Angel Food Cake!!!

Com m'agrada l'aspecte que tenen aquests pastissos... la imatge val més que mil paraules!
I mai hagués pensat que el fes, per què no tinc el motlle, i malgrat l'he vist a les botigues, és car. I a vegades, el seny s'imposa a la rauxa, i no me'l compro, doncs tampoc el faré servir tant. Em passa el mateix amb els motlles dels bund cakes... però d'aquests, algun dia sé que caurà.

La Manu el va fer... i em van entrar ganes de fer-lo... ves per on, la Glòria em va proposar un canvi... jo li deixava la màquina de fer pasta i ella el motlle de l'angel food cake (que el té en guarda i custòdia de l'altra Glòria)...

Em va faltar temps per anar a buscar les clares pasteuritzades!!!

Necessitem:

140 gr de farina normal
330 gr de sucre granulat
12 clares d'ou (jo vaig fer servir 500 gr de clares pasteuritzades)
1 culleradeta de cremor tàrtar
1 culleradeta i mitja d'extracte de vainilla
1culleradeta i mitja de suc de llima
1 culleradeta i mitja d'essència de galeta
1/4 de sal

Pre-escalfem el forn a 180º
Tamisem 245 gr de sucre i la farina. Reservem.
A la batedora de varetes posem les clares a velocitat mitja baixa. Aquí he de dir que em vaig emocionar, doncs va fer molta via, però va ser una farsa alarma, quan comenci a escumar posem la sal i el cremor tàrtar tamisats.
Quan comença a agafar cos pugem a velocitat mitja.
Quan formin "pics suaus" afegim els 85 gr de sucre de mica en mica, a velocitat forta.
Han de quedar fortes!!
Ara és hora d'afegir la essència i l'extracte, seguim muntant.
Quan s'ha incorporat tot, traiem les varetes i afegirem el sucre i la farina, tornant a tamisar, poc a poc, amb la llengua de gat de baix cap a dalt. Després del pànic que les clares agafessin cos, l'altre pànic... amb la llengua de gat i que no perdessin cos!!! Tot perfecte!!!

És hora de posar-ho al motlle, sense engreixar. Allisem la part de dalt i posem al forn, sobre la reixa, no sobre la safata!

De 50 a 60 minuts a 170º/160º. Sobre tot no obrir el forn.
Quant està fet, el girem de cap per avall i deixem que es refredi bé (en el meu cas s'hi va passar tota la nit)
Desemmotllar-lo era una altra aventura, però superada!! Ens assegurem de passar una pala per totes les parets, amb molt de compte les del centre, i tenir preparada la safata on el servirem.


El resultat aquest:






I el tall...


Va triomfar per la seva esponjositat!!!


Cap comentari

Publica un comentari a l'entrada