La recepta és d'un cuiner francès l'Eric Coisel...aquest Sr. el vaig conèixer fa uns anys a casa de la seva mare, casualitats de la vida la seva mare era veïna d'uns amics meus...ens va a convidar a berenar i ens va deleitar amb un tiramisú, però el millor la conversa que varem tenir amb ell, sort que la meva amiga, la Cristina em feia de traductora, al saber que m'agradava cuinar, la conserva es va anar animant, i en un paper de cuina, vaig apuntar una recepta seva on les targonges eren l'ingredient principal...l'he versionat una mica...però prometo fer-la com ell em va explicar!...tot el que dona un tovalló de cuina...
Necessitem el mateix pes de tots els ingredients:
Sucre
Farina
Ous
Mantequilla
Suc de taronja
2 culleradetes de llevat
I peles de pell de taronja per posar-les per damunt
He pesat tres ous grans i pesaven 200grs, per tant han estat la mesuura del pastís, 200grs de sucre que he batut junt amb els ous fins que han duplicat el seu tamany, després he afegit els 100gr de mantequilla (en lloc de 200gr, ho hagués pogut substituir per 200ml d'oli...però al final he posat la meitat de mantequilla!) després hi he anat afegint la farina barrejada amb el llevat, anant tamitzant, i alternant amb el suc de taronja ...
He posat una mica de mantequilla als motlles individuals, i els he omplert amb la barreja deixant 1/4 de cada motlle buit. Per sobre la ratladura de la taronja.
I al forn 25 minuts amb el forn a 200º, tapant-ho en cas que es torri massa.
De'n Eric Coiser us recomano el seu llibre "Ma cuisine aux algues" i un plat que fa ell al restaurant on treballa "Tartare du bar aux huîtres et au caviar Pruiner" que fa al restaurant Prunier de Paris...jo hi he estat un cop o ningun!!!! però deliciòs!
Es ben veritat que el món dels blogs traça camins insospitats. Jo vaig començar el meu com una manera més d'agrupar les meves receptes, però he de reconèixer que ara trobaria a faltar els comentaris de la gent, que sempre t'animen i et fan sentir que el blog està viu.
ResponEliminaEls pastissets de taronja tenen una pinta deliciosa!
Una abraçada!
La Taula d'en Bernat
Uhmmmmm... casi puedo sentir el sabroso gusto de la naranja de este dulce... Gracias, has llenado mi casa de olor de azahar.
ResponEliminaQuines mesures més fàcils de recordar, oi?
ResponEliminaLes receptes escrites a un tovalló de paper sovint són les millors, je je je...
M'agrada la recepta, senzilleta de recordar... el mateix pes de tot!
ResponEliminaJa saps que te lacopiaré, tot el que té textura de coc no se'm resisteix!!!
PTNTS Dolça
Si que és una recepta senzilla de recordar, i a més ha de ser boníssima!
ResponEliminaFins aviat,
Elisabet
Trobo que aquestes mossegades han de ser una autèntica delícia, com a mínim tenen tot l'aspecte de ser-ho!!
ResponEliminaPetons
Sandra
Renoia!!
ResponEliminaQuina moneria més bona que t'ha quedat, ja me l'estic imaginant i, ja estic salivant.
Un petó bonica.
L'altre dia remenant vaig veure aquest bloc i ahir vaig fer el pastis de taronja en un motlle gran, va quedat boníssim, i bona olor.
ResponEliminaFins un altra
Pruvi