No plou, a mi no m'agrada que plogui, però de tant en tant va bé...sembla que aquest estiu la pluja ha passat totalment de llarg (espero que ara que ja ho he dit...plogui...)
De moment de les previsions per aquest cap de setmana...aquí ni una gota!!!
Això fa perillar la temporada de bolets...jo ja creuo els dits...hi ha temps!!!
De totes maneres a plaça es troben bolets, i a quins preus!!! Per sort ens hem pogut subministrar d'uns rossinyols...per començar a obrir boca...
El fet de tenir els rossinyols a casa va generar un debat de com els faria, el que tenia clar era rostits i evidentment amb carnota. Calia triar la carnota escollida.
La primera idea va ser fer-los amb vedella, tal i com al meva mare la fa amb pèsols, però a mi no m'agrada gaire, acabo menjant-me només els pèsols! Com vedella no em venia de gust, una llaminera de porc també podia quedar bé.
Divendres tarda, amb la llista de la compra cap al mercat de Reus. Una llaminera cap a casa...
I per sopar peixet...doncs no em venia de gust...i vem acabar a la carnisseria Miquel, que només venen carn de poltre, unes hamburgueses acabades de fer van ser el nostre sopar.
Allà tenia una peça de carnota que tenia bon aspecte, llavors ens va estar explicant com cuinar-la, i en dos minuts ja havíem preparat tot un àpat amb postres inclosos!!!
Aquella peça era espatlla de poltre, pesava uns 850gr al final amb rossinyols.
Netegem els rossinyols, jo els he passat per aigua un per un i els posem sobre paper absorbent.
Salpebrem la peça de poltre.
A l'olla exprés hi posem oli i marquem el poltre, que quedi dorat. El traiem.
Tallem dues cebes de Figueres en juliana, les posem junt amb tres grans d'all dins l'olla. A foc lent farem la ceba, quan comença a estar dorada, hi posem el poltre i els rossinyols sencers, dos gots d'aigua, i un de conyac. Tapem l'olla i la deixem 30 minuts, passat el temps obrim l'olla i rectifiquem de sal, si cal i punxem la peça de carn, jo la vaig deixar deu minuts més.
I llest per menjar:
Qui m'ha vist i qui em veu!!! Jo menjant carnota i a sobre trobant-la bona!!!
Tornarà el meu deliri pel peix, no?????
El poltre m'encanta!! ma mare en comprava com a bistecs, enlloc de vedella, i m'agradava molt! el teu plat amb els bolets ja.....se'm fa la boca aigua! petons
ResponEliminaEl poltre és ben tendre i sempre ve de gust, encara que no ens agradi massa la carn, oi? Quina bona troballa, rossinyols al mercat! Aquest any em sembla que els boletaires ens haurem d'esperar, si no plou... molt bon plat i bones fotos, marta! Petons
ResponEliminaDe moment preus inabastables amb els bolets, però ja arribarà el moment. El poltre sempre m'ha agradat molt, me'l donàven de petit a casa algunes vegades i era una festa :)
ResponEliminauuuuuiiiiiii!!!! Com canvien les coses, la Marta menjant carnota, jejej
ResponEliminaNo pateixis, tornarà el teu deliri pel peix, però potser li hauràs perdut la maniota que li tens a la carnota ;-)
PTNTS des de la terra de la vedella
Dolça