Ceps, estimats ceps, i si els has caçat tu mateix...el millor premi que podem tenir!!! Passejada productiva per la muntanya...i més quan ja havia tirat la tovallola, cansada de no caçar res, i veient que jo era la única que no havia trobat cap cep...llavors, dos senyals lluminoses van eclipsar-me...eren allà...l'emoció no em va deixar ni que els fotografiés...per sort, l'Albert estava allà per immortalitzar el moment...un cistell dels petits amb 7 ceps dels grans, cap a casa!!!
Tinc receptes amb bolets...per tres posts...que es diu ràpid!!!
Una recepta que tenia pendent des de l'any passat, eren les croquetes de ceps...les vaig tastar a BCN i em van encantar, llavors ja s'havia acabat la temporada de bolets, i enguany, pensava que de ceps no en veuria pas! Però...no ha estat així!!
D'una recepta de croquetes de la Carme Ruscalleda del llibre "Cuinar per ser feliç" (un gran aliat a la cuina!)...vaig fer croquetes de ceps...
Versionada, com sempre...
200 grs de ceps (pes nèt)
300 ml de llet (jo he fet servir 100 ml de llet i 200ml de nata líquida)
Ceba caramelitzada (la que em va sobrar d'aquí)
2 rovells
70 gr de farina
30 gr de Maizena
Sal, oli d'oliva verge, pebre negre, nou moscada
Pols de trompetes de la mort
Tallar els ceps, al mateix temps que els netejava estava preparant una altra recepta amb ceps, els trossos més sensers van anar a l'atre plat, i els trossos mñés petits a les croquetes. Després els sofregim amb oli, junt amb un pols de sal, quan estan rossos afegim la ceba caramelitzada, i un pols de pebre negre. En el pot del turmix, hi posem la llet, la nata líquida, els 2 rovells d'ou, el pols de trompetes de la mort, la farina, la maizena i un pols de nou moscada, ho passem pel turmix que no quedi cap grumoll.
Afegim la barreja als ceps i no parem de remenar, quan ja no s'engantxi a les vores de la paella, estarà llest.
Posar en un pot de vidre i deixar refredar.
Per fer les croquetes, necessitem les clares d'ou, i el pa ratllat.
Fem les croquetes i les passem primer per les clares i després pel pa ratllat. Les sofregim amb oli ben calent...i a menjar!
Vistes per dins...
Boníssimes!!! Les que van sobrar...les vaig congelar muntades, el dia que en vulgui només les hauré de fregir!
Els ceps és d'aquells bolets que vull caçar abans de morir-me! M'encanten i tenen un gust tan bo.... que els eclipsa a tots. Aquestes croquetes són espectaculars!!
ResponElimina;) Petó
Qupe bones!!! Una bona varietat de croquetes per portar a la feina.
ResponEliminaMira que són macos eh els ceps! quina sort haver-ne trobat, sobretot aquesta temporada!! les croquetes que has fet es veuen sensacionals! tenen un color torradet que m'encantaaa....a veure si jo també en trobo i faig la recepta! jej petons
ResponEliminaGenials, aquests ceps!! Quina alegria, no? I deuen pesar força, es veuen grossos, si no és que la foto està trucada... he he. Jo només en vaig trobar a l'agost... i ara res... Genials, les croquetes. Petons
ResponEliminaLes vaig posar l'any passat al menú de nadal les croquetes de ceps. Es clar que els meus eren de Can Coll i no pas caçats amb les meves mans :)
ResponEliminaApa, quina sort haver trobat aquests ceps! són una passada!!
ResponEliminaI de les croquetes de bolets què puc dir? Una autèntica meravella!!
Ja esperem les noves receptes!
Petonets
Sandra
Marta; A la "foto" i veig; dos ceps i un "pa de nous", bonísims.
ResponEliminaQue vagi de gust Marta¡¡
Mira que passejo per aquests boscos d'aquí i per aquells d'alla, però res... a mi les senyals lluminoses no se m'apareixen... deu ser perquè heu passat vosaltres una miqueta abans!!!
ResponEliminaAquestes croquetes congelades... em tempten!!! pensa que sé on vius, jejej
PTNTS
Dolça
Carai, quins bolets¡¡
ResponEliminasón delcioses les croquetes de ceps¡¡
Quins paraigues!!!, apa, aviam si l'any que ve fem una sortida amb mes sort!!!
ResponElimina