Ensaïmades!!!

El passat 16 de Juny vam tenir la sort de poder assistir a un taller de cuina a l'Aula CookingTime a Sant Celoni. Resulta que els germans Rodellas ja tenien aquesta Aula i ara han obert també una pastisseria, el taller va tenir dues parts, la primera, ens van ensenyar com fan les ensaïmades i la segona un taller de cuina macrobiòtica impartida per l'Alf, Anna i la Pilar de Macroseny i remullada pels mosts d'en Daniel d'en Suc de Vida.

Aquest post va dedicat a #lavidaseenrolla ... les ensaïmades... les meves preferides són les farcides de cabell d'àngel i tot i no menjar-ne sovint, quan em van dir si m'interessava aprendre a fer-les no vaig poder dir que no.... la veritat es que va ser complicat poder assistir-hi fins al darrer moment, la setmana anterior ja em vaig perdre una trobada pel mateix motiu...

Aixecar-nos aviat... la Glòria i jo, un dels primers trens i cap a Montcada, allà ens esperaven els germans Gómez (jijiji), l'Òscar i la Laia, cotxe i cap a Sant Celoni.

A quarts de deu entrarem a l'Aula i en Marc i Jordi ens esperaven amb un esmorzar fet per ells... a quina cosa més bona...croissants, ensaïmades normals i farcides i panettone... per on comencem, s'ha de tastar tot, no?


Per fer aquest taller en Marc i en Jordi ens van anar explicant tot el procés, la massa ja la tenien preparada del dia abans, i així nosaltres la podríem treballar. Ens va explicar com havia de quedar la textura de la massa, els temps de repòs, l'ús del llevat per alterar una mica els temps d'espera...(tot i que el resultat no és el mateix) millor d'un dia per l'altre.
Ens les van presentar en boles, totes iguals (tenen aquesta màquina per tallar-les totes iguals).

Màquina per tallar la massa en parts iguals! Una relíquia que funciona!!
         


Una mica d'oli sobre la taula de treball, agafar una bola, el curró, i estendre sobre la taula, després amb les mans estirarem d'un costat, simulant un triangle... hora de ser generosos amb el llard, ben escampat per sobre i ja podem caragolar. El fem servir de fuet i el tornem a deixar reposar.
Després muntar les ensaïmades i enfornar.

L'Òscar a penjat un vídeo al seu post. I si voleu aquí en podeu veure la d'en Xavier, com sempre trobes blogs amics i blogs nous!! Òscari la sister, Sara-Maria i la Cristina, Laura, Manel i Marina, Esther, Agatha, en Xavier

La recepta per a fer-les:

2400 gr Farina de força
800 gr de sucre
330 gr d'ous
50 gr de millorant
80 gr de llevat
1.500 gr d'aigua

Llard


I ens van sorprendre amb una ensaïmada planxada amb bacon i tòfona d'estiu.... I una de sobrassada i cabell d'àngel... mmm

En Marc en acció, fumant el bacon!!!

Una delícia!

Les nostres obres d'art a punt d'anar al forn:




Em va encantar, tant és que ja m'hi he posat. He fet una adaptació de la recepta doncs millorant no n'he trobat (tampoc l'he buscat, doncs aquesta setmana volia fer coques de Sant Joan, però al darrer moment vaig canviar les coques per les ensaïmades, em vaig atapair de coques per facebook i vaig pensar ...les coques ja les faré per Sant Pere!)

Evidentment per a 500 gr de farina de força (comprada al Forn Sistaré)
150 gr de sucre
70 gr d'ou
20 gr de llevat
270 gr d'aigua

Posem tots els ingredients secs al robot amb l'accessori de ganxo, i anem afegint l'aigua de mica en mica. Va pastar força estona, jo per no escalfar la màquina anava fent reposos de cinc minuts cada deu. Més o menys. Teòricament hauria d'haver deixat llevant tota la nit, però per les coques sé que amb tres hores ja han doblat el seu tamany, llavors vaig fer-ne dos trossos grans.
A punt per estendre, omplir de llar...i més llard i caragolar. Deixar reposar sobre el marbre de la cuina... i quan no s'encongeixen, caragolar.

 Les vaig deixar un altre cop per que acabessin de llevar i al forn. A 200º uns 15 minuts

Preparada per anar al forn!

Mirant si i havia posat prou llard... vaja, fent forat!

La gran, farcida de crema cremada... va durar un trist!



De les dues boles que vaig fer : una va ser  una ensaïmada enorme farcida de crema i la vaig cremar. I de l'altre meitat en van sortir 4 de maques. Menjades tal qual.

Al meu Instagram @padenous, podeu veure un vídeo de la fumerada que vam fer cremant la crema, jejeje

La segona part, cuina macrobiòtica!!

Galetes de mantega!!! Biscotti e Dolcetti

Ja hi tornem a ser l'Anna, la Glòria i jo!

Hem publicat els Bacis di Dama
Les Galetes integrals amb mel


I aquest cop amb les Galetes angleses de mantega del llibre viatger!!! Jejejeje Biscotti e Dolcetti... ens està donant un assortit de galetes!!!

Necessitem

255 gr de farina
100 gr de sucre
150 gr de mantega a temperatura ambient

Forn a 180º

Amassem tots els ingredients junts. Un cop integrats, posem la bola sobre un paper de forn i estirem la massa fins a un gruix d'un centímetre, cobrim amb un altre paper de forn. Deixem reposar la massa estirada a la nevera. Passat el temps, tallem la massa amb el tallador de galetes triat i posem sobre la safata d'anar al forn. Jo les he pintat amb ou batut.

Posem al forn 10-15 minuts.

Són massa bones! Aquelles galetes de mantega  típiques... bones bones!!

Les fotos estan fetes amb el mòbil, doncs les de la càmera... han desaparegut!!! (jejejeje)








Al juliol hi haurà recepta de galetes????


Cooking the Chef: Martin Berasategui!!!

Tornem a ser dia 5, i tornem a tenir Chef al Cooking the Chef!!! Jo pensava que aquest ja l'havíeu fet i així he aprofitat per veure a qui heu cuinat abans que m'afegís al repte!

Aquest mes una mica complicat, i no per desconegut, sinó per massa conegut!

L'afortunat ha estat en Martín Berasategui, crec que no cal dir res més! I afortunats nosaltres de poder reproduir algun plat seu, o almenys, intentar-ho!!

La meva primera idea va ser fer cua de bou. Mai l'he cuinada i recordo que un cop vaig veure una recepta seva que em va cridar l'atenció, com que no sóc gens carnívora... va passar a la llista de pendents... a les darreres pàgines de quan ni era física (ara si la tinc!) i allà va quedar, oblidada...
Ara he recuperat aquella recepta, i la posposo per més endavant...prometo fer-la!!!

De les mil que he vist per fer... n'he fet dues, una per semblança a una recepta que fem a casa i l'altre per culpa de la peixatera i de l'aprofitament.

La recepta que fem a casa són els calamarcets amb ceba i la que he fet del Martín Berasategui són els "Chipirones encebollados"

Necessitem:

500 gr de calamarcets de mida petita
3 cebes grans (jo n'he fet servir 6 de Figueres, eren petites)
1 pebrot verd
1 gra d'all
2 dl de txakolí blanc ZUDUGARAI Getariako Txacolina (DO) 2013
1 dl d'oli d'oliva
sal (jo no n'he posat)

És ben senzill de fer i el resultat boníssim

Comprar els calamarcets, netejar-los. Traiem les bosses de tinta (i les reservem per a altres elaboracions), aprofitem per treure la "boca-cul" i els ulls.

Tallem la ceba a juliana fina i el pebrot també. (jo el pebrot el vaig fer a trossos petits!). Ho posem en una cassola amb la meitat de l'oli, a foc lent , i anant remenant... ha d'estar un parell d'hores, fins que el color de la ceba sigui marró fosc.

En una paella posem la resta de l'oli, els calamarcets i el gra d'all, els passem un parell de minuts i els posem amb la ceba, A la paella on hem fet els calamarcets, hi posem el txacolí i desglacem. Ho tirem amb els calamarcets i la ceba i ho deixem 10 minuts. Jo vaig deixar-los quasi 30 minuts seguint una recomanació del xef.

A menjar!!

Chipirones encebollados!


I qui diu que les segones parts mai no són tan bones? Doncs no és el cas.  La peixatera em va posar 2 calamarcets enormes entre els petits!!!  Era cap de setmana i havia comprat unes escorpores per a fer brou, res...peix de roca... que feien molt de goig.

Amb aquells dos calamarcets faria un arròs cremós de calamarcets... per mi sola!!! Vaig haver de guardar-ne una mica per l'Albert per que el tastés... Brutal!!

Necessitem (atenció mides per a 1!)

3/4 tassa de cafè d'arrós
2 calamarcets
1/2 ceba de figueres (petita)
1 gra d'all picat finet
una cullerada generosa de txacolí
1 cullerada d'oli d'oliva
Una mica de mantega
Formatge Idiazabal (jo no ho tenia previst i vaig posar Parmesà)
Sal i pebre negre
Brou de peix

Netegem els calamarcets, els tallem a trossos i reservem.

Fem un brou (jo el vaig fer d'escórpores!!)

En una cassola petita, posarem l'oli i la ceba, a foc fluix, quan està transparent afegim els calamarcets, i l'all, uns deu minuts ben bons, afegim l'arròs durant cinc minuts més i el txacolí, recorda una mica la manera de fer el risotto. Deixem que s'evapori el txacolí, i afegim el brou de mica en mica, i anem remenant, sal pebrem. Quan l'arròs està cuit, afegim la mantega. Servim amb el formatge ratllat, parmesà en el meu cas doncs no tenia Idiazabal.
I una bona copa de txacolí.


Arròs caldós de calamarcets i formatge


Les dues receptes estan tretes del llibre "Calendario de Nuestra Cocina Tradicional" de Martin Berasategui Ed Aurrera. Ara ja puc tornar el llibre a la Bibioteca!!!