Fa anys vaig treballar amb una tropa de "manyicos" i vaig viure una mica el seu món, ...divertidíssims i amics en van quedar d'aquella època, però mai havia visitat aquesta ciutat! La basílica del Pilar em va encantar...i molt...(tot i que la Pílarica és petitona!!!):
No vaig fer pont....(no haguès colat demanar un dia de vacances no? que consti que el tinc!!!) i la ciutat està relativament aprop... bé doncs visita i sopar a Saragossa!
Sopar a la Plaça San Pedro Nolasco, a l'ANTONIO RESTAURANT, i creieu-me que l'Antonio mateix va pendre nota...observada per aquells quadres moderns i aquells quadres religiosos...buscant la modernitat sense oblidar la tradició...
Però fent cas a l'Antonio "el plato que más se vende es el foi que lo hacemos nosotros"
Un foi, boníssim acompanyat de gelatina de violetes, mermelada de pastanagues, mantega i gelat....i unes torradetes!!!
Aquesta gelatina de violetes...era exquissida...
No he visitat mai Saragossa, és d'aquelles ciutats que hi passes molts cops, però sempre de passada anant amunt o avall. En canvi, estic segura que ha de tenir racons molt bonics :)
ResponEliminaI segur que també s'hi menja bé, només cal veure quin platillo més original vau fer.
Jo no sóc imparcial ... vaig néixer a Saragossa!!!!!!
ResponEliminaPetons
Tomo nota del sitio.
ResponEliminaConozco bien Zaragoza porque mi marido es de allí y vamos siempre que podemos, aunque nos gustaría más, pero los peques mandan.
Me alegra que te haya gustado y esperamos que repitas.
Gracias por la información y te diré que esa gelatina de violetas la puedes encontrar en una tienda que hay en Zaragoza que se llama Felicity.
Besitos sin gluten.
Hooooooooola,
ResponEliminayo la gelatina de pétalos de violeta la utilizo con el foie micuit... está tremendo. En BCN la he encontrado en la web de COLOIMPORT (http://www.colofruit.com).
És cert que la Pilarica decep una mica pel seu tamany esquifit, però veig que el que no us va decebre va ser el deliciós foie de l'Antonio. En prenem nota!
ResponEliminaA Saragossa m'hi van portar de petit i no la recordo per cap cosa especial. Per tant aixó demostra que no m'hi vaig fixar gaire: totes les ciutats tenen coses especials.
ResponEliminaAra bé, com a mínim ja se on anirè a dinar quan la visiti la propera vegada.
:-)
Xica, xica... no ens ho vas dir que t'escapaves a Saragossa!!! Bonica veritat? A tot arreu hi ha coses ben boniques per conèixer, però el més bonic de Saragossa és la meva nebodeta, que viu allí (amor de tieta!!!)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Ami m´agrada Saragossa, i tant que si , l´any passat vam decidir que les vacances les fariem a terres manyes , y tothom ens deia Saragossa? doncs ho recomano , perquè te un gent molt macota , perquè s´hi menja de meravella ( i jo no vaig anar a ca l´Antonio) , perquè anar de copes és divertidíssim i hi ha una marxeta pel " tubo" a les nits ...y perquè hi ha molt a veure i a descobrir, així que una escapadeta es pot fer en qualsevol moment i gaudir-la força.
ResponEliminaAra no ens deixis amb la mel als llavis , esperem la resta del sopar que pinta...molt be.
Bones Festes i fins ben aviadet.
Em sap greu però no espereu continuació de la crònica...bé podria penjar les carxofes rebossades...que si en tinc foto! Però de la resta del sopar no vaig fer fotos...I si és cert...la festa, amb les copes...a Saragossa per no perdre-se-la!!
ResponEliminaPtnts