Mini-magdalenes variades!!!

Una cosa tinc clara: Si vols ho pots fer!!!

Fa uns dies hem van fer una comanda, havia de fer qualsevol tipus d’aperitiu per a unes 20 persones, i d’avui per demà...fiu!!! Des de que m’ho van dir fins el moment que vaig decidir que havia de fer, em vaig atavalar una micona. Com m’ho faria? No tenia cangur pel Pol, em faltaven alguns ingredients i no tenia massa temps. 

Vaig optar per fer mini-magdalenes... dolces i salades, i la veritat que és una feinada, però agraïda!
De què les faria???? Les dolces: Les de xocolata negra i xocolata blanca no podien faltar, i les salades: la d’anxova. Després ja pensaria que més!

Necessitem:
250 gr de sucre
3 Ous mitjans
200ml oli de gira-sol
150 ml de llet fresca
300 gr de farina
Un polsim de sal
12gr de llevat Royal

Escalfem el forn al màxim, per que s’escalfi bé el forn.
Posem els papers de les mini-magdalenes al motlle.
En un bol posem els ous i el sucre, i amb unes varetes elèctriques fem que tripliquin el seu volum. Per les magdalenes dolces he fet servir sucre moreno, costa una micona més que incrementi el volum, però val la pena. Afegim l’oli, la llet i  el polsim de sal i seguim batent. Anem incorporant la farina tamitzada i el llevat i ho barregem amb una llengua.
Ara és el moment de separar la barreja en bols, i en un posar-hi els trossets de xocolata (un pel negre i l’altre pel blanc). Els posem a una mànega i omplim els motlles. Els deixem reposar.
Sempre omplirem els motlles i els  deixem reposar, en el meu cas els va marcar el petit, i he de dir que algunes no van reposar gens i van quedar perfectes. La recepta és del llibre "La receta de la felicidad" de la Sandra Mangas!!! 

Detalls de les mini-magdalenes:

Les mini-magdalenes sorpresa, eren de núvol!!!!...Essència de núvol de cal Sosa, i purpurina comestible pel damunt!!! ( jo les vaig trobar massa dolces!)


Les de xocolata blanca i negre, són les que pitjor em van quedar, potser per que el forn no era prou calent, eren les primeres que enfornava.



Les magdalenes d’anxova... el trosset d’anxova només anava per sobre.


I les de pebre: molem el pebre negre dins a la massa de les magdalenes (amb sucre normal, i el polsim de sal era una cullerada de sopa de sal), omplim els motlles i posem grans de pebre pel damunt. Per a mi les més bones...




En total 160 mini-magdalenes!!! A gust de tots!!!

Trufes de te verd...

Ara mirava el bloc... fa pena... darrera entrada del 12 de novembre amb un postre d'estiu... curiós no? com canvien les prioritats quan tens un petit!!! I com m'agrada que canviïn!!! Fins avui no he tingut un moment per assentar-me davant de l'ordinador, un ordinador vellet, que em saboteja tot sovint... però abans d'entrar el post he fet mil coses...i ara m'hi poso!!! La veritat és que cuino poc, però ara més que mai tinc moltes ganes de fer coses, curiosament dolces!!! Però a l'hora de la veritat estic massa cansada per fer-les... mai fins ara havia tingut una llibreta (de paper!!!) on m'apunto el que vull fer, o el que he de fer, i quan ho faig sento un gran plaer tot ratllant el ja fet...allà hi ha notes de tot tipus però, principalment de menjar...

Aquestes trufes eren un pendent del principi de la llibreta, un cop hem vaig fer amb el te verd, ja no tenia excusa, després de fer-les en un parell d'ocasions, ara ja està perfeccionada, tot i que les puc millorar, i com que són tan fàcils de fer i m'agraden tant... les milloraré!!!

Necessitem dos dies per a fer-les, i el resultat, en el meu cas 24 trufes de te verd.

Per a fer-les:

150 gr de xocolata blanca

15 gr de mantega

50 gr de nata líquida per a muntar

cullerada de te matxa

a part per a cobrir-les 100 gr de xocolata negra

Primer fonem la xocolata blanca, es pot fer seguint les instruccions del fabricant, o al bany maria. La reservem.

En un cassó petit, posem la nata líquida i l'escalfem sense que arrenqui el bull. Tot seguit l'afegim amb la xocolata tot remenant, quan està completament lligat hi posem la cullerada de te. Millor tamitzat, i continuem remenant.

Ja està a punt per a posar-la al motlle escollit. Jo en tinc un de mig cercle, ideal per a fer-les, en total 24. Cal omplir el motlle i quan s'ha refredat a la nevera fins l'endemà.




Fonem la xocolata negra i ja podem desmotllar-les. Perquè quedin perfectament sucades, les punxem amb un pal de piruleta (els dels pop-cake!!!) i les banyem de xocolata.


Les posem en una superfície perquè s'assequin.

 Traiem el pal...(Aquesta va ser la versió que hem van suggerir que fes!!! Piruletes de trufes de te verd! Una alternativa!!!)

 ... i posem te verd matxa pel damunt.


Aquesta recepta feia temps que la tenia escrita en un paper i crec recordar que la vaig treure d'un bloc escrit en anglès i que principalment eren tot plats japonesos, però no recordo el nom!!! Llàstima!! quan torni a fer un àpat japonès i busqui quelcom a veure si el trobo (avui l'he buscat i no l'he trobat!!!)


Aquestes trufes no les puc tenir al congelador...doncs, me les menjo!!!! Són una delícia per als cinc sentits, o sis!!! (segons els japonesos!)

Pastís de maduixes!!!


Diuen els homes del temps que aquesta setmana arribarà el fred... Segur?? Abans que acabi el bon temps, deixeu-me explicar aquest pastís. aquest pastís es pot fer amb maduixes, però es pot fer amb qualsevol fruita i farcir del que més us agradi. La base és un pastís de taronja...i la textura és flonja, però poc greixosa...Del llibre de "El arte de la pastelería" by Mich Turner, jo el vaig fer tal com deia... Però prometo repetir-lo amb d'altres farcits i d'altres fruites.



La recepta és entretinguda, però... S'ho val!!!

Per la base necessitem:

4 ous grans

100gr de sucre

25gr de mantega sense sal

50gr d'ametlla marcona (mòlta)

ratlladura de la pell d'una taronja

100gr de farina

2 cullerades de llevat Royal


Escalfem el forn 160º

Preparem el motlle que farem servir, jo vaig fer servir un motlle dels desmuntables de 25cm.

Amb una batedora elèctrica, batem els ous i el sucre, ha de triplicar el seu volum, o sigui que paciència... Amb una llengua afegim la mantega desfeta, les ametlles i la ratlladura de taronja. Després tamitzarem la farina i el llevat a poc a poc. Queda una massa flonja. Ho posem al forn uns 40 minuts, el punxó ha de sortir net. El traiem del forn, desmotllem i deixem refredar.

Per l'almívar de taronja:

Ratlladura de taronja

50gr de sucre

i suc de taronja (a la recepta hi van posar Cointreau, jo no!)

En un pot petit, dissolem el sucre amb el suc de taronja, un cop desfet, incrementen el foc i no parem de remenar fins a aconseguir una textura d'almívar.

Partim la base del pastís i el pintem amb l'almívar.

El cobrim per dins amb crema pastissera i per fora crema pastissera i maduixes.

Boníssim

Magdalenes de sobrassada...un petit luxe de Mallorca!!!

Aquest mes d'octubre hem fet vacances!!! Una setmaneta per Mallorca, allotjats en un complex del tipus tot inclòs... crec que no repetirem! El lloc estava bé, però no pel que a nosaltres ens agrada fer. La idea, m'imagino que és, tindre-ho tot a la vora per no moure't de lloc... apte per estrangers, però pas per nosaltres.  Cotxe de lloguer, i molts quilòmetres... potser no tants com ens hagués agradat, però vam quedar satisfets. Ara ja podem fer l'àlbum, però aquí us deixo un recull de fotos:

Palma, Alcúdia, Pollença, Port de Pollença..., i les platges...mmmm

El viatge era amb Ryanair, i si vols portar una ensaïmada cap a casa, l'has de pagar... per tant, res de res, i a portar sobrassada... Ens havien dit un parell de llocs per comprar-la, per comoditat la vam comprar a Palma. A una botigueta al C/Santo Domingo 1, COLMADO STODOMINGO, ple de dalt a baix de productes d'allà, un colmado dels d'abans. Unes sobrassades ibèriques cap a casa. 

La sobrassada ens encanta i la millor manera de menjar-la és sobre una llesca de pa amb tomàquet, un toc de calor...i a gaudir-ne!


I com que no ens convé menjar-ne massa, unes magdalenes per a compartir!!!

De la meva recepta de magdalenes, l'he variat, no hi he posat el suc de taronja i ho he substituït per a trossets de sobrassada. I per sobre sucre glaç.




El contrast de la sobrassada i el dolç de la magdalena...brutaaaaal!

Ganxetes Tour 2013!!!!

Dia entranyable a Reus...la ganxeta Dolça junt amb el Gastroblocaire Òscar van organitzar-nos una trobada, aquest cop,  per les nostres terres.

El WhatsApp de Reus i rodalies feia dies que treia fum... El dissabte va arribar i el temps, a finals d'octubre ens va acompanyar!! Fins i tot massa calor i tot!

Començàvem a La Selva del Camp a la Cooperativa Coseva, malauradament no vam poder veure el que anàvem a veure... com entraven les olives arbequines i sortia l'oli de primera premsada... Ens haurem d'esperar uns dies per a tastar-lo, per sort jo ho tinc a la vora i us dic que és l'oli que més ens agrada a casa!! llàstima que no el tastèssiu, de veritat.

Una visita ràpida, unes compres (ametlles i avellanes torrades) i ja que a La Selva feien la Fira Medieval una passejada per allà i saludar a uns quants "salvatges" coneguts... Quant de temps!!!

La Selva del Camp
A l'una ens esperaven al Vermuts Miró. En Gerard i en Carles de la família Miró i en Diego Delgado, l'enòleg, que ens van rebre amb els braços oberts. Estimen el que fan i així ho transmeten. Per part meva jo els hi tinc una estima especial, doncs, com m'imagino que fan amb altres projectes, patrocinen a un nano de l'Aleixar, l'Eugeni Prieto en el seu projecte "Tots amb la Laia". La Laia és la neboda de l'Eugeni que té un retràs generalitzat, i... la veiéssiu, és una nena feliç, malgrat la discapacitat. Eugeni, endavant amb el teu projecte sé que ho aconseguiràs! (petons per a tots!!!)

I què té el vermut? una fórmula secreta que evidentment no ens van desvetllar, però ens van explicar com el fan, jo vaig descobrir coses que desconeixia, com que el fan de vi blanc del bo, sempre havia pensat que el feien de vi blanc de baixa qualitat. El seu color vermell... és del sucre caramel·litzat... i les herbes, com han pogut arribar a barrejar unes 50 espècies (llavors, fulles, arrels, tiges... depèn de l'herba)... vaja com a "El Perfume"!!! Encisador!!!

Degustació de vermuts per finalitzar... ara em perdonaran, però a mi el vermut vermell m'encanta, i he de dir que en sóc consumidora de vermut (potser des de fa cinc anys, només!), doncs el record que jo tenia era de quan era petita. El meu avi feia el vermut al casal del poble i el barrejava amb sifó, la vegada que me'l va deixar tastar ho vaig trobar horrorós, no en volia ni sentir a parlar. L'altra cosa que havia tastat el Martini, i tampoc m'agrada gens, per tant ho vaig posar tot en el mateix sac. De fet el vermut blanc, l'associava al Martini i tampoc el tastava. Qui m'ha vist i qui em veu!!!

La degustació va començar, com si fos una cata de vins... però de vermuts... i em quedo amb el vermell reserva!! El meu objectiu a partir d'ara és buscar donzell per associar olors...Visca Vermuts Miró!

Ens van obsequiar amb un botella del meu preferit!!! Moltes gràcies


Vermuts Miró
I cap a dinar a La Giberga, la Mai, ens va preparar un menú deliciós, i com sempre...la companyia dels blocaires!
 Posar cara a blocs, i retrobar a veritables amics. Moments com els de dissabte fan que aquest bloc encara estigui actiu. ;)


Mai, tot boníssim. I aquesta albergínia dels calamarsons brutaaaal!


A veure si no em deixo ningú: (la foto de grup l'afagiré en breu)...La Nuni i el Miquel, el Manel i la Marina, el Manuel, l'Òscar i la Cristina, la Laia, l'Olga, la Glòria Dolça, l'altra Glòria, la Mon, la Sandra i el Xavi, el Jose i la Montse, l'Anna, la Irene i la Vanessa, l'Agustí, la Laura, la Mercè i la Nani. I dues noies més!!!

Vaig trobar a faltar a la Txell i el Quique!!! Molts petons vermells!! I una gran sorpresa veure a en Martí ( i la nòvia!!!que no recordo el nom!)...s'ha fet gran!!! Mil èxits en els vostres projectes!!!

En definitiva, un dia rodó.




Ca la Teresa a Capafonts!!!

Estem a mitjans d'octubre, de vacances i amb un clima estiuenc... després d'una passada per les Illes, ara toca setmana de repòs, aprofitar per fer moltes coses pendents, però en definitiva acabant fent altres coses.

Avui d'excursió! teníem pendent des de fa temps la visita a la font de la Llúdriga a Capafonts, una de les rutes que ens faltava per les Muntanyes de Prades. Aquesta setmana havia de ser la boletaire, però amb aquest temps... poca  cosa per les nostres terres... això si, avui hem descobert algun racó interessant!!!

Capafonts

El dia ha començat una mica tort, ja que per arribar al punt de sortida de la ruta hem pres el camí llarg... començàvem a caminar una miqueta més tard. Avui trobar l'inici ha estat força senzill, que no sempre ha estat així, segurament perquè han arreglat el camí darrerament. Tot perfecte, arribar a la Font de la Llúdriga i caminar vora el riu Brugent... refrescar-nos els peus en una aigua gelada...no té preu!! (potser ens ha faltat una mica de cansament... una ruta molt fàcil!!!).
Una passejada pel poble i a dinar.

Al carrer Major hi ha el menjador rural de Ca la Teresa, els dimecres te tancat, però avui tenia un grup i ens ha acollit a dinar. Quan dic acollit, és com ens hem sentit ... Acollits per una dona encantadora, bona conversa, un àpat casolà excel·lent a molt bon preu, ... a gust, vaja!.
La Teresa fa tres anys que porta aquest negoci, per problemes de salud va haver de deixar la seva anterior feina, i amb il·lusió va untar aquest menjador rural (crec que és l'únic que hi ha a Catalunya!!!) Menú casolà amb productes propers, un km 0 sense homologar, però rebò!

Amanida: amb enciam de l'hort, uns tomàquets cirera fregidets, i una mica de pastanaga



Escudella com la de casa!!!


 De segon el que volguéssim a la brasa, conill i llonganissa de Capafonts (boníssima). I pa torrat a les mateixes brases!

Per acompanyar uns fesols i uns tomàquets fregidets.



 De postres gelat de mató amb mel (haurem de tornar a tastar el flam de mató!)


I flam d'ou:


 Per rematar un trosset de formatge de cabra, un licor de farigola i un café...


Que més podríem demanar per un dimecres!!!
Gràcies Teresa per l'atenció que has tingut amb nosaltres!!!

CA LA TERESA
C/Major 12
Capafonts
977868341-680632956

Pastís de xocolata!!!

Avui és un dia especial!!! Començo vacances!!! Què tal si ho celebrem amb un pastís de xocolata?

Aquest estiu, vaig comprar-me un parell de llibres de cuina, un la vaig cagar ( ups perdó) i l'altre m'està encantant! Aquest és "El arte de la pastelería" de Mich Turner

, un llibre que hi ha unes receptes bàsiques, que sempre van bé! i una altra part que és tot de decoració amb fondant!
La veritat que el fondant no m'agrada gens, però queden uns pastissos molt xul·los! Per sort als meus nebots  que els hi agrada!!!

El pastís de xocolata que més he fet, i que més m'agrada és el pastís de l'Eloi... Versionat o no, és fàcil i el resultat molt bo. Aquest que us presento és molt bo també, però porta una mica més de feina!!!

Per dos pastissos de 20 cm, que aniran muntats un sobre l'altre, necessitem:

200gr de xocolata del 70%
250 gr. de mantega sense sal

350 gr. de sucre morè

5 ous mitjans

cullerades d'essència de vainilla

140 gr. de farina

Melmelada de pastanaga (per juntar les bases)

Per la cobertura una ganache de xocolata!

125ml de nata

250 gr. mantega sense sal tallada a daus

500 gr. de xocolata del 70%


Es nota que vaig fer massa cobertura, no???


Posem el forn en marxa a 160º

Desfem la xocolata al bany maria (o al microones!!)

En un bol gran, batem amb unes varetes elèctriques la mantega i el sucre, fins que quedi una massa flonja. Tot seguit anirem afegint els ous d'un a un, anant batent... Afegim la xocolata i la farina tamitzada. Queda una massa que al Pol, ja us puc dir que, es llepava els dits!

Ho posem als motlles (que ja haurem posat mantega perquè no s'enganxi!!) i al forn. Uns 50 o 60 minuts. Passat el temps els posem sobre una reixa i els deixem refredar!

Un cop freds, posem la melmelada i els ajuntem, un sobre l'altre.

Preparem la ganache:

Escalfem la nata fins que comença a bullir i retirem. Fondrem la mantega i la xocolata al bany maria, i afegirem la nata a poc a poc i sense parar de remenar. Un cop tot junt, ho batem amb energia (a mà!!!). Cobrim el pastís i ho deixem tot perdut de xocolata!!! La ganache que ens queda la posem en una mànega pastissera i decorem! Jo reconec que em vaig emocionar!!!

Fem unes "virutes" amb xocolata i les posem pel damunt...

Un pastís per triomfar us ho asseguro!!!!

Arròs amb múrgoles, rossinyols i foie!!!

La tardor ja ha començat, a Reus, amb una calor!!!!! Encetem la temporada de bolets!!! Aquest estiu de bolets n'hem vists pocs... algun  ou de reig despistat...i algun cep podrit!!! Ja m'han arribat veus que per la zona s'ha fet algun cep, però nosaltres... zero!!!

El bosc pinta bé, esperem que caigui alguna pluja i atacarem... estem  a l'aguait!!

Aquest estiu al mercat un dia vem veure rossinyols, a un preu assequible, com que tenia un arròs pendent, els vem comprar! Trobar els convidats va ser molt fàcil. El dia de fer arròs amb múrgoles, rossinyols i foie havia arribat!

Necessitem:


Rossinyols

Múrgoles seques, que hidratarem i llençarem l'aigua (no val aprofitar-la!!!)

Arròs

1 Ceba tendra gran

Algun licor per fer el sofregit de la ceba

Suc de tòfona

Brou de pollastre de malalt

Foie

Sal i pebre al gust


Tallem una ceba grossa i la posem a la cassola, amb un bon raig d'oli d'oliva calent. Quan comença a agafar color, un raig de licor (jo en tinc un especial per la cuina).

 Malgrat que els rossinyols estaven prou nets, sempre és millor netejar-los amb un raspall, i si cal, un fil d'aigua. Els tallem a trossos i els afegim a la ceba.
Tindrem les múrgoles amb aigua, i quan els rossinyols ja han donat un parell de tombs, les afegim.



Esperem que es faci, i afegim dues cullerades de suc de tòfona, quan hagi desaparegut el líquid hi posem l'arròs. En una cassola tindrem el brou de pollastre calent, i l'afegirem a l'arròs (les proporcions: per una tassa d'arròs per persona, dues tasses i mitja de brou).



En una paella calenta, marquem el foie.


Aprofitarem el greix per afegir-lo a l'arròs. 
Esperarem uns quinze minuts i afegirem el foie, tallat a trossets petits i servirem


Un arròs senzill i deliciós...
Tot esperant per anar a collir bolets... Que sembla i segons diuen, enguany saltaran ells sols als nostres cistells!!!


Sant Pau...a Sant Pol!!! ...Carme Ruscalleda!!!!

Ja tornem a ser aquí!!! Visca!!!

Com han anat les vacances??? Nosaltres treballant!!! Per gaudir ara d'uns dies de vacances i rematar-les a l'octubre!!!

Vaig prometre que tornaria amb estrelles...i aquí teniu les 3 del Sant Pau de la Carme Ruscalleda!!!

Avui l'Albert fa anys, i com que ja  de tot li vaig regalar un sopar al Sant Pau!!! Sort que em va triar a mi d'acompanyant!!!!je je je
Començarem el matí deixant el Pol amb els avis de Barcelona, això fa molt de mal... però passa sobtadament quan ets al lloc... en arribar dinaró i un parell d'horetes de sol a la piscina de l'hotel... relax del que seria una molt bona vetllada...


Localitzant el restaurant!!!


Per ambientar-nos amb el sopar que ens esperava, volíem trobar un café amb glamur...per fer un vinet...malauradament ens  vem conformar amb un "bareto" un pèl cutre, on l'ambient estava molt animat... doncs jugava el Barça...i allà estàvem... fent unes cerveses i celebrant els gols...

Per sort meva, només va durar la primera part...a les 9, entràvem al restaurant ....

A punt d'entrar al Sant Pau, un gran calendari amb l'agenda de la Carme Ruscalleda, a tope... obrir la porta... ja érem a dins...i l'estomac ja ens feia rau rau.... Ja ens va passar al Juny quan vem anar a Can Faves que ens sabíem el menú de memòria, tot i així, sabíem que ens sorprendria! I així va ser! Tres merescudes estrelles, i per què no, podria ser el millor restaurant del món!!! Haurem d'anar al Celler de Can Roca per comparar!!!! (per cert, ja tenim dia per anar-hi!!!)


Ens van asseure a una molt bona taula, començava el festival... copa de cava CR20 (cava fet per a celebrar els 25 anys del negoci de la Carme Ruscalleda)i tria del menú degustació amb meridatge...

Els cinc aperitius de Setembre:

Croqueta d'arròs i bolets...no em va agradar!!! He de dir que d'ençà que vaig estar embarassada tinc una certa recança cap als ceps...i això que a mi m'encantaven... vaig fer com la Mafalda, menjar-me-la  quan més ràpid millor!!! jejeje



Cruixents de brandada de bacallà: d'aquest en faré una còpia ben aviat!


Nap i peix (bonítol) marinat... aquí es noten les influències orientals... quin aperitiu més encertat!



Els tres primers aperitius... per  obrir boca... feia estona que no podíem esborrar el somriure a les nostres cares, estàvem gaudint...i molt... però era tot el que ens envoltava...des de la carta, la gerbera en tons roses que teníem sobre la taula, el tamboret que em van portar per a deixar la bossa, la cadira extremadament còmoda i no puc recordar ni com era... el pa, ... d'una fleca d'Argentona fet especialment per a ells...i bevent un vi que fins que no van acabar els aperitius no vem saber que era un Generós Sec Solera 1976 DOAlella, d'Alella Vinícola



Continuem... el  Salmorrejo de préssec, ou dur i festucs... ja em perdonareu... però brutaaal!!




I per finalitzar els aperitius, la coca de verema... tornem els tocs orientals amb la coca, per contrastar amb els sabors mediterranis del pebrot i l'olivada... l'anxova i els raïms!!!


Llamàntol, llet de tigre escumosa... el llamàntol exquisit, les bajoques (mongeta tendra) delicioses i l'escuma de llet de tigre... encara dubto ara del què era (???)
Assemblage de Colet Vins DO Penedès




Llagostins i vegetals, caneló d'aigua de mar...acompanyats d'un Heus Blanc de La Vinyeta, DO Empordà...perfecte!!!


Dashi de romesco, enciam francés, shiso i kombu...Records d'una fondue japonesa amb tocs catalans, el nostre romesco!!! Per cert, agraïda, doncs, tinc la recepta...(estava al dors del menú!!!)... Clos d'Argon 2010 de Mas Gil DO Catalunya


Cues de gamba sobre torrada de mar...Aquest plat explosiu... gamba per tot arreu... quina cosa més bona!!! QX 2011 Mas Candí, DO Penedès


Aquest plat hauria d'haver estat Lloritos 2013, però com que som a finals d'estiu els lloritos ja han marxat! Va ser una llàstima, ja que m'haguera agradat molt tastar-los... però bé, van ser substituïts per llobarro... elmillor d'aquest plat les perles de vermut...

Lanius 2012, Alta Alella, DO Alella


Els únics plats de carn i les dues úniques  copes de vi negre...

Jo vaig triar l'ànec de Challans, poma, bleda, verdolaga i yuzu amb un Pater 2009, de Ficaria Vins DO Montsnat (un vi amb consistència fet per en Jaume Roca... Jaume, que m'agrada molt més l'Èlia!!!)


I l'Albert va triar la Ploma Ibèrica amb flor de carbassó...la va trobar brutaaal, i l'Embruix 2010 Val Llach DOQ Priorat li esqueia a la perfecció!!!

En Joan, el sommelier,... perfecte... combina el vi amb els ingredients del plat i la copa adient... amb un punt d'intriga, i convidant-nos a endevinar el vi...com vem gaudir!!!


El nostre petit gran desig complert...


Tot i que jo ja hagués plegat... ja estava tipa!!! Comencem amb les postres...

Figues de Sant Pau amb un llit d'arròs... les figues boníssimes i el llit d'arròs...com un menjablanc amb un toc de mirin...OOooooohhh!!!

                                        

Formatge: Aydius Vieux, 3 jocs amb xicoira vermella... amb un Ekam 2012 Castell d'Encús DO Costers del Segre... peces de formatge de 8 kg,de llet crua de cabra premsada i madurada durant 12 mesos... presentat amb tres possibilitats diferents...i el toc del vi dolç...


Fruita i vegetals, taronja, endívia i ruca...la taronja seca però tova, i dolça alhora. El gelat d'endívia i el gelat de ruca... quins  gelats més bons i el Castell Ruf del Celler Altrabanda d'Alella, amb uns tocs de taronja!!!


Xocolata negra i blanca, gerds, panses, Brandy amb el Josefina Piñol 2010 del Celler Piñol, DO Terra Alta, tot i que jo no sóc gens amant dels fruits vermells...la xocolata es menja sense gana!!! ;)


Una petita sorpresa per l'Albert... i també per a mi!!! Quan comentavem amb la Carme Ruscalleda el motiu de la nostra visita, jo li vaig dir -Celebrem el seu aniversari!!! El va felicitar, i, moltes gràcies Carme, va prendre nota...un detall de xocolata amb una espelma per que bufés!!! Sense paraules!!!

MOLTES FELICITATS ALBERT!!! Per molts anys!!! 


Hora dels cafès!!! Cap a la terrassa!!! No m'ho pensava pas després de veure el mal oratge que s'havia girat a la tarda...el vent fred va parar...i vem gaudir del jardí (Sense mosquits!!!)

Un jardí amb uns plataners enormes... on  veies la cuina i la sala...al fons un petit hort... on veies com recollien el que necessitaven per als plats... una cucada!!!

Petis fours... núvol de llimona i sàlvia, bombó tou de xocolata, roc blanc, roc negre, gominola, coca de full i cabell d'àngel, cruixent de pega dolça i sidral, coco cookie, mini sacher i new-crumble de gerds(que també tenim la recepta, visca!!!)...si ho sé, m'emporto un tuper!!!!


Cafè i com no, un gintoniet de Seagram's!!!


Com a darrera ressenya, no és un lloc econòmic, però si ha d'anar... va ser un regal per l'Albert i un regal per a mi!!!
Carme Ruscalleda felicitats per la feina ben feta!!! Gràcies a tu i al teu equip per posar-nos en safata aquesta nit màgica!!! Ho recordarem temps...

Carme RUscalleda-Toni Balam
Restaurant Sant Pau

C/Nou 10
08395 Sant Pol de Mar