Hora de trobada: D'hora
Lloc de trobada: La muntanya
Nº de Cistells: 2 de grans
De la meva frase.... "jo no els vec, em veuen ells a mi" hauré de començar a canviar-la...doncs, avui ja puc dir que alguns els vec jo!!! Quina satisfacció porta la captura d'un bolet...arribar-hi, veure'ls, fotografiar-los, capturar-los i menjar-los...com sempre la companyia és providencial...ben d'hora ens hem trobat 4 amants dels bolets amb l'objectiu de passejar per la muntanya, i amb una creença minça de trobar massa cosa... i efectivament massa varietat no hem trobat, però quantitat...força...ceps i apagallums han estat les captures d'avui. De la quantitat que n'hem agafat, ja estic pensant com ens els podem menjar...la primera mostra avui, la manera més sencilla i més natural de menjar uns ceps, en carpaccio. Les properes mostres...ben aviat!
Uns dels ceps abans de caçar, te'ls troves allà amagats d'entre la fulleraca, a vegades de difícil accés, sempre envoltats d'altres elements que no són pas comestibles...animalons, petits, ràpids i negres o marrons que s'espanten o t'espanten a tu...mentre amb alegria veus un cep que si hi pares atenció previament hauràs sentit l'olor, d'entre l'olor humit del bosc fins a discernir-se l'olor del cep...oooooooooohhhhh....allà estan esperant-te... pots treure ja totes les senyals lluminoses i amb cura de no trencar-lo l'agafes, te'l mires, l'olores....i somrius...
Cap al cistell, un altre!!! mmmmm
Una hora després, miravem el que havíem caçat, un descans per beure aigua i acabar d'esboçar el camí....primeres impresions i una foto del cistell:
La meva part, un cop arribada a casa:
I, el primer àpat, agafar tres ceps, netejar, tallar ben finets, posar sobre un plat, un raig d'oli, un pols de sal i una micona de pebre negre acabat de moldre...els ceps han fet la resta...
La llàstima és que els apagallums s'han apagat abans de fer res, la propera vegada els cuinaré primer... (de tot se'n aprén!)
Deixeu-me donar les gràcies a en Jonhy per ensenyar-nos el camí, a en Pau per ensenyar-me les varietats i a l'Albert per encomenar-me les ganes...un petonàs!
Si aneu a la muntanya deixeu-ho tot tal i com ho heu trobat així segur que no se'ns esgota!!!
Jo no els veig ...soc capaç de trepitjar-los i no veure'ls . De menjar-los sí que en ser...:-))))
ResponEliminaOndia! quins ceps i quin plat més fàcil i bò!
ResponEliminaNomés i falta una mica de pebre dels himalaies :)
felicitats
Mare de déu Marta, m'encantaria anar caçar ceps, donaria el que fos per fer una sortida acompanyada d'algú que hi entengués i m'expliqués el secret.
ResponEliminaBoníssima manera de començar a degustar-los. Ets genial, preciosa.
Si en són de bons els bolets... els ceps no els conec prou, n'he tastat algún boci i prou, però rovellons, camagrocs, rossinyols, apagallums, llanegues... de les millors coses de la tardor!Has fet un plat de ceps que te'l prendria de taula...ja m'agradaria provar-los a gust!Una abraçada.
ResponEliminaI tant que has caçat!! t'estaven esperan, estaven dient: ara, ara, s'acosta la princesa....surtim!!
ResponEliminaQuin cistell Marta, els meus preferits amb diferència els ceps.
Una abraçada bonica.
Quin bé de Déu de bolets!!! Què bo!!! Això sí que és una sort. Salutacions
ResponEliminaOstres Marta, quina millora!!!
ResponEliminaM'hauràs de fer classes particulars, ja que jo no els veig, ni ells em veuen a mi!!+PTNTS
Dolça
Jo també m'apunto a les classes particulars :)
ResponEliminaEls ceps són un dels reis del bolets, boníssims!
Quan et menges els bolets que has trobat, tenen un doble sabor, el de haver-los trobat i el sabor de menjar-te’ls, els ceps en carpaccio estan deliciosos
ResponEliminaPetons
Provaré aquest carpaccio, jo també tinc a la nevera un parell de ceps petitons collits d'ahir al matí!
ResponElimina