Aperitiu per al vermut de Nadal... Protagonista PAULA COLL d'Acetum Flumen

Aperitiu per al vermut de Nadal...

No volia acabar l'any sense penjar aquesta recepta, suposo perquè les taules de Nadal i Sant Esteve fan goig de veure, i per aquells que encara no han acabat de lligar el tema dels aperitius, aquest s'ho val, i encara esteu a temps de fer-lo.

El més important són els ingredients, i potser el més complicat de trobar. El vinagre, ha de ser el de la Paula Coll d'Acetum Flumen. Un veritable vinagre de Pedro Ximenez, amb un nom que fa honor a la besàvia d'en Martí i que és una virgueria al paladar. Jo el vaig tastar al Fòrum i vaig sortir d'allà pensant aquesta recepta l'he de fer. 

La resta d'ingredients cap problema!!!

Necessitem per al gelat de vinagre:

400 gr. de llet IDEAL (evaporada)

200 gr. de sucre glaç

60 gr. de vinagre PAULA COLL d'OLEUM FLUMEN

Per a la resta:

Escopinyes (si són naturals millor)

Sal i pebre

Un raig d'oli Ninou d'Oleum Flumen

Per a fer el gelat, jo he agafat aquestes bosses de fer glaçons i les he omplert amb la llet evaporada (2 bosses) i el vinagre en una bossa més petita (no de fer glaçons). Necessiten que es congelin, almenys 8 hores. 

En el moment de servir, posarem els glaçons i el vinagre a la trituradora (la TMX va de fabula!).

Afegim les varetes de muntar i tirem el sucre, duplicarà el volum.

Ja és moment de servir:

En culleres individuals o en platets petits, hi posem una cullerada de gelat de vinagre, a sobre una escopinya o dues depèn de la mida, un pèl de sal i una mica de pebre i un raig d'Oli Ninou. 

Una mossegada perfecta.

Aprofito per a felicitar-vos les festes... Mai hauria pensat que felicitaria el Nadal amb la fotografia del nostre fill, però he caigut en fer el típic, ep i orgullosa de fer-ho!!!!

Bon Nadal 2014 i Feliç 2015... els meus millors desitjos per a tots.

Sopa de sofregit, amb Premium d'Oleum Flumen...

D'una cosa en surt un altre...i tiro perquè em toca!

Al mes d'Octubre ens trobàvem amb Oleum Flumen al Fòrum Gastronòmic, d'aquí en va sortir una visita oficial a les seves terres Les Garrigues, i el 15 de Novembre marxàvem cap a Vinaixa, ep sense arribar-hi, doncs al km 58 ens desviàvem cap a les seves finques... Les Teixeres... Allà ja ens va rebre el Martí Teres, el Miquel (que va aparèixer més tard) i la Ruth...

Feia fresca, però Gourmenderies, Nototsonpostres, lacuinadelolga ,  lacuinavioleta, menusalacarta, trovel i padenous...erem allà, un tast hedònic ens esperava!!!

 Vam gaudir el que no està escrit!

Una taula quadrada gran, dotze persones segudes allà... va començar tot a quarts d'onze i va acabar a quarts de quatre... un àpat, una conversa, una complicitat... haguéssim pogut estar asseguts allà hores...

El nostre repte era fer una sopa...

Ells ens van presentar una sopa de farigola...

I aquí us la presento!
Una sopa... a casa som fans de les cremes, la nostra preferida (per preu) la de xirivia i per gust la de nyàmeres. El caldo de peix el faig jo, i el de carn l'Albert, formem un bon tàndem! Per avui havia de ser una cosa diferent. I crec que aquesta ho és. Una recepta de la meva sogra, que feia la seva mare i que jo no havia sentit mai... Sopa de sofregit!

Una recepta ben senzilla i a l'hora bona!

En una olla fem un bon sofregit!
Un bon raig d'oli Premium d'Oleum Flumen, una ceba grossa, un porro, un tomàquet sense pell, sal, un pèl de sucre i un raig de vermut... foc baix, i unes quantes hores...que es vagi fent. Un cop és fet, afegir aigua, i pa ratllat... així queda una textura més de crema. Deixar que arrenqui el vull... i a menjar!

Per acompanyar pa sec, si és vol... torrat, i si es vol sense res!

... Creieu-me quan el fred apreta... és ideal!!!

I després de la sobretaula una passejada per la Finca...podeu sentir com vam escoltar el silenci...

Martí, aquí tens la meva sopa! La culpa és teva... Tres sofregits ens vas presentar, i jo, d'un sofregit n'he fet una sopa!!!

Com diria el Martí...Tenim arrels però no tenim fronteres!!!


Petons

Barmbrack...

El Barmbrack, finalment ja el tenim aquí. L'havia de fer, està entre un Pa de nous (del meu) i un Plum-cake, dues receptes que em va ensenyar la meva mare quan era jove. I, des de fa temps, el nom del bloc.

A l'escola bressol del Pol després de la Castanyada, van fer dues setmanes de Halloween, i la veritat és que el tema dona per molt, si més no divertit, les mateixes carabasses que fa uns dies acompanyaven la Castanyera, després van tenir ulls i boca dibuixats... Van canviar les castanyes, pinyes i garrofes per fantasmes, bruixes i ratpenats... El Pol és un "little Monster" i el paper li va anar de fabula!!!...I si no m'espavilo ho penjo l'any vinent...

Irlanda, fa bastant temps que hi vaig anar... llavors no feia recol·lecció de receptes als llocs on anava, però és un lloc que no em faria res tornar-hi! El Barmbrack és un pastís típic irlandès, els hi ve dels celtes, i el fan per Halloween, hi posen a dins un anell, un pal, una peça de roba, un didal i un pèsol, i tothom està pendent de què li toca i el seu significat. Aquesta recepta fa temps que la tinc, i ara que li he tret la pols, l'he tornat a buscar. Extensa com jo la tenia no l'he trobat enlloc. Llegint he vist que l'han modificat, el llarg s'escurça per fer-la més ràpida. I va, i jo, la versiono. 

De la mateixa manera que el que hi posen també s'ha escurçat, posant només un parell de peces. Ara hauré d'anar a Irlanda per verificar-ho!!!!

Necessitem

300ml de té negre fort
150 gr. de panses (ells en posen 250gr)
50gr de fruita confitada
450gr de farina
1 ou
250ml llet
75gr de mantega
225gr de farina
100 gr. de sucre morè
7gr de llevat Royal
Espècies (canyella)

Prepararem el té i posem a dins les panses... tota la nit!!!
De la recepta original que hi posen moltes panses, de tot tipus, jo com sempre, he versionat i n'he posat només de Corint (sense pinyols) i he compensat posant-ne més, però crec que no tantes com ells!!!
Ja estem a punt per a començar, escalfem la llet i desfem la mantega a dins. En un bol, posem l'ou, una mica de llet, el llevat, una cullerada de sucre i ho deixem reposar 20 minuts (jo això no ho havia fet mai amb el llevat químic!) Hi tirem la farina, el sucre, i hi anem posant les panses, amb el té on han reposat. Al final les fruites confitades i les espècies. Aquí també hem diferit, ells hi posen altres espècies... jo només canyella... 
Posem l'anell, el pal, el pèsol i la peça de roba...

Ho emmotllem 1 hora a 180°, si punxem i el pal surt líquid, ho deixarem una estona més. Un cop fet, hi posarem sucre glaç per sobre.

Tard, però vem fer una mica de Halloween a casa... bo, amb un gustet a té que encanta!!!

Mar i muntanya...diferent! Sèpia amb camagrocs i rossellones!!!

Enguany està sent un bon any...boletaire, també !!! Rovellons, ceps,  els meus primer rossinyols i camagrocs; Ara hi tornarem, doncs les llenegues, fredolics i altre cop rovellons ens esperen... i això que el nostre àmbit d'acció és reduït, que si ens moguéssim una mica...o potser no?

Com deia, de camagrocs n'hem collit molts i n'hem fet conserva. Nets i assecats. La veritat és que en tenim un bon assortit. El més pesat és netejar-los, però són agraïts en menjar-los.

                                  

Aquest plat és un mar i muntanya que feia temps que volia fer. He de millorar l'el·laboració (doncs el resultat es nota, tant, que no vaig pensar a fer la foto!) Per això fins i tot he canviat el nom del plat...


Per a fer aquest plat necessitem:

1 sèpia grossa

1 ceba grossa

Rossellones o cloïsses

Camagrocs

Vi blanc

Netegem la sèpia i la congelem, ben posada, en una bossa i ben aplanada. Les potes per un altre costat, les podem aprofitar o guardar per a fer el sofregit de l'arròs, jo en vaig posar les mes llargues. Quan està congelada, agafem la mandolina, i fem tires de sèpia ben fines. Queda genial!!! Si ho fas amb la sèpia en cru (com les de la foto) no queden tan fines.

En una paella obrirem les rossellones, que haurem tingut amb aigua i sal, quan ja estan quasi obertes, un raig de vi blanc. Les reservarem i aprofitarem el suc.

Tallem la ceba ben fina, i la sofregim al wok, que perdi la rigidesa. Quan l'ha perdut, afegim els camagrocs amb un raig d'oli i que facin un parell de voltes. I reservem.

Posarem les tires de sèpia al wok, amb unes gotes d'oli a foc fort, que deixi anar l'aigua (si està congelada en deix anar un xic més), quan ja quasi està feta, afegim el suquet de coure les rossellones i una mica més de vi blanc. Un pols de sal.

Quan la sèpia te la textura que volem, afegim la ceba, els camagrocs, i les rossellones. Un parell de voltes i a menjar.

Un plat de mar i muntanya, amb ingredients senzills però de resultat sublim.

..La Masrojana... Amanida d'estiu!!

Al final tot arriba, ha canviat el temps... No ens podem queixar de les temperatures que tenim per aquí, perquè ahir al migdia 20°, un sol meravellós i si anaves caminant per l'ombra, t'havies de tapar...això passava abans al mes de setembre... em faig gran!!!!!

Haurem d'esperar fins que arribi la primavera i ens tornem a treure roba... Nostàlgia de l'estiu!!!

Aquesta recepta és la meva amanida ideal per l'estiu, tot i que es pot fer tot l'any, doncs tomàquets, alvocats i formatge tot l'any en trobes. Uns bons tomàquets raf, que són ideals per amanides i font de vitamines C, E i B; tallem 1 alvocat gran, perquè no s'oxidi li posem unes gotes de llimona, aquí van els greixos i la fibra; i el formatge fresc, jo prefereixo el que no és industrial, baix en calories i aquí tenim totes les propietats de la llet. Per acabar el plat l'amanim amb un bon oli d'oliva arbequina La Masrojana, i per acabar d'arrodonir posarem paté d'olives negres també de La Masrojana. 

Gran obsequi que ens van fer a Benifallet!!!

Pastís de carabassa!!

Temps de carabasses! A casa ens agrada la carabassa, la crema és el meu plat recurrent, però ja m'està bé malgrat que el fred enguany no acompanya! Un altre any ens menjarem les castanyes amb màniga curta!!! 

Aquesta recepta em va arribar a través de la Berta!!! Ella les rep i jo les faig!! Va Berta que la Joana i el Bernat et poden ajudar! El Pol de moment només m'ajuda a rentar els plats, això de jugar amb l'aigua és la seva perdició! 

La carabassa ens la van regalar, era una carabassa molt gran, i ens va tocar una meitat. Després de fer unes quantes cremes de carabassa, vaig congelar-ne quasi una altra meitat! 

La blogosfera en va plena de receptes amb carabassa, però la manca de temps, i jo diria més la priorització del meu temps en altres temes, fan que miri ben poc altres blogs, ni molt menys faci receptes per quan tingui un moment pugui fer un pastís de carabassa, bé no sé si m'enteneu, però és així!!!

La recepta és per un motlle de 20*30, jo he fet servir 2 motlles tipus plum-cake que em va comprar el meu pare a BCN. I la massa restant, amb magdalenes (que al Pol li han encantat).

Com sempre versionant!

250gr farina integral

50gr farina normal

100 gr d'ametlla molta

250gr de carabassa tallada a daus (que després passarem pel robot de cuina)

5 ous

200 gr sucre moreno

1 iogurt natural

120gr d'oli d'oliva

2 cullerades de llevat químic

Gerds i sèsam negre

Primer de tot encenem el forn a 180º

En un robot de cuina fem a trossets petits la carabassa. Després ho posem al got amassador, junt amb el iogurt, l'oli, el sucre i a poc a poc anem incorporant els ous. Quan ja estan tots, afegim la farina, les ametlles i el llevat químic. I ho amassem amb la vareta del globus durant cinc minuts.

Posem el sèsam negre i amb una llengua ho remenem. Emmotllem i decorem amb gerds. Les magdalenes, unes amb gerds i les altres sense.

(Amb els gerds m'han pres una mica el pèl, perquè per una safata petita l'he pagada a 4,5€ i el mateix matí l'he vist a un altre lloc, la mateixa safata per 1,75€... a més a més a mi els gerds no m'agraden!!!... sense comentaris!!)

Ho posem al forn durant uns 30 min (fins que l'escuradents surti net).

Les magdalenes durant 14 min.

Els qui em van regalar la carabassa... ja l'han tastat!!!

Moltes gràcies Engelbert, Montse, Abril i Gemma!!! Muaks dolços del Pol!!!

OLEUM FLUMEN a BCN

Feia temps que no assistia a cap esdeveniment bloguer, i en un mes un parell!!! 

Aquest cop (23-10-14), visita a Barcelona, la meva Barcelona, com m'agrada anar-hi...sigui per unes hores...o per passar-hi uns dies!!! L'ocasió va ser el Fòrum Gastronòmic, i l'esdeveniment la invitació d'Oleum Flumen...

Em feia il·lusió assistir a la proposta que ens van fer, sonava bé, i el resultat no em va decebre gens!

Tren i cap a BCN!

Arribàvem al Fòrum amb temps, donar un cop d'ull i sentir que un xic parlava, teníem uns 20 minuts...començava la xerrada del xef Àngel León del restaurant Aponiente al Puerto de Santamaria... vaig al·lucinar una mica... parlava de comercialitzar el plàncton...records del meu EGB...que fort!!!! M'hauria agradat escoltar-lo fins al final, però tot no pot ser.

A l'estand dels olis ens esperaven!!! Ens va rebre la Ruth amb el seu somriure característic (que ja sé d'on la conec, i poso el Xemi de testimoni!)

Qui va dir la seva???

Martí Terès conegut com l'alquimista de l'oli, ens va donar la benvinguda i ens va anar presentant els olis que vam anar tastant... En Jacint, ens va aportar la base, qui no ha berenat mai pa amb oli i sucre? El pa! L'Eva va fer que passes tot bé amb la presentació dels seus vins de la DO Conca de Barberà, l'Hèctor (que falta a la foto...ups) ens va dur el fred amb els seus gelats, i el Manuel va combinar-ho de manera excel·lent...

I què vam tastar?:

A veure si no em deixo res! Mentre ens hi posàvem i no, estàvem allà principalment per tastar olis...i en vam tastar...oli d'oliva verge extra: OLEUM FlUMEN de FINCA amb un pa creak (el nostre pa de vidre)...bona manera d'iniciar el tast, regat amb un vi blanc LA BAUMA (garnatxa blanca i chardonnay). 

Continuàvem amb el mateix blanc fresc i molt agradable, fent el vermut... anaven forts, si aquella era la primera degustació, com serien les altres!!! Escopinya sobre gelat de vinagre de Pedro Ximenes amb oli d'oliva...brutal!!! I seguim, foie d'ànec sobre pa de nous i oli. Gelat de micuit amb gerd i oli NINOU, una mena de xampinyó (base de pa de motlle i a sobre un gelat de xocolata negre). Gelat de Turró d'Agramunt i escuma de crema catalana. Calçot cuit a baixa temperatura amb vinagre, per presentar-nos les seves verdures OOVE i el vinagre Paula Coll PX Acetum Collection, una delícia!

Acabàvem la degustació amb un brioix amb oli i gelat de xocolata...a mossegades!

Els vins, un negre jove BARRAU, em va encantar. I un pinot noir, LA FONT DELS AUBACS que m'ha sorprès molt, doncs no sóc massa de pinot noir, i aquest me l'he imaginat just allà, a la Font que li dona nom!

Bon treball nois, i tot això com ho féu amb un brainstorming??? Nota: un 10

 ... Encara ens quedava un raconet... i vam tastar alguns dels productes Uhmm i alguns dels gelats!!!
Matí aprofitat al màxim!!!! 

I les que també vam dir la nostra:

La Nani, la Glòria, la Rosa Maria i la Ruth (gràcies Ruth a tu també!) i jo!


Oleum Flumen ens veiem al Novembre al Berenar i tast hedònic, por em féu, que jugareu a casa!!! :)

Moltes gràcies per tot

#BloguersBenifallet 11-10-14

Benifallet, el poble del Joan Salvador, el marit de l'Olga, l'amfitriona de la Trobada Blocaire Benifallet, l'onze d'octubre...

Punt de trobada: BAR LA PARADA, conegut com a CAL PANXO, on després d'una presentació assistents vam fer un esmorzar dolç: borratxos i braç de gitano...

L'Olga va convidar a l'Humbert, representant de LA MASROJANA que mentre explicava a què es dediquen i quins productes elaboren ...ens van obsequiar amb un lot dels seus productes. Moltes gràcies 

Cap al forn de Ca la Campana, el forn del poble, que ara està ubicat a l'entrada del poble, més turístic i accessible. Aquest carrer és curiós, ja que totes les cases al costat de la porta d'entrada (i normalment sota un fanalet) tenen una ressenya que explica a què es dediquen les persones que viuen en cada casa. El Joan Salvador ens va explicar que va ser per les festes, feien concursos i engalanaven els carrers...un any un veí del carrer que era poeta va fer això, i aquell any van guanyar!!!

Vam veure l'obrador, i la Carme ens va explicar que feien pastissets i estrelles, com a dolços típics, a part de pa i els braços de gitano (que també són diferents!). De pastissets en poden arribar a fer 4000 en un dia, i els fan a mà!!! M'hauria agradat veure com ho fan... quina traça!!! 

I com no, els vam tastar... a mi m'encanten! Sempre m'han agradat els pastissets, a casa quan tenim carabasses (les de fer cabell d'àngel) en fem...mmm Una capsa cap a casa i van durar dos dies i mig!

 Passeig pel poble! A baixar tot el dolç que hem menjat!!!! Aquí l'amfitriona va poder descansar per cedir-li el testimoni al Joan Salvador, lo marit, que a part d'haver nascut al poble, se'l coneix a la perfecció... Com canvia un lloc quan te l'expliquen amb estima!!! Joan Salvador va ser un excel·lent guia turístic!!!

Com que érem a les terres de L'Ebre, una volta amb Llagut! L'Olga ens va aconsellar que portéssim una jaqueta pel trajecte, que jo vaig necessitar, d'altres no!!!! 

Quina pau...des de Benifallet fins a veure el Castell de Miravet... una meravella! El dia era perfecte per navegar...que consti que les coves queden pendents!!!

Baixar del llagut i a menjar...al RESTAURANT PEPO...



(copy-paste del menú)

ENTRANTS PER ANAR PICANT

Tàrtar de tonyina de Balfegó de l’ametlla de Mar

La nostra coca d’escalivada amb botifarra negra de Benifallet i anxoves

Sopa de congre i gambes

Cruixent de carxofes del Delta amb ous estrellats i foie fresc

Cloïsses de l’Ampolla

Bunyols de bacallà

Timbal de pop, patata i allioli

Plat principal

Tires d’entrecot a la brasa del Pepo amb pegaloses

LES POSTRES

Espuma de crema catalana amb gelat de vainilla

I

Rosquilles casolanes acompanyades d'una copa de cava

Pa, aigües minerals, cafès I xupitos

CELLER

Vi blanc Almodí DO Terra Alta (Vilalba dels Arcs)

Vi negre Vallmajor DO Terra Alta (Batea)

Dels entrants: el cruixent de carxofes amb foie i ous estrellats i el tàrtar de tonyina de Balfegó excel·lents!! Sense paraules 

I, jo no sóc de carn, carn més aviat poca, però l'entrecot a la brasa estava exquisit! I les pegaloses tampoc m'agraden (jo els hi dic llenegues, o mucoses) però com que eren a la brasa les vaig tastar i bones! 


Només cal felicitar al xef, Josep Vallespí!!!...ole tu!!!

I la foto: -Said cheeseeee:

 Com sempre: la gent, el millor de tot!!!

I per acabar, la Glòria del blog Gloriacookies ens va fer un detallet dolç (boníssim !!!) i l'Olga, l'amfitriona...un altre, aishhhhh Olga!!!

Ja tenim una mica de Benifallet al nostre cor ( i als meus "mitxelins"!!!)