Marta Padenous
Fricandó amb múrgoles o rabassoles....
dilluns, 19 de desembre del 2011
- 4 comments
Darrera classe de l'any, tres plats a fer...
Crema de nyàmeres
Bacallà ajoarriero
i Fricandó amb múrgoles i rabassoles...
De les dues primeres podeu veure-les a link de cada una! I del fricandó aquí la teniu:
He de dir que dies abans havia fet la prova a casa, amb la varietat dels bolets escollits enlloc de múrgoles, vaig posar ceps i trompetes de la mort...l'ecònomia és molt important...de les fotos una del sofregit amb les múrgoles...i l'altre del fricandó amb els ceps i les trompetes (la que vaig fer amb les rabassoles no va quedar bé...l'hauré de tornar a fer!)
La recepta és de la Carme Ruscalleda, i com sempre versionada...
12 talls de carn de vedella (jarret)
20gr de farina
1 ceba de Figueres grossa
2 tomàquets madurs
50 grs de rabassoles
50 ml de licor
2 grans d’all
10 grs d'avellanes torrades
Oli d’oliva verge extra
Sal i pebre
Suc de tòfona
Primer netejarem la carn de greixos (si de mi fos, no posaria gens de greix!!!), la salpebrem i l'enfarinem. I de passada posarem les múrgoles a hidratar.
En una cassola i amb oli ben calent, fregir fins que quedin ben rossos els talls de carn i reservar-los.
En el mateix oli tirar la ceba tallada ben petita, i el gra d’all durant un 30 minuts, afegir el licor... un orujo d'herbes (ideal per a sofregits!).
Afegir els tomàquests ratllats i sofregir 10 minuts més.
Tirar-hi les rabassoles, salpebrar i deixar-ho cinc minuts.
Posar-hi la carn, cobrir amb l’aigua calenta fins a cobrir-ho,una part serà aigua i l’altra part amb suc de tòfona (no farem servir l'aigua d'hidratar les múrgoles, diuen que pot ser tòxica), tapar la cassola i deixar-ho a foc lent, uns 60 minuts.
Afegir les avellanes (poden ser atmetlles!) picades amb una mica d’all escalivat, i deixar-ho cinc minuts més.
Del resultat final amb les rabassoles...la foto no va quedar bé, i com que tenia la foto de la prova que vaig fer dies abans, tota la recepta igual però amb ceps i trompetes de la mort:
La carn va quedar molt tendre, i la salsa...per a sucar-hi pa! De les dues varietats...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un plat per sucar-hi fins no deixar ni una gota de salsa!!! m'encanta el fricandó!!! petons
ResponEliminaQue bo Marta...t'ha quedat perfecta amb el coloret que m'agrada...molts petons
ResponEliminauhmmmm! que bo! naltros li posem sempre moixernons...amm múrgules no ho hem provat mai, ha d'estar tambe molt bo!!
ResponEliminaLes múrgoles son un complement de luxe per un bon fricandó.
ResponEliminaPetons