Tom Yam Soup a la catalana...

Retornada de les vacances ara fa tot just un mes, m'entra la nostàlgia de les aventures que vaig gaudir allà, em queden els records i fer l'àlbum de les fotos que vaig fer ( i de les que he recopilat) i creieu-me que no són poques...
Vaig tornar enamorada de la cuina tai, és tant diferent al que estem acostumats... possiblement la galanga o galangal va ser tot un descobriment, jo no ho l'havia vist mai, i en desconeixia el sabor...ara que l'he cuinat...puc dir que és una gran descoberta! I sort n'he tingut del Pere, de Cal Pere al mercat de Reus, que sempre m'aconsegueix tot el que li demano!!!

La galanga és semblant al gengibre però no pica tant, podria recordar al nostre pebre, però no exactamnet, bé, podeu veure més aquí, la foto que n'he fet és aquesta:



El Tom Yam Soup és un dels plats més coneguts a Tailàndia, ara bé fer-la aquí és un pèl complicat, doncs molts dels ingredients no els trobem pas. Les sopes m'agraden i m'ha portat a fer-ne una vesió a la catalana d'aquesta sopa, no deix de ser una sopa de verdures, i amb el que tenia a la nevera l'he fet...

Ells la cuinen al wok, jo directament a un cassó.

4 o 5 talls de galanga tallada fineta
1/2 ceba
2 lemon gras
2 pastanagues
1 moniato
2 pebrots vermels (eren petits)
5 o 6 xampinyons
300 ml d'aigua
Salsa de soja
60ml de llet de coco

Primer hem de tallar totes les verdures ben petites. En un cassó hi posem l'aigua a escalfar, mentre en un altre cassó hi posem una mica d'oli i quan enstà calent tirem la ceba, el lemon gras i la galanga, ho deixem tres o quatre minuts, després anirem afegint les verdures, la pastanaga i el moniato, el bebrot i els darrers els xampinyons, l'aigua ja estarà calenta i li tirem, ho deixem a foc mitjà uns 20 minuts, a mitja cocció hi afegim dues cullerades de salsa de soja, i quan faltin cinc minuts la llet de coco.
Ho posem en bols i aquí teniu una sopa de verdures boníssima!



Aquí vaig explicar com feien la Tom Kha soup, que n'és una versió d'aquesta Tom Yam, però per que veieu els ingrdients que fan servir, jo no hi he posat res de picant ells n'hi posem, us ho asseguro!

5 comentaris

  1. No coneixia la galanga, ni tan sols havia sentit el nom! Ostres, serà tot un repte inentar aconseguir-la a Sabadell ;)
    Tinc una parada al mercat central de Sabadell que és molt semblant a la del teu Pere, je je je...

    Si dius que s'assembla al gingebre, segur que m'encantarà, ja tinc ganes de tastar quin gust fa!

    ResponElimina
  2. El plat té molt bona pinta, encara que una mica exòtic per mi, però de totes maneres mai se sap fins a on pot arribar la meva cuina.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Aquesta galanga sembla un gingebre amb lepra hahahaha, amb perdó.

    Si dius que pica menys que el gingebre aleshores m'agrada ja que no sóc gaire amant dels picants. No se si algún dia en tindrè alguna entre els ganivets, però ara que me l'has presentada anirè amb els ulls més oberts :)

    ResponElimina
  4. Tampoc no conec la galanga, però de totes maneres, no soc gaire de sopes. Potser si el Miquel o llegeix, amb tocarà preparar-la jejeje
    Petons

    ResponElimina
  5. Entre tu i el Pere ens aneu introduint productes "diferents" al mercat centarl!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina