Diumenge toca pollastre a l'ast...però avui és dilluns de festa i tampoc he menjat pollastre a l'ast...poder la previsió que venien dos dies de festa va fer preveure el fet! Després de passar un dissabte amb la familia, dinant un plat de pataques i bajoques amb oli del primer raig...després venia de gust fer una passejada per Cambrils, la vila marinera que em té el cor robat, fresqueta per cert...em va subministrar el sopar de dissabte i el dinar de diumenge...peixet...mmm que bo...d'una crema de galeres i unes vieres volta i volta en podria haver fet un bon post, i sense secrets...però em vaig oblidar de fer fotos...no de menjar-m'ho tot!
Dilluns, avui pollastre!!!... però un canvi de plans de darrera hora, han fet que cuinés una mica, què hi ha per la nevera? dues carxofes, dos pebrots...i els darrers grans d'arròs vialone nano rondaven per la cuina... un risotto!
Encara recordo ara el primer cop que vaig menjar risotto, va ser fa temps a un restaurant a la Selva del Camp, ha plogut molt des de les hores, i si aquell dia m'haguessin dit que jo el cuinaria...no m'ho hagués cregut.
La recepta del risotto no té secrets, ja l'he fet moltes vegades i sempre amb la mateixa base, un bon sofregit de ceba i porros, avui també pebrot verd, un pols de sal, després afegim l'arròs i el sofregim un parell de minuts, la primera aigua que li posem és un got de vi blanc, fins qeu se'l vegui tot. Llavors afegim les carxofes que ja les tenia fregides. En un cassó a banda tindrem escalfant un brou suau, aquest cop de pollastre, i l'anirem afegint a l'arròs fins que ell ens digui prou (12 minuts segons el proveïdor), parmesà ratllat al final. Retirar del foc i servir aquest cop amb parmesà i pebre acabat de moldre i a menjar:
Bon profit
Buf, fa temps en vaig fer un i era una autèntica delícia, n'he de tornar a fer en breu, que a mi els risottos em fascinen i la carxofa encara més!
ResponEliminaT'ha quedat just al punt, sucoset i melós!
Petonets,
Sandra
és temps de rissotto , ja n´he vist uns quants i a aquin millor! però sense aixecar-te la camisa...amb el de carxofes! m´encanten i amb l´arròs són un caprice des dieux ! jo no n´era de l´arròs però els gustos canvien i ara ja en faig de vegades més d´un cop per setmana , els homes d´aquesta casa ho agraeixen, en son fans incondicionals.
ResponEliminaAquest rissotto me l´apunto ja!
una abraçada.
Aquesta foto fa venir gana de veritat! Quina delícia... Una bona alternativa al pollastre a l'ast, sens dubte! Hehe.
ResponEliminaUna abraçada!
mmmmmm molt bó Marta!!
ResponEliminaParles del risotto com si fós bufar i fer ampolles!, NOOOOO, cal tenir una bona mà i gust per combinar els ingredients i elaborar-lo...Està clar que hi tens la mà trencada!Una abraçada.
ResponEliminaJo també soc de fer risottos, la veritat. Amb carxofes encara no n'he fet aquest any i és una de les combinacions que més m'agrada. La carxofa té aqusesta potència vegetal que és una bomba!
ResponEliminaés cert Marta, com diu el Josep, parles del risotto com si fos la cosa més fàcil d'aquest món. jo ja els començo a tastar i realment m'agraden, bravo per mi, i per tu per oferir-nos aquests bé de déu!
ResponEliminaM´encantesn els risottos, i aquest de carxofa deu ser boníssim!
ResponEliminaFins aviat!