Melmelada de prunes:
Aquí la meva aportació d'aquests mes a:
Necessitarem 200gr d'aquestes prunes: (aquestes estan entremig d'una pruna i un préssec)
 |
| Prunes |
 |
| Prunes |
1 llimona sensera sense pell ni part blanca
1 cullerada de gingebre en pols
Rentem bé les prunes, els hi traiem la pell i l'os. Les anem posant a una cassola gran, que quan hi siguin totes les taparem amb el sucre i ho deixarem un parell d'hores reposant.
Passat el temps li afegim la llimona i la cullerada de gingebre. Engeguem el foc. Mínim mitja hora, i ho anem remenant.
Passat el temps li afegim la llimona i la cullerada de gingebre. Engeguem el foc. Mínim mitja hora, i ho anem remenant.
Jo la volia més aviat líquida, per que volia fer un postre amb maduixes, i aquí la tenim:
 |
| Melmelada de prunes |
Boníssima!!
Me ha encantado la foto de la mermelada que cae sobre el cacito.. ummm entran ganas de untarse una tostada.
ResponEliminaBravo Marta, quina bona confitura, com tu dius amb mató i una nou: un luxe!
ResponEliminaBonísima, es una de les melmelades que més m'agraden!! Però mai l'he posat gingebre...
ResponEliminaA mi les mermelades em fan mandra, i a sobre en tinc un tou de casolanes que em donen quan vaig a França... així que potser trigui una mica en fer-ne.
ResponEliminaPerò espero que em surti semblant a la teva. Felicitats.
Marta, la melmelada de prunes és de les que més m'agrada! A casa, la meva mare la fa amb la varietat clàudia que és molt dolça, i deliciosa! Aquesta teva, m'ha fet venir ganes de menjar-ne amb mató! ;)
ResponEliminaPetons!
Hola Marta.
ResponEliminaHemos estado dando unas vueltecitas por tu blog y se ven cosas más que apetitosas, aunque algunas cosillas en catalán se nos escapan...
Pero la vista no engaña : )
Respecto a esta mermelada de ciruelas, te quedó muy bien. Hace unos días preparamos una con este tipo de ciruelas, mezcladas con algunas de las rojas oscuras. De aliño, nuestros clásicos clavo y canela y las dejamos algo más de tiempo que tú, así que nos salió un poco más espesa.
Un abrazo y buen provecho.
Si que ha de ser bona, si!!!T'ha quedat amb una textura deliciosa.
ResponEliminaMolt bona aportació!!
Petons maca.
Que maca la foto en què aboques melmelada al plateret!
ResponEliminaJo també en faré, perquè tenim una prunera i totes vénen de cop. I és clar, no donem a l'abast de menjar-nos-les.
T'ha quedat molt bona, per l'aspecte que té, encara que jo -com el Secretario- la faig més espessa.
ës la meva preferida...junatment amb la de maduixa!!! Que bonaaaa!
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Hola guapa, jo també sóc dels que la faig més espesa. I a més la faig amb la pell de les prunes i una vegada cuita es desfà i no la trobes gens!
ResponEliminaPTNTS
dolça
No l'he tastat mai!
ResponEliminaL'hauré de fer per provar-la com dius, amb el mató i les nous, que bona!
Una abraçada!
Boníssima Marta! i quin coloret més maco.
ResponEliminaMònica