dissabte, 1 d’agost de 2015

Berenem amb VALIRA!!!

23 de juliol 2015

Aquest post li dec a en VALIRA! De fa temps! Però després de la darrera ganxetes Tour 2015 al març d'enguany... Vaig dir ara !

Abans de començar m'agradaria explicar un parell de coses. Algú ha pogut veure que d'ençà que va acabar el mes de març no havia publicat res... Motius mils ... Però projectes personals, laborals i d'altres que ara no venen al cas, van fer-me replantejar l'existència d'aquest blog...

Aquest blog va començar l'any 2007 per una casualitat, és a dir fa 8 anys... com han canviat les coses des de llavors, i com m'agrada que hagin canviat... Per moments aquest blog tenia les hores comptades... i, com en altres moments de crisis, reviscola. Reviscola amb els mateixos principis que va començar, el meu blog... on explico el que jo faig i per què vull fer-ho.

Qui em coneix, sap, que men'han passat unes quantes... i molts no saben tot el que veritablement ha suposat per a mi... però amb tot el viscut, encara em sorprenc (santa innocència) de la gent que m'estima.

Gent de sempre, com el mag que m'ha deixat l'indret on hem fet les fotos, i gent nova com la fotògrafa que ha fet el reportatge que avui ens ocupa!!! (de 400 fotos, feina rai per seleccionar-les...)

Podria esplaiar-me en què m'ha portat fins aquí... però avui, no ho faré!

Agrair als de sempre, el meu mag preferit, el Gilbert, el propietari de la TORRE d'EN VALENT, que em va cedir l'indret per a fer les fotografies d'aquest post. Un indret màgic com ell, una casa rural a 3 km de l'Aleixar, el poble de la meva estimada àvia i de la meva estimada mare, un poble que m'ha vist créixer i que ara veu créixer al meu fill... Un indret que enamora i que a mi em té el cor robat. Ell ho sap i convido a tothom a gaudir-ho.

Agrair als nous, la Glòria, la meva Glòria petita, la meva professora de mitja i el meu ídol fotogràfic... jo quan sigui gran vull ser com ella!!! Tan diferents i tan iguals!!! Va fer 400 instantànies, en cosa de tres hores, i em va fer veure que sóc vella però em sento bella... Encantada d'haver format part de les fotografies i orgullosa del meu fill i del meu home. Avui sense retocs les publico.


Agrair a Valira per als seus regals, jo n'he rebut diversos, i mai han estat directament publicats. I'm sorry nois!! Avui, les carmanyoles NOMAD que jo en tinc varies i que van de fabula!! I el davantal de la darrera trobada, us ho devia!!

Les carmanyoles Nomad d'en Valira, formen part del meu dia a dia, bé 4 dies a la setmana porten el meu dinar, i molts dels dies és per fer-li una foto. Avui fruita per a berenar, perquè el meu fill és un addicte a la fruita!

Una cosa fàcil i senzilla... i amb aquesta calor... Fruita doncs!

Començaré per una foto del mig, una història que ens van explicar a la fàbrica Valira el primer cop que hi vam anar, sobre la resistència de les carmanyoles NOMAD... aquí es demostra!!!





Preparem el berenar...
 Cirera???

   


Mengem...
                                                   

Juguem...


Davantal!!!


Moments dolços...


On anàvem?


A la piscina del Gilbert!!!


Fruita...

Què vols?
 Mamuixa!!

Glòria, faltaves tu!!!



Albert, Pol, Gilbert i jo!!! La Glòria feia la foto!!

Gràcies a tots!!! petons
Publica un comentari a l'entrada
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...