Caloreta, màniga curta, bon calçat, cistell en mà i càmera penjada...deixar el cotxe en un lloc prudent i començar a caminar...sense sort...ui, perdó, sense sort al principi...però aviat el primer rovelló...quasi se'm queien les llàgrimes...mirant-lo, allà, amb aquella olor característica, aquell raig de llum que el deixava entreveure...aquell rovelló perfecte...fotos...mil, amb el mòbil i la càmera, per poder -lo ensenyar i fer dentetes als germans!!!!
El resutat, el nostre cistell (que es veu mig buit, però és que és molt gran!!!) arribant a casa...1,3kg....Tots sans i ferms...
No tots van ser fàcils de trobar...però....n'hi ha!!! 25 rovellons cap a casa....
Amb l'objectiu complert, les darreres rialles...ja erem prop del cotxe i pel camí passava un cotxe amb dos nanos... els sentim i diuen "-Estos vienen del espárrago"....aquella mirada de còmplices i la mitja rialla...Innocents!!!!
I per acabar amb la satisfacció....netejar els rovellons, tallarlos a trossos, uns alls tendres a la paella, i sofregir-los...ja no recordo amb què els varem acompanyar!!!!
Gràcies a la natura per donar-nos els seus fruits....I que duri!!!!
Estic d'acord amb tu!
ResponEliminaEl rovellons són preciosos!!! Haurem d'esperar la tardor per tornar-los a tastar.
Una abraçada!!!
Ostres quines ganes de que arribi la tardor.... a veure si aquest any la natura ens regala aquests fruits tan bons!
ResponEliminaOoooooohhh, que bons!
ResponEliminaPtnts
Dolça
Marta; Aquets bolets, és caça major o menor...?
ResponEliminaSi és menor,és per la quantitat, sí és major, és per el gust, extraordinari i característic que té el rovelló.
Que vagi de gust Marta¡¡ :-D ;-D
Marta ya me estas haciendo los dientes largos,que falta una estacion todavia jaja
ResponEliminaMe encantan los rovellons
peto
Mira que tenim moltes ganes de anar a buscar bolets, però veien aquests patirem molt fins que arribi el moment de poder anar a buscar-ne i trobar-ne.
ResponEliminaPetons