Ganxetes Tour 2013!!!!

Dia entranyable a Reus...la ganxeta Dolça junt amb el Gastroblocaire Òscar van organitzar-nos una trobada, aquest cop,  per les nostres terres.

El WhatsApp de Reus i rodalies feia dies que treia fum... El dissabte va arribar i el temps, a finals d'octubre ens va acompanyar!! Fins i tot massa calor i tot!

Començàvem a La Selva del Camp a la Cooperativa Coseva, malauradament no vam poder veure el que anàvem a veure... com entraven les olives arbequines i sortia l'oli de primera premsada... Ens haurem d'esperar uns dies per a tastar-lo, per sort jo ho tinc a la vora i us dic que és l'oli que més ens agrada a casa!! llàstima que no el tastèssiu, de veritat.

Una visita ràpida, unes compres (ametlles i avellanes torrades) i ja que a La Selva feien la Fira Medieval una passejada per allà i saludar a uns quants "salvatges" coneguts... Quant de temps!!!

La Selva del Camp
A l'una ens esperaven al Vermuts Miró. En Gerard i en Carles de la família Miró i en Diego Delgado, l'enòleg, que ens van rebre amb els braços oberts. Estimen el que fan i així ho transmeten. Per part meva jo els hi tinc una estima especial, doncs, com m'imagino que fan amb altres projectes, patrocinen a un nano de l'Aleixar, l'Eugeni Prieto en el seu projecte "Tots amb la Laia". La Laia és la neboda de l'Eugeni que té un retràs generalitzat, i... la veiéssiu, és una nena feliç, malgrat la discapacitat. Eugeni, endavant amb el teu projecte sé que ho aconseguiràs! (petons per a tots!!!)

I què té el vermut? una fórmula secreta que evidentment no ens van desvetllar, però ens van explicar com el fan, jo vaig descobrir coses que desconeixia, com que el fan de vi blanc del bo, sempre havia pensat que el feien de vi blanc de baixa qualitat. El seu color vermell... és del sucre caramel·litzat... i les herbes, com han pogut arribar a barrejar unes 50 espècies (llavors, fulles, arrels, tiges... depèn de l'herba)... vaja com a "El Perfume"!!! Encisador!!!

Degustació de vermuts per finalitzar... ara em perdonaran, però a mi el vermut vermell m'encanta, i he de dir que en sóc consumidora de vermut (potser des de fa cinc anys, només!), doncs el record que jo tenia era de quan era petita. El meu avi feia el vermut al casal del poble i el barrejava amb sifó, la vegada que me'l va deixar tastar ho vaig trobar horrorós, no en volia ni sentir a parlar. L'altra cosa que havia tastat el Martini, i tampoc m'agrada gens, per tant ho vaig posar tot en el mateix sac. De fet el vermut blanc, l'associava al Martini i tampoc el tastava. Qui m'ha vist i qui em veu!!!

La degustació va començar, com si fos una cata de vins... però de vermuts... i em quedo amb el vermell reserva!! El meu objectiu a partir d'ara és buscar donzell per associar olors...Visca Vermuts Miró!

Ens van obsequiar amb un botella del meu preferit!!! Moltes gràcies


Vermuts Miró
I cap a dinar a La Giberga, la Mai, ens va preparar un menú deliciós, i com sempre...la companyia dels blocaires!
 Posar cara a blocs, i retrobar a veritables amics. Moments com els de dissabte fan que aquest bloc encara estigui actiu. ;)


Mai, tot boníssim. I aquesta albergínia dels calamarsons brutaaaal!


A veure si no em deixo ningú: (la foto de grup l'afagiré en breu)...La Nuni i el Miquel, el Manel i la Marina, el Manuel, l'Òscar i la Cristina, la Laia, l'Olga, la Glòria Dolça, l'altra Glòria, la Mon, la Sandra i el Xavi, el Jose i la Montse, l'Anna, la Irene i la Vanessa, l'Agustí, la Laura, la Mercè i la Nani. I dues noies més!!!

Vaig trobar a faltar a la Txell i el Quique!!! Molts petons vermells!! I una gran sorpresa veure a en Martí ( i la nòvia!!!que no recordo el nom!)...s'ha fet gran!!! Mil èxits en els vostres projectes!!!

En definitiva, un dia rodó.




9 comentaris

  1. Desconeixia el projecte "Tots amb la Laia", i com tu dius, els vermuts Miró ens van deixar una forta emprenta, que només la Mai de la Giberga podia estar a l'alçada.
    Una ganxetada molt especial que tots recordarem i molts voldran repetir.

    ResponElimina
  2. Hei, un as amagat a la màniga amb lo de la Laia, i un altre per tancar llaços amb la gent de miró, que es veuen, com vam veure, persones!!!.
    Un recull ben maco i que fa portar el cap els moments viscuts.
    Bravo Marta, segurament, la noia mès cool de la trobada com "delata" el photo call!!!!!

    ResponElimina
  3. Quina bona crònica! sembla mentida la il·lusió que fa de tornar a veure fotos de la trobada, oi?hi hi hi... potser és que som egocèntrics? Jo crec que és que ens fa sempre il·lusió tornar-nos a veure! Per cert, la nòvia del Martí es diu Mireia! Petonets

    ResponElimina
  4. Marta, va ser una gran trobada!!! Encantada de formar part d'aquest grup de bloggers tan eixerit!!!!
    FElicitats per la crònica.
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  5. Si que fué un dia muy entrañable, que tendriamos que repetir con mas asiduidad, me gustó mucho Reus, lo poco que vi, y prometo volver con mas tiempo. Besos !!

    ResponElimina
  6. Un gran dia explicat de meravella! Que bé ens ho vam passar...repetim? :P
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  7. Molt bé ganxeta adoptiva... molt bé!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  8. Quin gran dia vàreu montar!! Ptns. MAR, de EQNME

    ResponElimina
  9. Ei Marta, vinc a comentar-te la trobada de Reus, que va ser inoblidable, per a dir-te que estic preparant una a Tarragona el 22 de febrer. Ja en parlarem.
    Una abraçada en aquests moments tristos. Un petonet al teu marit de part meva.
    Nani

    ResponElimina