Risotto de ceps...

Amb els ceps caçats només m'ha calgut caçar les meves víctimes....han dit que si ràpidament...no sé si sabíen on es posaven?!? (o bé hauria de d'haver dit on em posava jo, doncs no cuinava a la meva cuina??)
Pel risotto:
1 porro
300gr de ceps
350 gr d'arròs del tipus arborio
1 got de vi blanc
200 gr de formatge parmesà
1 litre d'aigua calenta
Sal i pebre al gust
Netejar el porro i el tallem, tindrem una paella al forn amb oli d'oliva, quan l'oli estigui calent afegim el porro i el dorem, després tirem l'arròs i el sofregim un parell de minuts. En aquest punt hi posem la copa de vi blan i deixem que s'evapori i sense deicar de remenar. Quan s'ha evaporat, sal-pebren i comencem a tirar aigua calenta sense parar de remenar, fins que hagin passat 15 minuts, llavors hi afegim 100 gr de formatge parmesà, i uns quant ceps que haurem fregit i resevat pel darrer moment, deixarem passar 2-3 minuts i ja està, tapem la paella uns minuts i a taula. Posem una mica de parmesà per damunt:
...bé aquest ceps, malgrat que estaven una mica secs eren frescos...i bons, molt bons!
I encara tinc un àpat pendent al restaurant del mestre que em va ensenyar a fer un risotto a mi i ...a uns quants blocaires més, és el mestre Nicola Martino del PIAZZE D'ITALIA... ell és l'expert, sens dubte....

9 comentaris

La cuina vermella ha dit...

Tot i que entenc que pot posar nerviós cuinar a la cuina d'un altre, però segur que és molt i molt divertit!!). Aquest rissotto és una autèntica meravella, tan cremós i exquisit, mmm, és una autèntica passada! Petons bonica.

MAR ha dit...

Ohhhhhh quina pinta sóc una boja dels rissotto ... m'encanten t'ha quedat genial, super cremós com ha de ser i amb el gra que ha absorbit ben bé tot el suc ...
Felicitats i petonets

fem un mos ha dit...

Un risoto de ceps, no pot quedar mai malament,encara que no sigui la teva cuina, sem fa la boca aigua.
Una abrasada

josep ha dit...

Marta,
Quan necessitis noves víctimes per a tastar risottos com aquest, avisa que ens hi posem bé. Una abraçada

xocolata ha dit...

A mi l'arròs m'agrada de tota manera però en forma de rissoto, és el meu preferit. I amb ceps...mmm!!! boníssim!!!
Mònica

Gemma ha dit...

Un clàssic d'aquells que agrada a tothom, i amb ceps acabats de collir és una recepta de luxe!

Maria ha dit...

Marta, he estat mirant les receptes de ceps, fotos dels susodichos inclos. Que originals he trobat els canelons fets amb pasta filo i l'arrós aquest, sembla que faci olor la pantalla.
No fa falta els nous ingredients com els gelificants vegetals per menjar ben be .. Aquí hi ha la prova.

Anna ha dit...

Òstres, Marta!
Quina pinta més rebona té aquest risotto!!! M'encanten els ceps, però per aquí a Badalona és difícil trobar-ne... Ahir vaig anar al mercat i vaig comprar una barreja de cama-grocs, rossinyols, trompetes de la mort, llanega, fredolics... Però de cep ni un!!!
Quin enveja!
Petons!

Mercè ha dit...

Marta, un risotto amb els ceps acabats de collir és un luxe!! ;)
T'ha quedat fantàstic Marta! :)
Petons!