Aquests petits pans d'avellanes i poma...els vaig portar a un dinar amb amics...per si s'acabava el pastís...(...el dia del pastís de l'Eloi)... Sempre hi ha pomes a casa...(ara deixaré de comprar-ne uns dies...si no sempre cap alguna cosa dolça...)
Deuen quedar de gust com plumcakes.. que bons han d'estar.. (Ei...ja t'està quedant desfassat el títol de sota el pa de nous.... de novata en acció, res..)
Deuen quedar de gust com plumcakes.. que bons han d'estar.. (Ei...ja t'està quedant desfassat el títol de sota el pa de nous.... de novata en acció, res..)
ResponEliminaMMMhhh q macos i q bons, a mes al ser petitons, no s' assequen tan aviat, van millor per guardar i menjar, m' ha agradat molt aquesta idea!
ResponEliminaUn petó! Beth
Marta, aquests pans de ben segur que devien volar!! I la poma li deu donar humitat a la massa, oi?
ResponEliminaPetons!
No diria pas que no a un panet d'aquests per fer-me l'entrepà de diumenge mentre escalem o sortim d'excursió.. Boníssim i amb energia per tot el dia!
ResponEliminaAquests pans son una autèntica virgueria!!! petons estimada.
ResponEliminaNo puc dir altra cosa: a la llista!
ResponElimina