Recordo quan era petita haver menjat briox amb mantequilla i pernil dolç...un record que ara se'm dibuixa un somriure a la cara i déu ni do com he crescut des d'aleshores...
Va caure a les meves mans una recepta de briox, i ganes de fer-lo:
(he fet la meitat de la recepta)
500gr de farina
250gr de mantequilla pomada
60gr sucre
25gr de llevat
50gr de llet
250gr d'ous
5gr de sal
En un bol començar per posar la llet, la mantequilla, el sucre, el llevat i el pols de sal, barrejar-ho bé, i començar a afegir la farina, i els ous...treballar amb les mans...i anar incorporant la farina... fins que quedi una bola... deixar reposar 15 hores tapat amb un drap humit.
Passat el temps, parteix la massa i moldeja tal com vulguis. Pintar amb rovell d'ou i posar al forn de 20 a 30 minuts a 180º
El resultat ha estat:
...boníssims per esmorzar amb una mica de melmelada...
Crec que tots hem menjat algun cop brioix amb mantega i pernil dolç, oi?
ResponEliminaFer brioix a casa és molt complicat, aquestes masses que han de llevar són tot un repte. El llevat que vas posar era el de forner?
Si llevat de forner...bé del forner Mercadona...
ResponEliminaEl coneixes?
Marta, és veritat!!
ResponEliminaDe petits suposu que totes, i sobre tot si et feia mal la boca o no menjaves gaire et feien un briox.
Petons,
Hola Marta,
ResponEliminaencara no se com he arribat al teu blog, però m'ha encantat trobar-lo! Tens unes receptes excel·lents!
Pel que fa al brioix, jo porto setmanes barallant-me amb el llevat fresc, espero guanyar la batalla i poder-ne fer uns de tan formosos com els teus!
Una abraçada!
Els brioixos amb pernil i mantega els associo a berenars de festes d'aniversari! Mmmm, que bons!
ResponEliminaM'agraden tant que no espero ni a farcir-los. Sols ja són boníssims! T'han quedat amb un color tan bonic!
Quin bon coloret que tenen, jo amb mermelada i tampoc no et diré que no amb pernil dolç i mantega....mmm que bons.
ResponEliminapetons
Que bonics. Simplement.
ResponEliminaA mi m'agradaven amb mantega i pernil salat, com aquell qui no vol la cosa, je, je.
ResponEliminaT'han quedat molt bonics, tan lluents!.
Nosaltres els menjavem quan ens queien les dents i nopodiem mastegar, després barra de pa amb xocolata!!! Sóm 5 germans i eren altres temps, jejej.
ResponEliminaJa vaig notar l'altra dia, passant per la cantonada del Carrer Ample una oloreta de brioix... el que no sabia era que venia de casa teva, jejej. Conyes a part, t'han quedat molt bé.
PTNTS
Dolça
Ai quins temps... jo me'l menjava sense mantega perquè de petita ja era la gordi de la classe...però tot i que "no en podia menjar" ma mare m'hi posava un rajolinet d'oli verge abans de posar el pernil dolç... m'has fet visualitzar el pati de l'escola i aquells moments de la infantesa que moltes vegades tenim amagats en el fons dels records estimats.
ResponEliminaEstimada Marta, el brioche és la nostra assignatura pendent, no sé perquè em fa una por terrible fer-lo, tinc la sensació que no em quedaré bé. Jo somio amb un brioche com el teu, flojo i saborós.
ResponEliminaEstimada, gràcies per compartir recepta.
La veritat és que et cau la bava només de veure'ls. Pareixen tan tendres... Nyam!
ResponEliminaAquest briox amb una mica de mantega i xocolata.... deliciòs.
ResponEliminaMarta, quins brioixos més bonics!! I segur que boníssims! Sigui amb nutella, melmelada, pernil dolç...
ResponEliminaPetons!