Sneckens el meu moment Hygge!

Ja s'ha acabat l'estiu...llàstima, m'encanta! Tot i que em faig gran.. i no són els mateix els estius d'abans que els d'ara. El mes de Juliol me'l vaig passar al poble, fent de mama les 24 hores del dia! Quan es van acabar les vacances vaig tenir un doble pensament, per un costat llàstima que s'han acabat i per l'altre, sort que s'han acabat i tornem a la normalitat! Tot i que la normalitat no començarà fins la setmana vinent que començarem amb totes les rutines...
Malgrat tot, ha estat un bon estiu, i he tingut els meus moments hygges...evidentment negociats amb la família i compaginats amb la feina...sort que em deixen entretindrem... jejeje
A l'estiu aprofito per llegir llibres, tenia pendent "Hygge. La felicidad de las pequeñas cosas" de Meik Wiking que parla de l'estil de vida hygge dels danesos, d'aquest llibre em van agafar ganes de fer galetes de speculoos, dolços de Nadal i els Sneckens...
Una tarda que feia una calor del quinze vaig negociar amb el petit intervals de 30 minuts per a fer la recepta! 30 minuts jugava amb ell i 10/15 minuts preparava la recepta.





La recepta és del llibre d'en Xavier Barriga "Brioixeria"

Comencem amb la pasta de full, necessitem:

500 gr de farina de força
10 gr de sal
25 gr de mantega
250gr d'aigua aproximadament
25 gr de llevat fresc

280 gr de mantega per als plecs
melmelada de prunes de colló de frare
melmelada de mores
Ametlla a trossos
1 ou per pintar les peces


Posem tots els ingredients, menys la mantega i el llevat, dins el got de la batedora amb l'accessori de ganxo, tampoc hi posem tota l'aigua.

Tallem la mantega en daus petits i la reservem a la nevera.

Quan la pasta s'ha format anem afegint la mantega, fins que no està tota integrada no en tirem més, la massa no s'ha d'escalfar massa. Quan està tota la mantega dins la massa, afegim el llevat dissolt amb una mica d'aigua. Tornem a amassar. Ha de quedar una massa fina i elàstica, per saber si està llesta no s'ha d'enganxar a les mans.
Untem un bol amb oli, hi posem la massa a dins i la deixarem reposar una hora a la nevera, tapada amb paper de plàstic transparent.

Passada l'hora enfarinem el taulell i amb el corró l'estirem, ha de fer un rectangle, més o menys de 25 cm d'ample per 50 cm de llarg, amb 1/2cm de gruix

Aquí comença la feinada, posem la mantega tallada a trossos al mig i tanquem amb els laterals. Agafarem el corró i l'estirarem de nou, ha de quedar un rectangle de 40*20. Taparem amb paper de plàstic i deixarem reposar 30 minuts a la nevera.

Tornem a doblegar la massa i tornem a estirar amb el corró, aquest procediment el repetirem fins a cinc cops. El darrer plec ha de reposar almenys una hora.

En el darrer estirem la massa formant un rectangle, tallem les vores, hi posem la melmelada de prunes i la de mores i ho caragolem (com si fos un braç de gitano. Pintem el tancament amb ou batut amb una mica de sal. El tapem amb paper transparent i el deixem 30 minuts al congelador.
Tindrem el forn calent a 210º
Traiem i tallem. Pintem amb ou, i li posem l'ametlla per sobre.
Els posem sobre un paper de forn, separats els uns dels altres i els tenim uns 20 minuts, que quedin torradets.

La veritat és que la feinada no té preu.


Gelat de tomàquet!!!

Des de que tinc la geladera, de tot en faig gelat (també he vist que no he publicat recepta, jejeje...algun dia ho prometo)! 
És estiu i a casa els vegetals i les fruites són el pa de cada dia, tot i així no ha de ser pas avorrit... Amb els darrers tomàquets que hem van regalar (d'aquells que te'ls menjaries a mossegades!) en vaig fer gelat. 

Fer gelat de tomàquet...sense greixos, té el seu què! 

Necessitem 

500gr de tomàquets (ja nets)
50 gr de sucre
1 cullerada de sal
25 gr d'Instagel

Fem una creu als tomàquets, per que després d'escaldar-los (uns segons amb aigua calenta) ens surti la pell millor. Els obrim i li traiem les llavors. La polpa ha de pesar 500 gr. La triturem que quedi ben líquida, afegim la sal, el sucre i l'Instagel.

Tenim el bol de la geladera a punt (ha estat dins al congelador 24h), muntem la màquina i li tirem la barreja. L'he tingut 40 minuts a velocitat 2.

La textura un cop acabat de fer era espectacular, i de gust boníssim... després he pensat que podria haver afegit alfàbrega picada, però no sé si li hagués pogut el gust. En aquell moment vaig fer aquest mateix plat, però no la foto. 
La foto la vaig fer l'endemà, evidentment el gelat havia anat al congelador, el vaig deixar reposar a la nevera uns 15 minuts, i va quedar més textura de gelat. Va a gustos!

De fet presentat amb alfàbrega fresca i mozzarella... un raig d'oli per sobre i sal Maldon... Un plat d'estiu d'aquells que sempre triomfen!




Bon profit

Figues confitades en tres coccions

Temps de figues, aquestes me las va regalar la Glòria fa uns dies, havíem de fer una sortida a buscar-ne més, però al final no ha pogut ser... Per sort la figuera del poble, ens en donarà unes quantes més (espero que així sigui!!)

Amb les figues dels amics de la Glòria que tenen mas, n'he fet diverses coses. Vaig començar per posar-les a l'amanida, unes quantes són al congelador tallades i tancades al buit, també en vaig fer melmelada, gelat de figues, i la recepta que no havia fet mai una que em va recomanar la mateixa Glòria, i li vaig copiar.

Aquesta és d'aquelles receptes que s'han fet sempre, clar és que cadascú a la seva manera, la versió de la Glòria li va explicar la Marilena, jo no la conec personalment, però la felicito per la recepta.

El procediment és molt senzill, a mi no em quedava clar que deixessin anar prou suc, però la veritat és que si.

Necessitem:

Figues
Sucre moré
Peles de 2 llimones
Essència de vainilla 

Jo vaig fer servir la cassola de ferro, omplim la base de la cassola amb sucre moré, posem les figues a sobre totes ben alineades, i per sobre les peles de la llimona (sense part groga). Com que la meva essència de vainilla és en pasta, l'he desfet amb una cullerada d'aigua i també l'hi tirem per sobre.
Posem la cassola al foc, a foc baix, (jo també l'he posat al 2), i el deixem una hora. 

Enretirem la cassola del foc, i la deixem per l'endemà.

El segon dia, fem el mateix, la posem a foc baix durant una hora i la deixem reposar.
I el tercer dia fem el mateix.
Les deixem refredar, i les posem en pots amb el suc que han deixat anar durant les tres coccions.
Ja les tenim llestes per menjar-les quan no en tinguem.

N'estic molt contenta del resultat, donar les gràcies a la Marilena i a la Glòria per compartir-la amb mi.Muaks




Crema de carabassó!

Sempre he dit que aquest bloc és el meu quadern de bítacora, el meu full de ruta, les meves receptes, les coses que faig a casa, i és per a mi.

 Hi ha molta gent que em pregunta si tot el que faig m'ho menjo, i la veritat és que si, potser no en gran quantitat, però m'ho menjo tot. I no tot el dia mengem experiments, tot i que en faig forces, però per que m'agrada, gaudeixo moltíssim, em fa sentir bé.

Però em sento tant bé intentant fer un gelat com fent aquesta crema de carabassó. Avui he vist que no era al bloc, evidentment la foto la tinc doncs l'instagram em fa fer fotos de coses que mai hagués pensat que fotografiaria.

I resulta que un plat que fem sovint a casa, a l'estiu per que em regalen carabassons i a l'hivern per què ens agrada començar un àpat amb verdures (com fa tothom!).

A vegades la senzillesa de les coses fa que no els hi donis cap importància , però en realitat la té. Aquests carabassons blancs ens els van regalar, km 0 total, acabats de collir i no han passat per cap nevera, no és important això? és un súper regal!!


Carabassó blanc, amb la pell i tot (500 grs)
2 cebes mitjanes
Aigua
Sal
Oli OOVE

Pebre i formatge al gust

Posem la ceba tallada dins el got de la thermomix i l'oli d'oliva uns 30 ml, programem 8 minuts a 90º de temperatura i velocitat 1. Passat el temps, hi afegim els carabassons rentats i tallats a trossos grans, si hi posem 500 grs de carabassó posem 400 ml d'aigua, i programem 25 minuts a 90º velocitat 1, amb un pols de sal. Passat el temps , triturem 10 segons a velocitat 9.

Llest per a servir!




Sol, amb una mica de formatge parmesà o una mica de pebre acabada de moldre...