Arròs de llomàntol...

Diumenge, després d'un dissabte de jornada "zero-boletarie" (podeu veure les cròniques aquí i aquí..., la meva ja vindrà!!!) i previsió de menjar a la nevera també zero...una passejada per Cambrils sabent que hi hauria una peixateria oberta, Cal Coll, al carrer de les peixateries,ens va salvar el dinar...doncs tenen un viver amb animalons de closca diversos...i com no, un llomàntol cap a casa!(9€ la peça!)

Dissabte va ser una jornada d'intercanvis, del dinar a Ca l'Ignasi, amb en Tiriti, vem estar parlant del RÚA un vi de Valdeorras, Galícia, i va dir que ens en portaria una...no només va venir si no que a més a més ens va obsequiar amb un RÚA i un CAVA (que està esperant un plat adient per ser obert!), fantàstic i qualitat preu ideal...malgrat que jo per Reus no l'he trobat pas!!!!!



A un arròs de llomàntol li va anar de perles!




Per no tenir res al rebost...hi havia de tot!!!

Primer posem oli al wok, i sofregim el llomàntol de viu en viu, per no fer-lo patir tant, se li clava un pal de dalt a baix, és una mica violent, però és la manera de no tenir cap dubte que és fresc!!! Un cop sofregit de tots els costats, retirem, i quan no està calent el partim a trossos.

Posem les cloïses amb sal, i després les obrim en una paella amb una mica de vi.

Amb el mateix oli hi farem un bon sofregit, de ceba, tomàquet, pebrot vermell, i paciència...molta paciència...al final els pèsols.
Mentre, descongelar el caldo de peix, unes sobres d'un caldo de crancs i galeres...quan el sofregit està llest, tirem l'arròs i el caldo de peix ja calent, fins que el cobreixi. Al cap de deu minuts hi posem el llomàntol, i al darrer moment les cloïses.



Un bon dinar de diumenge, ja se sap, si haguèssim trobat bolets, hauria estat de bolets!!!

5 comentaris

  1. Un bon dinar?! Un dinar més que excel·lent!! Amb el que ens agrada un bon arròs si a sobre ens el fas amb llamàntol ja comencem a salivar!
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  2. Marta, jo diria que el clavar-li un pal o una broqueta de dalt a baix no és per no patir, sino per a que no es cargoli amb la calor sobre si mateix.
    Vaja, es que mentre té el pal clavat continúa viu l'animaló.

    La veritat és que quan ho he fet sempre procuro anar ràpid per minimitzar el temps de patiment, però es que menjar és això: menjar-se un altre èsser viu :)

    ResponElimina
  3. Marta como dices si llegas a encontrar
    bolets hubiera sido la fiesta perfecta,pero con este vino y este arrós de llomántol yo seria ya el mas feliz del mundo.Brutal el arroz asi.
    petons

    ResponElimina
  4. Bolets no en vareu trobar però aquest plat d’arròs amb llamàntol, té pinta d’estar deliciós.
    Petons

    ResponElimina
  5. Marta... aquest arròs fa una pinta boníssima.
    El dilluns haig de fer un sopar a casa i em sembla que m`has donat la recepta!!!
    Salutacions :)

    ResponElimina