Bé, el 15 d'octubre, el temps ja no era el que teníem fins ara...la Dolça el va definir com un dia rúfol...sort de les comunicacions previes via e-mail, per anar vestides rúfolament adequades!!!! ...el que deia, el temps de dissabte va ser d'aquells ideals per trobar bolets...però les condicions anteriors...no!
Doncs què fem els gastro-blocaires quan ens juntem? ...mengem!!!
Esmorzar...pa d'Alcover, Festa Major, no vem poder comprar el pa típic, però...pa d'Alcover, truites, de sobrassada i un parell de truita de pataques, formatge, fuet, raïm, aigua, vi negre i suc de raïm...i de postres coc de llet condensada by Dolça, i un pa de nous, by me!!!
Truita de sobrassada...mmmmm....by Òscar!
Truita de patates, jo en diria de pataques, però venia de Can Fanga, by Tiriti!!!
Coc de llet condensada, Dolça...genial!
Un pa de nous...jo havia de fer honor al nom del meu blog!(les nous eren casolanes!!!)
Després de recollir-ho tot, i llençar allà on tocava cada un dels desperdicis...agafem els cotxes... i cap al poble, el meu poble...malgrat visqui a Reus, estic empadronada a L'Aleixar, un poble del Baix Camp on he passat part de la meva infancia, adolescència, i ara, em queda la meva estimada àvia... i uns quants amics!!!El poble és petit, i quasi tothom és familia, per dinar al Casal del poble, que curiosament el porta la Isabel, tieta segona meva...i que és una cuinera excepcional!!!
El menú que ens havia preparat, escudella, que com que el dia estava rúfol li va anar que ni pintat!
I la seva especialitat, lloada per molts i apreciada in situ per bastants!!! ...Conill a les herbes de la Mussara, un plat que li va ensenyar el Miquel, i ella va bordar com sempre!...aquells que em coneixen saben el meu trauma infantil amb el conill, però deu ser que em faig gran i ara ...me'l menjo, i inclús m'agrada! Les vegades que l'he cuinat, i ni tan sol el tastava per veure el punt de sal!!!
Aquest conill...per nota...un 11 sobre 10!
Es desfeia a la boca!
Per acompanyar-lo, les pataques fregides, per la colla que erem ens tocaven dues plàteres com aquesta!!!!(Tot el que va sobrar...amb carmenyoles i cap a casa... i no la meva!!!)
De postres, uns músics...i li vaig demanar a la meva àvia que em fes unes pastes de les seves...fetes amb la cuina econòmica...(de les de tota la vida)....Aish l'àvia...petonets!!!
De tot i com sempre donar les gràcies als que vareu venir: Lluís, Òscar, Bea, Laia, Glòria i Albert...i els que no ...aquí en teniu la crònica!!!
Sempre sereu benvinguts...una abraçada!!!
(Ara també coneixeu el vermut de poble, heavy no? (altrament conegut com a vermut de la Cooperativa)
Ja he anat llegint les cróniques va ser una pena no poder venir, però el 15 d'octubre és festa familiar "Teresas" i això tàmpoc es pot perdre. Petons
ResponEliminaPels gastroblocaires qualsevol excusa és bona per gaudir menjant i en bona companyia, oi? :)
ResponEliminaQuins tiberis nois!!
Petons!
Mare meva quins plats més bons! Els bolets s'ho perden, si no volen sortir vosaltres ja feu festa igualment, ben fet!
ResponEliminaA veure si amb aquestes plujes.... qui sap...no?
;)
Ostres que be que us ho munteu...petons
ResponEliminaHas dit una gran veritat, sortida gastro-blocaire, èxit assegurat! Si una cosa he pogut comprovar en totes les nostres sortides, són les ganes de fer la sortida, vagi més o menys be, sempre ens agrada sortir junts i gaudim de les trobades físiques tant com de les virtuals!
ResponElimina;-)
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Un cop més es va demostrar que les trobades de blocaires sempre hi ha von rotllo, no es troben bolets, dons a dinar i a fer festa grossa, ens va saber greu no poder venir però els compromisos son els compromisos.
ResponEliminaPetons