Per sort, aquella espineta va desaparèixer ahir al vespre... l'oportunitat de veure'l en directe em va portar a Salou, presentava el seu nou treball VINAGRE I ROSAS...sens dubte un concert de dues hores i mitja plena d'emocions...
En Sabina és tot un personatge!
Ahir va ser un dia de no parar, la meva nevera semblava que no tenia ànima, i jo feia dies que volia fer sarsuela, necessitava una visita al mercat obligada, la meva nevera va recuperar l'ànima...
A cuinar...i avui a menjar-la...us presento la sarsuela d'en Sabina!!! (Estic segura que si ell ho hagués sabut hauria vingut a tastar-la...je je je)
4 talls de rap
4 talls de lluç
4 escamarlans
1 calamar d'uns 20 cms
Musclos
Petxines
Ametlles torrades (un grapat)
2 porros
2 grans d'all
Vi blanc
Sal, oli
4cullerades de tomàquet fregida
En una cassola posar l'oli, i quan és calent sofregir els escamarlans i reservar, en el mateix oli fer un sofregit a foc lent amb el porro i els alls, quan quasi està llest afegir el tomàquet fregit, els 4 talls de lluç i els 4 de rapi el calamar tallat a rodantxes, junt amb una copa de vi blanc. Mentre obrirem els musclos i les petxines amb vi blanc i reservarem.
Passat deu minuts afagirem els musclos i les petxines junt amb el seu suc (colat per evitar impureses), la picada d'ametlles i els escamarlans. Rectificarem de sal. Deixarem cinc minuts més i ja estarà llest. Millor si es pot menjar d'un dia per l'altre. Per sucar-hi pà!
Amb la picada d'ametlles i hagués pogut posar julivert, però la peixatera se'n ha oblidat.
I el vi ha estat EL PERRO VERDE, un vi de DO Rueda, el.laborat de verdejo, que li dona aquest aroma d'ametlla, crec que una tria encertada. El dia que me la van regalar em va fer motla gràcia el nom...i ja ho diu la dita "Ets més raro que un gos verd"
Bon profit
Hummmmmmmm, sarsuela dominical! No hi pot haver res millor excepte un arròs dominical. Empate.
ResponEliminaDe'n Sabina jo en lo personal me'n vaig cansar fa anys però està clar que personatge és molt personatge. Potser massa i precisament és el que em va cansar a mi. Ep, personal feeling :-)
Em quedo mil cops abans amb la teva sarsuela, la veritat!!
Home, jo si ho sé també m´hi apunto eh? cada dia em ve mes de gust menjar peix i avui m´hagués vingut d´allò mes be, si sabessis que he dinat........
ResponEliminaJo hi havia d´anar al concert, em va convidar una amiga, però ....és llarg d´explicar, ja en parlarem.
ptnts
Et faig una confessió, bé, dues: m'ancanta el peix però encara no he fet mai sarsuela...i en tinc unes ganes!...La teva és per llepar-s'hi els dits, m'has fet venir una salivera impressionant.La segona confessió és que el Sabina no l'aguanto gaire...el veig com un vividor sense gaire classe...però m'alegra saber que vas gaudir del concert!els gustos són així, variats i diferents!una abraçada i gràcies per la recepta!
ResponEliminaDoncs Marta, als vermells sí que ens agrada el Sabina, i molt! O sigui, que al proper concert si vols hi anem plegats!
ResponEliminaLa teva sarsueleta, és auténticament una meravella, ais, quin suquet més bo, i el perro verde un vi mooolt bo!! Enhorabona per el dia tan fantàstic que vas passar. Molts petons guapa!
Un maridatge sensacional, totes dues cites fan de diumenge per recordar!
ResponEliminaCaram, quina sarsuela més bona!!! Un plat de luxe!!!
ResponEliminaI si enlloc del sabina ens ho dius a nosaltres... segur que faràs curt!
ResponEliminaUna mica comparteixo amb l'Oscar, el Sabina em cansa i em quedo amb aquesta sarsuela. Quines ganes de tornar a menjar coses "normals" que tinc!!!!
PTNTS
Dolça
bueno ya veure de fer un comentari mes concret ara tinc una mica de son pero hem quedad que diria alguna cosa aixi que dire que les ulleres et queden be
ResponEliminaui que raro quede aixo tu
ResponElimina