarem tot a l'olla altre cop.

Ho deixem reposar un dia per l'altre, dins la mateixa olla i serà molt més bo (diuen els experts jejejeje)

Cal parar la taula, un bon plat de tripa, un bon vi negre i un bon tros de pa.

I si t'agraden ... en gaudiràs!





Gràcies per llegir-me i per deixar un comentari si ho voleu!