Ganxetes Tour 2013!!!!

Dia entranyable a Reus...la ganxeta Dolça junt amb el Gastroblocaire Òscar van organitzar-nos una trobada, aquest cop,  per les nostres terres.

El WhatsApp de Reus i rodalies feia dies que treia fum... El dissabte va arribar i el temps, a finals d'octubre ens va acompanyar!! Fins i tot massa calor i tot!

Començàvem a La Selva del Camp a la Cooperativa Coseva, malauradament no vam poder veure el que anàvem a veure... com entraven les olives arbequines i sortia l'oli de primera premsada... Ens haurem d'esperar uns dies per a tastar-lo, per sort jo ho tinc a la vora i us dic que és l'oli que més ens agrada a casa!! llàstima que no el tastèssiu, de veritat.

Una visita ràpida, unes compres (ametlles i avellanes torrades) i ja que a La Selva feien la Fira Medieval una passejada per allà i saludar a uns quants "salvatges" coneguts... Quant de temps!!!

La Selva del Camp

A l'una ens esperaven al Vermuts Miró. En Gerard i en Carles de la família Miró i en Diego Delgado, l'enòleg, que ens van rebre amb els braços oberts. Estimen el que fan i així ho transmeten. Per part meva jo els hi tinc una estima especial, doncs, com m'imagino que fan amb altres projectes, patrocinen a un nano de l'Aleixar, l'Eugeni Prieto en el seu projecte "Tots amb la Laia". La Laia és la neboda de l'Eugeni que té un retràs generalitzat, i... la veiéssiu, és una nena feliç, malgrat la discapacitat. Eugeni, endavant amb el teu projecte sé que ho aconseguiràs! (petons per a tots!!!)

I què té el vermut? una fórmula secreta que evidentment no ens van desvetllar, però ens van explicar com el fan, jo vaig descobrir coses que desconeixia, com que el fan de vi blanc del bo, sempre havia pensat que el feien de vi blanc de baixa qualitat. El seu color vermell... és del sucre caramel·litzat... i les herbes, com han pogut arribar a barrejar unes 50 espècies (llavors, fulles, arrels, tiges... depèn de l'herba)... vaja com a "El Perfume"!!! Encisador!!!

Degustació de vermuts per finalitzar... ara em perdonaran, però a mi el vermut vermell m'encanta, i he de dir que en sóc consumidora de vermut (potser des de fa cinc anys, només!), doncs el record que jo tenia era de quan era petita. El meu avi feia el vermut al casal del poble i el barrejava amb sifó, la vegada que me'l va deixar tastar ho vaig trobar horrorós, no en volia ni sentir a parlar. L'altra cosa que havia tastat el Martini, i tampoc m'agrada gens, per tant ho vaig posar tot en el mateix sac. De fet el vermut blanc, l'associava al Martini i tampoc el tastava. Qui m'ha vist i qui em veu!!!

La degustació va començar, com si fos una cata de vins... però de vermuts... i em quedo amb el vermell reserva!! El meu objectiu a partir d'ara és buscar donzell per associar olors...Visca Vermuts Miró!

Ens van obsequiar amb un botella del meu preferit!!! Moltes gràcies

Vermuts Miró

I cap a dinar a La Giberga, la Mai, ens va preparar un menú deliciós, i com sempre...la companyia dels blocaires!

 Posar cara a blocs, i retrobar a veritables amics. Moments com els de dissabte fan que aquest bloc encara estigui actiu. ;)

Mai, tot boníssim. I aquesta albergínia dels calamarsons brutaaaal!

A veure si no em deixo ningú: (la foto de grup l'afagiré en breu)...La Nuni i el Miquel, el Manel i la Marina, el Manuel, l'Òscar i la Cristina, la Laia, l'Olga, la Glòria Dolça, l'altra Glòria, la Mon, la Sandra i el Xavi, el Jose i la Montse, l'Anna, la Irene i la Vanessa, l'Agustí, la Laura, la Mercè i la Nani. I dues noies més!!!

Vaig trobar a faltar a la Txell i el Quique!!! Molts petons vermells!! I una gran sorpresa veure a en Martí ( i la nòvia!!!que no recordo el nom!)...s'ha fet gran!!! Mil èxits en els vostres projectes!!!

En definitiva, un dia rodó.

Ca la Teresa a Capafonts!!!

Estem a mitjans d'octubre, de vacances i amb un clima estiuenc... després d'una passada per les Illes, ara toca setmana de repòs, aprofitar per fer moltes coses pendents, però en definitiva acabant fent altres coses.

Avui d'excursió! teníem pendent des de fa temps la visita a la font de la Llúdriga a Capafonts, una de les rutes que ens faltava per les Muntanyes de Prades. Aquesta setmana havia de ser la boletaire, però amb aquest temps... poca  cosa per les nostres terres... això si, avui hem descobert algun racó interessant!!!

Capafonts

El dia ha començat una mica tort, ja que per arribar al punt de sortida de la ruta hem pres el camí llarg... començàvem a caminar una miqueta més tard. Avui trobar l'inici ha estat força senzill, que no sempre ha estat així, segurament perquè han arreglat el camí darrerament. Tot perfecte, arribar a la Font de la Llúdriga i caminar vora el riu Brugent... refrescar-nos els peus en una aigua gelada...no té preu!! (potser ens ha faltat una mica de cansament... una ruta molt fàcil!!!).
Una passejada pel poble i a dinar.

Al carrer Major hi ha el menjador rural de Ca la Teresa, els dimecres te tancat, però avui tenia un grup i ens ha acollit a dinar. Quan dic acollit, és com ens hem sentit ... Acollits per una dona encantadora, bona conversa, un àpat casolà excel·lent a molt bon preu, ... a gust, vaja!.
La Teresa fa tres anys que porta aquest negoci, per problemes de salud va haver de deixar la seva anterior feina, i amb il·lusió va untar aquest menjador rural (crec que és l'únic que hi ha a Catalunya!!!) Menú casolà amb productes propers, un km 0 sense homologar, però rebò!

Amanida: amb enciam de l'hort, uns tomàquets cirera fregidets, i una mica de pastanaga

Escudella com la de casa!!!

 De segon el que volguéssim a la brasa, conill i llonganissa de Capafonts (boníssima). I pa torrat a les mateixes brases!

Per acompanyar uns fesols i uns tomàquets fregidets.

 De postres gelat de mató amb mel (haurem de tornar a tastar el flam de mató!)

I flam d'ou:

 Per rematar un trosset de formatge de cabra, un licor de farigola i un café...

Que més podríem demanar per un dimecres!!!
Gràcies Teresa per l'atenció que has tingut amb nosaltres!!!

CA LA TERESA
C/Major 12
Capafonts
977868341-680632956

Pastís de xocolata!!!

Avui és un dia especial!!! Començo vacances!!! Què tal si ho celebrem amb un pastís de xocolata?

Aquest estiu, vaig comprar-me un parell de llibres de cuina, un la vaig cagar ( ups perdó) i l'altre m'està encantant! Aquest és "El arte de la pastelería" de Mich Turner

, un llibre que hi ha unes receptes bàsiques, que sempre van bé! i una altra part que és tot de decoració amb fondant!
La veritat que el fondant no m'agrada gens, però queden uns pastissos molt xul·los! Per sort als meus nebots sí que els hi agrada!!!

El pastís de xocolata que més he fet, i que més m'agrada és el pastís de l'Eloi... Versionat o no, és fàcil i el resultat molt bo. Aquest que us presento és molt bo també, però porta una mica més de feina!!!

Per dos pastissos de 20 cm, que aniran muntats un sobre l'altre, necessitem:

200gr de xocolata del 70%
250 gr. de mantega sense sal

350 gr. de sucre morè

5 ous mitjans

1 cullerades d'essència de vainilla

140 gr. de farina

Melmelada de pastanaga (per juntar les bases)

Per la cobertura una ganache de xocolata!

125ml de nata

250 gr. mantega sense sal tallada a daus

500 gr. de xocolata del 70%

Es nota que vaig fer massa cobertura, no???

Posem el forn en marxa a 160º

Desfem la xocolata al bany maria (o al microones!!)

En un bol gran, batem amb unes varetes elèctriques la mantega i el sucre, fins que quedi una massa flonja. Tot seguit anirem afegint els ous d'un a un, anant batent... Afegim la xocolata i la farina tamitzada. Queda una massa que al Pol, ja us puc dir que, es llepava els dits!

Ho posem als motlles (que ja haurem posat mantega perquè no s'enganxi!!) i al forn. Uns 50 o 60 minuts. Passat el temps els posem sobre una reixa i els deixem refredar!

Un cop freds, posem la melmelada i els ajuntem, un sobre l'altre.

Preparem la ganache:

Escalfem la nata fins que comença a bullir i retirem. Fondrem la mantega i la xocolata al bany maria, i afegirem la nata a poc a poc i sense parar de remenar. Un cop tot junt, ho batem amb energia (a mà!!!). Cobrim el pastís i ho deixem tot perdut de xocolata!!! La ganache que ens queda la posem en una mànega pastissera i decorem! Jo reconec que em vaig emocionar!!!

Fem unes "virutes" amb xocolata i les posem pel damunt...

Un pastís per triomfar us ho asseguro!!!!