1 cua de rap (feia quasi 2 kgs)
500gr de rossellones
2porros
4 grans d'all
farina
1 got de vi blanc
Una picada d'avellana i cigolet
Salsa de tomàquet
En la cassola de fang (Apte per vitroceràmiques, tot i que jo no les tinc totes!) posar un raig d'oli, i els grans d'all pelats, enfarinar el lluç i passar volta i volta, retirar. Tallar el porro hi afergir-lo a la cassola, quan està doradet posar el tomàquet (jo faig servir els pots de conserva de tomàquet fregit que fa la meva àvia), quan està calent, afegir el rap i el got de vi blanc (i un pols de sal).
Deixar que faci xup-xup 20 minuts...
En un cassó obrir les rossellones, (jo previament les poso en un bol amb aigua i sal, per que deixin anar la sorra, com les escopinyes!)i quan li faltin cinc minuts li tirem les rossellones!
Diumenge després de la platja, he fet la picada d'avellanes i cigolet i l'he llençat per damunt...li h a donat un toc molt bo!
Crec que els hi ha agradat....almenys han sucat pà!
(tot i que hi havia alguna rossellona que no s'ha obert...)
Marta, a mi la paella m'encanta però aquest plat de rap, li faria la ola!!! Té una pinta excel.lent...i així heu pogut disfrutar més de la platjeta..
ResponEliminaNúria
Marta,
ResponEliminaQuina pinta més extraorinària la d'aquest rap amb rosselones. Amb un peix excel·lent i uns ingredients de primera, la gràcia sens dubte la dona aquesta "picada" que has afegit a darrera hora.
Una abraçada
Marta te una pinta boníssima , per mi millor que la paella desprès de la platja. Petons
ResponEliminaNena, quin ritme més suculent que hi ha en el teu bloc! Jo m'apunto a la platja i al rap, nosaltres portem el vi!!! un petó enorme.
ResponEliminaMarta, la paella em sembla molt bé, però un rapet de cambrils, amb unes rossellones també de la nostra costa...quan has dit que ho tornes a fer? Posa un tall més de rap que vindré!!!
ResponEliminaPTNTS
Dolça
Entre una paella i aquest rap, prefereixo mil vegades el rap!
ResponEliminaÉs un dels meus peixos preferits i cuina amb la picada i les rossellones, ha de quedar sensacional!
Ja ho crec que la picada d'avellanes hi ha donat un toc molt bo! Si només veient la foto, ja salivo! (I això que acabo de dinar!)
ResponEliminaPetons!
...avui n'he sopat...i encara era més bo...us podeu imaginar que la picada va fer cap el fons de la cassola...i al escurar-la...allà estaven les miques d'avellana..
ResponEliminaPtnts
Marta, boníssim, me l' apunto per aquest finde!!
ResponEliminaUn petó! Beth