Un quart de set del matí, hem acabat la son...una miqueta de llet...no en vol...li dono la maneta, vol el braç...es posa les mans a la boca li canvio pel xumet...ja són les set...massa d'hora per llevar-nos...seguim jugant...a quarts de vuit me'l poso al llit...i llavors, el lladre, s'adorm...i jo desperta cap a esmorzar i a feinejar per casa...
Com canvien els hàbits i com canvien les prioritats!!!
L'altre dia (ui potser fa més d'un mes!!!) parlava amb la Teresa que ella havia fet un pastís amb la farina de garrofa que ens havia regalat la Nani el dia del sopar dels blocaires del Sud!!! I vaig pensar, on la tinc!!! Va ser arribar a casa, localitzar-la, i posar-me a fer un coc. No em volia complicar la vida, doncs mai saps quan tindràs una urgència, total que vaig decidir-me per fer la recepta del iogurt.
Necessitem per les mides un iogurt (jo he fet servir un iogurt de vidre)
Omplim una mida amb llet d'avena (seria l'equivalent al iogurt)
3 mides de sucre
3 mides de farina de garrofa torrada de Montroig del Camp
1 mida d'oli
1 sobre de llevat químic
i 3 ous
Ratlladura de taronja (la llimona que tenia...no estava per ratllar!)
Engeguem el forn a 200º.
Primer posem els ous i el sucre i barregem amb les varetes elèctriques, després la llet, l'oli i anem tamisant la farina de garrofa torrada i el llevat.
Al final, posem la ratlladura d'una taronja. Ho posem en un motlle, i al forn a 180º uns 35/40 minuts.
Desemmotllem, posem sucre glaç per sobre i a menjar.
Tenia especial interes en tastar-lo, doncs la garrofa era menjar per a rucs al meu poble!!!, i me la van vendre com a xocolata. Volia saber si tindria gust a xocolata?? Vem arribar a la conclusió que tenia més gust a regalèssia...però la veritat és que el color era de xocolata del 70%!!!
M'ha encantat l'inici d'aquesta entrada... l'has fet molt visual, i tendre... I, és clar, el pastís és tot un encert. La farina de garrofa és molt gustosa i veig que t'ha resultat un pastís de iogurt ben diferent del que estem acostumants a veure. Petonets!
ResponEliminaAiiixxxx, el món de la maternitat que bonic i tendre és ;-) Ara és petitó ... aprofita-ho quan creixen no és tan fàcil, heheh
ResponEliminaEncara no he fet servir la farina de garrofa... acabarà caducant!!!
PTNTS
Dolça
Marta,
ResponEliminaAra no dorms perquè ells sempre van en un horari diferent: de petits perquè són així i de grans perquè no saps a quina hora arribaran! Un excel·lent coc matiner...
Nani
M'agrada la nova imatge!
A mi m'encanta la regalèssia, així que segur que m'agradaria molt.
ResponEliminaDesprés de la matinada, et vas guanyar un bon esmorzar ;)
bé, rucs a vegades tots ho som una mica .. així és que ja anaves bé... miraré de trobar aquesta farina que ja tinc pensat a qui li pot agradar .. i no és per què sigui més ruc que els demés eh!
ResponElimina