Conill amb ceps a l'aroma de tòfona!

Qui em conegui de fa temps, sabrà que jo no menjo conill...o hauria de dir menjava? ...em costa...i em ve de petita... l'he cuinat vegades sense ni tastar-lo, però aquest cop he fet una excepció i l'he tastat... i és bo l'animaló!!!
I com sempre vesionant receptes... la mare i l'àvia en tenen part del resultat, i em serveix per en afirmar-me què qui no cuina és per que no vol!!!
Som-hi doncs!

Un conill senser ja trossejat
2 cebes
2 grans d'all
Oli d'oliva, sal i sucre
Ceps (jo els tenia secs, i els he posat amb aigua)
Suc de tòfona
Vi dolç

Agafem l'olla express, la meva és de les antigues, posar l'oli i els grans d'alls i passar el conill previament salat, retirar, i en el mateix oli sofregir les cebes tallades fines, quan comencen a perdre la rigidesa, hi he posat el conill, una mica de sal, un pols de sucre, un bon raig de vi dolç i el suc de la tòfona.
Tapar l'olla i deixar 20 minuts. Passat el temps afegim els ceps, i rectifiquem de sal si cal, ho he tapat 5 minuts més i llestos:


El suc de tòfona, el vaig comprar i descobrir a cal Coll, en la trobada blocaire a Castellterçol.
No sempre es pot disposar d'una cosa tan bona com una tòfona a casa, però fer-se amb un suc de tòfona ens pot resultar molt útil. Jo sempre he pensat que no sé fer rostits, tinc el llistó molt alt...però amb la petita ajuda de la tòfona, tot es pot superar!! je je je. Els ceps també eren d'allà, els vaig comprar secs i sempre en tinc a l'armari, bé he de dir que me'n queden pocs, però sé on trovar-los!!
I respecte el vi dolç.... l'àvia hi posa whisky i la mare cognac o vi, jo ja n'he fet de les meves i he posat vi dolç... l'Espelt-Airam de l'Empordà, que gratament vem tastar al sopar degustació que l'Àtica va fer per a uns quants blocaires....
És que això de tenir un bloc de cuina....t'ensenya constantment!!!!

Em sap greu que no pogueu sentir l'olor d'aquest plat...però...la feia!

16 comentaris

Visc a la Cuina ha dit...

A mi sí que m'agrada el conill, aquesta manera de cuinar-lo l'hauré de provar, té un aspecte genial!

josep ha dit...

A mi també m'agrada el conill i aquesta combinació amb els ceps i el toc de la tòfona pinta magistral.
Una abraçada

Dolça ha dit...

A mi m'encanta el conill, i aquest plateret que ens has preparat està boníssim, igualet però amb vi ranci i xup-xup en cassola enlloc d'olla express el faig de tant en tant (bé sense el suc de tòfona). Caram, si hi ha tantes diferències ja no deu ser igualet, no et sembla?

PTNTS
Dolça

La cuina vermella ha dit...

Encara tenim el suc de tòfona per estrenar!!! Segur que ens animem amb aquest conillet tan bo!!! Un petó princesa.

Gemma ha dit...

Cuinat així de bé i amb aquest acompanyament, és impossible que no t'agradi el conill, je je je... ;)

starbase ha dit...

A mi ja no em queda suc de tòfona...haurè de fer una excursió per 'recollir-ne' més i també agafarè uns ceps, i un conillet per alguna banda...

total, que m'encanta la recepta :)

Fem un mos ha dit...

El conill ans agrada, els ceps també i amb aroma de tòfona ja no cal i dir-ho, dons un plat perfecta, i molt bo.
Molts petons

Teresa ha dit...

Un conill ben guisadet! i amb ceps, que bo! t'ha quedat per sucar-hi pa!

maia ha dit...

Hola Marta, si que devia fer una oloreta bonissima! Me'l apunto...Petons

Xavier ha dit...

Mai hauria pensat de cuinar així un conill! Té una pinta molt tendra!

Besades!

mercè ha dit...

El conillet..boníssim!, presentes una recepta boníssima, segur que després de fer el pas...ara el tastaràs més sovint,no?. A reveure marta.

Ricard Sampere ha dit...

Bonoa recepta...!. però jo com l'Oscar.. Ja no em queda res del que vaig comprar a Castelldersol.. i vaig comprar bastant.. però tot consumit... i com que no tenen pinta de posar botiga online, em caldrà rascarme la butxaca al Corte Ingles, pel suc de tòfona.

Josepb. ha dit...

Marta; Aixó de tenir un blog -com ara jo- t'ensenya a "mirar" delícies com aquesta de conill amb ceps i al gust de tòfones, i com dius també, "feia" molt bona olor. de segur que si Marta¡¡ :-D
Que vagi de gust Marta¡¡

Mai ha dit...

Segur que la flaire que feia conviadava a menjar! sobretot a mi que m´encanta el conill, potser és la carn que més m´agrada i tant ben acompanyada encara mes.
Jo de les tòfones de cal Coll ja n´he donat avio però els ceps secs esperen al rebost , una gran idea aquest conill , per aprofitar-la.
petonets bonica

StHilari ha dit...

a casa, el conill té opinions diferents, així és que apareix menys del que a mi m'agradaria ... un dia d'aquests, miraré de fer aquest teu, a veure si a casa també funciona el mètode
Una abraçada

CocinArte ha dit...

Marta bonica, a mi també em costa el conill...crec que deu fer un any o més que no el tasto...però amb aquest acompanyamet ha d'estar bó a la força!!

Els pastissets de més a dalt increible!!

Núria