Barcelona s'ho val...

Ser de BCN i no viure-hi pot resultar estrany...però per diferents motius estic vivint a Reus, de moment!!!!(je, je ,je) Per sort, BCN no està lluny i sempre ve de gust passar-hi un cap de setmana, i si el Nadal és a prop...millor!!! (digueu-me consumista!!!), he de dir que el temps hi va acompanyar, passejar, observar, menjar i veure, en definitiva gaudir de la ciutat...ser uns "guiris" a BCN...tot un plaer...

La Pedrera, el seu terrat era un lloc pendent!



La Sagrada Família, a part de les cues, va valer la pena!



I dels menjars, us en poso un, dinar a la Barceloneta, malgrat sentir-me de BCN, indret un pèl desconegut per a mi, de petita no recordo massa haver-hi estat, i de no tant petita potser només com a turista...ELS FOGONS DE LA BARCELONETA, un solet de luxe ens va acompanyar...



Es troba a la Plaça de la Font, he de dir que les casualitats van fer que la trobés...


I el dinar molt bo, de primer unes sardines a la brasa...


I de segon un parell d'arrossos per a compartir, arròs de sípia i calamar:


I arròs caldòs de bolets...


De postre un Brownie, em vaig oblidar de fer la foto!!! (va anar a compte de la xocolata que no vaig fer al C/Petritxol!!!)

Realment vem dinar molt bé!

ELS FOGONS DE LA BARCELONETA
Plaça de la Font, sn
08003 Barcelona
932242626

4 comentaris

Marina ha dit...

Apunto el lloc, perquè aquest arròs amb bolets té una pinta que et mooooors! Les fotos, precioses.
Una abraçada!

josep ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
josep ha dit...

Marta,
Com a barceloní que t'he de dir. Ara fa temps que no he estat al terrat de la Pedrera o a l'interior de la Casa Batlló. El dia que vulguis, ens posem d'acord i els visitem. Ah! i tractant-se de Gaudí, podem fer-ho amb companyia de les bones amigues reusenques si es possible fer coincidir les agendes. Per descomptat que un berenar al carrer Petritxol no ens el treu ningú!.
No coneixem els Fogons de la Barceloneta, però ja t'asseguro que en prenem bona nota del que expliques.
Una abraçada

La Quinta de Luculus ha dit...

Guapa!
M'encanta la reflexió de veure Barcelona com si fossim uns guiris, ho hauríem de fer més sovint això!
I l'àpat que et vas marcar és per exclamar: alça Manela!
Molt bones festes i molts petonets!