No sabia ben bé que anava a tastar...però em va encantar... eren melmelades...en vaig tastar varies, la de pebrot verd, la de violetes, la de Pedro Ximenez, la de llimona...aquestes dues em van encantar.
Però la que va venir cap a casa amb mi, va ser aquesta: Llàgrimes de Mango...salsa dolça gelificada...ja sortia d'allà pensant com me la menjaria...per esmorzar amb torradetes d'espelta, formatge fresc i melmeda de mango...mmm...i en salat si és una salsa? Cap al mercat a buscar un mango!
I com de fet ...risotto de mango en les seves llàgrimes...Necessitem:
Arròs Arborio (1 tassa i mitja)
1/2 ceba tendra petita
1/2 got de vi
Aigua calenta
1/2 mango
Parmesà
Sal i pebre blanc
Melmelada de mango
Com que he fet poca quantitat, l'he fet al wok...posar un raig d'oli, i la ceba tallada petita, deixar que agafi color, tallar el mango petit i afegir, coure-ho tot junt uns minuts, després afegir l'arròs i voltejar-lo bé i afegir el vi blanc...quan se'l ha begut, afegir aigua i anar remenant., aprofitar per salar i posar una mica de pebre blanc, quan se ha begut l'aigua afegir una altra cullerada ...així fins a uns 13 minuts...treure del foc i afegir el parmesà... remenar...
Per servir, decorar-ho amb melmelada de mango, mango fresc tallat, un pols de sal de mar, i parmesà...
Una delícia de plat...Bon profit!
Em costa d'imaginar el gust d'aquest arròs, però segur que no deu deixar indiferent, com el nom de la melmelada: n'han sabut de trobar un nom atractiu i que cridi l'atenció!.Molt original la recepta, m'agradaria molt tastar-ne una culleradeta...A reveure!
ResponEliminaEl més similar sería posar-hi un puntet de chutney no? Mai ho he tastat així directament amb mermelada...en tinc un parell al rebost que podríen servir... :))
ResponEliminaJo em pensava que quedaria dolç, doncs el mango estava madur i melmelada és dolça...però el puntet de pebre i el parmesà...han fet un contrast de sabors....i una bona olor...no n'ha quedat!!!
ResponEliminaPtnts
Quina combinació més sorprenent... un arròs dolç-salat ben original! El mango i el parmesà han de lligar molt bé, segur que aquest rissotto m'agradaria molt ;)
ResponEliminaQuan he llegit el títol del post, he pensat, mira, un risotto per postres, però noooo, és un primer plat sorprenent!. Un dolç i salat original, i mai millor dit, versió Marta!
ResponEliminaJa n'ets d'atrevida! Ha de tenir un sorprenent gust amb aquest dolç-salat que ens proporcionen els ingredients que hi has posat!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Això si que és una recepta original!!!! No sé com devia ser de sabor, però d'aspecte, un 10!!! Salutacions
ResponEliminaMarta, Mmmmm, ja tinc salivera i tot.
ResponEliminaAquest risotto ha d'estar més que bo, quina ideia més bona, el contrast superior.
Salut wapa!
Ostres Marta.... Tremenda cuinera ...!!!
ResponEliminaacabo d'obrir el teu post a les 13:10' i, amb la gana que tinc i amb la pinta que té el plat ....
Una manera ben diferent de fer risotto, m'agradarà provar-la!
ResponEliminaEi, bloggero, moltíssimes felicitats per aquesta recepta tan i tan bona. Sóc el Manu, de El REbost de l'Empordanet, i m'ha sorprès gratament aquesta recepta. Escolta, per què no la passes al Facebook de El Rebost de l'Empordanet? Així els contactes que van seguint les creacions de El Rebost poden estar més al dia! Ah, i una proposta: la de pebrot verd amb xocolata negra.. FLIPARÀS! Un petó des de l'Empordà
ResponEliminaOstres Marta, que original aquest risotto!!! Devia ser tot un contrast de gustos!!
ResponEliminaPetons!